El planeta perdut

Fa uns 4500 milions d’anys el sistema solar està pràcticament acabat. El Sol ja brilla i escalfa el seu entorn. Els cossos principals del sistema solar ja s’han format.  Un immens planeta gira al voltant del Sol però queden molts residus, cossos petits de roca i gel, entre ells. Estem en l’època del gran bombardeig. Aquests aniran caient sobre els planetes a poc a poc i de vegades amb gran violència.

De sobte un cos de la grandària de Mart adquireix una òrbita d’impacte contra l’immens planeta. El xoc és descomunal i de la col·lisió es forma un planeta doble que quan la vida del cos major esdevinga intel·ligent rebrà els nom de Terra i el menor Lluna.

La geologia de la Lluna ens du a aquesta teoria. Però d’on va vindre el cos impactant? Les naus bessones STEREO, dissenyades per a observar simultàniament els fenòmens violents de l’activitat solar, estan viatjant a unes zones on podria trobar-se l’origen d’aquest cos.

Segueix…

La missió STEREO va ser llençada a l’espai el 25 d’octubre de 2006 amb la finalitat d’observar el Sol des de 2 punts de vista a l’hora. Només amb dos ulls pots veure en relleu i el mateix passa si volem veure el Sol en tres dimensions. Necessitem dues càmeres ben separades. Això és el que estan fent les dues naus bessones Stereo, separant-se 60 graus per davant i per darrere de la Terra per mirar el Sol des de dos punts de vista.

Aquestes posicions tenen a més a més una propietat molt interessant des del punt de vista de mecànica celeste. Són pous gravitacionals, zones on s’equilibren en certa manera les atraccions del Sol i de la Terra.

Joseph Louis Lagrange va ser un matemàtic molt brillant del segle XVIII. Va demostrar que en el sistema de dos cossos grans orbitant un al voltant de l’altre (com la Terra i el Sol) en òrbita circular hi ha 5 punts, que ara anomenem punts de Lagrange, en els que un cos menut té sobre ell una força neta zero. Això vol dir que es mantindrà en la mateixa posició sempre respecte als dos cossos majors. Aquests punts són molt interessants per situar-hi naus que observen contínuament el cel en una posició fixa. Aquests punts són pous de potencial gravitatori i, com qualsevol pou d’aigua, tot el que cau a dins ho té dificil per sortir. Són punts molts estables.

La nau d’observació solar SOHO està situada a una distància d’un milió i mig de quilòmetres en un punt de Lagrange situat entre la Terra i el Sol.

Altres punts de Lagrange interessants són els situats sobre l’òrbita de la Terra però a 60 graus per davant i per darrere d’ella. Aquestes zones han d’haver atrapats molts cossos menuts al llarg del temps de la mateixa manera que els punts equivalents de Júpiter alberguen dues famílies d’asteroides: els troians i els grecs.

Dos astrònoms teòrics de la Universitat de Princeton Edward Belbruno i Richard Gott han calculat que la formació de la Lluna s’hauria d’haver fet amb un cos provenint d’aquests punts de Lagrange. A la wikipèdia podeu veure aquesta animació del xoc.

Només aquestes zones d’acumulació de material podrien haver produït un cos tan gros. El planeta Teia, nom proposat per a aquest cos primordial,  va desaparèixer en xocar contra la prototerra per formar la Terra actual i la Lluna. Seria interessant, però, veure si queda algun cos semblant en aquelles zones per estudiar-lo.

Fa temps que els astrònoms vigilen aquestes zones amb els telescopis terrestres però no han trobat res per damunt del quilòmetre de diàmetre. Ara tenim l’oportunitat de veure-hi més prop. Les dues sondes STEREO d’observació solar estan arribant als punts de Lagrange situats 60 graus per davant i per darrere de la Terra per observar el Sol en 3D. Les seues modernes càmeres permetran veure si hi ha asteroides més petits. Aleshores podrem enviar una nau específica per estudiar-los.

Si descobrim que la seua composició és molt semblant a la de la Terra i la de la Lluna la idea de Belbruno i Gott serà correcta i la humanitat haurà trobat part del seu origen.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *