El cel de juliol de 2011

Juliol-2011

En records dels 43 morts del metro de València. Ja fa 5 anys i sense responsables…

 

 

 

Ja som plenament a l’estiu. El Sol ja comença a declinar però la calor es queda. El termòmetres marquen valors pròxims a 40 graus i no saps si posar-te sota l’aigua o fugir cap al nord.

Sort que les nits son més suaus i permeten admirar el paisatge nocturn en llocs foscos en els quals encara no ens han furtat totes les estrelles.

Al juliol la constel·lació de l’Escorpí domina l’horitzó sud mentre el triangle d’estiu ja guaita clarament per l’est a la posta de sol. Veure, en la foscor, les tres constel·lacions de Lira, Cigne i l’Àguila al cel impressiona de veritat. I veure la geometria del triangle format per les seues estels principals (Vega, Deneb i Altair) em recorda la matemàtica amagada a la volta celeste.

I sobre la constel·lació veïna de la Verge continua el planeta Saturn, ara ja allunyant-se cap a l’est cada dia més de l’estrella Porrima. El dia 7 de juliol la Lluna creixent se situarà sota el planeta i permetrà, per tant, la seua identificació. I sota Spica, l’estel principal d’aquesta constel·lació, se situarà el dia 8 de juliol la Lluna creixent fent amb Saturn un bell espectacle. El dia 9 la Lluna s’alinearà amb Spica dibuixant amb l’estel i el planeta una llarga línia d’objectes lluminosos.

Caldrà, però, veure els altres planetes a la matinada, allà entre les 4:30 de matí i l’eixida del Sol. Mirant cap a l’est, Júpiter, resplendent, ja es veurà des d’abans d’aquesta hora en la constel·lació d’Àries. Però cap a aquesta hora serà quan Mart, molt a prop d’Aldebaran, a Taure, eixirà per l’horitzó est. Però el planeta roig no s’estarà quiet en el cel i, si s’hi fixeu, anira movent-se cada dia un poc cap a l’est en la direcció dels Bessons.

La Lluna minvant se situarà sota Júpiter els dies 23 i 24 de juliol, mentre que el 27 i 28 el nostre satèl·lit es posarà al costat del planeta Mart.

Aquesta meravella del cel amb tots els seues moviments ocorre a causa de la rotació de la Terra sobre el seu eix i per la translació del nostre planeta al voltant del Sol. Aquest últim gir de la Terra d’un any de durada no es fa seguint una circumferència sinó seguint una el·lipse amb la qual cosa hi ha un dia en que el Sol està més prop de la Terra (periheli) i un altre en que està més lluny (afeli). I justament serà demà dilluns 4 de juliol en el que el Sol es trobarà en l’afeli a una distància de 152102140 km.

Això poc sorprendre a alguns. En ple estiu el Sol està més lluny? La màxima insolació i el calor venen donats per la inclinació dels rajos de la nostra estrella que és màxima aquests mesos. La variació de la distància només té uns efectes menors….

El transbordador espacial Atlantis està ja preparat a la base de Cap Canaveral per a la seua última missió. El dia 8 de juliol partirà cap a l’Estació Espacial Internacional per a una missió de 12 dies. L’Atlantis portarà una tripulació de quatre persones: el comandant Chris Ferguson, el pilot Doug Hurley i els especialistes de missió Sandy Magnus and Rex Walheim.

Si voleu obtenir un senzill mapa del cel observable del mes de juliol de 2011, podeu punxar aquest enllaç. Pertany al Planetari de Quebec i el podeu llegir en francés i en anglés.

Crèdit de la foto: NASA/Kim Shiflett

Un pensament a “El cel de juliol de 2011

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *