Memorandum

Jaume Vall

Apunts al natural d’un vespre històric, mediterràniament

Quarta planta, terrassa del Museu d’Història de Catalunya. Port Vell, Barcelona. Prop de les vuit del vespre. Ara mateix l’hora del dia en què el color del cel -amb el permís dels núvols- es va igualant amb el del mar, camaleònicament, esdevenint un blau-gris clar . Més semblant a un paisatge normand de Monet que no pas a un cel flamenc de Vermeer. Aproximadament.
L’aire porta la humitat del Port Vell barceloní. Des d’aquí es veuen iots, algun creuer. Al fons la silueta apaïsada, com de lleona en repòs, de Montjuïc. Sembla voler besar l’aigua del mar. O sembla estar expectant. Qui ho sap. Ai! Montjuïc, testimoni emmudit  de tants fets solemnes.
Darrera els micros on parlaran els cinc caps de la llista transversal del 27/S -Junts pel Sí- s’estén la Barcelona múltiple : l’antiga romana, la gòtica ,  també la poc coneguda renaixentista. La barroca menyspreada, la neoclàssica d’importació i la romàntica neomedieval-modernista. La revitalitzada per la Renaixença, la trista pel jou dictatorial, i finalment la victoriosa modernitat olímpica.  Per entendre’ns, els pinacles agosarats de les dues catedrals de la ciutat,  el sòlid edifici funcionarial afrancesat de llicorella negra i finestres simètriques. Més lluny, la basílica del Tibidabo i la Torre Collserola. Deunidó. Barcelona als peus, amb la vitalitat comercial i turística de milers de persones atrafegades que ni intueixen -potser ni els importa- el futur que tot el país s’està jugant en els propers mesos. Llibertat i Benestar. I cinc persones  desbrossaran aquest camí cap a l’estat propi  mentre rebent tot d’invectives -i alguna agressió- dels còmodament instal·lats en la situació de dependència actual.

No hi ha canapès ni copes de cava, tot i que els convidats que van accedint i s’asseuen a les reservades podrien ser hostes , residents o amics de Sant Gervasi, o Sant Andreu de Llavaneres, o Sant Vicenç de Montalt, a punt de gaudir d’un aquells parties exclusius, trivials, estiuencs, en els quals s’arriba amb la camisa blanca planxada, un vestit elegantment acolorit, i un bronzejat incipient. De cop i volta l’altaveu atura la música ambiental, i una locutora anuncia el nom dels cinc polítics que estan a punt de fer acte de presència: Oriol Junqueras, Artur Mas, Muriel Casals, Carme Forcadell, Raül Romeva.
Sóc en el lloc correcte? La resposta és en el moviment dels reporters gràfics, que tot donant l’esquena a l’escenari, comencen a enfocar impacientment cap el mini passadís on estic, entre la barana de cables d’acer que ens separa de les teules de l’edifici, i la filera de cadires dels periodistes “de veritat” que cobriran l’acte. O sigui que sí, sóc en el lloc correcte. Esperarem. En pocs segons, els cinc personatges passen pel meu costat, en fila índia, i amb una lleugera tensió al rostre.

Els vigilants que discretament els acompanyen porten americanes fosques, camises fosques, micròfons i auriculars. S’han estalviat les ulleres de sol, innecessàries per l’hora, i no  provoquen la mateixa impressió acoquinadora que els seus homòlegs hollywoodians.

Damunt el sobri entarimat , al costat de dues banderes -cal dir quines? la senyera i la blava estrellada de la UE-, els cinc primers noms de la llista es disposen a prendre la paraula, per torns, i començant pel president d’ERC, Oriol Junqueras :“Vivim un moment excepcional”, i en el seu parlament desgrana de nou el discurs social que lidera aquest moment d’unió per anar bastint la República Catalana, fent èmfasi en els objectius que la candidatura ha d’assolir.

Passa la paraula al President Mas : “Urnes sempre, per a qualsevol decisió transcendent, la veu de la ciutadania. Estem preparats perquè s’ha treballat finament en els darrers mesos”. Menció especial per en Carles Viver i Pi-Sunyer.

