Agafada al vol

Som les paraules que diem

15 d'abril de 2017
2 comentaris

Samaruc

Qualsevol petit trajecte ens regala descobertes. No cal anar a l’altra punta del món per conèixer elements que ignoràvem i que no enriquien, fins que els hem trobat, la nostra mirada cap a l’exterior.

Just ahir vam fer els 15 Km del GR entre l’Ampolla i l’Ametlla amb uns amics. Com que Setmana Santa és època d’excursions, el trajecte va ser prou concorregut però el paisatge estàtic es deixava admirar indolent. Després de quatre hores de caminada i de parades breus, teníem avesats els ulls a la bellesa dels arbres abocats a l’abisme i al magnetisme de les rogenques roques abruptes que els amarraven en terra. Al final del camí, vam arribar a un port natural que fa de porta d’entrada a la zona urbanitzada de l’Ametlla de Mar. I amb l’ofacte entrenat al perfum del timó, del romer i dels arbustos ufanosos de primera primavera, ens va sobtar el tuf que provenia d’una petita llacuna al marge esquerre del port que estàvem vorejant.

Ens hi vam atansar i, mentre fèiem hipòtesis sobre l’origen d’aquella aigua transparent, una senyora que observava l’aqüífer des de la tanca de fusta que el delimitava ens va explicar amb entusiasme que es tractava d’aigua dolça, que la pudor no provenia d’allí, que era un espai recuperat i que hi estaven reintroduint espècies autòctones en perill d’extinció, com el samaruc . Teníem un panell informatiu a un metre de nosaltres que en donava més detalls i que potser no ens hauríem aturat a llegir si no fos per la recomanació de la nostra guia fortuïta, una treballadora municipal en ruta d’inspecció.

Què en sabíem dels samarucs fins a la conversa d’ahir arran d’una petita llacuna? No n’havíem sentit a parlar mai. Desconeixíem que és un peix endèmic que només es localitza en zones de marjal d’alguns indrets del País Valencià i del Delta de l’Ebre; que és carnívor i que s’alimenta d’insectes, cucs i crustacis; que és una paraula d’origen incert i que es coneix amb el nom científic de Valencia hispanica .

A la Llacuna del Port de l’Estany vam descobrir una realitat que havia existit des de molt abans que nosaltres hi tinguéssem accés i que continuarà existint -si persisteix la perícia dels governants de la Cala ¹ a cuidar aquest tipus d’espais naturals- malgrat que els passavolants n’ignoren o n’obliden el valor que té. Ara bé, qui atorga el valor que li correspon a un peix diminut que necessita protecció per a no desaparèixer? Qui no el coneix, qui no n’escolta la història i qui no el recorda segur que no.

Els samarucs podrien convertir-se en un emblema de les paraules d’abast reduït o fins i tot de les llengües minoritzades, que van perdent presència i vitalitat perquè tot els va a la contra. Els blocs de pisos altíssims, la massificació turística, els productes globals per als gustos globals, la pressa i moltes altres característiques més d’un model social centrat en els guanys econòmics són enemics de tot allò que no es compra ni es ven.

Només hi ha una via per salvar els samarucs i les paraules i les llengües endèmiques de cada lloc: la nostra atenta mirada, el nostre reconeixement i la nostra memòria.

¹ L’Ametlla de Mar o la Cala: vegeu la Viquipèdia.

Foto de la Viquipèdia: presa del CAE (http://www.mediterranea.org/cae/divulgac.htm), amb permís.

Nesprons
17.05.2013 | 10.56
Toixonet
04.02.2018 | 7.37
Saragatona
07.01.2017 | 3.30

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. Hola!
    Esperava una nova entrada!
    No cal dir q ací a Pego i la nostra marjal tenim samarucs, fartonets i de tot! Trobe q era a Cañas y barro q eixia la Samaruc-a, de malnom, clar.
    Per si de cas podeu respondre’m, a l’Ametlla com diuen el nom del poble? I la fruita seca? Per a on passa actualment la isoglossa -tl / -tll?
    Bones festes, redoleu mones i envoleu milotxes!

    Nota: Aquí a l’Ebre trenqueu l’ou de la mona dient: “Ací em pica, ací em cou, ací em menge la mona i ací em/et trenque l’ou”?

    1. Ametla es diu amb ela geminada, com vetlar i motle, per tot el territori ebrenc, diria.

      Aquesta cançó de la Mona no em resulta estranya però jo no l’he dita mai.

      Bona Pasqua!

      Teresa

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.