Agafada al vol

Som les paraules que diem

24 d'abril de 2016
8 comentaris

Acampar

La veritat és inabastable. Ens arriba només una part del relat del món més pròxim, perquè ens siga més fàcil viure un dia normal o perquè, simplement, centrem l’interès en allò que ens és profitós.

En aquest context de selecció permanent, sobreviuen sense esforç les paraules i els significats de les paraules que mostren un alt rendiment. Els diccionaris són bastions de tot el llegat lèxic, però alguns elements han anat quedant arraconats o s’activen només en alguns escenaris concrets.

Banc té un grapat de sentits molt rendibles. També cap o coure. Qualsevol parlant d’arreu del domini usa aquests vocables en ocasions molt diverses. La polisèmia que els hem atribuït és ben real. En canvi, trobem altres paraules de polisèmia circumstancial. Tenen diferents significats segons el diccionari, però no tots els parlants n’estan al cas ni se n’aprofiten.

Acampar també és una paraula polisèmica; amb dos significats bàsics segons el DIEC2, però amb cinc segons el DCVB. Establir-se provisionalment en el camp dins d’una tenda és una acció practicada pels excursionistes, pels usuaris del turisme de baix cost i, malauradament, pels milers de damnificats d’un esfereïdor ventall de desastres.

Ara bé, ¿qui pot explicar que alguna vegada ha acampat una oroneta? Criar un moixó a casa, lluny de sos pares, sense que es mora -tal com recull el DCVB que es diu a Gandesa- constitueix una realitat desapercebuda per a molts parlants. Aquest verb només té sentit i presència en un context rural i en contacte estret amb el cicle de la vida.

Ara arriben les oronetes. A la vora del riu se’n poden veure arreplegant fang amb el bec per a construir el niu on criaran la niuada. Al voladís de les teulades s’instal·laran famílies senceres d’aus migratòries que s’esvalotaran amunt i avall del cel dels carrers estrets. Expertes en arquitectura nòmada, faran créixer el ventre dels seus descendents en un minúscul receptacle fins que seran aptes per a volar. I malgrat la saviesa congènita, alguna cria maldestra de la colònia possiblement acabarà caient a terra quan sa mare l’espentege fora del niu.

I algú que passarà pel carrer se’n compadirà. Se l’endurà a casa i, durant els dies que caldrà, mastegarà ametles i empapussarà l’oroneta indefensa fins que l’acamparà.

Hi ha llocs en què cauen oronetes del cel.

Fotografia “Esperant la primavera” de David Talens

Tenora
03.02.2013 | 7.06
Escodors
06.08.2013 | 8.15

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. Fa uns dies vam trobar una gosseta al mig de la carretera. La vam arreplegar per a que no la xafessen els cotxes i la vam aviar al camp. Ma mare va dir: “Aquí segur que acamparà”.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.