Els seus pares, Vincenzio Galilei, músic de professió, i la seua mare Guilia Ammannati Galilei, estaven ben pagats del seu primer fill. Seguint el costum de les famílies toscanes del segle XVI el primogènit havia de rebre un nom derivat del cognoms dels pares. Així el científic és conegut per Galileu Galilei, una melodiosa onada verbal.
Si fa uns dies, celebravem a la Universitat de València, amb raó el dia de Darwin, amb la presència de Juan-Luis Arsuaga, codirector del jaciment d’Atapuerca, avui els físics i astrònoms celebrem el dia de Galileu.
Considerat el primer científic experimental, ell va entendre que la natura està davant nostre però no la podrem entendre si no empren la raó i sabem llegir-la en el seu llenguatge. Com ell mateix diu:
“La filosofia és escrita en aquest gran llibre que és l’univers i que està obert constantment davant dels nostres ulls. Però el llibre no es pot entendre si abans no s’aprén a entendre el llenguatge i a llegir l’alfabet amb què està escrit. I aquest llenguatge és el de les matemàtiques i els seus caràcters són triangles, cercles i altres figures geomètriques, sense les quals és humanament impossible d’entendre ni un sol mot del llibre, sense les quals hom vagareja per un laberint obscur.“
Dova Sobel, en el seu llibre La filla de Galileu, recrea de manera sublim aquesta atmosfera de creació científica de Galileu a partir de les cartes escrites per la seua filla Celeste, monja de clausura al monestir de San Matteo, a Arcetri. Un bon llibre que us recomane llegir durant aquest Any Internacional de l’Astronomia.
i la filla de Galileu. Sembla ben interessant. Gràcies