És el torn de Muriel Casals : “Cal recordar d’on venim. Cal fer esment de la nostra capacitat de resistència. Ara ja no és moment de voler transformar Espanya, sinó de transformar la nostra relació amb Espanya. Inserir-nos, lliurement, en la diversitat d’Europa.”
(La sirena d’un creuer que llisca per les aigües del port, un so intens, greu i curt, fa de contrapunt lubrificador, a la solemnitat de les paraules pronunciades)
“Passem de ser resistents que es queixen de les injustícies a proactius que proposen nous models nostres de justícia”

Parla Carme Forcadell :Tornarem a omplir els carrers, aquest cop la Meridiana. Tots , tots els demòcrates estan convocats. I desprès farem el 27/S. Ho farem i guanyarem.”
És el torn final, Raül Romeva, ara líder d’aquesta llista electoral. Primer amb el discurs après, sense papers: “Cal constatar l’estranyesa del moment, dels companys de viatge, l’anormalitat del procediment. Tot per guanyar una normalitat present en els països i en les societats normals. Ja vindran els moments normals, ara toca una diversitat , de trajectòries socials, d’arc ideològic. D’això va la cosa. De sumar per fer una llista de persones, però sobretot una llista de voluntats. No nomès volem fer-ho bé (al·ludint a fer les coses amb finor com ha anunciat abans el President Mas), sinó que definitivament volem fer-ho. Tenim l’oportunitat d’exercir el dret, el mandat social de comptar-nos. I d’actuar en conseqüència. D’això va la cosa. Anem a totes… anem a totes.”  Encara no ha acabat.  Ara treu un paper. No vol cometre cap error en el que dirà, i en l’ordre en el que ho dirà. Això promet.

” –Si el 27/S aconseguim una majoria al Parlament, hi haura una declaració  solemne per tal de proclamar  la Independència en un termini no més llarg de divuit mesos. En aquest perìode el Parlament constituït atorgarà un mandat al Govern per tal d’enllestir les estructures d’estat que permetin la desconnexió econòmica, legislativa, política de l’estat espanyol.

-També es redactarà i es refrendrà una nova Constitució,  enriquida de baix a dalt, amb les aportacions de tots els ciutadans que ho desitgin, per tal de que amb el redactat definitiu, sigui la Carta Magna de tots.

-Aquestes tasques de construir i aplicar una nova legalitat conviuran amb les necessitats socials, no s’oblidaran les urgències diàries de les persones amb risc d’exclussió de qualsevol tipus.

En cas de bloqueig per part de l’estat espanyol, que impedeixi les actuacions del Govern  o del Parlament de Catalunya, aplicarem la Declaració Unilateral d’Independència, i els mecanismes de Transitorietat Nacional.

Anem a totes. Ho farem, i ho farem bé.

Som conscients dels riscos, i de les oportunitats.”

Unes paraules en aranès (occità), complicitat amb Vielha.
Punt i final. Aplaudiments.Aplaudiments de Liceu, per entendre’ns. No estentoris, sinó educadament convençuts.

Potser són això, les estructures d’estat. Les essencials estructures d’estat. Una massa crítica de dirigents  que ja han tastat el poder de veritat, massa elitista per fer el ridícul, massa convençuda per desdir-se del repte, massa treballada per arriscar-se inútilment,  sense la perspectiva del triomf conseqüent als riscos afrontats. A més a més de la legislació, les infraestructures i les comunicacions, i els contactes diplomàtics. Però, per damunt de tot, governants que tinguin talent i coratge, per “anar a totes.” Estructures d’estat : les acabo de veure desfilant davant meu: Presidents de Govern, de Parlament, Consellers diversos, Líders d’Associacions d’afiliació nombrosa i influència cabdal, Periodistes mediàtics, Diputats afins i Eurodiputats reconeguts. Les seves parelles, i els amics / amigues de les parelles. Massa crítica de governants que ha tastat el poder, massa prudència calculadora, massa gent important que arrisca massa, massa treball discret  o publicitat, massa en joc perquè no es tingui prou segur el resultat del triomf.

S’acaba l’acte oficial.  Montjuïc encara és al seu lloc. La silueta  arrodonida amoroseix la història truculenta que ha anat incrustant-se en les seves pedres i racons. Testimoni de tants moments històrics. Ara en té un més per explicar.  Recordem aquest vespre. Un altre Rubicó. Unes altres naus cremades. Un altre camí de no retorn vers la llibertat nacional.

He assistit a un acte de solemnitat que anirà trobant el seu lloc d’importància dins la història de Catalunya a mesura que es produeixin els esdeveniments encaminats al triomf. Que vol dir  assolir la condició d’estat sobirà dins una comunitat d’estats europeus demòcrates, pròspers, cultes i endreçats.  Traspuava un cert sentit transcendent, dels fets i de les paraules. Però com que som així, aquest momentum, importantíssim, és matisat per la nostra condició de ciutadans laboriosos, menestrals, artesans, comerciants, que li resta majestuositat i li confereix empatia. S’ha estat a l’oficina, al taller, al comerç,  davant l’ordinador fins fa poc, i ara cal anar aviat a casa, que demà tornem-hi.

Es respira història -en minúscula, no fos cas-,  sense barroquismes però sí amb molta finezza. Solemnitat a la manera catalana. Mediterràniament.

 



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per jaumevall | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent