de Cal Peixet

Bloc d'en Sergi Franch i Segarrès

El cop de mà quotidià

A Reyhanli, a la província turca de Hatay s’hi poden adivinar molts dels elements del conflicte siri. La guerra ha desdibuixat la fesonomia d’aquesta ciutat. Siris i turcs comparteixen botigues, converses i necessitats en un indret que pràcticament ja ha digerit les necessitats de la gent del país veí. Alguns siris han decidit obrir-hi botiga on hi estampen la bandera de la independència, d’altres comencen a aprendre el turc o gestionen portar-s’hi els familiars. La necessitat mana.

Molts dels siris què s’hi troben, hi són amb per poc temps, potser dies. Amb l’objectiu de donar un cop de mà. Es tracta de siris vinguts de la diàspora europea o d’altres països del pròxim orient que s’organitzen en els respectius països al voltant de la Unió de siris en l’estranger. Aquesta associació acull una vintena de països d’arreu del món que s’organitza i es desplaça a aquesta i altres ciutats properes a la frontera turca per assistir els campaments de refugiats que hi ha en l’actualitat. No es tracta d’un, dos o tres mesos els que molts duen vivint als campaments. Les condicions han anat variant des de l’inici de la revolta dels siris a la ciutat de Daraa, al sud. I l’associació necessita d’improvisar solucions.

Les xifres sobre el número de refugiats a Turquia varia segons les organitzacions, però al camp més proper a Reyhanli, a escassos metres de la frontera, s’hi comptabilitzen més de 8.000 persones. Això implica que les ciutats abasteixen, suministren i proporcionen ajut als campaments on no hi ha res res. Així, un magatzem de queviures de Reyhanli serveix de tant en tant de dispensador de menjar i productes de necessitat bàsica pels camps, a un preu ajustat i d’acord amb la contribució de la Unió de siris.
 
Reunir els diners, llistar necessitats, carregar cotxes i anar a terra de ningú per descarregar les provisions pot ser una operació relativament ràpida. Sempree  segons el temps d’espera al punt fronterer que l’exèrcit turc té instal·lat a peu de la pista asfaltada. I és que en aquest cas, el campament es troba a escassos metres d’una guarnició situada en un turó que de tant en tant il·lumina amb focus l’escampall de tendes blanques.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per decalpeixet | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent