La ciència i els mitjans
Ja he comentat alguna vegada el poc interés dels mitjans de comunicació per la ciència. De vegades la causa és la manca de veritables periodistes científics, d’altres és l’errònia visió dels mitjans que la ciència és avorrida o que és complicada d’entendre. També cal apuntar que de vegades els científics no es fan entendre o no estan massa interessats en divulgar el que fan.
Per fer un pont entre la ciència i la premsa, la Universitat de València va crear fa uns anys la Càtedra de Divulgació Científica.
En aquest organisme divulgador de la Universitat, treballa la periodísta Maria Josep Picó. Directora de la desapareguda revista de divulgació ambiental Nat, ara, entre altres coses, es dedica a ajudar a divulgar l’activitat científca dels investigadors que resta amagada i que cal fer conèixer a la societat.
Dilluns Picó va publicar un article al diari Levante on parla precisament del poc interés dels mitjans per l’acte de celebració del dia de Darwin, el passat 12 de febrer, al que va assistir el codirector de l’excavació d’Atapuerca, Juan Luis Arsuaga.
Segueix…
El sedàs de Darwin
Maria Josep Picó
Una nodrida cua de gent jove expectant, vibrant. Tots a l´espera pacient, amb una dosi de nerviosisme. Llibres i agendes en la mà per asol·licitar un autògraf. I amb càmeres per fer-se una fotografia amb el seu ídol. Emoció. Sorpresa general per la proximitat del personatge admirat. Però cap televisió filmant. Sospitòs… Perquè, tot i que aquesta joventut, amb indumentària informal i pentinats moderns, podria fer pensar que són aspirants a un reality show de cant o de ball, es tracta d´una filera d´estudiants de la Universitat de València que anhelen parlar amb el catedràtic de Paleontologia de la Complutense de Madrid i codirector de l´excavació d´Atapuerca, Juan Luis Arsuaga. No era tan avorrida la ciència? És ben cert que les vocacions científiques estan minvant entre els nostres adolescents, tanmateix, no podem despreciar ni oblidar la quantitat de joves que s´apassionen per aprendre, conèixer, descobrir… I són tan capaços de desmelenar-se en un concert de música indie com de viure intensament la ponència d´un científic de prestigi.
La concentració de 600 persones en València és notícia quan es troben a la porta d´un centre comercial a l´inici de les rebaixes. Quan esperen un cantant d´èxit a la recerca d´un autògraf. Quan pertorben el trànsit davant un hotel on s´allotja una actriu, especialment de Hollywood. Però 600 persones atapeïdes a l´espera d´entrar en una sala d´actes per a escoltar un científic. Això no genera cap entusiasme mediàtic. Per tant, mai no veurem per Canal 9 ni d´altres televisions -perquè la TDT tampoc no preveu un increment de la socialització de la cultura- entrevistes amb preguntes tipus: Què li ha semblat l´opinió d´Arsuaga sobre els naturalistes Darwin i Wallace? O, què li sembla que bipedisme fóra originat per un atractiu sexual més gran dels mascles davant les femelles? A poc a poc, la ciència es va silenciant, es va quedant darrere de les portes dels despatxos, a les classes i assetjada a les facultats i els centres d´investigació. Així, a poc a poc, sota el fals pretext que la ciència no interessa, perquè no és capaç de sumar les enormes audiències rendibles per a captar publicitat, les seues veus es van silenciant. Com em deia un company de professió recentment: «Sí, clar que m´interessen els científics! Però, sobretot, que siguen rars. I, si pot ser, que parlen de sexologia». Així, com altres matèries de caire social o ambiental, van desapareixent en l´imaginari social i, per tant, tampoc no generen cap atractiu als estudiants.
El dia en què Charles Darwin (1809-1882) hauria cumplit 200 anys, el passat dijous 12 de febrer, Arsuaga va ser contundent en el campus de Burjassot-Paterna: «La ciència ha d´eixir de les aules». I no solament això, la ciència ha de superar barreres, tòpics i conviure amb totes les àrees del coneixement. «La ciència ben feta és humanitats», recordava el professor, alhora que criticava que la universitat espanyola: «Encara és pre-darwinista, únicament hi ha una flama feble en algun departament, quan el pensament evolunionista ho hauria d´impregnar tot». De fet, tot podria passar pel sedàs de la teoria de la selecció natural, això sí, sense caure en despropòsits com el del sociòleg Herbert Spencer qui va intentar aplicar les idees de Darwin a la descripció de les societats. Va acabar defensant que aquestes havien de regir-se per la supervivència del més apte i que les desigualtats socials eren el millor motor de progrés humà.
«La vida porta existint 3.000 (o 3.800) milions d´anys sense que els éssers vius no sapigueren per què, fins que la veritat, per fi, va ser descoberta per Charles Darwin», citava Arsuaga a Richard Dawkins. Tal vegada, la qüestió és si polítics, mitjans de comuniació i ciutadania volem saber-la. I avançar. Perquè l´evolucionisme no està fossilitzat, sinó que continua creixent i obrint-se pas per a donar llum. Fem servir, doncs, el garbell darwinista.
Levante, 16 de març 2009
Foto: Conferència d’Arsuaga a Burjassot. Enric Marco