A tall d'invocació

blog d'Enric Balaguer

24 de novembre de 2011
Sense categoria
0 comentaris

“Rates al jardí” (i potser al cap) de Valentí Puig

Llig, amb minuciositat, les notes sumàries del diari de 1985 que acaba de publicar Valentí Puig amb el títol de Rates al jardí. En general és una prosa que recull bons moments, reflexions oportunes, anotacions biogràfiques interessants… en una escriptura saborosa.
   Em resta el mal gust de boca, però, en llegir una anotació sobre J. Paul Sartre. De l’autor de la Nàusea, diu Puig que acompanyava els alumnes a casa de putes, que en la vida privada era maligne, que com a filòsof és acientífic. I acaba titllant-lo de “mentor de terroristes”. (n’hi ha més)  

Aquest mordacitat injustificada, plena de fúria sense trellat i buida d’arguments, és per a mi una incògnita. Una desqualificació la pot fer un energumen, siga de la ideologia que siga, però no un intel·lectual sensat. Em fa un efecte lleig: com d’algú convers –que no és el cas– que abomina d’allò que abans abraçava i que té, per això, necessitat de reafirmar-se, tot esborrant qualsevol dubte del seu ideari. Potser com el Fernando Savater que ara és tan antibasc després d’haver anat a les presons (amb Jon Juaristi) a fer xarrades als presos d’ETA i passar per ser un dels seus simpatitzants.
  Les paraules de Puig són un vòmit enutjós propi d’un home ressentit. ¿O simplement contribueixen a escalar posicions dins del panteó dels reaccionaris on aquest senyor se situa? Siga el que siga, ho trobe fora de lloc. I fals, apocalíptic, catastrofitzant. És una llàstima perquè Puig és un bon assagista. És clar, però, que Sartre ho és molt més.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!