Bon any 2018

En poques hores comença l’any 2018. Us desitje un millor any per a tothom.

Us regale una eixida de la Terra vista des de la Lluna, obtinguda per les càmeres del Lunar Reconnaissance Orbiter (LRO). Aquesta impactant foto està composada per una sèrie d’imatges obtingudes el 12 d’octubre de 2015 quan aquest satèl·lit artificial de la Lluna es trobava a només 134 km d’alçada de la superfície lunar sobre el cràter Compton en la cara oculta de la Lluna.

Observeu que bella és la Terra, la nau que ens protegeix en el nostre viatge vital per la Galàxia. Sembla fràgil però no ho és. El que és fràgil és l’espècie que ha colonitzat tot el planeta que usa la violència per arreglar conflictes, que ompli l’atmosfera de gasos d’efecte hivernacle, que acaba amb molts dels habitats naturals.

La Terra passarà la prova. La humanitat no ho sabem. El que si que sabem és que el nostre planeta ha viscut milers d’anys sense la nostra presència i pot tornar-ho a fer sense problema.

Esperem que durant el 2018 minve la nostre petjada ecològica i el diàleg entre persones prevalga sobre la imposició i la violència al món.

Bon any 2018

Més informació a:
NASA Releases New High-Resolution Earthrise Image

Retorna l’hivern

L’estació més freda de l’any retorna avui, 21 de desembre. A les 17:28 h el Sol assolirà el punt més baix respecte a l’equador celeste. Serà el moment del solstici d’hivern i l’entrada de l’hivern. Aquesta tardor tan estranya s’haurà acabat definitivament.

Ja haureu observat com els raigs de llum del Sol s’endinsen cada vegada més dintre de casa, escalfant en allò possible la vostra llar. I és que el Sol, vist des de la Terra, fa actualment un camí ben curt al cel (amb la durada diürna ben curta) i amb molt poca alçada respecte a l’horitzó sud.

Esfera celeste. Equinox és la línia de l’equador celeste i el camí que recorre avui el Sol, dia de l’equinocci.

Això, per suposat, no s’ha produït de sobte, sinó molt a poc a poc. Des del solstici d’estiu, el 21 de juny passat, de manera aparent al cel, la nostra estrella ha anat disminuint la seua declinació, o angle de separació al pla de l’equador, i ara ha arribat al seu mínim, a -23,5º, valor (sense el -) que coincideix amb la inclinació de l’eix de la Terra. Físicament, el solstici d’hivern correspon al moment en què l’eix de rotació de la Terra es troba més allunyat a la direcció Terra-Sol, direcció dels raigs de llum solar. En conseqüència, tenim estacions perquè la Terra està inclinada.

Però realment aquesta minva continua de l’alçada del Sol s’atura uns dies com si li costés tornar a créixer buscant l’equador. El Sol està aturat al cel, ni puja més ni davalla, per això es diu que està en el solstici (sol+ sistere, Sol aturat), amb el Sol aturat al cel. Durant uns pocs dies al voltant del 21, l’altura del Sol a migdia serà la mateixa i, per tant, les hores de llum seran aproximadament igual de llargues, a València unes 9 h i 22 min.

Des d'un punt de l'hemisferi nord, el Sol es veu molt baix aquests dies.

Des d’un punt de l’hemisferi nord, el Sol es veu molt baix aquests dies.

Passat, però, uns dies, el Sol semblarà renàixer. De mica en mica el Sol assolirà alçades majors al migdia i, per tant, les hores de llum augmentaran. Aquest renaixement del Sol, de l’astre rei, a partir del solstici d’hivern ha estat percebut per moltes civilitzacions antigues com un fet cabdal del calendari i de les seues mitologies. Per això molts edificis han estat orientats cap al punt de l’eixida del Sol el dia del solstici d’hivern. L’exemple més bonic i ben nostrat és l’espectacle del calidoscopi de la Seu de Palma. La catedral es va construir amb una inclinació respecte al Nord exactament 120º de manera que es troba orientada respecte a l’eixida del Sol del solstici d’hivern.

Amb aquesta orientació la llum solar en eixir per l’horitzó travessa simultàniament les dues rosasses de la Seu, entrant per la més occidental i sortint per la més oriental, la que es troba sobre la porta principal. I l’efecte és espectacular. Es produeix un calidoscopi de colors. Els vitralls de les rosasses mostren un ventall de colors tal com un calidoscopi còsmic anunciant-nos uns dies més benignes.

Com cada any la Societat Balear de Matemàtiques organitza l’activitat d’observació del fenomen des de la terrassa des d’es Baluard a Palma el 23 de desembre partir de les 7:00h.

Al País Valencià també hi ha alineacions solar associades al solstici d’hivern. Podeu acostar-vos a Penàguila (l’Alcoià) on la llum del Sol passa per un forat a la muntanya anomenat arc de Sant Llúcia en les primeres hores de la vesprada al voltant del solstici d’hivern.

Imatges:

1.-Nadal a València. Plaça de l’ajuntament de València. Enric Marco
2.- Diagrama d’Understanding Astronomy, The Sun and the Seasons. La línia anomenada December solstice és el cercle on es troba el Sol el 21 de desembre els dies del solstici d’hivern.
3.- Il·luminació de la Terra durant el solstici d’hivern. CC BY-SA 2.0, Enllaç
4.- Llums del Sol eixint a la rosassa oriental de la Seu de Palma. Maria Victòria Secall. 20 desembre 2014.
5.- Nadal a València. Plaça de l’ajuntament de València. Enric Marco

Més llum al carrer no garanteix més seguretat

Un estudi de la policia britànica mostra que els canvis en l’enllumenat públic, tant incrementant-lo com apagant-lo totalment a la nit, no tenen cap incidència significativa en l’increment o disminució dels delictes. Els que ens vénen el discurs de més llum als carrers per motius de seguretat s’ho hauran de fer mirar.

Tot al llarg de la Gran Bretanya la majoria de municipis han reduït l’enllumenat nocturn dels carrers per reduir despeses i emissions de diòxid de carboni. Així, per exemple, al comtat de Lincolnshire, un dels comtats d’Anglaterra, situat a la regió dels Midlands de l’Est, les autoritats han fet canvis importants en l’enllumenat nocturn dels carrers. Tanmateix, els canvis no van consistir en canviar només les làmpades de sodi d’alta pressió per LED blancs com s’està fent a moltes parts del món sinó que foren realment imaginatius.

Entre abril del 2016 i març del 2017 el Consell del Comtat de Lincolnshire va fer diversos canvis en les condicions de l’enllumenat vial. Depenent dels pobles i carrers, l’enllumenat a la nit estava completament apagat durant tota la nit, amb nova llum LED, o bé parcialment apagat entre les 00:00 h. fins a les 6:00 h. del matí.

Aquesta darrera opció va intranquil·litzar els residents dels pobles i carrers afectats ja que es va estendre la sensació que el nombre de delictes havia augmentat durant les 6 hores de foscor. Aquesta percepció negativa de la ciutadania portà la policia del comtat a fer un ampli estudi estadístic per avaluar científicament si hi ha realment una correlació entre l’apagada dels llums durant la nit i els nombre de delictes registrats per la policia de Lincolnshire

Per veure si la iniciativa de l’apagada parcial de llums realitzada entre 2016-2017 tenia alguna relació amb el nombre de delictes comesos es comparà amb un període similar de l’any anterior, 2015-2016. El tipus de delictes incloses en l’estudi van ser: assalt a domicilis, dany criminal, robatori del vehicle, violència contra les persones i robatori, i que hagueren ocorregut entre les 00:00 h. a les 06:00 hores, les hores d’apagada de l’enllumenat públic.

L’estudi de la policia ha conclòs que, encara que molts factors poden afectar el nombre de delictes comesos en una certa àrea, no és possible afirmar directament que un augment o disminució del nombre de delictes registrats és el resultat directe dels canvis en les condicions d’il·luminació del carrer durant la nit.

Tanmateix la percepció de l’increment de la por dels ciutadans afectats per l’apagada de llums és real i per això la policia recomana informar adequadament la població afectada per fer front a la causa dels seus temors i percepcions que envolten la manca d’enllumenat públic i treballar per reduir aquestes incerteses.

Més informació: Lincolnshire Police

Street Lighting & Crime Levels Report Released 

Street Lighting Executive Summary (pdf)
Street Lighting Report – 2017 (pdf)

Imatge:
1.- La Catedral de Lincoln de nit vista des de Broadgate, 2010, Wikipedia Commons.
2.- Posta de sol al moll de Skegness. Lincolnshire. 2005- Wikipedia Commons.

Segona jornada de contaminació lumínica a Riba-roja de Túria

La segona jornada sobre el problema de la contaminació lumínica celebrada fa uns dies a Riba-roja de Túria (el Camp de Túria) s’ha acabat i caldria fer-ne un resum. Com la primera jornada celebrada fa un anys aquesta també ha acomplert els seus objectius en reunir en la mateixa sala, tècnics d’il·luminació d’ajuntaments, regidors encarregats del tema, astrònoms, biòlegs i fins i tot membres de la indústria. Els ponents han donat eines per enfrontar-se a aquesta pol·lució que malbarata recursos i de la qual estem començant a conéixer-ne els efectes sobre el medi ambient i la salut.

Inaugurada per l’alcalde Robert Raga, i pel cap d’Iniciatives Ángel Morales en representació del vicerector de Participació i Projecció Territorial de la Universitat de València, Jorge Hermosilla, les dues sessions de matí i vesprada comptaren amb la presència d’unes 50 persones que destacaren per la participació en els torns de preguntes als ponents i també posteriorment en les dues taules rodones.

La jornada començà amb la conferència del president de Cel Fosc, Fernando Jáuregui, que repassà les diferents normatives legals a l’estat i a Europa per a combatre les  instal·lacions i projectes públics i privats que afecte el cel nocturn. Ens explicà qué hauria de tindre una normativa per a ser útil en el control de la contaminació lumínica i quins han de ser el paràmetres que caldria controlar:
A. Flux emés a l’hemisferi superior (FHSi)
B. Color de la llum emesa
C. Nivells de llum màxims
D. Horari de flux reduït
E. Enllumenat no general

Susana Malón, física i CEO de Lumínica Ambiental, ens va fer un recorregut sobre els problemes culturals, mediambientals i de salut de la contaminació lumínica. Ens introduí en la tecnologia dels LED PC-Ambre que no tenen pràcticament emissió en la banda del blau. Finalment ens explicà diferents projectes d’enllumenat d’èxit a diferents poblacions que han adaptat el seu enllumenat a PC Ambre i han salvat el cel nocturn.

El professor de luminotècnia de la Universitat Rovira i Virgili, Josep Maria Ollé, ens donà una lliçó tècnica de la raó per la qual no és convenient la instal·lació de llums blanques, especialment leds d’alta temperatura de color. Ens féu saber que existeixen ja solucions de leds amigables amb el medi ambient amb temperatura de color sempre per sota del 2700 K i que són les que s’haurien d’utilitzar.

Després de dinar, la jornada es reprengué amb les xarrades dedicades als efectes visuals de la contaminació lumínica i com es mesura la contaminació lumínica des de l’espai. Per a això comptàrem amb la presència de Salvador Bará, professor d’Òptica de la Universidade de Santiago, que explicà el perquè no hi veiem bé amb la contaminació lumínica. El nostre sistema visual processa la informació que ens arriba a l’ull però la percepció que tenim depén de molts factors, de que hi haja llum suficient, no excessiva,  de l’edat, però sobretot del contrast. S’ha demostrat que el mínim per a detectar un objecte està al voltant de  1%. Si el contrast és molt baix, perdem capacitat de detectar objectes mentre que si és massa alt tenim una sensació visual desagradable. Finalment ens parlà de quina és la tonalitat agradable de la llum. Durant tota la història humana la nostra espècie ha estat il·luminada de molta llum blanca/blavosa durant el dia mentre que a l’ocàs i a l’alba la llum solar és més aviat càlida i amb poca intensitat. Per això ens resulta desagradable les il·luminacions vials nocturnes massa blanques o càlides intenses.

La darrera conferència va anar a càrrec de Alejandro Sánchez de Miguel, investigador de la University of Exeter. Ens explicà les tècniques d’estudi de la contaminació lumínica des de l’espai. Mitjançant les fotografies nocturnes fetes pels astronautes a bord de l’Estació Espacial Internacional s’ha aconseguit tenir un molt bon material científic per analitzar la contaminació lumínica en tot el món. Sánchez de Miguel se centra al final en l’estudi de  les imatges de la ciutat de València i de ciutats com Milà i Madrid que han fet o estan fent la transició a la tecnologia LED.

Les recomanacions de l’investigador són les següents:

A.- No utilitzeu cap tipus de llum amb temperatura de color per damunt de 3000 K.

B.- Si s’utilitza llums de 3000 K, és necessari reduir un mínim un 30% el nivell d’il·luminació i millor si és un 50%.

C.- Useu PC-Ambre o llum de menys de 2200 K ja que probablement contamine menys o igual que els llums de sodi d’alta pressió (HPS).

La jornada es completà amb dues taules redones, una al matí i l’altra a la vesprada, on es va fer un diàleg sobre el problema entre els ponents i els assistents.

Els dies després de la Jornada se celebra la IV Reunió científica de la REECL, Red Española de Estudios sobre Contaminación Lumínica. En una de les sessions ens reunirem amb diversos professionals d’empreses i fabricants de làmpades.

Agraïm als ponents l’aportació que han fet a la Jornada i a l’ajuntament de Riba-roja de Túria i el Vicerectorat de Participació i Projecció Territorial de la Universitat de València tota l’ajuda rebuda.

Imatges:

1.- Presentació de la jornada per l’alcalde Robert Raga, i per Ángel Morales, en representació del vicerector de Participació i Projecció Territorial de la Universitat de València, Jorge Hermosilla.
2.- Fernando Jáuregui
3.- Susana Malón
4.- Josep Maria Ollé
5.- Taula redona del matí
6.- Salvador Bará
7.- Alejandro Sánchez de Miguel

El cel de desembre de 2017

Finalment ha arribat el fred en aquest final de tardor tan estrany en la que hem passat de les calorades de l’estiu directament a les fredors hivernals. Les constel·lacions de l´hivern, com l’Orió, Taure amb les Plèiades al seu costat, ja es es troben altes en fer-se fosc. Aquest fred que ens ha arribat avui i que es quedarà fins la setmana que ve no serà amic de les observacions nocturnes que hauran d’esperar temps millors.

El mes comença amb una superlluna. Aquest fenomen, darrerament tan mediàtic, és només la coincidència de dos fets ben normals: la Lluna en fase de plena mentre aquesta es troba en la seua òrbita en el moment de màxima aproximació a la Terra, punt anomenat perigeu. Així el dia 3 de desembre, el moment de màxima plenitud de la Lluna serà a les 16:47, mentre que poques hores després (4 de desembre a les 09:42) la Lluna passarà pel perigeu a només 357492 km del centre de la Terra. L’eixida de la Lluna plena els vespres del 3 i del 4 de desembre poden ser espectaculars.

Aquest mes de desembre els planetes no es deixaran veure bé a la posta de Sol. Caldrà buscar-los a l’horitzó est, poc abans de l’albada quan Mart, Júpiter i l’esquiu Mercuri jugaran amb la Lluna minvant.

Així la matinada del dia 14, cap a les 7 del matí, una lluna minvant se situarà entre Mart, que trobarem en la Verge i Júpiter que es trobarà en Balança. Un bell triangle celeste que ben bé mereixeria una foto matinera.

Serà, però a final d’any quan podrem tindre un bell encontre celeste. La nit del 30 al 31 de desembre, a les 02:50, la Lluna se situarà ben prop de l’ull del Taure, l’estel gegant roig Aldebaran. La distància angular aparent entre ells serà 0,4°, quasi un diàmetre de disc lunar.

Una observació atenta de l’encontre permetrà veure dos objectes ben junts encara que realment cadascun d’ells situats a distàncies ben diferents. Mentre la Lluna es trobarà a 356565 km del centre de la Terra, Aldebaran serà a 66,64 anys-llum de nosaltres. Ben prop angularment però molt lluny un de l’altre.

Finalment, poc abans de la primera sortida del Sol de l’any 2018, com per donar la benvinguda a l’any nou, els planetes Mart i Júpiter, ben prop un de l’altre i Mercuri, prop de l’horitzó, es podran veure alineats, mirant cap a l’est.

Desembre és el mes de la darrera pluja d’estels important de l’any. La nit-matinada del 13 al 14 de desembre (pic esperat a les 3 de la matinada) podrem gaudir de la pluja d’estels dels Geminids que, en la millor condicions del cel poden donar uns 120 meteors/hora.

Finalment recordar que el 21 de desembre a les 17:28 h  el Sol assolirà el punt més baix respecte a l’equador celeste. Serà el moment del solstici d’hivern i l’entrada de l’hivern. Aquesta tardor tan estranya s’haurà acabat definitivament.

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Fase Mes Dia Hora
Lluna plena Desembre 3 16 47
Quart minvant Desembre 10 08 51
Lluna nova Desembre 18 07 30
Quart creixent Desembre 26 10 20

Si voleu obtenir més informació podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure un senzill mapa del firmament del mes de desembre de 2017. I tot això gràcies al Planetari de Quebec.

Imatges:

1.- Tardor a Vic, Osona. Enric Marco
2-5.- Moments del mes a partir del programa Stellarium.