Pols d'estels

El bloc d'Enric Marco

Sense estrelles al cel: un problema per a l’astronomia i la cultura

2

Sense estrelles al cel: un problema per a l’astronomia i la cultura

Enric Marco
Departament d’Astronomia i Astrofísica, Universitat de València

(Resum de la xerrada a la III Jornada sobre Contaminación lumínica de la Sierra de Guadarrama, 16 de novembre 2018)

La contaminació lumínica és una més de les amenaces que planen sobre el benestar de la humanitat i de la vida silvestre. No obstant això és una de les menys visibles. Si bé la llum artificial durant la nit ha suposat un clar avanç per a la societat, el seu excés no es percep com un problema sinó, més aviat, com un signe de riquesa, modernitat i seguretat.

Els efectes negatius de la contaminació lumínica sobre la salut i el medi ambient són incontestables. Però l’excés de llum perjudica també a la ciència, especialment a l’astronomia. Com a conseqüència, els grans observatoris astronòmics situats a les ciutats han deixat de ser centres d’investigació i s’han convertit en museus. No obstant això, els nous observatoris situats en llocs remots tampoc es lliuren de l’assetjament de la llum artificial nocturna. Si no hi posem remei pot arribar un temps en què la nostra finestra d’observació terrestre del firmament es tanque definitivament.

La contaminació lumínica també afecta la nostra percepció del cel nocturn. L’agricultura, els calendaris, la navegació oceànica, la ciència mateixa han necessitat de la contemplació del cel per desenvolupar-se. A més les mitologies i llegendes, els artistes o el refranyer popular s’han inspirat en nombroses ocasions en el cel fosc. La pèrdua de les estrelles del cel és, per això, també una pèrdua cultural.

Figura: El cometa Doneti sobre el cel de Paris, 1858. El cel nocturn era visible a Paris en el segle XIX.

I cap a la Sierra de Guadarrama me’n vaig

0

El cap de setmana passat vaig visitar la Sierra de Guadarrama per participar en unes jornades tècniques organitzades per la Iniciativa por una Iluminación Nocturna Respetuosa para la Comunidad de Madrid i finançades en la seua major part pel projecte H2020 europeu STARS4ALL. Aquesta serra emblemàtica per als madrilenys sofreix l’embat de l’enllumenat desmesurat de la capital i de tota la seua àrea metropolitana. La Serra de Guadarrama, malgrat ser Parc Nacional, no està lliure dels llums d’una megalòpoli que sembla que s’estime poc la natura. Per això un grup de ciutadans i d’organitzacions mediambientals compromesos s’han unit per conscienciar la població amb Jornades de formació com aquesta: les III Jornades sobre contaminació lumínica en el Parque Nacional de la Sierra de Guadarrama. Aquestes jornades que s’han anat fent en diferents municipis, enguany s’han celebrat a Hoyo de Manzanares.

Segons manifestà l’organització:  “Les Jornades sobre contaminació lumínica reuneixen als més prestigiosos experts del país sobre aquest tema, que tractaran aspectes com són les afeccions de la llum artificial sobre el rellotge biològic de l’ésser humà, el seu impacte sobre la biodiversitat, l’excés de la llum en la planificació de la seguretat ciutadana i els seriosos problemes que causa a la investigació científica, i molt especialment a l’astronomia. Un altre aspecte que es tractarà és l’oportunitat que obre la reducció de la contaminació lumínica per recuperar el gran patrimoni cultural que suposen els cels estrellats de la Serra de Guadarrama i per desenvolupar activitats sostenibles d’astroturisme.

Les Jornades m’han servit per aprendre dels que saben en aspectes allunyats dels meu treball, però també per retrobar amb vells amics i amigues, persones que lluitem des de diversos àmbits contra la contaminació lumínica per aconseguir un cel nocturn fosc. I, per suposat, conèixer de prop el gran treball que està fet el grup de la Iniciativa por una Iluminación responsable per aconseguir una llei de protecció del cel nocturn contra la contaminació lumínica de la Comunidad de Madrid.

Divendres començaren les Jornades amb la presentació de Julio Vías, naturalista, escriptor, docent, comunicador i regidor de Miraflores de la Sierra. Ell és un dels principals impulsors de la Iniciativa per una il·luminació respetuosa, una iniciativa ciudadana para la Comunidad de Madrid. També la nostra associació Cel Fosc hi participa amb l’activitat incessant de Carlos Herranz.

Seguidament, amb la moderació de Jaime Zamorano, catedràtic de la UCM, començaren les xarrades.

Airam Rodríguez, biòleg de Doñana, ha treballat molt sobre l’impacte de la contaminació lumínica sobre les aus per les terres australs. Allí va estudiar els dramàtics efectes de la llum nocturna, sobre tot la més blanca, sobre els pingüins a Austràlia. Tanmateix ens impactà molt més els problemes que pateixen les baldrigues. Baldriga és un nom comú que s’aplica a una sèrie d’ocells marins de la família dels procel·làrids (Procellariidae), que inclou els fulmars, petrells i prions. Amb un comportament pelàgic, passen la major part de les seues vides al mar i només acudeixen a la costa per criar. I aquí rau el greu problema que pateixen. En el seu primer vol des del niu buscant la mar, les baldrigues joves queden atrapades en l’enllumenat de les ciutats costeres. A Tenerife, on el problema és greu, hi ha campanyes de conscienciació per recollir els pobres animals i tornar-los al seus nius per donar-los una segona oportunitat per arribar a la mar.

Maria Ángeles Bonmatí, investigadora al Cronolab, el Laboratorio de Cronobiología de la Universidad de Murcia, ens feu deu cèntims dels efectes de la llum nocturna sobre la salut humana i sobre el nostre rellotge biològic. L’enllumenat artificial nocturn, especialment el d’alt contingut en llum blava, és especialment efectiu en la inhibició de l’hormona melatonina humana durant la nit, cosa que té diverses conseqüències sobre l’organisme: insomni, obesitat, problemes metabòlics i augment del risc d’alguns tipus de càncers, com el de mama i pròstata.

Anna Almécija, advocada i criminòloga de Barcelona, s’ha especialitzat en els problemes de seguretat dels grans espectacles. La llum és un factor a tindre en compte.  Més llum no significa més seguretat sinó moltes vegades és just el contrari. A més a més “A través de l’urbanisme es poden reduir riscos que se produesquen delictes. Però posar més llum és la solució fàcil”.


Jo mateix, invitat a la jornada com a president de Cel Fosc, vaig parlar dels efectes de la il·luminació nocturna sobre la ciència, en especial l’astronomia i sobre la cultura. Com vaig dir: “La pèrdua del cel estrellat és un desastre per a l’astronomia i per a la cultura.  Els grans observatoris històrics són ara museus que recorden temps gloriosos. A més la població ha perdut referents com la Via Làctia“.

Al dia següent continuaren les xarrades en el Centre de Cultura de Hoyo. Josep Maria Ollé, enginyer tècnic en il·luminació i antic cap tècnic d’enllumenat a Reus ens contà els problemes de la gestió de l’enllumenat en l’administració municipal i com la introducció del tsunami led ha augmentat encara més aquestes dificultats. Malgrat tot, descontaminar lumínicament és possible: baixar els nivells d’acord amb la normativa i utilitzar llum molt càlida de 2200 K o menor, per exemple, seria l’ideal.

Maribel Aguilar, periodista i guia Starlight de Terol, mostrà nombroses experiències d’èxit d’astroturisme d’arreu del món a partir d’un recurs tan poc valorat com el cel nocturn de qualitat. El cel nocturn perdut a la ciutat genera beneficis en el despoblat món rural i és lícit aprofitar-ho.

Finalment les jornades acabaren amb la presentació pública de la Iniciativa per una il·luminació respetuosa, una iniciativa ciudadana para la Comunidad de Madrid a la societat i als representants polítics de l’Asamblea de Madrid present a l’acte, tal es descriu al blog de la Iluminación nocturna respetuosa:


Un dels principals objectius d’aquestes III Jornades ha estat la presentació oficial de la iniciativa “Il·luminació nocturna respectuosa per a la Comunitat de Madrid”, que acaba de ser declarada LPI (Light Pollution Initiative) pel projecte europeu STARS4ALL i que reclama l’aprovació de una normativa autonòmica sobre contaminació lumínica per part de l’Assemblea de Madrid. En aquesta presentació, que va centrar el debat amb els grups polítics, es va fer pública la carta enviada per AISGUA (Associació Intermunicipal Serra de Guadarrama), integrada per 18 municipis de les dues vessants de la serra, en la qual es manifesta la seva adhesió a la iniciativa i la seva voluntat de col·laboració amb el grup promotor de la mateixa. Els quatre representants dels partits polítics en la Comissió de Medi Ambient i Ordenació del Territori de l’Assemblea de Madrid van coincidir en la necessitat d’abordar el problema de la contaminació lumínica en la nostra regió per a la pròxima legislatura, tot i que amb diferents criteris sobre com fer-ho. Es va arribar a un consens de mínims amb la possibilitat d’elevar abans de les pròximes eleccions municipals i autonòmiques una proposició no de llei que inclogui una adhesió conjunta a la Declaració sobre la Defensa del Cel Nocturn i el Dret a la Llum de les Estrelles (Declaració de la Palma).

Moltes gràcies per la invitació per participar en les Jornades a la Iluminación nocturna respetuosa i a STARS4ALL.

Díptic de les III Jornadas sobre contaminación lumínica en el Parque Nacional de la Sierra de Guadarrama.

Fotos: Diversos moments de les xarrades. Enric Marco

Contaminació lumínica: amenaça del segle XXI

0

En la societat actual, majoritàriament urbana, preval la cultura de la llum com un exponent del desenvolupament cultural i del potencial econòmic. En el present encara es prioritza l’eficiència energètica dels sistemes d’enllumenat sobre els efectes negatius que la llum a la nit provoca en tots els éssers vius, inclosos els humans. Aquests efectes negatius són conseqüència de la contaminació lumínica, una contaminació ambiental produïda per l’emissió de llum directa o indirecta cap a l’atmosfera, procedent de fonts artificials amb intensitats excessives, orientacions incorrectes, rangs espectrals (colors) i horaris inadequats.

OBJECTIU

En aquest context s’organitza la tercera jornada sobre contaminació lumínica destinada al públic en general, estudiants, tècnics, experts, acadèmics i responsables de la presa de decisions per tal de donar a conèixer millor la problemàtica i les possibles solucions per minimitzar els efectes de la contaminació lumínica.

Les dues sessions s’organitzen al voltant de les respectives taules temàtiques en què es comptarà amb els punts de vista d’experts de diferents universitats i centres d’investigació en els camps de l’astronomia, l’enginyeria o la salut. Després de les intervencions es pretén obrir un debat amb tots els assistents.

Responsables científics:
Ángel Morales Rubio
Enric Marco Soler
Joaquin Baixeras Almela
Universitat de València
Riba-roja de Túria
27 de novembre de 2018
Centre Social de Riba-roja de Túria
c/ Miguel de Cervantes, s/n
46190 Riba-roja
PROGRAMA
9:30 h. Presentació de la jornada
– Robert Raga Gadea
Alcalde de Riba-roja de Túria
– Jorge Hermosilla Pla
Vicerector de Projecció Territorial i Societat, UV
– Francisco Javier Quesada Ferre
Secretari Autonòmic de Medi Ambient i Canvi Climàtic, GV
10 h. Conferència: “Estudios de Contaminación lumínica: Un enlace entre la Física, la Biología y la Ingeniería del alumbrado”
– David Galadí, Astrònom resident del CAHA
10:30 h. Conferència: “Estrategias contra la contaminación lumínica desde la ,administración local”
– Josep Maria Ollé Martorell, Enginyer Tècnic en Il·luminació
11 h. Pausa-Café
11:30 h. Conferència: “El proyecto (y la fundación) STARS4ALL, y nuestro enfoque de Ciencia Abierta”
– Oscar Corcho y Esteban González, Universidad Politécnica de Madrid y Fundación STARS4ALL
12 h. Conferència: “Fotómetros TESS-W para monitorizar el brillo de cielo”
– Carlos Tapia, Universidad Complutense de Madrid y Fundación STARS4ALL
12:30 h. Taula redona: Conéixer l’amenaça
Modera: Joaquín Baixeras Almela
– David Galadí
– Josep Maria Ollé Martorell
– Oscar Corcho
– Esteban González
– Carlos Tapia
16:30 h. Conferència: “Efectos biológicos de la luz artificial”
– Emilio J. Sánchez Barceló, Universidad de Cantabria
17 h. Conferència: “Evaluación de la exposición nocturna a luz artificial y su asociación con el cáncer de mama y próstata”
– Ariadna García, ISGlobal – Instituto de Salud Global (Barcelona)
17:30 h. Taula redona: L’amenaça sobre la salut
Modera: Enric Marco Soler
– Emilio J. Sánchez Barceló
– Ariadna García
18:30 h. Cloenda

Organitzadors i col·laboradors de la Jornada: Ajuntament de Riba-roja, Universitat de València, STARS4ALL, Cel Fosc, REECL i la Coordinadora en defensa de los bosques del Túria.

Foto: Vista de València a la nit des de la Calderona. Ángel Morales-Rubio.

Publicat dins de Cel fosc i etiquetada amb , , | Deixa un comentari

Investigadors catalans descobreixen una superterra freda orbitant l’estrella de Barnard

0

Vilaweb publicava fa uns dies un llarg reportatge sobre la descoberta d’un planeta al voltant de l‘estel de Barnard, un estel pròxim ben conegut pels astrònoms pel seu ràpid moviment propi al cel. Donat que l’article de Josep Casulleras Nualart està molt bé, vos el pose per al que el pugueu llegir també per ací.


Investigadors catalans descobreixen una superterra freda orbitant l’estrella de Barnard
La investigació es publica avui a la prestigiosa revista Nature

Un grup internacional d’astrònoms encapçalat per Ignasi Ribas, investigador de l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya i l’Institut de Ciències Espacials, ha descobert un planeta candidat a tenir les condicions perquè hi hagi vida fora del nostre sistema solar. És un planeta amb una massa tres vegades més gran que la de la Terra i que orbita una estrella de Barnard, una nana roja, més antiga que el nostre Sol, que és de les més pròximes a nosaltres, a només sis anys llum. Després de més de dues dècades seguint els moviments d’aquesta estrella, els astrònoms han situat aquesta superterra a prop de l’anomenada ‘línia de gel’, és a dir, la distància respecte de l’estrella a partir de la qual l’aigua que hi pogués haver estaria congelada. La seva òrbita és de 233 dies. Aquest descobriment serà publicat demà a la revista Nature.

Representació gràfica de la distància relativa entre les estrelles més pròximes i el Sol. Imatge: IEEC/Science-Wave – Guillem Ramisa.

Des del 1997, diferents instruments han recollit una gran quantitat de mesures del moviment subtil que anaven detectant en aquesta estrella. El 2015, una anàlisi de totes aquestes dades va suggerir que el moviment podria ser causat per un planeta amb una òrbita d’uns 230 dies, però calia aconseguir moltes més mesures que confirmessin aquesta hipòtesi. Per això, els astrònoms van observar de manera regular l’estrella de Barnard, amb espectòmetres d’una gran precisió, com el Carmenes, situat a l’Observatori de Calar Alto, a Espanya. Aquesta tècnica consisteix a utilitzar l’efecte Doppler de la llum de l’estrella per a mesurar com varia la velocitat d’un objecte amb el temps. ‘Per a l’anàlisi, vam fer servir observacions de set instruments diferents durant 20 anys. El resultat d’aquest esforç és un dels conjunts de dades més gran i exhaustiu mai assolit per a estudis precisos de velocitat radial, que ha acumulat en total més de set-centes observacions’, explica Ignasi Ribas.

Una vegada analitzades novament totes les dades, combinant les velles i les noves, va tornar a aparèixer un senyal que indicava un objecte que orbitava l’estrella amb un període de 233 dies. ‘Després d’una anàlisi acurada, estem segurs al 99% que el planeta és real, perquè és l’explicació que encaixa més bé amb les nostres observacions. Però hem de ser prudents, perquè les variacions naturals de la brillantor de l’estrella degudes a les taques estel·lars o a cicles d’activitat podrien produir efectes similars als detectats’, afegeix l’investigador manresà.

El planeta, amb una massa tres vegades la de la Terra, es mou a una distància respecte de la seva estrella que podria fer que tingués les condicions perquè hi hagués vida. És ben bé al límit de la línia de gel, cosa que vol dir que, si no tingués atmosfera, la seva temperatura podria arribar als -150 graus centígrads. Això faria improbable que pogués tenir aigua líquida a la superfície. Però les característiques i la situació el fan un excel·lent objectiu perquè la pròxima generació de telescopis el continuï observant.

Recreació artística del planeta de l’estrella Barnard. Fotografia: IEEC/Science-Wave – Guillem Ramisa.

Guillem Anglada-Escudé, investigador de la Queen Mary University de Londres i un dels principals investigadors d’aquest projecte, explica que aquest descobriment també ha estat possible gràcies a la col·laboració amb el projecte RedDots, gràcies al qual es va descobrir el 2016 el planeta Proxima b, l’exoplaneta habitable més pròxim a la Terra.

Participació de l’Observatori Astronòmic del Montsec
La participació catalana en aquesta investigació no s’acaba pas aquí. El telescopi Joan Oró, situat a l’Observatori Astronòmic del Montsec, a Sant Esteve de la Sarga, i gestionat per l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya, és un dels equipaments que ha participat en la descoberta. ‘Ha proporcionat mesures fotomètriques de l’estrella de Barnard gairebé cada nit durant més de cinc mesos. Aquest seguiment, que s’ha fet de manera coordinada des de diversos telescopis, ha permès de descartar que el senyal trobat fos originat per la pròpia estrella i confirmar, d’aquesta manera, que era un nou planeta’, explica Ribas.

Article original:
Investigadors catalans descobreixen una superterra freda orbitant l’estrella de Barnard

Comença la Setmana de la Ciència de Gandia

0

Per segon any, el CEIC Alfons el Vell uneix esforços amb la Universitat Politècnica de València i la Universitat de València per fer una gran Setmana de la Ciència. Totes les vesprades a les 19:30 tindrem conferències de primer nivell i obertes al públic en general i, pels matins, un munt d’activitats, tallers, exposicions, teatre, màgia o fins i tot un vaixell que hem posat a disposició dels centres educatius per acostar la ciència als nostres joves.La Setmana de la Ciència ha esdevingut un dels moments claus en el nostre calendari. Una setmana on concentrem els esforços de tot un any treballat per acostar la ciència a la societat en general però a la joventut en particular. Perquè des del CEIC Alfons el Vell tenim clar que la ciència és cultura i fer esforços per tindre una societat més culta i sàvia és la raó de ser de la nostra institució.

A més, la Setmana de la Ciència és un exemple organitzatiu, ja que uneix els esforços i els recursos de les nostres dos grans universitats amb la nostra modesta però digna institució, mostrant un camí de col·laboració i treball compartit que ofereix un resultat i que ens aclapara i ens ompli d’orgull. Només algunes xifres del que trobarem aquesta setmana: Vora 1.200 joves de 13 centres educatius passant per alguna de les 45 activitats organitzades en alguna de les tres seus que oferiran activitats de manera paral·lela (el Port, el Campus de la UPV i la Casa de la Marquesa). Tot un luxe.

(de la benvinguda a la Setmana de la Ciència al blog del CEIC Alfons el Vell)

Setmana de la Ciència 2018. CONFERÈNCIES
Setmana de la Ciència 2018. TALLERS

Projecte Belharra

La programació és:

DILLUNS 5

10:00 h. Casa de la Marquesa, Exposició/tallers: Una visita al genoma. A càrrec de: Lluís Pascual, Dep. Genètica, Facultat de Ciències Biològiques, Universitat de València
10:00 h. Casa de la Marquesa, Taller de Matemàtiques. A càrrec de: Salva Fuster.
10:00 h. Campus, Taller: Educació Ambiental. A càrrec de: Paloma Herrera. 
10:00 h. Port,  Activitats diverses al Port de Gandia.
10:00 h
. Port, El Cofre del Mar (activitats al port i al vaixell Belharra)
11:00 h.  Campus, Taller: Impressió 3D. A càrrec de: Tomàs Sogorb
…….       
Urbalab, Taller: Animació 2D-3D. (Contactar amb Urbalab).

19:30 h. Casa de la Marquesa Sala B. Conferència-Col·loqui: Ones gravitacionals.  A càrrec de Fernando Barbero, Investigador científic  CSIC. Instituto de Estructura de la Materia – Madrid

Resum:

El descobriment de les ones gravitatòries ha marcat una fita en la història de la física. La seua existència, predita fa més d’un segle per Einstein, ha estat confirmada recentment en els laboratoris LIGO i VIRGO. A més de la importància que sempre té en ciència confirmar totes les prediccions de les teories fonamentals, la detecció d’aquest tipus d’ones obre una nova finestra per a l’estudi de l’univers i una nova era en l’astronomia. La xerrada discuteix en primer lloc el que són les ones i els fenòmens ondulatoris com a pas previ per a explicar en què s’assemblen i en què es diferencien les ones gravitatòries d’altres fenòmens ondulatoris més familiars. La segona meitat de la xerrada es dedicarà a aspectes específics de les ones gravitatòries, el seu context teòric, la seua detecció i les seues aplicacions a l’astrofísica.

DIMARTS 6
10:00 h. Casa de la MarquesaExposició/tallersUna visita al genoma. A càrrec de: Lluís Pascual, Dep. Genètica, Facultat de Ciències Biològiques, Universitat de València
10:00 h. Urbalab, Taller de Fractals. A càrrec de: Anna Vidal Meló. Professora UPV-EPSG
10:00 h. Casa de la Marquesa, Taller: La bioquímica a les teues mans. A càrrec de: Ismael Mingarro i María Jesús García Murria, Dep. Bioquímica i Biologia Molecular, Facultat de Ciències Biològiques, Universitat de València
10:00 h. Campus, Taller: 
Inspecció ultrasònica de material.
10:00 h. 
Port, El Cofre del Mar (activitats al port i al vaixell Belharra).
…….   
   Urbalab, Taller: 
Noves tecnologies. Coneixes Arduino? (Contactar amb Urbalab).

19:30 h. Casa de la Marquesa Sala B. Conferència-Col·loqui: Ecosistemes costaners i fitoplàncton vistos des del espai. A càrrec de Maite Sebastiá Frasquet. Dra en Ciències Ambientals. Escola Politècnica Superior de Gandia, UPV

Resum:

Com a usuaris de les platges som conscients de les variacions de color que ofereixen les seues aigües. Aquest color és un atractiu del que es fa ús en campanyes de promoció turística, sent especialment desitjada la transparència de les aigües. En aquesta xarrada explicarem a què es deu el color de l’aigua, i especialment ens centrarem a un component molt important: el fitoplàncton. Gràcies al sensors remots i les tècniques de teledetecció podem observar el color de l’aigua des de l’espai, i detectar canvis com els produïts per floracions de fitoplàncton 

DIMECRES 7

10:00 h. Casa de la MarquesaExposició/tallersUna visita al genoma. A càrrec de: Lluís Pascual, Dep. Genètica, Facultat de Ciències Biològiques, Universitat de València
11:00 h. Casa de la Marquesa, Taller de llum, química i acció.  A càrrec de: Raquel Galian, Institut de Ciència Molecular – ICMOL, UV
10:00 h. Campus, Taller: Educació Ambiental. Paloma Herrera. 
10:00 h. Campus, Existeixen els Espectres? Romina del Rey
10:00 h.
 Port,  Activitats diverses al Port de Gandia.
10:00 h. 
Port, El Cofre del Mar (activitats al port i al vaixell Belharra).
………..   
Campus, Taller: Flors interactives. A càrrec de: Asun Pérez. La professora contactarà amb els centres.
…….       
Urbalab, Taller: Impressió 3D. (Contactar amb Urbalab).
16:30 h. Urbalab, Pon tus manos en la física A càrrec de: Chantal Ferrer (Física Aplicada i Electromagnetisme, Facultat de Física, UV) i Ana Cros (Institut de Ciència dels Materials, UV). (Dirigit al Professorat).

19:30 h. Casa de la Marquesa Sala B. Conferència-Col·loqui: Fractals i caos: l’aventura de la complexitat. A càrrec de Vicent Martínez. Catedràtic d’Astronomia i Astrofísica. Universitat de València.

Resum

Galileu Galilei, en la seua obra El assajador, deia que el llibre de la natura estava escrit en llenguatge matemàtic. Efectivament des dels temps d’Arquímedes, Pitàgores i Euclides fins als nostres dies, les matemàtiques s’han utilitzat amb gran èxit a l’hora de descriure els fenòmens de la natura, però hi ha molts aspectes d’ella que presenten asprors, irregularitats i fins i tot formes caòtiques que la geometria clàssica no pot descriure adequadament. Els fractals i la teoria del caos han contribuït a revelar de manera senzilla estructures complexes de la natura que semblaven escapar-se al llenguatge de les matemàtiques tradicionals, des del plegat del genoma humà fins a la distribució de les galàxies, des dels ritmes cardíacs fins al moviment estrany de petits satèl·lits en el sistema solar.

DIJOUS 8

 9:30 h. Port,  Taller acústica submarina. A càrrec de: Isabel Pérez Arjona
10:00 h. 
Casa de la MarquesaExposició/tallersUna visita al genoma. A càrrec de: Lluís Pascual, Dep. Genètica, Facultat de Ciències Biològiques, Universitat de València
10:00 h. Casa de la Marquesa, Taller:  Vols un fòssil? Fes-ho tu mateix. A càrrec de: Erica Boisset i Teresa Sáez Máñez, Museu d’Història Natural de la Universitat de València.
10:00 h. 
Campus, Taller: Educació Ambiental. A càrrec de: Paloma Herrera.
10:00 h. 
Campus, Existeixen els Espectres? A càrrec de: Romina del Rey
10:00 h. 
Port,  Activitats diverses al Port de Gandia. A càrrec de: Miguel Rodilla
10:00 h. Port, El Cofre del Mar (activitats al port i al vaixell Belharra).
………..   Campus, Taller: Flors interactivesA càrrec de: Asun Pérez. La professora contactarà amb els centres.
…….       Urbalab, Taller: Impressió 3D. (Contactar amb Urbalab).

19:30 h. Restaurant Visconti, Bar de ciències.  Qué és menjar sa?: Els dubtes, mites i enganys més extesos sobre l’alimentació. Presentació del llibre «¿Qué es comer sano?» A càrrec de J.M. Mulet. Dr. en química i investigador a l’Institut de Biología Molecular i Cel·lular de Plantes (IBMCP). Universitat Politècnica de València.

Resum:
En el món de l’alimentació i la nutrició circulen molts mites i informacions falses, i és difícil orientar-se en aquest maremàgnum informatiu. Que no sapiem filtrar aquesta informació afecta no només als nostres hàbits de compra sinó també a la nostra salut. Els mites neixen i moren, i alguns fins i tot reneixen al cap d’un temps.Durant la conferència parlarem del que hi ha de cert o de fals darrera de molts d’aquests mites.

DIVENDRES 9

 9:30 h. Port,  Taller acústica submarina. A càrrec de: Isabel Pérez Arjona
10:00 h. 
Casa de la MarquesaExposició/tallersUna visita al genoma. A càrrec de: Lluís Pascual, Dep. Genètica, Facultat de Ciències Biològiques, Universitat de València
10:00 h. Casa de la Marquesa, Taller: Màgia i ciència. Jaime Gómez-Hernández, catedràtic d’Enginyeria Hidràulica en la Escola d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de la UPV 
10:00 h. Port, El Cofre del Mar (activitats al port i al vaixell Belharra).
11:00 h. Campus, Teatre: Hypatia, la luz del pensamiento. Companyia: Los Gatos con Batas
………..   
Campus, Taller: Flors interactives.  A càrrec de: Asun Pérez. La professora contactarà amb els centres.
…….     
 Urbalab, Apropament a l’univers Dron (Contactar amb Urbalab).

19:30 h. Casa de la Marquesa Sala B. Conferència-Col·loqui: Si els dinosauris pogueren parlar!… A càrrec de Maite Suñer Fuster. Dra. en Paleontologia. Directora del Museu Paleontològic d’Alpuente.

Resum:

Encara que d’alguna manera les roques i els fòssils sí parlen. La qüestió és saber desxifrar què compten. Com si de detectius del passat es tractés, tractarem de traduir al nostre llenguatge algunes de les “pistes” que els fòssils de dinosaures i altres organismes han deixat. Per finalitzar farem un recorregut per la Comunitat Valenciana per a conèixer com era la nostra terra durant l’era Mesozoica, quan els dinosaures poblaven el planeta.

DISSABTE 10

12:00 h.  Biblioteca Central, Teatre: La  Inspiración de Mary Shelley.  A càrrec de Los Gatos con Batas. Activitat oberta
al públic infantil i juvenil. Reserves a la Biblioteca.

 

 Imatges:

El vaixell Belharra i les tripulants Noèlia i Uxue. Algunes de les activitats es faran al port. Enric Marco.

Defensant el cel fosc al Congreso Estatal de Astronomia a Cuenca

0

El XXIII CEA (Congreso Estatal de Astronomia) s’ha celebrat enguant a Cuenca de l’1 al 4 de novembre. Allí s’ha reunit el bo i millor de l’astronomia amateur de l’estat i també molt de l’astronomia professional que es relaciona i fa projectes conjunts amb els aficionats.

En la sessió inaugural del dijous 1 de novembre vaig participar com a president de Cel Fosc en una mesa sobre la defensa del cel nocturn, tema que hauria de ser tan important per a tots els astrònoms.

Després de les xarrades de Toni Valera de la Fundació Starlight i de Susana Malón, de l’empresa Lumínica Ambiental, que parlaren de la certificació com a Destinació Turística Starligt de la Serrania de Cuenca, elles dues, juntament amb Jaime Zamorano, de la UCM, Alejandro Sánchez de Miguel, University of Exeter, Fernando Jáuregui, Planetario de Pamplona i jo mateix, com a president de Cel Fosc, férem un petit debat de 30 minuts sobre el perquè és important preservar el cel nocturn amb un públic que hauria de ser el més procliu a fer-ho.

El que parlàrem pot veure’s en la gravació que es va fer de l’acte:

Inauguración del XXIII CEA en Cuenca A partir de les 2:43:00

En resum vaig dir: En la sessió d’obertura del @xxiiicea a Cuenca, una taula debat sobre el problema de la contaminació lumínica. “Cal ser activista i protestar per les instal·lacions lumíniques contaminants. També tenim dret al cel fosc fora de les Reserves Starlight”

Resum aproximat de la xarrada (traduïda):

Hem escoltat amb satisfacció les exposicions de Toñi Valera i Susana Malón sobre l’èxit de la nova Destinació Turística Starlight “Parque astronómico de la Serranía de Cuenca“.

És un plaer per a la nostra organització que a poc a poc, a l’estat espanyol i en la resta del món, s’estiguen preservant per a la nostra civilització, i, sobretot per a les generacions futures, reserves, illes on l’observació del cel fosc siga la cosa més normal, que siguen llocs on els seus habitants ho consideren un valor a preservar.

És veritat que tot això està molt bé. Però només és el començament. De la mateixa manera que els parcs naturals s’han estès a tot arreu del món a partir d’aquell primer de Yellowstone el 1872, la humanitat ja no considera que el medi ambient s’ha de preservar només en els parcs naturals, sinó que és un deure protegir la natura en qualsevol lloc, en zones naturals, en zones residencials, al mar, al aire que en envolta. Aquesta idea ha trigat en ser assumida per la societat però ara tots ho tenim molt clar.

De la mateixa manera la protecció del cel nocturn no s’ha de circumscriure només als parcs estel·lars tipus Starlight o IDA, sinó que és labor nostra que la societat perceba que protegir el cel fosc també s’ha de fer en tots els àmbits i territoris. Ací destacar la labor que s’està fent en molt llocs, a part de la nostra organització Cel Fosc, com els projectes europeus  STARS4ALL, Pirineos La Nuit, la Iniciativa por una Iluminación Nocturna Respetuosa para la Comunidad de Madrid, els avanços lents al País Valencià, les normatives a Catalunya, Andalusia, i ara Menorca, etc…També algunes iniciatives de divulgació del problema de la contaminació lumínica com l’exposició en gallec de l’Agrupación Astronómica Io, “La contaminació lumínica … depèn de nosaltres” en que les versions en castellà i català han estat finançades conjuntament per Cel Fosc i la Federació d’Associacions Astronòmiques d’Espanya.

La lluita per un enllumenat sostenible i responsable és tasca nostra, de tots nosaltres com a activistes de Cel Fosc, també de tots vosaltres com a astrònoms, per preservar el cel nocturn que tots tant estimem. I recordeu que el tsunami LED està ja ací. Ànim.

Imatges:
Algunes imatges de la mesa redona. I de la foto final del congrés.

Publicat dins de Cel fosc i etiquetada amb , , , | Deixa un comentari

El cel de novembre de 2018

4

La tardor avança sense miraments i ens ha dut ja pluges torrencials i fred intens. Els rius i rierols van plens i les muntanyes més altes del país ja mostren els caps enfarinats.

Els núvols que acompanyen aquest temps hostil no ens deixen veure el cel nocturn. I és una llàstima perquè ens perdem l’espectacle d’observar moure’s la celístia.  I, és que, de mica en mica, a mesura que la Terra fa el cicle anual, les constel·lacions estiuenques desapareixen per l’oest mentre que les que són plenament hivernals com la grandiosa Orió ja surten per l’est. Amb les constel·lacions de l’estiu, aquest mes també desapareixerà  la visió del planeta Júpiter, ara quasi alineat amb el Sol.

Quedaran, però, planetes per admirar. Saturn i Mart continuaran sent visibles en el cel del capvespre mentre que Mercuri guaitarà el cap només uns pocs minuts després de la posta de Sol mirant cap a l’oest. Per admirar Venus, per contra, caldrà mirar cap a l’est poc abans de l’eixida del Sol.

Mart i Saturn dominaran el cel nocturn del mes. Saturn en Sagitari, ja ben baix al capvespre, encara és una meravella vist al telescopi. Però a ull nu també ens donarà un bell espectacle. La vesprada-nit de l’11 de novembre, una lluna fina de 4 dies d’edat, se situarà ben prop del planeta. Aquesta conjunció planetària és un dels interessants exemples del moviment dels astres, en aquest cas la Lluna pròxima alineant-se amb el distant Saturn. Tracteu de fer-los una foto.

Mart, el planeta vermell, encara mostra la seua potència lumínica a causa de la proximitat a la Terra. L’actual oposició bianual no ens ha mostrat enguany una visió massa interessant amb l’ús de telescopis petits i mitjans. Només la zona muntanyenca de Syrtis Major i la zona polar gelada han estat visibles.

Finalment el planeta Venus serà observable altra vegada. Ara, però, caldrà buscar-lo cap a l’est poc abans de l’eixida del Sol. El planeta germà de la Terra es troba ara mateix situat a la part dreta (occidental) de la seua òrbita respecte del Sol i, per tant, es podrà veure durant una mitja hora abans que la lluïssor del nou dia la torne invisible. La matinada del 6 de novembre, cap a les 6:30, una lluna minvant ben fina se situarà sobre la constel·lació de la Verge, fent companyia a Venus i a la brillant estrella Spica. Un bonic trio que mereix una foto. Serà uns dies després, en la matinada del 14, quan Venus, a causa del seu moviment orbital, arribarà a “tocar” (0,2º) aquest brillant estel.

No hem d’oblidar tampoc que novembre és el mes de les pluges d’estels. Els Tàurids del Sud seran visibles la nit del 5 de novembre mentre que els Tàurids del Nord ho seran la nit del 12. Tanmateix la pluja més important serà la dels Leònids que podrem observar la nit del 17 al 18 de novembre. Aquests dies la Terra travessa l’òrbita del cometa 55P/Tempel-Tuttle i, en el trànsit, recull els seus residus que cauen a la Terra fent espectaculars llums en cremar-se en l’alta atmosfera. Com que els petits trossos del cometa impacten l’atmosfera del nostre planeta en la zona de la constel·lació de Leo, la pluja rep el nom de Leònids. Encara que el màxim de l’activitat dels Leònids serà la nit del 17 a 18 de novembre  sempre se’n podran veure unes nits abans i després. Ara, això sí, ens hem de desplaçar lluny de la contaminació lumínica de les ciutats i buscar un indret ben fosc per gaudir plenament del fenomen.

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Fase Mes Dia Hora
Lluna nova Novembre 7 17 02
Quart creixent Novembre 15 15 54
Lluna plena Novembre 23 06 39
Quart minvant Novembre 30 01 19

Si voleu obtenir més informació podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure un senzill mapa del firmament del mes de novembre de 2018. I tot això gràcies al Planetari de Quebec.

Imatges:

1.- Tardor a València. Plaça de la Mare de Déu. 5 d’octubre 2018. Enric Marco.
2-5. De l’Stellarium.