Pols d'estels

El bloc d'Enric Marco

A Saragossa amb Cel Fosc

Cel Fosc

He d’assistir a l’Assamblea anual de l’Associació contra la Contaminació Lumínica, Cel Fosc, a Saragossa. Eixim de matí i, des de Sagunt enfilem la direcció cap a l’Aragó per l’autopista mudéjar. L’antic port del Ragudo ja no existeix i ha deixat pas a una còmoda i ràpida autovia. A l’esquerre, cap al Sud, observem les muntanyes nevades de Javalambre on s’estan construïnt els nous telescopis del CEFCA.A banda i banda, files i files de aero-generadors, molins de vents gegantescos que omplim els perfils de les muntanyes, molts d’ells aturats.

L’arribada a la capital d’Aragó perfecta. Sembla una ciutat acollidora i neta i és fàcil aparcar. La reunió al Centro Cívico “Esquina del Psiquiátrico” ens ajunta a persones conegudes presencialment però sobretot a moltes amb les quals només havia “parlat” per correu electrònic. Tots nosaltres preocupats per mantindre un cel net de contaminació lumínica. Una associació formada per socis unipersonals i associacions que representen, en total, unes 5000 persones.

Si bé la preocupació per la degradació pel cel nocturn va començar pel col·lectiu d’astrònoms aficionats i professionals, ja que, com va dir l’actual president Fernando Jauregui, els astrònoms són com els canaris de la mina, els que estan en primera línea de la lluita contra la contaminació lumínica perquè perden el firmament estrellat.

Però la defensa per un cel negre és també una reinvidicació d’associacions de defensa ambiental que volen que els animals i la flora nocturna, adaptada a viure en la foscor, no es veja amenaçada. Aquests grups, més apegats a la terra que al cel, volen evitar que les luminàries mal instal·lades emeten cap amunt llum artificial que fa brillant el firmament.

Entre molts temes, entre els quals es va fer un repàs a les activitats de l’organització en les diferents comunitats autònomes, també es van nomenar coordinadors territorials. I a mi, per cert, m’ha tocat ser el coordinador de Cel Fosc per a les terres valencianes. Així que si, amables lectors, volem denunciar algun fet flagrant d’excés d’il·luminació pública, ací em teniu per ajudar-vos.

De tornada a casa, ja de nit, no podem observar ni fotografiar com tenia previst, l’espectacular alineació de Júpiter, Venus i la Lluna donat que el cel està completament ennuvolat. Caldrà esperar a la nit d’avui diumenge per tornar-ho a intentar.

Això si, de nit, els imponents molins de vent se’ns fan presents amb les seues llums blanques intermitents que van il·luminant impunement i sense cap sentit les fosques terres d’Aragó. Per a què serveixen les cares, potents, inútils i molestes llums situades dalt de cada aero-generador? Per a evitar el xoc amb avions per una zona sense trànsit aeri?

Passat Terol, cap a l’est i el sud-est les llums llunyanes de Castelló i de València il·luminen l’horitzó. Encara queden 122 quilòmetres per al Cap i Casal i ja tenim a la vista el malbaratament energètic.

Foto: Reunió de Cel Fosc. Enric Marco.

 



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Cel fosc | s'ha etiquetat en per Enric Marco | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent