PLA B O MOCIÓ DE CENSURA?
El president Montilla finalment s’ ha pronunciat i ho ha fet pel camí del mig, picant l´ullet a uns i altres , intentant aconseguir la complicitat de tots. Les advertències a Rodríguez Zapatero sobre la qüestió del finançament, continuen semblant un autèntic brindis al sol i una fugida d´estudi , després de comprovar els reiterats incompliments del govern central. El president intenta novament guanyar temps , per adoptar el que ell considera la decissió correcta davant l’ atac del Tribunal constitucional contra l’ autonomia catalana. Són els típics moviments de distracció que tant li agraden i que segons els seus assessors l’ ajuden a enfortir la imatge presidencial “au dessus de la mélêè” del PSC. Enfortir Catalunya, proclama un President que vol fer de Pujol sense aconseguir-ho, donant excuses a tort i a dret, confirmant així que durant dos anys entre tos han debilitat el país. Un balanç políticament pobre d’ un govern, que quedarà definitivament en entredit per la crisis, la frustació del finançament i la previsible sentència negativa a l’ estatut. Montilla ha donat a conèixer el seu Pla B. Convocarà tots els partits per a trobar una resposta unitària, afegint que si la sentència es adversa, s’ haurà d’ evitar el parany de proposar camins que no tenen sortida. Reconeixent així paradoxalment, que es inviable un front unitari que proposi un nou referèndum, per obvies raons ideològiques i programàtiques. Queda poc temps i no sembla que la crida a la unitat i la fermesa, que reclama el President, sigui suficient quan fa més de trenta anys que aquestes virtuts no es practiquen. L´estabilitat del govern, encara que no ho sembli, perilla. De res li serviran els vint-i-cinc diputats del PSC a Madrid, els dos Ministres i les pressions a Zapatero. Si no hi ha una nova consulta als catalans, ni es convoquen eleccions avançades, la solució que queda per a conèixer el joc de cada força parlamentària, és la moció de censura. Dou you know I’m talking about?.