El cel de gener

El mes de gener la constel·lació d’Orió i les constel·lacions associades de Ca Major i Ca Menor estan ben visibles al firmament. Poc després de la posta del Sol, Venus continuarà veient-se molt prop de l’horitzó oest. Els planetes Mart i Saturn es troben ben alts al cel.

El mes de gener la constel·lació d’Orió i les constel·lacions associades de Ca Major i Ca Menor estan ben visibles al firmament. Orió representa un gegant caçador, fill del déu Posidó i d’Euriale. Era molt bell i tenia una gran força. Es casà amb Side, la bellesa de la qual rivalitzava amb la de la deessa Hera. Aquesta, envejosa, la va ofegar en la mar. Orió marxà a Quios, on s’enamorà de Merope, el pare de la qual, Enopió, no consentí el matrimoni i va cegar el gegant Orió. Aquest, amb l’ajuda d’un xiquet, anava caminant sempre de cara a Llevant i recuperà la vista. Després, quan intentà violar la deessa Àrtemis, aquesta li envià un escorpí que li va picar al taló. Tant l’animal com el gegant Orió van ser transformats en constel·lacions. Això sí, estan separades en el cel. L’Escopí és una de les constel·lacions de l’estiu mentre que Orió s’observa en l’hivern. Les constel·lacions Ca Major i Ca Minor, segueixen fidelment Orió en el cel. Són la representació dels gossos de caça del gegant.

Si mireu al sud durant les primeres hores de la nit veureu clarament aquestes constel·lacions. Les estrelles principals d’Orió són Betelgeuse, situada dalt a l’esquerra i Rigel baix a la dreta. Els tres estels alineats que formen el Cinturó d’Orió són molt característics. Si trobeu aquests estels, veureu perfectament la constel·lació. Perpendicularment al Cinturó es veu un grapat d’estrelles al centre del qual hi ha la Nebulosa d’Orió, lloc on ara mateix estan naixent estrelles. Uns prismàtics són suficients per apreciar la bellesa de la nebulositat. A sota, a l’esquerra d’Orió trobarem la constel·lació del Ca Major. En ella podem veure l’estel més brillant del cel, Sirius.  No és que intrínsecament siga molt brillant sinó que la seua proximitat, a només 8,6 anys llum, el converteix en la més brillant de les estrelles. La nit de cap d’any, després de les campanades del canvi d’any la podreu veure cap al sud i prop de l’horitzó. No hi ha pèrdua. És l’objecte més brillant en aquesta direcció.

L’any 2006 començarà amb un encontre pròxim de Venus i una fina lluna creixent prop de l’horitzó oest el dia 1 de gener. Poc després de la posta del Sol, Venus continuarà veient-se molt prop de l’horitzó oest. Anirà aproximant-se cada dia al Sol i serà ja inobservable la segona quinzena del mes. L’última desena del mes el podreu trobar abans de l’eixida del Sol.

El planeta Mart es troba ben alt en el cel durant tot el mes, entre les constel·lacions d’Àries i Taure, ben a prop de les Plèiades.

Saturn es troba en la constel·lació de Càncer i també serà observable tot el mes. Es veurà a l’esquerra d’Orió i del Ca Major.

Júpiter serà visible a altes hores de la matinada per l’horitzó est. Estarà baix durant tot el mes.

La Lluna serà quart creixent el 6 de gener, mentre que el 14 estarà en fase de lluna plena. El dia 22 tindrem una lluna en quart minvant. Finalment el 29 de gener la Lluna presentarà l’aspecte de lluna nova.

El passat dia 21 de desembre a migdia el Sol va assolir el seu punt més baix en el cel. Va ser el dia del solstici d’hivern. La nit va ser la més llarga de l’any i les hores de llum van ser les mínimes. A partir d’ara el dia anirà allargant-se a poc a poc.

La imatge present en l’article representa un mapa del cel nocturn del dia 1 de gener de 2006, a les 23:30 hores (hora oficial), que pot ser utilitzat per a l’observació. Només cal sostindre’l dalt del cap amb la part inferior en direcció al Sud (S). Així tindreu el Nord (N) a la vostra esquena en la carta, l’Est (E) es trobarà a l’esquerra i l’Oest (O) a la dreta. Aleshores veureu com les estrelles del mapa es corresponen amb les del cel. També el podem veure en més alta resolució

Aquest planisferi també pot servir-vos durant tot el mes. Només caldrà restar 4 minuts per dia de l’hora d’observació indicada. Així aquesta carta serà correcta igualment per al dia 15 a les 22:30 hores i per al dia 30 a les 21:30 hores.

Que tingueu unes bones observacions. Bon Any 2006 per a tots i bons cels per a observar.  

Figura: Mapa celeste per al mes de gener. Vàlid per al dia 1 de gener a les 23:30 hores. Per a utilitzar-lo altres dies caldrà restar 4 minuts per dia de l’hora d’observació indicada. Gràfic del programa Cartes du Ciel. Una figura amb millor resolució pot trobar-se ací.