Jornada astronòmica a Ares

Aras 01

El nord del País Valencià ha estat sempre desconegut per a mi. Llevat de Morella, les comarques del nord no han estat explorades, passejades ni viscudes, cosa que sempre m’ha resultat dolorós. La forma allargassada del País i les tres hores de viatge des de la Safor segurament hi han influït.

Les activitats realitzades als pobles al voltant de l’Any Internacional de l’Astronomia m’han permés redimir-me en part d’aquest pecat.

El passat dia de Sant Jaume un grup de la Universitat de València arribàrem al bonic poble d’Ares per una Jornada Astronòmica. Sessió de planetari, jocs per a xiquets, conferència i observació astronòmica eren les activitats previstes.

Segueix…

Fa uns mesos, des de l’Ajuntament d’Ares del Maestrat, contactaren amb el nostre departament per tal d’organitzar una Jornada Astronòmica durant l’estiu. Amb Sandra, a poc a poc anàrem buscant la data, els continguts i els participants.

Una vegada elegit el dia, el 25 de juliol, anàrem omplint-lo de diverses activitats: planetari portàtil i tallers per als xiquets durant el matí, conferència per la vesprada i observació popular  per la nit.

I així ens trobem el dia de Sant Jaume a la plaça d’Ares a les 10:45 del matí una comitiva de 4 cotxes plens de material i personal del departament, juntament amb joves becaris de l’Associació Astronòmica de la Universitat de València (AAUV).

Ares 02
Una vegada muntats tot els aparells del matí, els altaveus de l’ajuntament conviden els xiquets del poble a participar en els tallers. Mentre acabem de muntar el planetari, alguns s’encarreguen que els xiquets realitzen unes senzilles manualitats tot i explicant-los algunes nocions bàsiques d’astronomia.

El planetari que ens ha deixat l’Observatori Astronòmic de la Universitat és realment bonic i ben fàcil de muntar. La bambolla on s’hi projectarà el cel s’unfla i permet encabir-hi unes desenes de nens. Els xiquets d’Ares hi entren encuriosits i un poc recelosos pel túnel d’accés. Algun d’ells pregunta si se’n pot anar si s’avorreix. Les mares i pares presents també hi accedeixen a gatamèu. I la sessió comença. A dins la cúpula, a poc a poc es fa de nit i comencen a veure’s les estrelles. Són tantes que les constel·lacions són difícils de trobar però el cel d’Ares ja veurem que també és així. De l’explicació dels moviments dels estels en el cel,  passem ràpidament a les constel·lacions de l’estiu per a passar finalment a les històries mitològiques escrites al cel. I és que les històries d’intrigues, d’amors secrets de Zeus, de monstres i d’aventures amb herois estan ben representades al cel. I aquell que volia anar-se’n s’hi queda fins al final.

Per acabar el matí els becaris escampen a terra el seu divertit twister astronòmic on els nens s’emboliquen amb els peus i les mans fent veritables garberes humanes, a cavall entre els diversos astres del sistema solar i de l’univers.

És estiu i les hores més caloroses del dia són inhàbils. Descansem, per tornar a l’activitat a les 19:00 hores. És quan s’inaugura al Saló de Plens de l’Ajuntament l’exposició de fotografia astronòmica que fa unes setmanes enviàrem. En ella es fa un passeig per l’univers amb les imatges més espectaculars obtingudes per diverses sondes i telescopis: Hubble, Messenger, Soho, Spirit, Galileo,…

I a les 19:30 comença la conferència. Parle a una audiència variada sobre el nou sistema solar, després de l’expulsió de Plutó del club dels planetes; de l’exploració de Mart i de la descoberta d’altres planetes al voltant d’altres estrelles. Acabe amb la missió Kepler, llençada el passat mes de març, que pretén estudiar 100.000 estrelles entre les constel·lacions de Lira i Cigne per trobar-hi planetes habitables. La xerrada provoca, com desitjava, innumerables preguntes.

Després d’un saborós sopar popular interromput agradablement per la visualització de l’Estació Espacial Internacional, que fa acte de presència mostrant una brillantor desmesurada a causa dels seus nous pannells solars, marxem al Coll de Santa Bàrbara per muntar els telescopis. Allí s’hi aplega mig poble que no para de preguntar mentre jo em quede sorprés per la bellesa de la Via Làctia que creua el cel passant pel Cigne. El planeta Júpiter destaca en el cel sobre la bella vila d’Ares il·luminada amb llums tènues. Tanmateix, com tot no podria ser perfecte, una hora després el vent comença a bufar i la fresca que havia començat per la vesprada es fa més i més intensa. La gent comença a marxar mentre els núvols baixos fan acte de presència cobrint finalment el cel.

Ares 02

Ares, amb només 50 habitants en hivern i uns pocs més en estiu ha programat tot un seguit d’activitats culturals ben interessants per als mesos de juliol i agost que ja el voldrien alguns pobles costaners. Es dedica a l’agricultura i a la ramaderia, però la presència d’un parc eòlic a l’oest del terme ha donat un nou impuls a l’economia local. Però tot no és fantàstic ja que alguns dels membres de la colònia de voltors que volteja constantment el poble cauen de tant en tant en les aspes d’algun molí.

El poble és ben agradable de passejar. Ara estan fen obres al camí d’accés al castell situat a la mola que ha fet tan característic Ares. És també terra de fòssils. Passejant trobem al mig del camí un eriçó de mar, un exemplar en forma de cor, el nom científic del qual és un toxaster o un heteraster, que va viure per aquelles terres durant el període cretàcic fa entre 145 i 65 milions d’anys (gràcies Anna).

Respecte al nom d’Ares ens conten que significa altar (ara en llatí) i que ve de les ofrenes que feien a Mercuri al passos de muntanya. Encara ara hi sol haver ermites en aquests llocs. Així tenim al port de la Bonaigua, l’ermita de Santa Maria de les Ares.

I què podem dir del tracte rebut? Tot han estat atencions i amabilitat, mostrant-nos el poble, presentant-nos la gent i acompanyant-nos a tot arreu. Gràcies a tots els arencs, a l’alcalde i especialment a Sandra per l’acollida.

Fotos d’Enric Marco.