ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

LES CREUS DE SANT JORDI, DIGNES DE LA SUBMISSIÓ CATALANA

Sense categoria

En aquesta setmana on sembla que l’Estatut penja d’un fil, i tots els partits es preparen per un nou acte de submissió i justificació indigne, i on sembla que el terme nació desapareixerà per sempre.  La veritat es que una nació que permet que la seva llei màxima i votada pel poble, depengui de 12 magistrats totalment polititzats, no es mereix aquesta distinció, i dona com a certa la realitat de que les nacions o estats tenen constitucions, i els estatuts queden per les comunitats autònomes o altres especies de tercera divisió.

Les mancances nacionals poden quedar reflectides de moltes maneres, però una ben clara son els premis o distincions atorgades pels seus governs,  i aquest passat dimarts es van concedir les creus de Sant Jordi, on seguint la línia dels últims anys, i entre els mereixedors d’aquest premi apareixen personatges que no han fet res per Catalunya, i que fins hi tot han estat elements combatius contra la cultura o la llengua del país, en un acte més de vergonya aliena, i què donen fe del desprestigi d’aquests guardons.

 

Enguany, un d’aquests casos es Alberto Aza Arias, del que es destaca la sensibilitat envers la llengua i la cultura catalanes. Aquest personatge, diplomàtic espanyol i d’ascendència asturiana , va iniciar la seva carrera diplomàtica al Gabón, va seguir per Alger, Roma i Madrid.  Posteriorment va ser assessor  a la Moncloa de Suarez, on va conèixer i preparar els viatges del Rei d’Espanya, i desprès de diferents càrrecs va seguir a Suarez en el CDS sense èxit, i va tornar a la diplomàcia, concretament a Lisboa, i va seguir per Washington i Mèxic, fins arribar al Regne Unit on va encarar assumptes com la reclamació espanyola de Gibraltar.  Amb la victòria del PP a les eleccions espanyoles, va ocupar diversos càrrecs, i arribar al de cap de la casa del rei. Es va casar amb una catalana, i parla perfectament la nostra llengua, la seva màxima il·lusió diuen es acompanyar al rei per posar la bandera espanyola a Gibraltar.

 

Aquests son tots els mèrits del personatge per rebre aquesta especial distinció catalana, ser un diplomàtic espanyol, representant d’aquest estat per diferents llocs del món, una vida política amb Suarez i el Partit Popular, i una il·lusió en forma de recuperar Gibraltar per l’imperi espanyol, recordo que va ser un regal, i que els ciutadans del lloc volen ser anglesos, encara que com es sabut el dret a decidir, i la opinió de la gent no son coses que importin gaire l’estat. Si el fet de casar-se amb una catalana i aprendre la nostra llengua es tot el que ha aportat per la distinció, es un altra vergonya sense precedents, i fruit del tarannà socialista, molt allunyat de la vertadera vocació d’aquests premis, on apliquen aquest universalisme que prediquen, i que curiosament sempre comença i acaba a Espanya.

 

Altres anys hi ha hagut casos semblants, i això demostra el nivell de poca dignitat nacional catalana dels seus governants, i un intent cada cop més clar d’eliminar qualsevol diferencia identitaria amb l’estat espanyol, amb paraules com solidaritat, responsabilitat o pluralisme lingüístic, que curiosament sempre van en una sola direcció, i perden tot el seu significat real, per acabar sent un llast que ofega el territori sense remei, i què rep humiliacions en tots els àmbits amb resignació.

 

En definitiva un acte delirant més per acabar tard o d’hora amb la identitat i cultura catalanes, o com dirien altres amb la crosta.

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.