El món de Jules Verne

Aquest any és l’any Jules Verne. Ara fa 100 anys que aquest escriptor francés va morir deixant un llegat de més de 60 llibres. Molts xiquets, ara ja adults, s’han introduït en la lectura amb les seues peculiars aventures on la ciència hi juga un paper fonamental en l’acció. Els protagonistes ixen de situacions compromeses pel seu coneixement de diverses tècniques científiques.

L’any 2005 és un any peculiar per a la divulgació de la ciència. Fa 100 anys de la publicació dels articles més importants d’Albert Einstein, entre ells la formulació de la Teoria Especial de la Relativitat. És per això que la Unesco va declarar el 2005 l’any mundial de la física. A casa nostra podem veure-ho ací. A més el 3 d’octubre vam poder gaudir d’un espectacle de la natura. La Lluna passà per davant del Sol i ens deixà veure només un anell fi de llum solar.

Però aquest any és també l’any Jules Verne. Ara fa 100 anys que aquest escriptor francés va morir deixant un llegat de més de 60 llibres. Molts xiquets, ara ja adults, s’han introduït en la lectura amb les seues peculiars aventures on la ciència hi juga un paper fonamental en l’acció. Els protagonistes ixen de situacions compromeses pel seu coneixement de diverses tècniques científiques.

Jules Verne, conegut per ací com Julio Verne,  va nàixer a Nantes el 1828 d’una família benestant. Va estudiar dret a Paris però no va exercir massa temps ja que volia ser escriptor. Va provar tots els gèneres: teatre, contes, poesia; i quasi sempre amb ben poc èxit. Amic d’Alexandre Dumas fill, aquest li va presentar l’editor Pierre Hetzel al qual lliurà el manuscrit de la seua primera novel·la, Cinc setmanes amb globus (1863). L’èxit immediat va fer encetar una fructífera relació entre editor i escriptor. La novel·la conta l’aventura en globus de tres persones per l’Àfrica equatorial i llavors el tema era realment d’actualitat ja que diversos exploradors estaven en aquella època recorrent l’Àfrica en busca de les fonts del riu Nil. Amb una habilitat sorprenent mescla fets reals amb d’altres de novel·lats, la qual cosa aporta una gran versemblança a l’acció. A partir d’aquest èxit es va dedicar exclusivament a la narració de temàtica científica i geogràfica.

L’editor Hetzel era un ferm partidari de la separació entre l’església i l’estat, defensava l’educació laica i tenia interés a introduir la ciència en la literatura. Estava convençut que la missió de l’educació és lluitar contra la ignorància i que sols així podia sorgir un nou ciudatà. Només si es posseeixen uns adequats coneixements pot existir una societat lliure i democràtica. Jules Verne era l’autor que millor va escampar aquestes idees de la mà de l’editor, que sovint corregia les novel·les per adaptar-les millor al seu projecte educatiu. Un exemple clar d’açò és quan obligà Verne a canviar el final de la seua segona novel·la, Viatges i aventures del capità Hatteras (1864-1865) en què el protagonista se suïcidava, per un final on només es tornava boig, ja que aquest fet podia ser negatiu per als lectors més joves.

Verne no tenia formació científica, però va saber relacionar-se amb científics de l’època. Passava hores als laboratoris de física i de química tot observant i preguntant. A més a més llegia regularment totes les revistes científiques, d’on treia totes les idees per a les seues màquines més sorprenents, com per exemple el submarí Nautilus de la novel·la Vint mil llegues de viatge submarí (1869-1870).

D’altra banda, no era un visionari com molts han afirmat. Tots els invents i aparells utilitzats en els seus relats eren certament novetats o prototips en la seua època. Ell només anà una mica més lluny en les aplicacions d’aquests invents.

També, molts dels seus lectors han trobat en els seus llibres una vocació per l’estudi de carreres científiques i tècniques. I açò els ho poden agrair a Verne i Hetzel. Tant és així que quasi 150 anys després de la publicació de les primeres novel·les, aquestes encara mostren l’encant dels misteris de la natura i com la ciència és capaç de descobrir-los i utilitzar-los en benefici del gènere humà.

Vos recomane vivament que llegiu o rellegiu alguna de la seues obres i veureu la modernitat del seu discurs. Agafeu, per exemple, La volta al món en vuitanta dies (1872), i notareu la confiança del protagonista en el progrés i la dominació de la Terra per la humanitat amb l’ús de la tècnica.

Per saber-ne més llegiu l’assaig de Jesús Navarro publicat enguany:

Somnis de ciència, un viatge al centre de Jules Verne, Jesús Navarro, Editorial Bromera i Publicacions de la Universitat de València, Col·lecció Sense Fronteres, 19, 2005. 

Un pensament a “El món de Jules Verne

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *