Tot ben farcit de ciència

Aquest mes de novembre vaig de bòlit. Ja haureu notat que no he actualitzat massa aquest bloc. Assumptes de feina ben importants i inajornables m’ho han impedit. Tanmateix les activitats de la Setmana de la Ciència han marxat com toca. Centenars de xiquets i xiquetes d’uns quants instituts valencians estan passant per l’Aula d’Astronomia per gaudir una mica del contacte amb els instruments astronòmics i amb les coses que els puguem contar.A més a més el dijous estem de festa. El premi Nobel de Física 2006, George Smoot, vindrà a la Universitat per impartir una conferència a tots els estudiants del campus.

No m’oblide tampoc que el dilluns 1 de desembre la Lluna taparà el planeta Venus i que és una bona ocasió per fer una bonica foto.

De tot això, de les coses que han passat i de les coses futures us en parlaré més avall….

Segueix…

Aquest és el Mes de la Ciència. Nascuda com a Setmana de la Ciència, les activitats de portes obertes a les instal·lacions científiques de la Universitat de València s’allarguen ja fins desembre. Centenars de xiquetes i xiquets venen amb interés per descobrir nous indrets i conéixer noves experiències. Faena nostra és que no se’n vagen decebuts i un èxit si aconseguim que alguns d’ells consideren, com a opció de futur, estudiar una carrera científica.

I posant-nos al dia, aquest mes s’ha descobert per fí el que tothom esperava: l’observació directa d’un planeta al voltant d’un altre estel.

Un nou sistema solar s’ha descobert al voltant de l’estel HR8799 que es troba a 140 anys llum de nosaltres. Tres nous planetes amb masses unes 10 vegades més grans que Júpiter orbiten l’estrella. Però aquesta vegada no ha estat l’anomalia del moviment de l’estrella el que ha permés descobrir-los sinó una imatge directa.

La brillantor de l’estel no permet l’observació d’objectes que s’hi troben molt pròxims com els planetes. A més la turbulència atmosfèrica és un gran impediment. Per obtenir el resultat ha calgut usar els telescopis més gran dels món, un dels Keck i el Gemini Nord de Hawai, utilitzar tècniques d’òptica adaptativa i observar en l’infraroig on els planetes són més brillants. Podeu llegir-ne més en anglés i veure la foto del sistema planetàri en aquest enllaç.

Així mateix el telescopi espacial Hubble ha observat un nou planeta al voltant de la brillant estrella del cel del sud Formalhaut, situada a uns 25 anys-llum en la constel·lació de Piscis Australis. Formalhault és conegut des de fa anys per posseir un disc de pols al seu voltant que es creu és un sistema planetari en formació. El 2004 es descobrí un objecte a la zona externa del disc. Ara s’ha mesurat el desplaçament d’aquest, cosa que ha permés calcular la seua massa i determinar la seua òrbita. Aquest planeta, anomenat Formalhaut b té una massa no superior a tres vegades la de Júpiter. La web de la Nasa ens en dóna més informació.

I finalment Phoenix Mars Lander, la nau que va arribar a la zona polar nord de Mart el 25 de maig passat ha deixat d’enviar dades a la Terra. L’hivern marcià ja està pròxim i el Sol ja està molt baix, pròxim a l’horitzó. Això no permet els pannells solars carregar les bateries dels instruments de la sonda. S’ha acabat la missió que ha complit tot els seus objectius.

Com a fita observacional interessant hi ha l’ocultació de Venus per la Lluna el pròxim dia 1 de desembre. La Lluna es veurà molt fina però Venus brillarà moltíssim. En l’apunt anterior del Cel del mes de novembre està tota la informació horària.

I com he dit, el dijous rebrem la visita del premi Nobel de Física George F. Smoot. Juntament amb John C. Mather va guanyar el premi  per la seua contribució a l’estudi de la radiació còsmica de fons de l’Univers i pel descobriment que aquesta radiació no és exactament igual en totes direccions. Aquestes anisotropies descobertes i produïdes quan l’univers tenia només 380000 anys seran després la llavor d’on es formaran les futures galàxies i cúmuls de galàxies. Ja vaig fer un apunt quan aquests astrònoms guanyaren el Nobel.

George F. Smoot està fent una gira pel País Valencià que el portarà per Oriola, la Universitat d’Alacant i el dijous a la Universitat de València. Ja us contaré de manera detallada la xerrada que farà al Campus de Burjassot.

I quines coses. El mateix matí, encara que una mica més tard, Juli Peretó, El buit del temps, ens parlarà de L’origen de la vida: un problema de química amb història. Aquesta conferència s’engloba dins del cicle de conferències De Darwin a D@rwin organitzat per la Universitat de València per commemorar el bicentenari del naixement de Darwin i els 150 anys de la publicació de L’origen de les espècies. A veure si hi puc anar. Quin matí més complet….

2 pensaments a “Tot ben farcit de ciència

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *