El bloc d'Andreu Mas

El clos de la Torre

16 de novembre de 2006
0 comentaris

Viure i morir a l’hipermercat

Alguns centres comercials de l’àrea metropolitana ja ofereixen serveis de viatges i han creat la seva pròpia divisió immobiliària. Ara faran un pas endavant i entre els serveis que oferiran hi haurà hipoteques, crèdits bancaris i assegurances de defunció. Només cal que hi instal·lin un paritori perquè no calgui moure’s del supermercat en tota la vida.

De les quatre demarcacions catalanes, la de Barcelona és la que concentra un número major i divers de grans superfícies comercials. L’exportació del model dels hipermercats a comarques no acaba de funcionar; allà són les superfícies mitjanes les que tallen el bacallà. A l’entorn de Barcelona l’aglomeració està ofegant el comerç tradicional i els mercats municipals, en part perquè no hi ha capacitat financera per competir-hi, en part per falta de modernització dels establiments de consum de tota la vida. El model familiar i el temps per comprar ha canviat, però molts mercats i botiguers no han estat capaços, o senzillament no han pogut, adaptar-se. Facilitat d’horaris, aparcament i varietat de serveis permeten ara passar mig dia o tot sencer si es vol en un hipermercat, on es pot comprar, anar al cine, dinar i sopar o passejar (cosa, aquesta darrera que no acabo d’entendre, però). Una còpia senzilla de l’estil de vida americà, que concentra espais comercials tancats, en contraposició al model de comerç urbà tradicional a tota Europa. Molta gent, doncs, hi fa vida al centre comercial. Ara, diuen, fins i tot el consumidor hi podrà triar com l’enterren i quins deutes deixa en herència als seus fills, d’una finca comprada allà mateix, és clar, que ha afegit a la cistella de la compra entre un paquet d’iogurts amb cromos del Ronaldinho i unes estores pel cotxe. Viure i morir a l’hipermercat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!