El bloc d'Andreu Mas
El clos de la Torre
La llista que els socialistes badalonins van aprovar per aclamació a la darrera assemblea que es va fer al Teatre Principal no és exactament la mateixa que concorrerà a les eleccions. Hi ha un "lleu" retoc de darrera hora. Serra passa al davant de Serrano, en un gest d’autoritat de la direcció supramunicipal del partit. S’haurà de fer una lectura diferent d’aquell acudit que alguns van fer córrer després de l’assemblea local: «A Badalona qui mana? Serra no!» Ja se sap que qui riu l’últim…
L’endemà d’aprovada la candidatura, ja hi havia qui es passejava pel carrer Nicaragua bramant que la llista aprovada a Badalona «no era presentable», segons em van comentar de viva veu. El problema, bàsicament, és que el ticket Arqué-Teruel no aixecava, ni aixeca, passions entre alguns dirigents socialistes. A darrera hora, amb la llista aprovada, encara hi havia qui pensava que hi havia marge per forçar un darrer canvi al número dos. Sigui la prudència, sigui la falta de recursos (algun dia potser es podrà explicar el que avui no es pot dir) va evitar que aquesta circumstància es donés, amb el monumental sidral que hauria comportat. Així que la direcció del PSC s’ha hagut de conformar amb donar un lleuger cop de ribot a la llista, situant Jordi Serra, primer secretari de l’agrupació local de Badalona i regidor d’Hisenda, al número 3 de la candidatura, desbancant Francesc Serrano, regidor de via Pública i candidat casquetista. En el joc d’equilibris interns de Badalona s’ha enviat un missatge al sector que controla el president del CF Badalona: mana qui mana i allò que en diem genèricament Barcelona, però que té molts matissos, és qui es reserva la darrera paraula. Un canvi que no soluciona els conflictes interns i que no aclareix el futur d’Arqué, que en el seu moment ja va fer saber que ella té previst esgotar el pròxim mandat en cas de ser reescollida. Aquest combat és a quatre assalts i cada assalt dura un any.
Jordi Serra, amb bigoti, en primera línia al costat del regidor Francesc López Guardiola, que no repeteix a la llista.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Andreu,
Des de fa molt de temps venint de Mataró es veien una serie de màquines, grues i estris de tota mena preparant fonaments per alguna cosa gran. Ara aquesta cosa gran s’està construint. Des de dalt de l’autopista es veu immensa, colosal. Que és aquesta mena de monstre urbanístic.
Ens pots fer un post explicant-ho. A mi m’hagues agradat fotografiar-ho cada diumenge quan torno de casa per poder mostra l’evolució d’aquesta gran obra gran.
Apreciat Andreu,
comentes que “El problema, bàsicament, és que el ticket Arqué-Teruel no aixecava, ni aixeca, passsions entre alguns dirigents socialistes”. Segurament serà com dius (tu en saps d’aquestes coses molt més que jo) però a mi el que em passa és que cap partit dels tradicionals a Badalona em fa aixecar grans passions, tan de bo m’equivoqui !! Espero que algun dels nous em porti alguna alegria inesperada.
El ribot, penso jo, s’hauria d’anar passant a l’Ajuntament, penso jo, que ja fa massa temps que porta una inèrcia que no estaria de més variar.
Salutacions
No sé de què serveix el Còdic Étic del PSC si no l’apliquen. M’he prés la molèstia de llegir-me’l i no té res a veure el text amb la realitat. "Visto lo visto" estic cada vegada més convençuda que la regeneració pasa per les llistes obertes i la limitació de mandat. D’aquesta forma nosaltres, els ciutadans, som els qui elegim directament a la persona que més confiança ens mereix per a gestionar "la cosa pública" i d’altra banda evitas situacions com les que lamentablement estem vivint a Badalona, així com, a moltes altres ciutats. Per cert, he llegit també en aquest Còdic que els càrrecs públics només ho seran durant tres mandats. Quans en porta la Sra. Arqué? Si en porta dos aquest, segons el Códic, és l’últim.