Mare de Déu, el cometa ja està ací

Cometa Halley 1910

Mare de Déu, el cometa ja està ací. Això deia una dona de Torrent l’any 1910 en veure el cel ben roig. Encara que era un incendi que cremava al centre de la ciutat, les classes populars estaven ben preocupades per la vinguda del cometa.

D’aquestes coses, de com es va viure a la premsa de l’època el retorn del cometa Halley l’any 1910 i de la possibilitat de l’extermini de la vida a la Terra vaig parlar dissabte passat a Ca les Senyoretes. Això ja ho vaig anunciar a un apunt anterior. Un grup de selecte públic escoltava entre encuriosit i divertit les imatges i notícies recollides dels diaris de l’època que jo anava presentant. En aquell temps a les classes populars, ja ben cremades per les lleves per anar a la guerra d’Àfrica, o per la malaltia de la fil·loxera i després del míldiu, només els faltava escoltar que s’acabava el món. Potser de tot això ve l’expressió popular “Això és l’any deu”. Tanmateix les classes benestants i intel·lectuals, el màxim exponent dels quals era Stephan Zweig, estaven ben satisfetes i il·lusionades amb el canvi de segle. Podeu llegir com va anar la cosa a un apunt anterior.

En acabant la xerrada, Rosa Magraner va llegir un romanç valencià de l’època sobre el cometa. Aquest romanç sarcàstic conta el que els passà a una parella de nuvis que volien morir juntets. El recitat va ser molt aplaudit.

I després de tot acò va vindre el plat fort. Vaig construir el nucli d’un cometa. La finalitat era doble. Per una banda mostrar clarament de que està fet un cometa i l’altre, no gens negligible, divertir al personal, que passada la una de la matinada es mereixia alguna cosa espectacular.

Amb terra recollida d’un hort de la Valldigna que simulava la part mineral del cometa, un poc de mel, per simular la part orgànica, un raig d’amoníac, aigua i el component més fonamental: el gel carbònic o gel sec. Tot ben barrejat ens donà uns nuclis cometaris ben durs i foscos que presentaven dolls de gas blanc (CO2).

Els nuclis aconseguits s’assemblaven molt a les fotos obtingudes del nucli del cometa Halley l’any 1986 per la sonda Giotto o del Tempel 1 l’any 2005 per la sonda Deep Impact. Eren foscos, no homogenis, com agregats que s’anaven evaporant a la llum d’una làmpada. En passar el temps el diòxid de carboni es sublima i deixa una matriu de gel bruta plena de cràters.

Bé, crec que el públic va aprendre que els cometes estan fet de diversos tipus de gels, que van fent-se cada vegada més menuts en cada pas pel periheli i que es poden trencar en diversos trossos com s’ha observat sovint en els cometes reals.

La sessió es complementà amb l’observació dels planetes Venus i Saturn i la Lluna abans de sopar i l’observació de Júpiter i  l’explicació de les constel·lacions per acabar la sessió ja a les 3 passades.

Fotos d’Enric Marco.
1. Enric Marco fent el cometa. Es veuen dolls de diòxid de carboni.
2. Públic assistent
3. Nuclis cometaris.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *