Pols d'estels

Seguint el lema dels Parcs Naturals del Estats Units, Half Park is after Dark, el Parc Natural el Fondo d’Elx programà els divendres 18 i dissabte 19 de desembre passats unes activitats per al públic interessat per conéixer el parc a la nit, els ecosistemes nocturns i el cel i les seues amenaces. Unes 25 persones pogueren participar en cada sessió.

La nit del divendres, en una xarrada introductòria, Núria, la tècnica del parc, ens explicà les afeccions que la llum artificial nocturna causa a la biodiversitat del Parc. En acabar ens guià en un llarg passeig per les passarel·les que travessen les marjals sota un cel ras ple d’estrelles. En diversos indrets ens aturarem per escoltar els nyec-nyecs dels ànecs, bastant actius a la nit, els crits de les polles d’aigua i molts d’altres que no vàrem ser capaços d’identificar.

Un dels atractius del parc és la presència de mustèlids. En un moment determinat Núria ens mostrà les restes de marcat de territori d’una llúdriga, senyal inequívoc de la qualitat de les aigües del Parc.

La nit humida, però amb el cel ras, permetia veure les estrelles, encara que la contaminació lumínica dels pobles del Baix Vinalopó i del Baix Segura impedeixen que el cel nocturn siga negre. A més a més, cap al sud els pobles pròxims com ara Catral o Dolores embruten l’horitzó de llum. Cap al nord, Elx encara que més llunyà, no permetia veure l’Ossa Major, molt baixa en aquesta època de l’any. Tanmateix al cel oriental pujava majestuós la saga del caçador Orió, amb els gossos Ca Major i Menor, la Llebre, juntament amb el Taure i les Plèiades. Això va permetre que en una parada de la caminada poguera explicar les constel·lacions visibles del cel i les històries no gens edificants del gegant Orió.

El passeig nocturn per les marjals del Fondo d’Elx va ser un encert. En silenci i sense cap llum artificial per no molestar els animals, la llum de la celístia fou suficient per admirar les aigües plenes de vida a la nit i el cel a sobre nostre tot escoltant en veu baixa les explicacions de la tècnica Núria.

La nit del dissabte era reservada per a la xarrada sobre les causes físiques i els efectes sobre els ecosistemes nocturns de la contaminació lumínica. I, tot complementat amb una observació astronòmica posterior a les portes del centre d’interpretació del Parc.

En arribar ja de nit, els núvols que havien cobert tota la vesprada el Baix Vinalopó semblaven haver-nos donat una treva. Una lluna creixent es veia a través de la coberta nuvolosa mentre que els planetes Júpiter i Saturn encara es veien però ja prop de l’horitzó sud-oest.

En la xarrada vaig parlar dels mites al voltant de l’enllumenat nocturn i sobretot del seu excés i dels problemes que causa a les especies nocturnes i a la salut humana.

La gent associa la llum nocturna amb el progrés, el benestar i sobre tot la seguretat vial i personal. Aquest són mites ja que la instal·lació de més punts de llum, més potència i engegats més hores a la nit només ha fet augmentar les despeses energètiques, mentre que els efectes sobre la seguretat vial no estan clars i. a més, els experts ens diuen que, moltes vegades, la llum a la nit en àrees solitàries només dona sensació de seguretat i no seguretat realment.

La contaminació lumínica afecta a la biodiversitat. Els estudis científics ens diuen que els insectes són el grup més afectat mentre amfibis, aus i mamífers també veuen alterats els seus hàbitats amb només una llum molt tènue. Per a tots els animals nocturns, la nit és necessària ja que han evolucionat per ocupar els nínxols ecològics nocturns i estan molt ben adaptats a ells.

I en temps de pandèmia està bé recordar que alguns estudis relacionen la contaminació lumínica amb els brots del Virus del Nil Occidental, però també amb el dengue, la febra groga, el chikungunya i el Zika.

En acabar la xarrada el torn de preguntes dels assistents va ser bastant animat. El tipus de llums més adient per instal·lar a casa, els problemes que causa la llum exterior per dormir amb la finestra oberta o com es poden afrontar les agressions contra les dones en ciutats hiperenllumenades.

El cel nocturn, però, no ajudà per poder acabar les activitats previstes. La capa de núvols s’havia fet tan grossa que la Lluna i els planetes havien deixat de veure’s. Serà necessària, per tant, una altra visita cap a la primavera per a compensar-ho.

Agraesc al Parc Natural El Fondo, als tècnics Núria i Ismael, al president de la Junta Rectora, Vicent Sansano i a l’Institut d’Estudis Comarcals del Baix Vinalopó la seua invitació i l’amabilitat rebuda durant la visita.

Imatges:

1.- Passeig nocturn pel Fondo. Les ciutats del Baix Segura embruten l’horitzó sud. Enric Marco.
2. Presentació de les Jornades per Vicent Sansano. Enric Marco
3.- Passeig nocturn pel Fondo. Les ciutats del Baix Segura embruten l’horitzó sud. Enric Marco.
4.- Presentació de la xarrada del 19 de desembre per Vicent Soler. Rosa Magraner
5.- Parlant per fomentar els cels foscos. Rosa Magraner.

Dilluns 21 de desembre va ser el dia de l’encontre entre els gegants. Júpiter i Saturn s’alineaven amb la Terra i des del nostre punt de vista els dos objectes es veien ben junts al cel del capvespre.

En girar en les seues òrbites respectives, Júpiter i Saturn es troben ben a prop un de l’altre al cel terrestre cada 20 anys però l’aproximació d’enguany va ser històrica ja que la separació de només 6 minuts d’arc no s’havia produït des de la fa més de 400 anys, el 1623, en època de l’astrònom Johannes Kepler. Aquesta separació mínima és de només la cinquena part del diàmetre del disc lunar. Alguns experts anunciaven que segurament no seriem capaços de veure’ls com a dos punts separats.

Així que l’expectació era màxima a tot arreu la vesprada del dilluns i especialment al campus de Burjassot. Unes 90 persones, la majoria estudiants del grup de física de la Universitat de València. pujarien, en grups de 5 en 5, a la terrassa de l’Aula d’Astronomia per admirar un encontre que trigaríem molt a reveure. Tot arreu del país els astrònoms i la gent interessada s’aplegava al voltant dels telescopis per veure junts els dos gegants planetaris en el mateix camp de l’ocular .

En fer-se de nit però, la primera impressió no era l’esperada. Tothom (o quasi) distingia clarament els dos planetes separats. Estaven junts, sí, però, perfectament visibles com a dos punts brillants. La veritat que això era esperable ja que un ull humà normal té un poder de resolució d’un minut d’arc, una sisena part de la separació planetària.

Disposàvem de 2 telescopis observant la conjunció per fer possible que tots els estudiants interessant la pogueren veure ràpidament. El programa Stellarium ja  havia confirmat que el fenomen només seria visible durant una hora i mitja, des de les 18:00 fins a les 19;30, entre la posta de Sol i el començament de la nit fins a la posta dels planetes darrere dels edificis de Fira València i, per tant, cada persona disposava de només un minut per admirar l’espectacle. Tot amb mesures de seguretat anti-covid (hidrogel alcohòlic a les mans i mirar a través d’una transparència), per suposat.

Els últims grups no ho arribaren a veure. Seguint les estrictes lleis de la mecànica celeste, la conjunció planetària ja s’havien amagat darrere dels edificis de Fira València. Així que, en compensació, pogueren gaudir de la vista a una Lluna en quart creixent realment magnífica.

L’adquisició d’imatges decents de l’encontre era bastant difícil. A ull nu i a través dels telescopis es podia veure perfectament. Tanmateix la càmera d’un mòbil no aconseguia captar-ne una bona imatge donada la gran diferencia de lluminositat entre Júpiter i Saturn. Tanmateix alguns companys astrònoms, les imatges dels quals acompanyen aquest article, ho van aconseguir amb càmeres acoblades als telescopis i un tractament posterior.

Vàrem ser espectadors d’un altre fenomen astronòmic singular. Quin serà el pròxim? Un cometa grandiós, un eclipse, una pluja d’estels magnífica? Ja ho contarem des d’aquesta talaia.

Imatges:

1.- Des de l’Olleria, la Vall d’Albaida. Joaquim Camarena.
2.- La conjunció de Júpiter amb Saturn el 20 de desembre 2020 a Tavernes de la Valldigna. Enric Marco.
3.- Tot esperant l’encontre màxim. Aula d’Astronomia. Burjassot. Universitat de València. Enric Marco.
4.- L’encontre deixarà de ser visible en uns minuts. Enric Marco.
5.- L’encontre des de Santa Maria de Montmagastrell, l’Urgell. Josep Maria Bosch.

El 2020 acaba amb unes festes de Nadal incertes i amb la perspectiva d’una vacuna ben pròxima en el temps. Mentrestant la Terra continua el seu camí al voltant del Sol i ha arribat al punt en que el Sol enllumena ben alt l’hemisferi sud però es troba ben baix al nord. Dilluns 21 de desembre a les 11:02, el Sol assolirà el seu punt més baix respecte de l’equador celeste. El camí que farà al cel serà el més curt de l’any i, per tant, serà el dia més curt. I finalment cal que recordeu que desembre és també el darrer mes de la tardor.  Serà el moment del solstici d’hivern i començarà l’hivern.

El mateix dia, però al capvespre, podrem admirar l’encontre històric dels dos planetes gegants, Júpiter i Saturn.

Ara mateix els dos planetes gegants estan situats ben junts entre Sagitari i Capricorn i es poden veure en direcció sud-oest just després de la posta de Sol. La parella còsmica ha estat visible des de l’estiu passat i, de mica en mica, s’han anat acostant l’un a l’altre, per acabar convergint el capvespre del 21 de desembre, a només 0,1 graus, un 20% de la grandària de la Lluna plena. És a dir, que els dos planetes es veuran pràcticament com un únic punt brillant al cel. Aquesta aproximació extrema dels dos planetes sembla que no passava des del segle XVII. Alguns associen aquestes estranyes associacions planetàries amb l’estel de Betlem. Fa ja molts anys en parlava jo mateix en aquest bloc.

Com es pot veure al gràfic adjunt, a principis de mes els dos planetes es trobaran a uns 2º de separació angular — la grandària de 4 llunes plenes — i ràpidament convergiran a 1º l’11 de desembre — dues llunes plenes –, una lluna plena el 16 de desembre per ajuntar-se el 21 de desembre i ser pràcticament indistingibles. Les simulacions que ha preparat l’Observatori de Madrid ho mostren ben claret també.

Evidentment cal recordar que aquesta conjunció de planetes és aparent. Cada planeta està en la seua òrbita però vist des de la Terra, es troben en la mateixa zona del cel. El 21 de desembre, per tant, la Terra, Júpiter i Saturn s’alinearen i formaran una línia recta. Ho podem veure a la simulació de Dominic Ford a la web in-the-sky.org

L’espectacle, però, serà més impressionant si tenim a l’abast un telescopi. El capvespre del dia 21, amb un telescopi serem capaços de veure els dos gegants planetaris en el mateix camp. Saturn amb la seua lluna Tità i Júpiter amb les quatre llunes, Io, Europa, Ganímedes i Cal·listo. Recordeu, tanmateix, que els objectes estaran molt prop de l’horitzó sud-oest i seran afectats per núvols baixos i turbulències. La visió pot arribar a ser decebedora. La natura sempre és tímida per mostrar-nos els secrets.

Per preparar l’observació us recomane l’article del divulgador d’astronomia Esteban Esteban: Una conjunción histórica: (4) Preparando la observación.

Mes informació en  Encuentro de Gigantes de la Federació Espanyola d’Agrupacions Astronòmiques. També hi haurà connexions en directe des de diversos observatoris d’arreu del món.  També pots consultar el document publicat per l’Associació Valenciana d’Astronomia.

Imatges:

1.- Júpiter i Saturn en el cel de la Vall d’Albaida. 16 desembre 2020. Joaquin Camarena AAS.
2.- Esfera Celeste.
3.- Variació de la posició dels planetes Júpiter i Saturn des d’octubre, fins a la conjunció final del 21 de desembre 2020. Esteban Esteban. www.tercerplaneta.net
4.- Variació de la posició dels planetes. Observatorio Astronómico Nacional.
5.- Alineació dels planetes Júpiter, Saturn i la Terra per a dia 21. Dominic Ford. In-the-sky.org
6.- Simulació del que s’observarà a través de l’ocular d’un telescopi. Federación de Asociaciones Astronómicas de España, FAAE
7.- Júpiter i Saturn en el cel de l’Uruguai. 16 desembre 2020. Maxi Doncel. AAS.

La Casa de la Marquesa de Gandia va acollir fa uns dies la constitució formal de la nova Junta general del Centre d’Estudis i investigacions comarcal, CEIC Alfons el Vell, formada per 25 membres, que tenia com a únic ordre del dia l’elecció del Consell executiu i del nou director general, Després de la votació entre els membres va ser elegida com a nova directora Rosa Mascarell Dauder, que serà la primera dona en ocupar el càrrec. L’acte va estar presidit pel regidor delegat de Cultura, Nahuel González, qui al dia següent va comparéixer davant els mitjans de comunicació, acompanyat de la gestora cultural, pintora i assagista gandiana.

La directora ha destacat la vàlua de totes les persones que formen el consell general i executiu, totes i tots referents en el seus àmbits: la literatura, la ciència, l’art, la medicina, la música… “Realment serà un bon equip que treballarà per la cultura de Gandia i farà que la ciutat tinga presència, no només a la comarca, sinó més enllà, fins i tot, si cal, internacionalment”.

Acompanyen Rosa Mascarell en el nou Consell executiu del Ceic:

– Juli Capilla: filòleg, escriptor i editor.
– Mar Beltran, historiadora de l’art i comissària d’exposicions.
– Joan Negre, arqueòleg i director del MAGa.
– Boro Mañó, Llicenciat en BBAA i professor de ceràmica.
– Balbina Sendra, historiadora de l’art i directora del Palau Ducal dels Borja de Gandia.
– Enric Marco, físic i tècnic d’astronomia de la UV.
– Emili Morant, matemàtic i professor de secundària a l’Ies Maria Enríquez.

Entre moltes altres mèrits, la nova directora del CEIC, Rosa Mascarell, és gestora cultural, pintora i assagista. Màster en Estètica i teoria de les arts (UAM), Llicenciada en Filosofia i Ciències de l’educació (UV).

Membre del Patronat la Fundació María Zambrano i de la Fundació Francisco Brines, amb el càrrec de Secretària.

Finalment ja som al darrer mes de l’any i la pandèmia continua. Un any realment penós en el que ens ha costat sobreviure tots. I, com no podia ser d’una altra manera, totes les activitats d’observació de cel nocturn també han quedat afectades: menys xarrades de divulgació, menys visites per admirar les meravelles de la nit amb el telescopi. Ara el cel nocturn no té qui el mire. Només els afortunats que viuen a llocs foscos i no s’han de desplaçar gaire per admirar la volta celeste poden estar contents. Els qui vivim a ciutat, sota la cúpula brillant implacable causada per la llum artificial, condemnats a no eixir de casa passades les dotze, ens mosseguem impotents les ungles.

Les constel·lacions tardorals, Aquari i Peixos, dominen el cel les primeres hores de la nit. Però ben aviat les hivernals es presenten per l’est. Primerament apareix Taure, disfressa de Zeus, amb la forma de V tan característica de les banyes, després ix el gegant caçador Orió, amb els tres estels del Cinturó tan ben alineats, i ja més tard, l’estel més brillant del cel, Sírius, l’ull del Ca Major, a l’espera de es ordres del seu amo per llençar-se cap a la Llebre amagada als peus del gegant.

Mart, a la constel·lació de Peixos, continua ben brillant al cel mirant cap al sud-est. El color rogenc el fa inconfusible en una zona del cel mancada d’estels brillants. Un telescopi ens mostrarà les foscúries de les zones muntanyoses i les clarianes de les desèrtiques. Obtindre’n una bona imatge ja és una mica més difícil. Molts astrofotògrafs amics aconsegueixen vistes impressionants del planeta roig dignes del telescopi espacial Hubble.

L’espectacle del mes és, però, la conjunció dels planetes Júpiter i Saturn. Ara mateix els dos planetes gegants estan situats ben junts entre Sagitari i Capricorn i es poden veure en direcció sud-oest just després de la posta de Sol. La parella còsmica ha estat visible des de l’estiu passat i, de mica en mica, s’han anat acostant l’un a l’altre, per acabar convergint el capvespre del 21 de desembre, a només 0,1 graus, un 20% de la grandària de la Lluna plena. És a dir, que els dos planetes es veuran pràcticament com un únic punt brillant al cel. Aquesta aproximació extrema dels dos planetes sembla que no passava des del segle XVII. Alguns associen aquestes estranyes associacions planetàries amb l’estel de Betlem. Fa ja molts anys en parlava jo mateix en aquest bloc.

Com es pot veure al gràfic adjunt, a principis de mes els dos planetes es trobaran a uns 2º de separació angular — la grandària de 4 llunes plenes — i ràpidament convergiran a 1º l’11 de desembre — dues llunes plenes –, una lluna plena el 16 de desembre per juntar-se el 21 de desembre i ser pràcticament indistingibles. Les simulacions que ha preparat l’Observatori de Madrid ho mostren ben claret també, fins i tot respectant la inclinació dels planetes.

Evidentment cal recordar que aquesta conjunció de planetes és aparent. Cada planeta està en la seua òrbita però vist des de la Terra, es troben en la mateixa zona del cel. El 21 de desembre, per tant, la Terra, Júpiter i Saturn s’alinearen i formaran una línia recta.

Desembre és també un mes de pluges d’estels. Podem gaudir de les Puppids-Velids (6 de desembre), Leo Minorids de Desembre (19 de desembre) i dels Ursids (22 de desembre). Tanmateix la més important de totes és la pluja de meteors dels Gemínids, que la nit del dia 13 de desembre poden provocar una pluja intensa de 120 meteors a l’hora. Recordeu, però, que això són previsions i, que només es vorien en llocs foscos. En indrets amb moderada contaminació en veuríem moltes menys. Els Gemínids estan causats per l’objecte 3200 Phaethon. Aquest asteroide té una òrbita el·líptica més pròpia dels cometes. S’ha detectat, fins i tot, que emet ejeccions de pols. Es pensa que puga ser un antic cometa que ha perdut els materials volàtils.

I finalment cal que recordeu que desembre és també el darrer mes de la tardor. El 21 de desembre, el mateix dia de la conjunció Júpiter-Saturn, el Sol assolirà el punt més baix a la volta celeste. El 21 serà el dia més curt de l’any. A les 11:02 serà el moment del solstici d’hivern i començarà l’hivern.

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Si voleu obtenir més informació podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure un senzill mapa del firmament del mes de desembre de 2020. I tot això gràcies al Planetari de Quebec.

Imatges

1.- Orió sobre Montserrat. Franklin González. Wikipedia Commons.
2.- El planeta Mars en l’oposició de 2014. Ximo Camarena, Agrupació Astronòmica de la Safor. 17 abril 2014.
3.-  Panorama del cel. 8 desembre 2020. Stellarium.
4.- Variació de la separació angular dels dos planetes. Perth Observatory & Fremantle Sidewalk Astronomy
5.- Variació de la separació angular dels dos planetes. Observatori de Madrid.
6. Pluja d’estels dels Gemínids. Asim Patel. 14 desembre 2013. Wikipedia Commons.