Pols d'estels

El bloc d'Enric Marco

Publicat el 1 de maig de 2011

Ja són a la vora del Sistema Solar

image_full

Ja fa més 30 anys la NASA envià les dues sondes bessones Voyager 1 i 2 per explorar els grans planetes. L’alineament excepcional dels planetes exteriors va ser una oportunitat per visitar-los en una ruta curta i augmentar el nostre coneixement sobre ells. D’alguns d’ells com Saturn, Urà o Neptú no se’n tenia imatges i dades pròximes.Durant tot el viatge que començà el 1977 i que, amb les dues naus, visità Júpiter l’any 1979, Saturn el 1980 i 1981, Urà el 1986 i Neptú el 1989 s’han aconseguit resultats tan importants i coneguts com el descobriment de volcans a Ió, un oceà sota els gels d’Europa, pluja de metà a Tità, l’estrany comportament dels camps magnètics d’Urà i Neptú, l’existència de vents de centenars de quilòmetres per hora a Urà i Neptú. Durant tot el viatge a través del Sistema Solar fins a 11000 anys de treball es van dedicar a la missió Voyager. Finalment la Voyager 1 el 1981 i la Voyager 2 a partir de 1989 es van dirigir cap a l’exterior del Sistema Solar. A petició de Carl Sagan, l’any 1990, uns 10 anys després d’haver explorat Saturn, la Voyager 1 girà les seues càmeres cap al Sol i fotografià la Terra com un punt blau pàl·lid.

Encara que semble estrany les dues naus encara estan operatives i continuen enviant informació. Com el seu viatge anava a dur-les tan lluny del Sol, on les plaques solars no són operatives, se’ls va proveïr de generadors termoelèctrics per radioisòtops amb uns 315 watts de potència en cada nau. La font de calor s’aconsegueix per la desintegració radioactiva de plutoni 238. S’ha estimat que això mantindrà els subsistemes  crítics en funcionament com a mínim fins el 2020.

La NASA ha fet una roda de premsa explicant que les naus estan arribant a la vora mateixa del Sistema Solar. En aquesta zona la pressió que exerceix el vent de partícules que ve del Sol i el camp magnètic solar és frenat pel vent estel·lar. Els detectors continuen funcionant i durant unes 8 a 12 hores diàries tres grans antenes a la Terra li fan el seguiment a les naus que, ara mateix, es troben a milers de milions de quilòmetres. Es troben  a la vora de l’heliopausa, capa de plasma solar que forma la superfície de l’heliosfera, la immensa bambolla que engloba tot el Sol i els planetes i mantinguda per la pressió del vent solar. La NASA calcula que les  Voyager encara trigaran uns 5 anys en travessar aquesta última frontera del Sistema Solar i ja entraran de ple en el reialme de la Via Làctia. I continuaran enviant informació d’aquesta zona inexplorada fins que els generadors deixen de funcionar. Aleshores serà una nau morta però amb un missatge per a possibles intel·ligències extraterrestres. Carl Sagan i el seu equip dissenyaren un disc amb informació sobre la Terra i els seus habitants. Però això és una altra història que contaré un altre dia.

Fotos i vídeos: Conferència de premsa de la NASA. 28 d’abril 2011.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sistema solar | s'ha etiquetat en , per Enric Marco | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent