BALANCES OKTOBERFEST

Barrobés & Borges

Pride and Prejudice and Zombies (Fent el gamberro amb els clàssics de la literatura)

L’anglosaxona és una cultura tan segura de sí mateixa que es pot permetre fer broma i que tothom s’ho prengui amb bon humor. Per a aquells que no estigueu familiaritzats amb la literatura britànica, Pride and Prejudice (Orgull i Prejudici) és l’obra cabdal de l’escriptora Jane Austen (1775-1817), autora també de Sense and Sensibility, Emma o Persuasion, entre d’altres. Alguns potser coneixereu la seva obra a través del cinema. És una col·lecció d’obres costumistes que retraten la societat britànica de l’època i sobretot la situació de les noies que, per llei no podien heretar i l’única sortida de les quals era casar-se en una societat altament classista.

L’obra original ens presenta les cinc germanes Bennet, de família
modesta i amb una mare obsessionada per casar-les amb homes de fortuna.
Entren en escena dos homes rics –Bingley i Darcy- i un pocavergonya
–Wickham- i els embolics i malentesos estan servits.
L’obra d’Austen és un magnífic retrat de la societat anglesa de l’època
i molt recomanable. Qui no tingui temps ni ganes de llegir, també es
pot mirar alguna de les adaptacions –jo destacaria la pel·lícula Sense
and Sensibility d’Ang Lee amb l’Emma Thompson o una adaptació bastant
recent de Pride and Prejudice amb la Keira Knightly.
I
dit això, per ser breu i no estendre’m massa, el llibre que m’ocupa a
mi avui és una senzilla gamberrada que reescriu el text original
afegint-hi zombies (com el seu títol indica sense subtileses). I on les
noies cultes com les germanes Bennet i les joves de bona família són
instruïdes en les arts de combat per a que puguin lluitar contra la
plaga que assola la nació. La història de base continua essent la
mateixa, amb petits afegits i modificacions. No hi aporta realment, res
destacable, però és graciós. Evidentment és només apte per aquell que
s’hagi llegit l’obra original i hi estigui familiaritzat. I tampoc he
fet aquest post per a recomanar-la, la veritat. És una pura anècdota.
Però em fa pensar.
Provo d’imaginar si algú fes alguna cosa similar amb alguna clàssic de
la literatura catalana: Solitud o la Plaça del Diamant, per posar dos
exemples. Probablement causaria indignació entre els cercles
intel·lectuals més recalcitrants que ho trobarien un insult o alguna
cosa similar. Els catalans som així (recordo perfectament la xiulada a
una versió inofensiva dels Segadors i la polseguera que va causar). I
si algú provés de fer-ho amb el Quixot, tampoc en sortiria, em temo,
gaire airós.
Tornant als clàssics catalans, de fet, en el cas de Solitud no seria
gaire difícil (aquella ermita en mig del no-res, el pastor, l’ànima..)
i seria tan fàcil convertir Els sots feréstecs en una història de
vampirs (convertint la lluita de mossèn Llàtzer contra la bagassa per
salvar les ànimes de la gent miserable i fosca del Montmany en una
lluita autèntica entre el bé i el mal) que gairebé n’estic temptada.
Pràcticament no s’hauria de canviar el text. (Per cert, aquest post té
data d’entrada, que a ningú se li acudeixi robar-me la idea. Tampoc
crec que arribés gaire lluny amb ella. O potser si? Si les editorials
s’ensumen que vendran més exemplars de l’adaptació friki que de
l’original són capaces de retirar l’original de les llibreries).
En tot cas, per què no? Juguem una mica amb els nostres clàssics.
Tampoc serveix de res tenir-los en un altar si s’hi han de podrir en
l’oblit i plens de pols mentre la gent llegeix la trilogia de Stieg
Larsson, el Codi da Vinci, l’Ombra del Vent o altres subproductes -que
poden resultar entretinguts, no ho nego, però difícilment els podríem
qualificar de literatura.

Alguna idea?

La nena del pou (a punt de profanar algun clàssic català)


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.