Una bonica cançó de Bandabardò, dedicada a aquesta vaga tan estranya que no s’entén de res. I petit homenatge a tots els amics que han perdut la feina els darrers mesos, companys que els dels sindicats han negligit, i els governs han oblidat de comptar.
Un dia vingué el sol i digué “…I així sigui!
si no em voleu més, me’n vaig
No us demanava tant, ni creus, ni altars,
però no vull un món en el que no puc respirar”
I tothom respongué: “No, t’ho preguem, no te’n vagis!
Sense tu no ens podrem embrunir més!
Ni esdevenir bells amb la crema bronzejadora
oblidant-ho tot en un estiu al mar…”
Li oferiren diners però no hi hagué res a fer
El sol donà quatre passes i deixà de brillar!
però l’home del miracle de la televisió,
entrà a totes les cases estrabul·lat d’emoció
“Ja hi he pensat jo” digué
“És una gran oportunitat, pagueu i us serà ofert…
..un sol de cartró”
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!