Pols d'estels

El servei de notícies de la NASA ens envia informació sobre la Super-Lluna de perigeu que ocorre quan el nostre satèl·lit es troba en el seu punt més pròxim a la Terra i al mateix temps s’alinea amb el Sol assolint la fase de plena.Eixiu al carrer aquesta nit i admireu la Super-Lluna.

Super-Lluna de perigeu la nit del 5 al 6 de maig

La Lluna plena té una mala reputació. Produeix les marees altes, fa que els gossos udolen, et desperta en la meitat de la nit amb feixos de llum de lluna colant-se entre les cortines. Si un raig de lluna et desperta aquesta nit del 5 de maig de 2012, és possible que vulgueu sortir del llit i fer una ullada. El terme científic per a aquest fenomen és “Lluna de perigeu”. Les Llunes plenes varien en grandària a causa de la forma ovalada de l’òrbita de la Lluna. La Lluna segueix una trajectòria el·líptica al voltant de la Terra amb una posició (“perigeu”) al voltant de 50.000 quilòmetres més a prop que la posició allunyada (“apogeu”). Les llunes plenes que es produeixen en el perigeu de l’òrbita de la Lluna semblen extra grans i molt brillants. 

Aquest és el cas d’aquesta nit del 5 al 6 de maig a les 5:34 (hora local) quan la Lluna assoleix el perigeu situat-se a només 356953 km. Només un minut més tard, la Lluna s’alinea amb la Terra i el Sol i la veurem brillant i gran com a Lluna plena. L’edeveniment és gairebé perfecte. (Tampoc al esperar-se tan tard. Tota la nit es veurà ben) 

Bé, la Lluna és un 14% més gran del normal, però pot realment notar-se la diferència? És complicat. No hi ha regles al cel per mesurar diàmetres lunars. Penjada allà alt, sense punts de referència per a proporcionar una escala, una lluna plena pot semblar molt similar a qualsevol altra. 

El millor moment per mirar-la és quan la Lluna està prop de l’horitzó. Per raons no completament enteses per astrònoms o psicòlegs, les Llunes molt baixes semblen anormalment grans quan es veuen a través dels arbres, i amb edificis i altres objectes en primer pla. El 5 de maig, aquesta il·lusió lunar amplificarà una lluna plena que és extra-gran. El globus inflat sortint per l’est al capvespre semblarà fantàstic.

El folklore sosté que tota mena de coses boges succeeixen sota la llum de la lluna plena. Suposadament, els hospitals incrementen els ingressos, la taxa de criminalitat es dispara cap amunt, i la gent es comporta de forma estranya. La idea que la lluna plena és la causa dels trastorns mentals estava molt estesa a l’edat mitjana. Fins i tot la paraula “lunàtic”, que significa “boig”, ve de la paraula llatina que significa “Lluna”. 

La majoria dels estudis moderns, però, no mostren cap correlació entre la fase de la Lluna i la incidència del crim, la malaltia o el comportament humà. La veritat és que la Lluna té menys influència del que el folklore ens volen fer creure. 

És cert que la Lluna plena de perigeu comporta “marees de perigeu” molt altes, però d’acord amb els meteoròlegs d’això no ens hem de preocupar. En la majoria de llocs, la gravetat lunar en el perigeu fa pujar les aigües de marea només uns pocs centímetres més altes de l’habitual. La geografia local pot amplificar l’efecte d’uns 15 centímetres. I això no és exactament una gran inundació. 

Les super-Llunes de perigeu són en realitat bastant comuns. La Lluna és plena a les poques hores de la seua màxima aproximació a la Terra aproximadament una vegada a l’any. L’última vegada el 19 de març de 2011, una lluna plena que era gairebé 400 km més a prop que aquesta d’ara, no va causar problemes.