Pols d'estels

La constel·lació de Cefeu es troba en direcció al Nord, prop de l’estrella polar i junt a Cassiopea i Andròmeda. És per tant, circumpolar. Ni s’alça ni es pon durant la nit i la podem veure durant tot l’any. Mitològicament representa Cefeu, rei d’Etiòpia, i espòs de Cassiopea.

La imatge representa un mapa del cel nocturn del dia 1 d’octubre de 2005, a les 23:30 hores (hora oficial), que pot ser utilitzat per a l’observació. Només cal sostindre’l dalt del cap amb la part inferior en direcció al Sud (S). Així tindreu el Nord (N) a les vostres espatles en la carta, l’Est (E) es trobarà a la vostra esquerra i l’Oest (O) a la dreta. Aleshores veureu com les estrelles del mapa es corresponen amb les del cel.

Aquest planisferi també pot servir-vos durant tot el mes. Només caldrà restar 4 minuts per dia de l’hora d’observació indicada. Així aquesta carta serà correcta igualment per al dia 15 a les 22:30 hores i per al dia 30 a les 21:30 hores.

La constel·lació de Cefeu es troba en direcció al Nord, prop de l’estrella polar i junt a Cassiopea i Andròmeda. És per tant, circumpolar. Ni s’alça ni es pon durant la nit i la podem veure durant tot l’any. Mitològicament representa Cefeu, rei d’Etiòpia, i espòs de Cassiopea. Aquesta, que pretenia ser més bonica que les Nereides, bellíssimes divinitats marines, va ser castigada per Posidó (Neptú) que li va enviar un monstre per assolar el seu regne. L’oracle d’Amó va dir que Etiòpia  seria lliure de la bèstia si sacrificava la seua filla Andròmeda. Aquesta va ser lligada a una roca per ser menjada. Perseu, l’heroi, la va veure, va matar el monstre, la salvà i es casà amb ella.

L’estel més interessant de Cefeu és delta Cefei. Realment és un estel doble situat a uns 1000 anys llum de distància. L’estrella més brillant del sistema binari és una supergegant groga que té la particularitat que s’expandeix i comprimeix regularment variant al mateix temps la seua brillantor. És una estrella polsant i aquesta propietat resulta molt útil per mesurar distàncies ja que existeix una relació entre el període de les polsacions i la seua lluminositat intrínseca. Va ser la primera estrella descoberta del grup d’estrelles variables cefeides. Si descobrim una estrella cefeida en una altra galàxia, només mesurant el període de les seues polsacions i la seua lluminositat aparent serem capaços de determinar la distància a la galàxia.

Poc després de la posta del Sol, els primers dies d’octubre continuarem veient els planetes Venus i Júpiter. Aquest últim, molt baix, cada vegada s’aproximarà més al Sol i desapareixerà a l’horitzó oest. El dia 7 una lluna creixent passarà prop de Venus. Entre els dies 15 al 18,  Antares, l’estrella gegant roja de la constel·lació de l’Escorpí, formarà parella al cel amb Venus.  El planeta continuarà situat a prop de l’horitzó durant tot el mes.

El planeta Mart ix cap a les 22 hores a principi de mes, a les 21 hores a mitjan mes i a les 20 hores a final de mes.  Això vol dir que observat a la mateixa hora anirà augmentant la seua altura dia a dia. Estarà situat prop de les Plèiades. El dia 19, la Lluna se situarà entre aquestes i el planeta. Un bon moment per observar-ho i, si es pot, fotografiar-ho. El seu color rogenc es veurà cada vegada més brillant fins a la seua màxima aproximació el dia 29 d’octubre.

Saturn eixirà de matinada. A l’eixida del Sol ja el veurem ben alt al cel de l’horitzó est.  

La Lluna serà nova el dia 3, quart creixent el 10, mentre que el 17 d’octubre estarà en fase de lluna plena. Finalment el 25 d’octubre la Lluna presentarà l’aspecte de quart minvant.

L’esdeveniment més important del mes serà, sense dubte, l’eclipsi anular de Sol del dia 3 d’octubre. El matí d’aquest dia la Lluna anirà tapant progressivament el centre del disc del Sol i ens en deixarà veure només un fi anell a les 11 hores, durant uns 4 minuts. El cel es tornarà d’un color grisenc com si estiguera núvol. Si voleu saber-ne més no deixeu de visitar l’exposició que sobre l’eclipsi l’Agrupació Astronòmica de la Safor ha organitzat a la Biblioteca Central de Gandia. 

Cal també destacar l’oposició del planeta Mart el 29 d’octubre. Aquest dia el planeta es trobarà a només 69 milions de quilòmetres de la Terra i serà uns dels objectes més brillants de la nit. Si mireu amb un telescopi xicotet sereu fins i tot capaços de veure detalls a la seua superfície com els gels dels seus pols (taques blanques) i la zona de Syrtis Major (zona fosca).

Que tingueu unes bones observacions.

Figura: Mapa celeste per al mes d’octubre. Vàlid per al dia 1 d’octubre a les 23:30 hores. Per a utilitzar-lo altres dies caldrà restar 4 minuts per dia de l’hora d’observació indicada. Gràfic del programa Cartes du Ciel.