SAMFAINA VALLESANA

Reduir les retribucions dels politics sempre és una acció per treure pit. En lloc d’això el ponent en fa cafè aigualit a l’explicar amb to de normalitat, la llista de canvis previstos per complir el Pla d’Ajut entre els quals hi ha els acomiadaments que seran concretats més tard. Rebaixar les retribucions dels polítics o fer acomiadaments es transformem en actuacions d’allò més normals dins del llistat d’un ajust financer. Encara que en el primer cas, en paraules del ponent, sigui un esforç i en el segon una actitud de solidaritat amb la resta de departaments de la Casa Gran. En definitiva la intervenció el delata, posa en evidència la seva percepció d’estar defensant una reducció de sous polítics minsa pels moments que estem vivint.

Des de l’oposició el discurs més contundent, l’únic amb una proposta concreta, arriba de l’Entesa per Sabadell. La seva portaveu, Virgínia Domínguez, defensa que els càrrecs electes han de ser retribuïts adequadament, però sense ser privilegiats. Manifesta que una reducció del 4% no és suficient. A més, afegeix, avui és una falta de sensibilitat davant els acomiadaments previstos. Proposa, com ha fet altres vegades, que els sous dels polítics no superin l’equivalent a cinc vegades els sou mínim interprofessional.

Cap més grup es mulla així. La portaveu d’EUiA es queixa que la retallada de sous sigui lineal sense considerar les diferents retribucions actuals dels càrrecs electes. Des d’ICV la queixa s’orienta en la baixada dels grups municipals per damunt de les dels polítics, i opinen que pot restar capacitat als grups de l’oposició. El grup del PP es manifesta a favor de la proposta i CiU considera que és una mesura estètica forçada davant dels acomiadaments i recorda com tot plegat té el seu origen en haver estirat més el braç que la màniga.

A la rèplica el ponent-portaveu del PSC, reconstrueix el procés que s’ha fet fins arribar a la situació deutora actual. Durant l’explicació no assumeix cap error o falta de previsió durant els tretze anys de gestió municipal del PSC. Abans hi havia una conjuntura i ara estem en una altra, com si digués abans xauxa i ara restrenyiment. Remarca que es troben en una situació que no volíem però l’exigència de la Unió Europea els porta aquí. Ens amaga que accedir al crèdit i al Pla d’Ajust que se’n deriva era opcional en funció del deute arrossegat, com és el cas dels municipis que no s’hi han acollit.

Cal esperar a la rèplica de la Virgínia Domínguez per veure com algú recol·loca el lèxic al seu lloc. Afirma ser la plantilla qui fa l’esforç, suporta els acomiadaments, i nosaltres només fem un 4% de solidaritat. Una vegada més posa el dit a la nafra, perquè el Juan Carlos Sánchez no se li acudeix cap més rèplica que fer l’atac personal amb l’infantil comentari que ningú li priva de rebaixar-se l’assignació, amb un to com si digués: si vostè es vol suïcidar jo no li impedeixo.

Finalment la proposta és acceptada tal com està amb els vots a favor del PSC, ICV, CiU, PP i els vots en contra de l’Entesa i EUiA.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!