Pols d'estels

El bloc d'Enric Marco

El cel de febrer de 2012

Ja hi som al febrer. L’hivern ja ha fet notar el seu rigor a Catalunya i a les Illes. Palma és blanca per la neu. Al País Valencià neva a les comarques d’interior mentre a la costa la neu cau només als pics elevats com el Montdúver, ben a prop de casa.

I el fred sec ens deixa un cel clar i ras on destaquen els estels i les constel·lacions de l’hivern, com Taure, Orió, els Bessons, Sírius, Aldebaran, Rigel…. Totes aquestes formen un gran asterisme al cel, no tan conegut, però, com el triangle d’estiu.

La gran figura del cel hivernal és l’hexàgon d’hivern, que partint de l’estel més brillant del cel, Sírius, al Can Major, continua pel taló del gegant Orió, Rigel, arriba a l’ull roig del Taure, disfressa del déu Zeus, enllaça amb Capella, que forma part de la figura de l’Auriga, continua cap a l’est amb Càstor i Pol·lux, germans d’Helena de Troia, passa per Proció, del Can Menor fins tornar al sud, a Sírius.

Aquest gran asterisme engloba totes les estrelles brillants del cel de l’hivern i us invite a observar-les vosaltres mateixa aixecant el cap. Són objectes tan brillants que l’hexàgon d’hivern el podeu veure fins i tot des de dins d’una ciutat.

En aquest mes anirem veient com els planetes van a poc a poc acostant-se els uns als altres fins que en març els veurem ben agrupats, formant la gran conjunció planetària.

Venus és, ara mateix, l’objecte més brillant al cel. Només pondre’s el Sol i baixar la brillantor celeste, ja comença a veure’s ben alt, en direcció al sud-oest. I en avançar el mes veurem el planeta cada vegada més separat del Sol. A final de mes es trobarà a 43º d’altura en el moment de la posta del Sol, i per tant, serà visible durant més de 3 hores.

El 25 de febrer un fi creixent de la Lluna es trobarà només a 3º a la dreta del planeta Venus. Aquesta distància angular és igual a 6 llunes plenes. No us perdeu l’observació dels dos objectes, en el cel blau fosc del capvespre.

Júpiter, rei del cel nocturn des de l’estiu passat, s’anirà aproximant cada vegada més a l’horitzó oest cada dia que passe. Al principi del mes el trobarem a l’esquerra de Venus però de mica en mica s’hi anirà acostant fins que el dia 13 de març faran un encontre molt pròxim que hauria de ser l’objectiu dels amants de la fotografia astronòmica. Evidentment l’encontre no serà real ja que només serà un problema de perspectiva. Venus es trobarà realment a 122 milions de quilòmetres mentre que Júpiter estarà llavors a 844 milions de quilòmetres, unes 7 vegades més lluny.

El dia 26 de febrer la Lluna creixent es situarà entre el planeta gegant i el planeta Venus. Un altre moment per fotografiar el cel.

I si ara mirem cap a l’est veurem ja poc abans de les deu de la nit la lluïssor rogenca del planeta Mart eixir de sota l’horitzó. Però això serà a principis de febrer ja que a finals ja el podrem veure a partir de les vuit per la part est del cel. Cal seguir Mart, ara situat a la constel·lació del Lleó, ja que el pròxim dia 3 de març estarà en oposició i, per tant, a la seua distància més curta. És per això que ara el planeta és tan brillant. Bon moment per treure el telescopi i fer-hi una ullada. El dia 9 de febrer la Lluna se situarà en les pròximitats de Mart.

El dia 8 de febrer podrem gaudir de la pluja d’estels de les Centàurides. Són realment ben pobres ja que només s’esperen uns 6 meteors per hora. Una misèria comparada amb les Persèides d’agost, per exemple. Si no sou realment fanàtics de les pluges d’estels no cal que es refredeu esperant que caiguen.

A partir del dia 10 de febrer i fins el dia en que la Lluna comence a molestar es pot veure la llum zodiacal, que és una llum dèbil, de forma gairebé triangular, que es pot veure al cel nocturn, estenent-se al llarg del pla de l’eclíptica on hi ha les constel·lacions del zodíac. És el resultat de la reflexió de la llum solar sobre milions de partícules que formen la pols interplanetària. Per a poder-ho observar caldrà buscar un lloc realment fosc.

Ara mateix Saturn es troba molt a prop de Spica, l’estel principal de la constel·lació de la Verge, formant una mena de duo. Ja a partir de la mitjanit serà possible veure el planeta sobre l’horitzó est a principis de mes.  A finals de mes ja serà visible a partir de les 22:00 h.

Si voleu obtenir un senzill mapa del cel observable del mes de febrer de 2012, podeu punxar aquest enllaç. Pertany al Planetari de Quebec i el podeu llegir en francés i en anglés.

Agraïsc la informació de la llum zodiacal a l’Agrupació Astronòmica de la Safor.

Dibuix. De Stellarium de la web Astro Bob.



  1. Bona nit per a tu i els teus, bona nit per a tots nosaltres. Aquest hexàgon magnífic és un vertader espectacle. Com sempre, gràcies pel teu incansable mestratge i per tenir un record per a Mallorca.
  2. By nightfall in February the fall constellations are all extremely low in the Western sky by nightfall. Hint: don’t dilly dally when it comes to viewing them, they’ll be gone by month’s end. In the Northwest!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de El cel del mes per Enric Marco | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent