Parlant de l’eclipsi lunar a TVE València

Divendres de matí el periodista Josep Maria Moya em va preguntar sobre l’eclipsi de Lluna per a L’informatiu – Comunitat Valenciana de TVE.

Vaig parlar de les condicions peculiars d’aquest eclipsi: la costa mediterrània seria afavorida respecte a la zona occidental de la Península Ibèrica i el color roig encés que segurament presentaria la Lluna eclipsada dependria, en gran mesura, de la presència de la pols volcànica en l’alta atmosfera.

Ho podeu veure si punxeu en l’enllaç. Només des del minut 16:35 fins al minut 18:05.
Eclipsi total de Lluna, esta nit de 9:30 a 11:15, amb un color rogenc.

La foscor de la Lluna des de l’Ombria del Benicadell

La bellesa de l’eclipsi del divendres passat, junt amb la precisió matemàtica de les diverses fases del fenomen astronòmic, han estat una mescla fascinant d’art i ciència. I si a més a més ho observem des de Ca les Senyoretes, a Otos, la Vall d’Albaida, amb les explicacions dels moviments lunars per Joan Olivares, la barreja ja és perfecta.

Encara era de dia quan arribàrem al lloc d’observació. Temps necessari per muntar telescopis, calibrar-los i muntar la càmera amb el zoom de 300 mm que seria l’instrument que captaria els moments àlgids del fenomen astronòmic. Els telescopis només servirien per permetre veure més gran la Lluna a les més de 70 persones que s’havien apuntat per presenciar l’esdeveniment còsmic.

Mentre esperàvem per sopar les menges d’Assumpció i, donat que els telescopis ja estaven en posició, aprofitàrem per veure Júpiter i els satèl·lits, encara amb poc de contrast i Venus, amb una fase en quart creixent ben visible.

Otos es troba a l’Ombria del Benicadell i, per tant, ja estava clar que observaríem la Lluna eclipsada molt més tard que els observadors a vora mar. A través de l’ocular dels telescopis es veien colles d’excursionistes que havien pujat al cim per gaudir d’una vista especial de l’eclipsi que nosaltres, situats al nord de la Serra, no tindríem. En compensació nosaltres tindríem el privilegi de veure l’eixida de la Lluna eclipsada pel Benicadell. I com ja vaig contar fa uns dies, la Lluna ja ens eixiria pràcticament eclipsada del mar i ací la veuríem, segurament, a partir del punt central de l’eclipsi.

Les Nits Astronòmiques de Ca les Senyoretes han de ser una mica didàctiques i és per això que Joan Olivares va treure les boles de suro per simular l’eclipsi i explicar el perquè els eclipsis de lluna són visibles en tot l’hemisferi nocturn de la Terra a diferència dels de Sol, els quals només són visibles en una estreta franja de totalitat.

Tocava sopar per tindre forces per continuar. Converses agradables amb amics que feia temps que no véiem, noves coneixences, projectes futurs, coses que aprens als sopars de Ca les Senyoretes. Tanmateix el meu sopar s’interrompé quan algú descobrí la Lluna eixint per darrere del cim del Benicadell.  Eixia d’un roig fosc, molt fosc, cosa que dificultà, en els primers moments, trobar-la als telescopis i amb la càmera. La gent s’alçava del sopar i observava a ull nu com una bola encesa en flama (és un dir) emergia de darrere de la muntanya mítica. Amb el telescopi es veia tan fosca que molts ni la reconeixien. Eren les 22:29 i ja feia 3/4 d’hora que Anna Boluda, des de Xàbia, em contava  meravelles del fenomen per whatsup.

Una Lluna roja eixia de darrere de la muntanya mentre els llums dels excursionistes al cim del Benicadell es bellugaven cap ací i cap enllà i quedaven immortalitzats en la imatge. Emoció immensa, estrès per tractar de controlar telescopis i càmeres ja que el temps, impertorbable als desitjos dels humans, avançava i amb ell la Lluna recorria l’ombra de la Terra.

Els mars lunars apareixien ben foscos, com pintats amb tinta xinesa mentre que les zones altes lunars, tan muntanyoses, eren d’un roig encés, la Lluna de sang, que deien alguns per fer més grossa la cosa. Tanmateix la Lluna si que era en aquell moment un astre ben estrany.

Els excursionistes del Benicadell continuaven amunt i avall al llarg del màxim de l’eclipsi i era bonic fotografiar aquelles llums efímeres de gent que havia fet esforços per veure la Lluna vermella en primera fila. I, mentrestant, isqué Mart, d’un roig encés, com per rivalitzar amb la Lluna. De primeries, arrambat al cim de la Serra, sembla el llum rogenc d’un escalador més però era massa potent per ser-ho. I, en aixecar-se, va desfer ell mateix l’equivoc. I, és que divendres mateix, estava en oposició al Sol.

La Lluna estava ben fosca i això té una explicació. La fase de màxim d’un eclipsi de Lluna (quan es troba totalment immersa en l’ombra de la Terra) pot tindre diversos graus de foscor determinats per la quantitat de pols present a l’atmosfera. I, principalment són els volcans els que injecten gran quantitat de pols a nivell de l’estratosfera. I, aquests darrers mesos diversos volcans estan actius arreu del món.

El final de l’eclipsi s’acostava. Eren passades les 23:10 h. i, a poc a poc, una lleugera llum per l’esquerra al principi, i més intensa després, assenyalava el final de la totalitat. En el seu camí al voltant de la Terra, la Lluna eixia finalment del con d’ombra del nostre planeta i passava a la zona de la penombra.

El temps passava. Ja eren les 23:13. La Lluna plena anava recuperant de mica en mica la seua lluïssor. La fotografia es feia difícil amb una diferència tan gran d’intensitats lumíniques entre la zona en ombra i la zona ja lliure de foscor.

L’eclipsi parcial avançava ràpidament. Les llums anaven guanyant a les ombres. La Lluna recuperava la brillantor natural.

Ja eren les 00:19 i la fase de parcialitat acabava també. Només unes petites foscúries s’endevinaven a l’esquerra lunar, record del regne de les ombres de feia unes hores. L’eclipsi s’acabà i els presents anaren abandonant el recinte, contents d’haver gaudit d’un dels espectacles més bonics de la natura celeste.

Nota: Les fotos s’han obtingut amb una càmera Canon 1000D amb un zoom de 3000 mm i a través d’un telescopi amb mòbil.

Imatges de l’eclipsi (Enric Marco)
1.- Comença l’eclipsi sobre el Benicadell. Foto 9967 Hora: 22:29
2.- Màxim de l’eclipsi Foto 9968 Hora: 22:29
3.- Màxim de l’eclipsi Foto 9972 Hora: 22:34
4.- Lluna eclipsada sobre el Benicadell, amb llums d’excursionistes.Foto 9978 Hora: 22:44
5.- Lluna fosca Foto 9982 Hora: 22:54
6.- Eixida de la totalitat Foto 9993 Hora: 23:11
7.- Eixida de la totalitat Foto 4794 Hora: 23:13
8.- Eixida de la totalitat Foto 4809 Hora: 23:17
9.- Eclipsi parcial Foto 4808 Hora: 23:34
10.- Eclipsi parcial Foto 4812 Hora: 23:56
11.- Final de l’eclipsi parcial Foto 0022 Hora: 00:20
12.- La Lluna recupera la brillantor Foto 0026 Hora: 01:42

Imatges de l’ambient (Enric Marco)

1.- El cim del Benicadell a la posta del Sol. 27 de juliol 2018
2.- Joan Olivares explica els eclipsis de Lluna. 27 de juliol 2018.

Parlant de contaminació lumínica a Al Ras

Avui hem estat al programa Al ras, que conduït per Jèssica Crespo, ha tractat durant una hora el tema de la contaminació lumínica. S’ha comptat amb la presència de Sergi Campillo, regidor de Règim Interior de l’Ajuntament de València; d’Enric Marco i Joaquin Baixeras, del grup Salvem la nit de la Universitat de València, Enrique Aparicio, president d’UA_astroingeo, i Miguel Ángel Zamorano de l’empresa d’enllumenat AliseaEsco.

Hem parlat de les causes físiques de la contaminació lumínica, dels seus efectes sobre la salut i el medi ambient, de com millorar l’enllumenat públic i de les millores que s’estan fent als carrers de València i a la Devesa-Albufera.  Finalment s’ha contactat amb l’empresa d’enllumenat AliseaEsco que s’encarrega de l’enllumenat vial de Gandia.

Una conversa relaxada amb algun moment de tensió, la justa per fer l’entrevista molt interessant.

L’enllaç directe a la llarga entrevista és:

Entradeta

Programa

  • 25.07.2018 | Primera hora

  • En la primera hora hem tractat el tema de la contaminació lumínica, quins problemes causa i quines solucions s’hi poden aplicar. Després hem fet una connexió amb l’aeroport de l’Altet per a conéixer la situació que hi ha per la vaga del personal de cabina de Ryanair.

Quan la Lluna s’amaga darrere de la Terra

En amagar-se el Sol, el pròxim divendres 27 de juliol veurem com la Lluna plena,  immersa en l’ombra de la Terra, se’ns apareixerà rogenca, complement amagada de la llum solar. Un interessant eclipsi de Lluna estarà en el seu punt culminant.

La Lluna es mou en una òrbita al voltant de la Terra de 29,5 dies de durada, que és el ritme en el qual les diverses fases lunars (nova, quart creixent, plena, quart minvant) es van repetint. Com que l’òrbita de la Lluna està inclinada uns 5 graus respecte a l’òrbita terrestre al voltant del Sol, normalment la Lluna passa per dalt o per baix de la direcció del Sol i per dalt o per baix de l’ombra que projecta la Terra a l’espai i, per tant, els astres no es tapen els uns als altres i no es produeixen eclipsis. Però en els dos punts on es produeix el creuament dels dos plans de les òrbites, els anomenats nodes, el Sol, la Terra i la Lluna s’alineen i, és el moment dels eclipsis.

Quan la Lluna s’interposa entre la Terra i el Sol es produeix un eclipsi de Sol. Aquest va ser el cas de l’eclipsi de Sol del 3 d’octubre 2005. Però la nit del divendres 27 de juliol d’enguany el que veurem serà un eclipsi de Lluna. Aquest fenomen ocorre quan el Sol, la Terra i la Lluna estan alineats. Aleshores el nostre satèl·lit entra dins de l’ombra que projecta la Terra en l’espai a causa de la llum solar. La Lluna, que estarà en fase de plena, va enfosquint-se per la part esquerra adquirint a poc a poc una tonalitat rogenca.

Podem veure un esquema detallat de l’eclipsi.

Com es pot veure en l’esquema adjunt realitzat per l’astrònom expert de la NASA, Fred Espenak, l’eclipse tindrà diverses fases. Cal tindre en compte primerament que l’horari està en Temps Universal (UT). Per obtindre les hores de les diverses fases en hora oficial només cal sumar-hi 2 hores. No parlaré de la fase penumbral ja que l’enfosquiment lunar serà mínim. El primer moment interessant serà quan la Lluna, durant el seu moviment orbital (de dreta a esquerre, vist des de la Terra) toque el con d’ombra terrestre. Serà el punt U1 i ocorrerà a les 20:24 (hora oficial, arrodonit als minuts). A partir d’aquest moment la Lluna s’anirà enfosquint d’esquerra a dreta. Començarà l’eclipsi lunar parcial.

Serà a partir de les 21:30 (U2) quan la Lluna es trobarà completament dins de l’ombra de la Terra. Durant quasi dues hores la Lluna estarà totalment fosca. Segurament se’ns presentarà amb una tonalitat rogenca que serà més o més intensa depenent de la quantitat de pols atmosfèrica en suspensió. I això depèn dels volcans actius del planeta ara mateix. El punt central de l’eclipsi serà a les 22:22 h.

El punt U3 (23:13) és el moment del final de l’eclipsi total. Torna a començar l’eclipsi parcial que durarà fins a les 00:19 (U4).

El Sol es pondrà divendres 27 a les 21:21 h cap al nord-oest. Serà en aquest moment i en la direcció oposada, cap al sud-est, quan eixirà la Lluna plena. I d’acord al que he contat abans, en aquest moment la Lluna ja estarà pràcticament eclipsada, llevat d’una petita llesca brillant per la dreta. Això es pot veure també al mapa, en que es veu que la meitat est de la Península Ibèrica veurà la Lluna quasi a partir del moment U2. Un afegit interessant d’aquest eclipsi és que la Lluna s’enfosquirà al costat del planeta Mart, que de fet, es trobarà aquest dia en el punt més pròxim a la Terra i d’ací la seua brillantor rogenca.

Un detall curiós que s’observa en el diagrama és el moviment de la Lluna que ve inclinat respecte a la línia de punt (l’òrbita de la Terra o eclíptica). Es veu clarament que l’òrbita lunar està inclinada respecte a l’eclíptica i que l’eclipsi ocorre just en el punt de creuament.

Així que si voleu veure tot el fenomen lunar vos recomane un lloc lliure d’obstacles cap al sud-est i, bé siga a ull nu, amb prismàtics o amb telescopi, gaudiu de la Lluna rogenca de finals de juliol. I si teniu càmera reflex, zoom i trípode tracteu de fer-li fotos. Normalment les fotos de la Lluna són fàcils i molt agraïdes. Fred Espenak ens torna a ajudar amb aquest manual exhaustiu (en anglés) How to Photograph a Lunar Eclipse.

Ah! La lluna plena de la nit del 27 al 28 de juliol de 2018 presenta l’eclipsi lunar total més llarg del segle XXI (2001 a 2100). La fase total de l’eclipsi, anomenada la totalitat, durarà 1 hora 42 minuts i 57 segons.

I, no, aquesta lluna d’eclipsi no té res d’especial. Ni és lluna de sang, ni s’acaba el món. No cregueu les bajanades que corren per la xarxa.

Els moments destacats de l’eclipsi del 27 de juliol de 2018 són els següents, en hora oficial:

Moments destacats Hores, minuts
Començament de l’eclipsi parcial (U1) 20:24
Començament de l’eclipsi total (U2) 21:30
Màxim de l’eclipsi 22:22
Final de l’eclipsi total (U3) 23:13
Final de l’eclipsi parcial (U4) 00:19

S’estan preparant activitats populars a diversos indrets.

Parc Natural de las Hoces del Cabriel
Museu de les Ciències de València. Associació Valenciana d’Astronomia
Passeig marítim de Gandia, Agrupació Astronòmica de la Safor
Observació astronòmica eclipsi total de Lluna a Barcelona

Més informació
Eclipsi total de Lluna 27/07/2018, Universitat de Barcelona

Imatges:

1.- Eclipsi lunar, 21 desembre 2010. Toronto, Ontario, Canadà. Thxguy amb Nikon D300. Viquipèdia Commons.
2.- Esquema d’un eclipsi lunar. Viquidèdia.
3.- Composició d’un eclipsi lunar en Hamois, Bèlgica. Viquidèdia.
4.- Detalls de l’eclipsi lunar del 27 de juliol 2018. Fred Espenak. NASA.
5.- Com es veurà l’eclipsi de Lluna. Mart al costat. Stellarium

Contaminació lumínica: problema ambiental del segle XXI

Pot contaminar la llum el nostre medi natural? Possiblement mai t’has plantejat aquesta qüestió. No obstant això, la contaminació lumínica a més de perjudicar la nostra societat a nivell econòmic i de seguretat, afecta moltes espècies de fauna nocturna i aus migratòries que volen a la nit. Per a elles és vital la foscor i si els privem d’ella, alterem greument el seu ecosistema.

El Parc Natural del Túria en col·laboració amb la Universitat de València, Coordinadora en defensa dels boscos del Túria i Cel Fosc us convidem a participar en una jornada de conscienciació per donar a conèixer un fenomen encara desconegut per part de la societat: “la contaminació lumínica “. La jornada consistirà en una ponència al Centre de Visitants del Parc impartida pel Dr. Angel Morales Rubio, pertanyent al departament de Química Analítica i pel Dr. Enric Marco del departament d’Astronomia i Astrofísica, ambdós de la Universitat de València. Posteriorment es durà a terme a l’entorn del Centre una observació astronòmica del cel mitjançant telescopis.

Dades de l’activitat:

Dia: divendres 20 de juliol de 2018
Hora d’inici: 19:30 h
Lloc de trobada: Centre de Visitants del Parc Natural del Túria. CV-50 PK 87,200. Pont de la Barca. (Vilamarxant)
Durada aproximada: 5 h
Avisos: Activitat gratuïta. Places limitades. Inscripció prèvia necessària
Inscripció: parque_turia@gva.es/ 96.271 87 15-660 127 250. Preferentment per email indicant les següents dades:
Nom complet de la persona responsable
Nombre de participants (edat dels nens si és el cas)
telèfon mòbil
Població de procedència
Recomanacions: Porteu llanterna, aigua, sopar, roba i calçat apropiats per a la jornada

Important: Es pot inscriure un màxim de 4 places per correu-e o trucada, llevat que es tracti de menors d’una mateixa unitat familiar

Retorn al Corral de Rafel, en començar l’estiu

Retornem al Corral de Rafel, un centre educativo-ambiental situat a les afores de l’Alcúdia (La Ribera Alta), que, patrocinat pel seu ajuntament, pretén fer conéixer l’entorn natural a tots els habitants.

Aquesta vegada, però, ha estat a principi d’estiu quan ha tingut lloc la III Nit d’Observació Astronòmica, organitzada per la Regidoria de Medi Ambient.

Quasi dues-centes persones s’hi apuntaren a l’activitat per gaudir del cel nocturn de l’indret, que a primera hora de la nit es presentava ben ras, amb només uns flocs de núvols per l’horitzó.

El sopar a la fresca va servir per retrobar velles amistats de la comarca i fer noves coneixences però ràpidament el regidor de Medi Ambient, Paco Sanz passà a la presentació del conferenciant de la nit, jo mateix, que durant la xarrada: Planetes extrasolars: de Starwars a Interstellar. Realitat o ficció?” vaig repassar les darreres recerques de nous mons més enllà del sistema solar i les possibilitats de trobar-hi vida, tot comparant-ho amb els mons imaginats de la ciència ficció.

I en finalitzar la xarrada, després de respondre les nombroses preguntes del públic, es passà a continuar la nit amb l’observació del cel, a través de tres telescopis de l’Agrupació Astronòmica de la Safor. Els planetes Júpiter, Saturn i el rogenc Mart van causar admiració als visitants, sobretot als nombrosos xiquets presents. En definitiva, va ser una nit magnífica!

Les impressionants imatges de David Pascual donen fe de la fantàstica nit que passàrem tots junts al Corral de Rafel.

A més a més, com l’any passat, Lluc Avellan ha fet un vídeo en el que tinc una petita intervenció valorant l’activitat de divulgació de l’astronomia.

Més informació:
L’Alcúdia convierte en una costumbre la observación astronómica nocturna, Levante. La Ribera, 11 juliol 2018.

Imatges de David Pascual.
Vídeo de Lluc Avellan. totarribacomunicacio.wordpress.com
696 184 490

10 anys preservant el cel del Montsec

El Parc Astronòmic Montsec (PAM) fa 10 anys. Aquesta iniciativa del Govern de Catalunya va nàixer l’any 2008 per aprofitar i potenciar els recursos que la zona del Montsec posseeix per la recerca i divulgació de la ciència, especialment de l’astronomia. I fa uns dies, una ampla representació institucional, acadèmica i ciutadana, presidida per la consellera de Presidència, Elsa Artadi, ens apleglàrem a la vessant del Montsec per recordar els inicis, el treball ben fet per potenciar el territori i les bones perspectives de futur.

Després d’un llarg viatge des de València finalment la Serra del Montsec s’obria al meu davant. Venint des de Balaguer i ja prop d’Àger, el Montsec s’ofereix altiu, grandiós, com la darrera barrera per accedir als Pirineus. I, aquesta muntanya singular, és, des de fa deu anys, seu on s’ubica el PAM, amb l’Observatori Astronòmic del Montsec (OAdM), amb telescopis al cim, i el Centre d’Observació de l’Univers (COU), centre de recerca i divulgació a la meitat de la vessant sud de la serra. I, és que nombroses campanyes de mesura han confirmat el cel del Montsec com el mes fosc de Catalunya.

Aconseguir això i mantenir-ho al llarg del temps, i, a més millorar la degradació del cel dels pobles de la comarca ha estat una feina ingent del director del COU, Salvador Ribas, i del seu equip, de la Generalitat de Catalunya i del Consell Comarcal de la Noguera, entitat que gestiona actualment el Centre d’Observació de l’Univers (COU) del Parc Astronòmic Montsec (PAM). Els ajuntaments de la comarca han hagut d’adaptar el seu enllumenat per instal·lar llums no contaminants de color ambre per complir les especificacions d’un cel de qualitat. Els estudis de contaminació lumínica han qualificat el cel de l’emplaçament del Parc Astronòmic Montsec com un cel lliure de contaminació lumínica i aquest fet li va valdre la qualificació de punt de referència en la protecció del cel per la Llei 6/2001 del Parlament de Catalunya, la coneguda com a “Llei de la Contaminació Lumínica”.

El Montsec, que compta amb la doble certificació com “Destinació Turística Starlight” i com “Reserva Starlight” i que ha renovat amb èxit la seua qualificació, és, segons Antonia Varela, de la Fundació Starlight “un clar exemple d’èxit i de com un territori, en un entorn econòmic i de desenvolupament difícil, ha sabut, a través del Parc Astronòmic Montsec, generar una oferta turística d’èxit “. a més, afegeix,” els números així ho demostren, amb un increment constant de visites des de la seua inauguració, arribant als 33.000 en l’últim any i amb un impacte econòmic de 2,5 milions d’euros “.

Tot això s’ha fet en els darrers deu anys i molt abans també i allí estàvem el passat 28 de juny per a celebrar-ho. Cap a les 8 del vespre tothom ja hi era: alcaldes de la comarca, Concepció Cañadell, presidenta del Consell Comarcal de la Noguera, els presidents Artur Mas i José Montilla com a impulsors de la iniciativa del Montsec, i finalment Elsa Artadi, consellera de Presidència. La visita a la nova exposició va ser curta però ben interessant. Uns panells interactius expliquen la importància de l’indret, i, de manera ben didàctica, els temes més importants de l’astronomia actual.

Els núvols foscos amenaçaven l’esdeveniment i, puntualment a la previsió de l’oratge, començaren a descarregar amb força a partir d’aleshores. Sort del coneixement de l’organització que ho tenien tot previst i ens dugueren ràpidament al gran envelat que s’havia muntat al apartament del COU.

Els parlaments dels presidents remarcaren l’aposta que feren per potenciar la comarca amb un equipament científic i humà de primer ordre. I estaven plenament satisfets pels resultats. La consellera Elsa Artadi destacà el que es pot fer si creiem en el territori i ho aprofitem per créixer. Finalment 24 municipis del Montsec van rebre els diplomes acreditatius de la renovació de la Certificació Starlight: 11 com a municipis de Reserva i Destí Turístic Starlight (Àger, Camarasa, Avellanes-Santalinya, Vilanova de Meià, Alòs de Balaguer, Sant Esteve de la Sarga , Castell de Mur, Tremp, Isona i Conca Dellà, Gavet de la Conca i Llimiana) i 13 com a Destinació Turística Starlight (Os de Balaguer, Ivars de Noguera, Algerri, Castelló de Farfanya, Balaguer, la Sentiu, Cubells, Foradada, Artesa de Segre, Oliola, Ponts, Baronia de Rialb i Tiurana).

El sopar, presentat a l’envelat sota la pluja insistent, tot emulant el menú dels famós sopar que se li oferí a Einstein el 1923, començava amb un Big Bang de pasta d’arròs i acabava amb Estels de Xocolata en el Cel Fosc del Montsec. Sopar que fou un lloc de retrobada i de noves coneixences de la Universitat de Barcelona fins que a poc a poc els assistents anaren deixant l’indret, ara que el diluvi havia acabat.

Els més fans del COU, però, ens quedàrem per una sessió tardana de planetari, l’Ull del Montsec, la joia de la corona que amaga una sorpresa final que podreu descobrir si s’hi acosteu alguna nit, prèvia reserva.

Finalment, en aclarir-se gran part del cel nocturn, es deixaren veure els planetes Júpiter i Saturn i la Lluna, cosa que aprofitàrem per engegar un telescopi per admirar la bellesa dels anells saturnians i els núvols jovians.

En definitiva una nit per recordar el treball ben fet en la preservació del territori. No només el paisatge diürn mereix ser salvat per a les generacions futures. L’existència del Parc Astronòmic Montsec demostra que pensar també en el medi nocturn no només millora els ecosistemes sinó també genera ingressos.

Més informació:

El astroturismo se ha incrementado en un 300 por ciento en España durante el último año, consolidando su crecimiento. Fundació Starlight.  3 juliol 2018

1.- La MH Consellera Elsa Artadi amb Salvador Ribas, director del COU, en la nova exposició interactiva. 10 anys del PAM. Generalitat de Catalunya.
2.- Esperant l’entrada a la inauguració de la nova exposició del COU. Enric Marco
3.- 4. La nova exposició interactiva del COU. Enric Marco
5.- Els MH presidents de la Generalitat Catalana i la consellera de Presidència lliuren a l’alcalde d’Alòs de Balaguer la certificació de Starlight. Generalitat de Catalunya.
6.- Un menú astronòmic. Enric Marco.
7.- El cel s’obre a l’univers finalment en el Centre d’Observació de l’Univers. Enric Marco.

El cel de juliol de 2018

El bon oratge ha retornat finalment per permetre l’observació asserenada del cel nocturn. Ara és l’hora d’assaborir el cel, deixar-se acaronar per la llum dels estels, admirar les pluges d’estels que ens porten missatges de l’espai. Des de la ciutat, però molt millor des del camp lluny de cels contaminats, podrem admirar la presència de 5 planetes, així com nombroses constel·lacions estiuenques com l’Escorpí amb la seua ondulada forma, o el triangle d’estiu format pels estels principals de la constel·lació de la Lira, el Cigne i l’Àguila.

Mercuri, el planeta més esquiu, farà acte de presència al cel del capvespre cap al nord-oest durant la primera quinzena del mes. Cal recordar, una vegada i una altra, que el petit planeta té l’òrbita inserida dins de l’òrbita de la Terra i, per tant, nosaltres no podem veure Mercuri mai molt separat del Sol. De fet, el 12 de juliol Mercuri assolirà la màxima separació cap a l’est del Sol, 26,4º, posició anomenada tècnicament com a màxima elongació oriental.

Per veure Mercuri caldrà esperar uns 45 minuts després de la posta del Sol però només serà visible durant uns 15 minuts fins que ell mateix es ponga. De veritat, és un planeta molt esquiu. La Lluna, com sempre, ajudarà a trobar-lo. El capvespre del 14 de juliol, una Lluna molt fina s’hi situarà molt prop per facilitar-nos la trobada. Intenteu trobar-lo….

Venus, molt més separat del Sol ja que es mou en una òrbita més gran, és el gran llumener de l’oest al capvespre. Es continuarà veient unes poques hores després de la posta de Sol. El 15 de juliol una Lluna fina s’hi situarà just a la dreta.

Júpiter i Saturn brillaran cap al sud, només fer-se de nit. Situats en les constel·lacions de Balança i Sagitari respectivament, són objectes brillants que no t’has de perdre. Un telescopi petit o uns prismàtics sobre trípode seran suficients per a admirar les bandes jovianes, els satèl·lits i els anells de Saturn.

Mart serà visible aquests dies poc després de la posta de Sol. Mirant cap a l’horitzó est veurem eixir un punt brillant vermell que ha d’alegrar-nos les pròximes nits d’observació. I, és que el planeta està ara mateix aproximant-se a la Terra i al telescopi ja es veurà amb una grandària apreciable. De fet, el 27 de juliol Mart estarà en oposició: el Sol, la Terra i el planeta estaran en línia recta. És a dir, vist des de la superfície terrestre, en el moment en que el Sol es ponga cap al nord-oest, veurem eixir Mart en la direcció oposada, cap al sud-est. Un pocs dies després, el 31 de juliol, la distància a Mart serà la més petita des del 2003. Situat a només 57,6 milions de quilòmetres, espere que no tornem a sofrir una febre marciana com la de fa 15 anys i ens conten la ximpleria que veurem Mart tan gran com la Lluna.

A finals d’aquest mes de juliol gaudirem d’un eclipsi de Lluna. La nit del 27 al 28 de juliol la Lluna plena s’endinsarà dintre de l’ombra de la Terra. Tota Àsia i gran part d’Europa podrà gaudir de l’enfosquiment del nostre satèl·lit i del canvi de coloració. D’un gris brillant passarà a un roig pàl·lid, encara que el color final dependrà de la quantitat de partícules sòlides en l’atmosfera terrestre. Ja en parlaré més endavant.

Finalment recorda que el pròxim 6 de juliol la Terra, en moviment per l’òrbita el·líptica,  passarà per l’afeli, el punt més llunyà al Sol. En aquest moment ens trobarem a 152 095 566 km del Sol.

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Fase Mes Dia Hora
Quart minvant Juliol 6 09 51
Lluna nova Juliol 13 04 48
Quart creixent Juliol 19 21 52
Lluna plena Juliol 27 22 20

Si voleu obtenir més informació podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure un senzill mapa del firmament del mes de juliol de 2018. I tot això gràcies al Planetari de Quebec.

Imatges:

1.- L’asteroide Ryugu fotografiat per la sonda japonesa Hayabusa2 el 24 de juny de 2018.
Crèdits: JAXA, Universitat de Tòquio, Universitat de Kochi, Universitat Rikkyo, Universitat de Nagoya, Institut de Tecnologia Chiba, Universitat Meiji, Universitat Aizu, AIST.
2-3.- Captures d’Stellarium.
4.- Eixida de la Lluna plena ja eclipsada el 27 de juliol 2018. Stellarium.