Prendre la paraula

jordimartifont

4 d'abril de 2009
0 comentaris

“Els ulls del Duce” d’Umberto Eco

M’he aixecat pensant en el que vaig llegir ahir abans d’anar a dormir i que vaig incloure en l’entrada precedent. El fet que a Foggia les autoritats locals hagin estat capaces de fer el que han fet a la línia d’autobusos racistes no és fruit d’un dia sinó de molts, com també és fruit de molts mitjans de comunicació i de molta gent que ha decidit que els “immigrants” són un problema. Són un problema els “immigrants” així en general (per això si no tenen papers poden ser tancats quatre anys en una presó), tal com ho són els gitanos a qui  censen genèticament (per protegir-los, diuen), els ataquen, els cremen les cases i en fer-ho reben l’aplaudiment públic dels veïns que no s’havien atrevit a tant. En temps de crisi, cal trobar enemics febles a qui culpar. I contra ells s’ha d’utilitzar tota al força de l’Estat.

Us recomano que llegiu “Els ulls del Duce”, un excel·lent article d’Umberto Eco sobre com es crea el que ara hi ha a Itàlia. Eco parla en aquest article (no l’he trobat en català, de moment) sobre com ha anat això de la construcció televisiva d’aquest consens neofeixista a Itàlia. Poble de la Llibertat s’anomena el seu nou partit i em sona tan vell…

Ahir, una amiga em deia que no fem prou per arribar a tothom, per explicar-los el que passa (com si ho sabéssim…). Hi ha mitjans per saber-ho. Només cal voler saber.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!