El cel de febrer 2010

Entrem en el segon mes de l’any i de ple a l’hivern. Les nits, després d’un mes de pluges i boires molestes semblen deixar-nos, finalment, visibles els estels. Les constel·lacions d’Orió, Taure, Bessons i Lleó són ben notables. És hora de treure els nostres prismàtics i telescopis.

Mart, que ha anat movent-se sobre el fons del cel de manera normal, d’oest a est, durant els últims mesos, ha començat a fer-ho en sentit contrari. Ara retrograda entre les constel·lacions de Bessons i Lleó. És el planeta rei de la nit ja que fa uns dies passà pel seu punt més pròxim a la Terra i és ben brillant  amb el seu color roig-taronja. Contínua sent el planeta  amb més ginys en òrbita i a la seua superfície.

A la nit, Saturn eixirà una mica més tard per l’est i amb un petit telescopi podrem veure els seus anells i la seua lluna Tità.

I a València, podeu encara anar a veure els documents de l’Academia dei Lincei, primera acadèmia científica del món i de la qual Galileo Galilei n’era membre. Al Museu de la Ciència de València podreu emocionar-vos davant de la primera edició del Sidereus Nuncius, dels textos primitius on es descriuen instruments per mirar de lluny i de l’abjuració amb la  qual el matemàtic toscà va haver de retractar-se davant de l’Inquisició de la seua afirmació que la Terra girava al voltant del Sol.

Segueix…

A la posta de Sol ja podreu veure Mart per l’est, com un punt ben gros i brillant. Ara mateix està sobre la constel·lació del Cranc, ben a prop del cúmul obert d’estels, Praesepe. Però si tenim la cura de seguir la seua posició al cel dia a dia, prenent com a referència els altres estels, veurem com va movent-se cap a l’oest, en lloc de cap a l’est com fa normalment. Mart està sofrint una retrogradació, que el farà seguir un immens bucle al cel al llarg dels pròxims mesos.

Aquest moviment del planeta al cel va portar els antics astrònoms grecs, que propugnaven un univers geocèntric, a introduir els epicicles. Els planetes, a part de girar al voltant de la Terra, també giraven en uns cercles sobre la seua òrbita mitjana.

L’astronomia moderna, que naix a partir del model heliocèntric de Copèrnic i les observacions de Galileo, explica que les retrogradacions són causades per les diferents velocitats relatives de la Terra i Mart al voltant del Sol. Mart va cap arrere ja que la Terra l’avança en la seua òrbita de la mateixa manera que els cotxes que avancem a l’autopista semblen marxar cap enrere.

Mart es troba en oposició. Això vol dir que la distància de la Terra al planeta és mínima. Aquesta “només” és ara d’uns 100 milions de quilòmetres. Així i tot amb un telescopi mitjà podrem veure detalls a la seua superfície com els casquets polars i les zones de muntanyes de Syrtis Major.

El dia 25 de febrer la Lluna es trobarà ben a prop de Mart. Júpiter, ja ben prop de la direcció solar deixarà de veure’s a partir del dia 15 de febrer mentre que Venus començarà a veure’s per l’oest a partir del 24 al vespre.

A la matinada Mercuri serà visible poc abans de l’eixida del Sol fins el dia 14 de febrer.

La Lluna presentarà la fase de quart minvant el pròxim dia 5, lluna nova el 14, quart creixent el 22 mentre que el darrer dia del mes, el 28 la Lluna serà plena.

L’asteroide Vesta també està en oposició. Aquest es troba ara a uns 225 milions de quilòmetres i el podem veure al centre de la constel·lació del Lleó amb una magnitud de 6.2, visible a ull nu des de llocs ben foscos.

Foto: Vista de Mart molt detallada des del Hubble
Crèdit: David Crisp and the WFPC2 Science Team (Jet Propulsion Laboratory, California Institute of Technology)

Un pensament a “El cel de febrer 2010