ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

ELS PARTITS DE COSTELLADA SON PER NACIONS DE COSTELLADA

Sense categoria

La venda d’entrades pel partit amistós de demà entre Catalunya i Argentina no porta un ritme molt alt, i hores d’ara son 30000 les venudes, una xifra pobre, i més comparada amb l’aforament del temple blaugrana. El cop d’efecte de la contractació de Johan Cruyff, i una selecció tant potent com la  Argentina dirigida per Maradona, i amb el millor jugador del món a les seves files Leo Messi, no amaguen un problema de fons, i què és la formula dels partits nadalencs de costellada esta esgotada, i ha donat tot el seu redit.

La gran inversió econòmica realitzada per allargar un any més aquesta il·lusió en unes dates dolentes, i sense esperança de canvi si seguim sent una autonomia espanyola qualsevol, ha portat al president del màxim organisme de futbol català Jordi Casals, i el nou seleccionador, a afirmar que si Catalunya no es capaç d’omplir el camp, potser que ens fem mirar això de la nació catalana. Mentrestant el seleccionador parla de la  il·lusió dels jugadors, i la seva decepció per la poca venda, dient que ells venen per orgull i amb ganes, però el públic no actua igual, cosa que potser fa plantejar que no val la pena l’esforç realitzat.

 

Tal com diu en Jordi Casals, però en un sentit diferent al seu, si que ens hem de mirar això de la nació catalana, ja que es un terme buit de contingut, i gens respectat com tots sabem, el pas real i definitiu es ser un estat, llavors i automàticament no hi hauran aquestes paxangues, sinó partits oficials on els nostres competiran de tu a tu amb qualsevol selecció mundial, i amb competicions oficials en joc. De cop i volta l’afluència de públic deixarà de dependre del sentiment i obligació de completar un miratge com ara, i simplement dependrà del rival i l’interés esportiu del partit, com en qualsevol estat normal del món.

 

La  ciutadania va agafar aquests partits com un pas endavant cap al reconeixement, i amb tota la il·lusió va respondre i molt, cosa que no es pot dir de molts jugadors que amb excuses de mal pagador mai s’han involucrat prou en el projecte, i ara no tenen cap dret a exigir res. El pas del temps ha vist passar dos cops a Brasil, a l’Argentina, i un partit molt simbòlic contra Euskadi que tots recordem, però seguim sent on érem, una petició constant a la Federació espanyola perquè ens deixi una data per poder jugar, amb prohibicions incloses com la del partit amb USA, sense que els catalans poguéssim fer res més que complir la humiliació.

 

La persecució de l’estat espanyol a totes les federacions catalanes que han volgut la oficialitat, per minoritari que fos l’esport que representen, ens diuen molt clar, què l’esport rei com es el futbol, senzillament es impossible que ho aconsegueixi amb la situació on ens trobem. Nomes hi ha una manera, i es aconseguint l’estat propi, i això hores d’ara ho sap molta gent.

 

Continuar picant pedra contra un mur immens no porta enlloc, i la gent ho tradueix en aquest cas amb aquesta venda fluixa d’entrades, no cal que des de la federació catalana es vulgui vendre el que no es, no hi ha altra via pel reconeixement que la sobirania, el demes es vendre fum, i com ja se sap el fum amb una mica de vent s’esvaeix i deixa la realitat ben despullada.

  1. El fitxatge de Cruiff té un efecte més de cara enfora que no de cara endins, nosaltres a aquest personatge ja el tenim més que vist, ara a fora si que representa un prestigi impressionant, fas una anàlisi molt bona de tot plegat.
    I hi ha una altra cosa, el fet Barça i equip guanyador i pletòric que li treu protagonisme a la selecció catalana.
    Una data, molt i molt dolenta, fred, saturació de futbol, la gent encara no està de vacances i el fet que les estrelles les podem veure cada diumenge.
    I a nivell patriòtic, l’independentisme aquets dies ha treballat molt i no se li pot demanar esforços continus.
    Si no són capaços ni d’aconseguir un parell de dates FIFA durant l’any, ja no dic la oficialitat, ells també en tenen responsabilitat, i sobretot els polítics.

  2. “”Catalunya no es capaç d’omplir el camp, potser que ens fem mirar això de la nació catalana””

    em sembla passar-se de la ratlla senzillament pq hi ha gent que no li agrada el futbol i alguns prefereixen anar al teatre i no per això són menys catalans o ens ho hem de fer mirar això de nació.

    Hi ha molta gent que encara que tinguéssim una selecció oficial tampoc anirien al camp o ni ho mirarien per la tv.

    com jo.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.