La trappola

La trappola che non acciuffa niente

21 de setembre de 2008
2 comentaris

Hipoteques

Continuant amb el tema de les hipoteques. Una altra de les afirmacions que hem escoltat aquests dies, i seguirem escoltant, és el de demanar que les autoritats no ajudin els principals causants de la crisi. Però, en aquest cas, exactament, qui són els principals causants? Com en determinem els culpables?

Tenen la culpa les immobiliàries que han volgut portar els preus fins a un límit insostenible; Tenen la culpa els bancs per haver concedit crèdit amb massa facilitat; El Banc d’Espanya i el Banc Central Europeu per no haver regulat correctament; Els respectius governs per no haver legislat un marc legal que evités arribar a aquesta situació; I en darrer lloc, els propis compradors, per no haver mesurat correctament el risc que podien assumir.

Cal entendre que no sempre és el comprador la víctima. En moltes ocasions, el comprador, l’humil família endeutada, ha estat també especulant amb el preu de l’habitatge. Segur que si penseu una mica en trobareu bons exemples entre amics i coneguts. Uns que han estirat més el braç que la màniga, altres que han aprofitat l’augment del preu de l’habitatge per fer una ampliació de la hipoteca i comprar-se un cotxe de luxe, i ja no parlem dels vergonyosos pagaments en negre quan els pisos a la venda eren de protecció oficial.

A cap nivell no hi ha ni un pam de net, l’única possibilitat de resoldre la crisi (la nostra), és mirar d’evitar el col·lapse del sistema, de manera que permeti que cadascú pugui anar retornant els deutes que lliurement ha pactat i signat.

Els plantejaments que s’escolten de què l’hipotecat no té la responsabilitat sobre el seu deute, i caldria que l’estat n’asumís una part, són terriblement demagògics, a més d’injustos. I s’entén que la gent al carrer ho vegi així, però és francament preocupant que un conseller del propi Banc d’Espanya faci plantejaments en aquest sentit. (Ho podeu llegir, aquí). Demanar que l’estat ajudi els endeutats, és injust respecte aquells que no ho estan, principalment perquè la compra d’habitatge ja s’està subvencionant i amb uns números altament superiors als que han optat pel mercat de lloguer.

La situació els darrers anys ja ha estat prou absurda. Aquell que tenia prou poder adquisitiu per adquirir un habitatge, li sortien unes declaracions de la renda negativíssimes, que en alguns casos, es podia arribar a dir que pràcticament no pagava impostos. En canvi, aquell que amb menor poder adquisitiu -o pot ser, actuant amb més responsabilitat-, havia optat pel mercat de lloguer, es trobava que no podia desgravar res o unes quantitats molt petites. El tema encara és més absurd quan resulta que el propietari pot desgravar quan té un llogater menor de 35 anys, quan el llogater molt probablement no té cap mena d’ajuda de l’estat.

Si em permeteu que ara sigui un servidor qui faci una mica de demagògia, es podria dir que els llogaters han estat subvencionant amb els seus impostos els propietaris. Ara que els propietaris es troben amb un nivell d’endeutament excessiu, pretenem que l’estat els subvencioni encara més, a càrrec dels llogaters, és clar. Un política molt d’esquerres.

  1. Ei, Trappola!
    És que ve a tomb i sembla que estiguis recitant, en prosa, la 5a cançó (la Torre Agbar) d’aquests paios:
    http://gatoelqiman.com/
    (a escoltar des de la fi de la 4a pista, amb un off molt ben trobat)
    (i el final, no retocat, Clos-interpretant-se-a-si-mateix, no té preu)
    Ah!, i ***** no vol dir “culpa”

    Salut!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!