Premi Paracelso

Fa uns dies Marta Insa (Apunts diaris) va rebre el premi Paracelso 2008: Imaginaria Por Tus letras y tu magia, per ser dóna i per ser màgica.

Bé que t’ho mereixes Marta. Sempre saps trobar la màgia a les situacions quotidianes. Veus alegria darrere de cada fet i ens embruixes amb el teu optimisme. 

Aquest premi va ser creat per Gerardo Omaña, on explica al seu bloc que Paracelso li atorga a la paraula un sentit màgic. Un sentit que en la màgia s’anomena “Verb”. I això vol dir que la paraula pot crear. La paraula és la força, però hi ha paraules que tenen més o menys força. Hi ha poder a la paraula, però també hi ha paraules de poder. Aquest poder no es limita a la paraula, si no que està també present d’alguna manera als signes, a la màgia, les imatges i les lletres.

I com que hi ha molta màgia escampada per aquest món, Marta ha concedit els seus premis Paracelso made in Marta Insa. I va i resulta que jo sóc un dels  afortunat.

Com ella diu al seu bloc, em dóna el premi:

Pols d’estels: perquè transmet la màgia de les estrelles, i només li falta el barret per a ser el nostre Dumbledore virtual.

Un Dumbledore, quin honor! La meua barba no és encara blanca ni tan llarga, ni arribaré mai a la seua saviesa però si que faig coses estrambòtiques per a la majoria dels mortals.

T’agraesc molt el premi. Moltes gràcies Marta….

Cada premiat pot atorgar aquest premi de nou. I com que la paraula és la màgia que ens fa viure les imatges en el cap, havia pensat premiar a tres blocaires màgics que llegesc habitualment.

Pantàliga: el nou bloc de Joan Olivares. Ja que amb la seua paraula transmet tot el saber dels pobles menuts de la Vall d’Albaida, talment un Macondo valencià. Abans tenia aquest bloc, igual de deliciós.

El pèndol de petites oscil·lacions, de Victòria per fer-nos veure el sentir poètic del seu/nostre paisatge estimat de Mallorca.

Coc Ràpid, de Carme Laura Gil, política i sàvia com els grecs i romans. Una delícia per a l’intel·lecte.

Enhorabona a tots tres….

2 pensaments a “Premi Paracelso

  1. Enric, moltes gràcies per aquest premi que em concedeixes. No sé si ho saps, però ja és el segon que em dones. El primer, i més important encara, és la teua amistat. Una abraçada.
    Joan
    Per cert, he hagut de canviar de blog altra vegada. Es veu que Pantàliga els va resultar sospitós als robots de blogspot i me’l van segrestar. Coses de la vida. El nou és http://www.otos4.blogspot.com

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *