Pols d'estels

El bloc d'Enric Marco

Nit d’observació a Tavernes

Tal com estava previst el dimecres passat organitzàrem la primera observació astronòmica dins de la Setmana Muntanyera i Cultural del Centre Excursionista de Tavernes.

Aquesta observació s’emmarcava dins de les activitats de l’Any Internacional de l’Astronomia i estava organitzada pel departament d’Astronomia i Astrofísica de la Universitat de València, l’Agrupació Astronòmica de la Safor (AAS) i el Fotoclub del Centre Excursionista de Tavernes.

L’Ajuntament de Tavernes de la Valldigna
col·laborà amb l’activitat des de la seua Regidoria de Cultura.
 

Ja a les 19:30 estàvem allí per muntar els telescopis a la zona del camp de rugbi, als Sequers de Tavernes. Vaig aconseguir muntar el meu telescopi ETX de 125 mm d’obertura malgrat la inclinació del terreny, la qual cosa no facilitava la seua posada en estació. A més posarem els prismàtics astronòmics de gran camp de l’Agrupació Astronòmica de la Safor que va dur un company de Gandia. Una mica més tard arribà Marcelino Àlvarez, president de l’AAS, i muntà el seu telescopi Meade de 200 mm.
El cel es presentava amb núvols i clars al principi. No era la situació ideal per a una observació òptima però en astronomia quasi mai pots elegir. Tanmateix els principals objectes s’hi veien perfectament: Venus cap a l’oest i la constel·lació d’Orió al Sud.

La gent començà a vindre. Primer tímidament, preguntant que fèiem allà i si podien fer una ullada. Després les persones que passejaven el gos també s’hi acostaven. Els grups de la passejada nocturna també hi feren parada. I finalment els membres del Centre Excursionista també passarem per allí. En total arribaríem a ser entre uns i altres un centenar de persones.

Cap a les 20:00 h., tal com haviem acordat amb l’electricista de l’Ajuntament, els llums de la zona d’observació s’apagaren i el cel se’ns presentà negre com feia temps no havia vist a Tavernes.

Els xiquets i majors es meravellaven veient Venus en forma de fina lluna creixent, o el núvol de gas de la Nebulosa d’Orió. Els nens quedaven també parats pel làser astronòmic apuntant als estels, espècie de espasa de la Guerra de les Galàxies.

A les 21:00 h., però, el cel es cobrí tot finalment i l’observació s’hagué d’aturar. La gent començà a marxar encara que alguns incondicionals romangueren allà acompanyant-nos. I aquests veieren recompensada la seua espera. Cap a les 21:45 el cel començà a aclarir-se i veierem, allà cap a l’est, la llum tènue del planeta Saturn. Ràpidament apuntarem els telescopis cap enllà i una boleta goguenca, amb una barra horitzontal que la creua, tal com açò mateix, Ø, aparegué als nostres oculars. Aquest barra no és més que els anells de Saturn vistos de perfil tal com ja vaig comentar en altre post.

La nit definitivament havia quedat clara i plena d’estrelles. Ja es feia tard i el cometa Lulin, que devia estar prop de Saturn, no va poder ser observat.

Vista l’èxit, relatiu per l’oratge, de l’activitat astronòmica d’enguany, la tornarem a repetir l’any que ve a la Setmana Muntanyera i Cultural del Centre Excursionista.

Foto: Un moment de l’observació. Enric Marco
 



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de IYA2009 per Enric Marco | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent