El cel d’abril de 2011

Cràter Debussy a Mercuri
La primavera ha entrat de ple. La calor ja ha pujat de sobte i encara que vindran pluges, el cel, de moment, se’ns anuncia ras i apte per observar les meravelles del Cosmos.El firmament estarà ben pobre de planetes a la posta de Sol aquest mes. Ni Mercuri ni Júpiter són ja visibles al capvespre.Però Saturn no ens dexarà orfes de visions planetàries. El planeta dels anells és ben visible en la constel·lació de Virgo cap a l’est ja des de la posta del Sol.  Serà el planeta principal del cel. No deixeu d’admirar-lo amb el seu anell ja clarament visible i la seua cort de satèl·lits. El dia 3 d’abril es trobarà en oposició al Sol, és a dir, que el planeta estarà alineat amb la Terra i el Sol, estant el nostre planeta al mig. Això vol dir que aquestes setmanes es podrà veure durant tota la nit i que es troba a una distància mínima de la Terra, la qual cosa afavoreix la seua observació telescòpica.

A la matinada, cap a l’est, poc abans de l’eixida del Sol, Venus estarà present aquest mes.  Caldrà esperar a la segona quinzena del mes per veure altres planetes.

Serà ja durant els últims dies del mes quan Júpiter, Mart, Venus i Mercuri es veuran agrupats formant una gran concentració de planetes a la qual s’ajuntarà la Lluna els dies 31 d’abril i el 1 de maig. Cal no perde’s aquest espectacle celeste.

La Lluna serà nova el dia 3 d’abril, mentre que l’11 la veurem com a quart creixent . El dia 17 d’abril, la veurem ben resplendent com a plena al cel i el 24 d’abril la tindrem com a quart minvant.

Finalment la nau Messenger de la NASA es va posar en òrbita al voltant de Mercuri el passat 18 de març. Ja han començat a arribar-nos magnífiques fotografies d’un planeta molt poc conegut per la seua llunyania, per les dificultats d’arribar-hi i per la seua proximitat al Sol. Llençat el 2004, el seu viatge complex pel sistema solar interior l’ha dut a sobrevolar la Terra, Venus i Mercuri. De les aproximacions successives de la nau al planeta se sap que el primer planeta posseïx una atmosfera molt tènue i que el seu interior encara conserva part del seu calor.

La imatge que adjunte és del cràter Debussy, posat en honor al músic impressionista. El cràter d’uns 80 quilòmetres de diàmetre mostra una sèrie de raigs que són materials ejectats per l’impacte d’un objecte d’uns 4 a 8 km de diàmetre provinent de l’espai.

Si voleu obtenir un senzill mapa del cel observable del mes d’abril de 2011, podeu punxar aquest enllaç. Pertany al Planetari de Quebec i el podeu llegir en francés i en anglés.

Foto: Cràter Debussy a Mercuri. NASA/Johns Hopkins University Applied Physics Laboratory/Carnegie Institution of Washington

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *