Ecos del Cosmos: ALMA, descobrint l’Univers amagat

eso1312a

Quan pensem en l’Univers ens venen al cap les espectaculars imatges obtingudes pel telescopi espacial Hubble. Però l’Univers no només brilla en la llum a la qual són sensibles els nostres ulls. Les ones de ràdio, per exemple, també travessen l’atmosfera terrestre i ens donen informació sobre processos tan interessants com el fons de microones, les radiogalàxies, els romanents de supernoves, etc.

Aquestes ones de ràdio són recollides per enormes antenes que ens estan revelant un Univers nou, desconegut fins ara. I ALMA és l’instrument més sensible i més important d’aquesta nova astronomia. I avui coneixerem com s’investiga aquest nou Univers ràdio de la mà del científic valencià Ivan Marti-Vidal que ens acompanya.

Hui parlarem d’ALMA i de l’univers ràdio.


Podcast, Ecos del Cosmos, 29 de maig 2015

Ivan-Marti-VidalHui entrevistem Ivan Marti-Vidal, radioastrònom de l’Observatori d’Onsala a Suècia.

Conversem amb ell de radioastronomia i del projecte ALMA. En I a mi què, parlem de la temperatura corporal a l’espai i a la Terra. I, a més, les nostres seccions habituals Actualitat Astronòmica, El cel a simple vista i el nostre Astroconcurs.

Astroconcurs:

De quin color és realment aquest objecte astronòmic?

nebulaLa primera persona que envie la resposta correcta a algun dels nostres correus (Qui som?) rebrà un llibre donat per la Càtedra de Divulgació de la Ciència de la Universitat de València.

Imatge:
1.- Aquesta imatge mostra una vista aèria de l’altiplà de Chajnantor, situat a una altitud de 5000 metres als Andes xilens, on es troba el conjunt d’antenes d’ALMA. Les grans antenes tenen un diàmetre de 12 metres, mentre que 12 antenes més petites amb un diàmetre de 7 metres constitueixen la matriu d’ALMA Compacte (ACA). A l’horitzó, els principals pics de dreta a esquerra són Turó Chajnantor, Turó Toco i Juriques. Aquesta foto va ser presa al desembre de 2012, quatre mesos abans de la inauguració d’ALMA.
2.- Ivan Martí-Vidal en un moment de l’entrevista.
3.- Objecte astronòmic incognita.

Amb un somriure

pari_smiley

Amb un somriure vaig començar la setmana. I el somriure ha continuat mentre van passat els dies.

La primavera s’ha fet més lluminosa  i sembla que els núvols negres s’han esvaït i podem mirar més lluny i respirar millor. El cel sembla més prop i tot. El meu País València torna a reviure de les cendres.

Aquesta setmana estic aclaparat de faena i no he pogut alegrar-me amb tots a la xarxa. Servisca aquest petit apunt com a recordatori d’uns dies històrics.

Imatge: Smiley és un radiotelescopi utilitzat de forma remota per estudiants d’instituts de secundària als EEUU. Foto cortesia de PARI.

Catalunya des de l’espai

Catalan_coast_node_full_image_2

Una plèiade de satèl·lits ens observa contínuament per a multitud d’objectius.  La majoria d’ells són civils per aportar coneixement sobre el nostre planeta. Des de fa una any la nau Sentinel-1A gira al voltant de la Terra en una orbita polar, és a dir, passant per damunt dels pols a 693 km d’altura. Amb una resolució de només uns metres, forma part d’una constel·lació de dos satèl·lits amb els objectius principals de vigilància de la terra i de l’oceà. El segon satèl·lit serà llançat al llarg del 2016.

L’objectiu de la missió és proporcionar continuïtat de les dades d’observació de la Terra després de la fi de la missió Envisat.

L’instrument que porta Sentinel 1A és un radar de sintesi d’apertura sintètica (SAR) que emet en la banda C a 5,405 GHz.  El satèl·lit envia polsos de ràdio que en rebotar sobre la superfície terrestre són processats a bord. La diferència del temps d’arribada, la pèrdua de senyal, la reflexió del senyal, etc, ens donaran les altures de les muntanyes, la textura dels terrenys, el tipus de cultiu, el curs dels rius,… El sensor del Sentinel 1-A ofereix imatges de resolució mitjana i alta en totes les condicions de temps, pluja, núvols o neu. El C-SAR és capaç d’obtenir imatges de nit i detectar petits moviments de terra, el que fa que siga utilitzat per a la vigilància terrestre i marítima. És molt útil, per tant, en les emergències. Veieu, per exemple, les imatges que ha obtingut després dels terratrèmols al Nepal. També ací: Nepal earthquake displacement.

La imatge de Catalunya en radar que mostre va ser captada el 29 de gener passat. Es veuen perfectament les ciutats principals, les vies de comunicació, els rius i pantans i la costa.

diffuse specularPer al sensor radar, quan més aspra siga la superfície observada més gran serà la reflexió de l’energia de ràdio i, per tant, l’objecte serà més brillant, és a dir més blanc. D’aquesta manera, les ciutats amb molts edificis, amb moltes superfícies reflectores, retornen molt de senyal i apareixen blanques.

Les vies de comunicació, carreteres, autopistes, i els rius i pantans són superfícies llises i actuen com un espill per a les ones de ràdio que envia el satèl·lit. No es retorna cap senyal i la zona apareix negra.

D’aquesta manera, un mar en calma sembla negre en la imatge radar, mentre que un mar amb vent fort o tempesta serà brillant, a causa de la rugositat causada per l’altura de les ones.

Podeu veure la imatge de Catalunya en alta resolució en: Catalan Coast, ESA (alta resolució).


Kelsea Bennan-Vessels, presentadora del programa Earth from Space de l’European Space Agency Web TV ens detalla en anglés la imatge de Catalunya.

Us pose la traducció en català del vídeo:

Aquesta imatge de radar capta part de Catalunya al nord-est d’Espanya, incloent la ciutat de Barcelona (a la dreta), el lloc d’un dels principals ports marítims d’Europa.

Geogràficament, la regió costanera té un doble sistema de cadenes muntanyoses intercalades amb planes. Mentre que algunes àrees estan protegides, gran part d’aquesta regió costanera ha estat objecte de la degradació de la terra, principalment per l’expansió urbana, pedreres i abocadors.

Al centre-esquerra, podem veure reflexos de radar brillants de la ciutat de Lleida. A l’oest es troba la frontera entre les comunitats autònomes de Catalunya i Aragó.

Els colors blau-verd mostren paisatge de l’altiplà d’aquesta zona, on es conreen cultius com el blat, l’ordi, fruites i verdures.

Al sud de Lleida podem veure part del riu Ebre – el segon riu més llarg de la península Ibèrica. L’aigua fosca que serpenteja a través del paisatge és ben visible a causa de la presència de preses aigües avall, còpia de seguretat del flux d’aigua. El riu continua cap al sud on desemboca a la Mediterrània al Delta de l’Ebre (no a la foto).

Al llarg de la part superior de la imatge trobem els contraforts de les muntanyes dels Pirineus, conegut com el Prepirineu.

Aquesta imatge, també va aparèixer a la Terra des de l’espai programa de vídeo, va ser capturat pel radar de Sentinel-1A el 29 gener 2015.

Més informació: Scientific Background. Radar Imaging.

Imatge:
1.- Costa catalana, 29 de gener 2015. Copernicus data (2015)/ESA.
2.- Reflexió difusa (retorna senyal al satèl·lit) i especular (no retorna senyal). Interpreting SAR Images.

Ecos del Cosmos: Plutó, cada vegada més prop

sk_movie

Si tot va bé, el pròxim 14 de juliol, després d’un viatge de 9 anys, la nau de la NASA New Horizons,  farà un vol rasant i ben ràpid pel sistema de Plutó i durant unes hores obtindrà per a la humanitat unes imatges espectaculars de la superfície d’un cos pràcticament desconegut.

Serà un motiu d’alegria per a tothom, especialment per als astrònoms planetaris i, sobre tot, per als astrònoms nord-americans que van quedar frustrats quan se li llevà el rang de planeta a Plutó.

Prepareu-vos. Visitarem el fosc i desconegut planeta nan Plutó. Hui Plutó, el dimoni destronat.


Podcast, Ecos del Cosmos, 15 de maig 2015

Parlem del planeta nan Plutó, ara que la nau New Horizons està a punt d’arribar-hi. La secció En aquell temps recorda el descobriment de Ceres, que, com Plutó, deixà de ser planeta. En I a mi què, parlem de Finder, un radar de la NASA per a rescatar persones soterrades. I, a més, les nostres seccions habituals Actualitat Astronòmica i el nostre Astroconcurs.

Astroconcurs:

Hui no hi ha pregunta sinó una espècie d’enquesta. Escolteu la proposta al final del programa.

La persona que propose el que es demana al programa i tinga més èxit rebrà un llibre oferit per la Càtedra de Divulgació de la Ciència de la Universitat de València.

Imatge: Foto completa de la família de Plutó. La càmera de la nau New Horizons ja ha pogut detectar els satèl·lits coneguts, Nyx, Hydra, Cèrber i Estix. Caront i Plutó brillen massa per a la sensibilitat de la càmera a bord i estan sobreexposats. NASA, JPL, Johns Hopkins University Applied Physics Laboratory (APL).

L’oratge en mons extraterrestres

2015-05-12-astronomy

No hi res més normal que conéixer el temps que farà demà. Ara, un equip de la Universitat de Toronto ha esbrinat també com es formen els núvols, com bufa el vent i quina calor fa en sis mons extraterrestres.

Ja s’estan analitzant de manera detallada els planetes detectats i confirmats per la missió de cerca planetària Kepler (*) de NASA, per estudiar les seues propietats. Si la massa, temperatura, distància a la seua estrella, si és gasós o rocós, etc són les primeres dades que es determinen, alguns investigadors ja han anat una mica més enllà. Ara ja són en condicions de determinar, fins i tot, el tipus de clima i l’oratge diari.

Un equip internacional d’astrofísics de la Universitat de Toronto, York University i Queen’s University de Belfast ha pogut veure variacions diàries de l’oratge en sis planetes mentre mostraven diferents fases d’il·luminació vistes des de la Terra mentre giraren al voltant de les seues estrelles. Les fases observades en aquests planetes són similars a les que presenta la Lluna vistes des la superfície de la Terra.

Es va determinar el temps atmosfèric que tenen aquests mons alienígenes a partir de la mesura dels canvis que els planetes experimenten quan giren al voltant de les seues estrelles mare, i identificant d’aquesta manera el cicle dia-nit“, va dir Lisa Esteves, una estudiant de doctorat en el departament d’astronomia i astrofísica a la Universitat de Toronto, i primera autora de l’estudi publicat el 12 de maig a la revista científica The Astrophysical Journal.

2015-05-12-weather-on-exoplanetsCom que els planetes estudiats estan ben prop de les seues estrelles, s’ha suposat que giren com la majoria de cossos del sistema solar, de dreta a esquerre, o de l’oest cap a l’est, mirant des de damunt del seu pol nord. Aquest gir determina el règim general de vents que, tal com ocorre en la Terra, circula d’oest a est. Com a conseqüència d’això, els núvols que es formen a l’hemisferi nocturn on la temperatura és més baixa són arrossegats pels vents cap a l’hemisferi diürn matinal on són a poc a poc dispersats i evaporats. D’aquesta manera les vesprades en aquests planetes presenten cels rasos i calorosos.

La figura 2 presenta una visió artística d’un d’aquests mons. A part inferior de la imatge, es veuen les fases visibles per un observador situat a la Terra. D’esquerra a dreta, mostren primer l’hemisferi matutí nuvolós que a mesura que el planeta gira al voltant de l’estrella va mostrant l’hemisferi vespertí lliure de núvols i ben calorós. Aquesta zona il·luminada s’ha detectat amb els sofisticats instruments del Kepler com a un excés de brillantor en la zona diürna del planeta a causa de la llum estel·lar reflectida pels núvols. L’explicació proposada explica bé el comportament de la variació de lluminositat de quatre dels planetes estudiats (Kepler-7b, Kepler-8b, Kepler-12b, i Kepler-41b) ja que aquests planetes no són prou calents per generar calor intern.

Els altres dos planetes restants de l’estudi (Kepler-76b and HAT-P-7b) presenten excés de brillantor vespertina. Sembla que aquests si que semblen tindre prou calor intern per que els vents transporten calor intern cap a l’hemisferi de vesprada, explicant així l’excés de brillantor vespertí observat.

Més informació: The weather on alien worlds: astrophysicists prepare forecasts for planets beyond our solar system. Sean Bettam.

Article original en: Changing Phases of Alien Worlds: Probing Atmospheres of Kepler Planets with High-Precision Photometry publicat en The Astrophysical Journal.

(*) Nota aclaratòria. La missió Kepler semblava morta quan dues rodes de reacció s’espatllaren en maig de 2013. Tanmateix els enginyers de la NASA van aconseguir que continuara apuntant als seus objectius. A hores d’ara, Kepler continua caçant planetes.

Imatges: Dibuixos artístics de com seria un exoplaneta amb núvols de matí i cel ras i calorós a la vesprada (totes les  imatges cortesia de Lisa Esteves).

Posta de Sol blava a Mart

PIA19400_hires

Una posta de Sol blava?  No ens trobem a la Terra sinó a un món extraterrestre ben pròxim, concretament al planeta Mart. Allí l’atmosfera és ben diferent i, per tant, els fenòmens que s’hi produeixen ens semblen estranys, acostumats com estem a les belles postes de Sol rogenques del nostre planeta blau.

El color del cel dels planetes amb atmosfera ve determinat per la seua composició química i per la pressió, principalment. Un meteor ben normal al nostre planeta pot ser totalment diferent en un altre.

A l’atmosfera terrestre la llum blanca del Sol, amb tots els colors, es dispersa per la presència de les molècules com ara l’oxigen o el nitrogen i per les partícules en suspensió. Però no tots els colors es dispersen de la mateixa forma. Per la llei d’espargiment de Rayleig, la llum de longitud d’ona més curta, com és el cas del blau, es difon de manera més efectiva a l’atmosfera. Les molècules i partícules atmosfèriques són molt eficients en dispersar la llum quan són molt més menudes que la longitud d’ona de la llum. L’espargiment és 9 vegades més gran per al blau que per al roig per a la mateixa intensitat incident. Per això el cel de la Terra és blau.

raymiePerò a la Terra, al moment de la posta del Sol el cel es torna roig. Per què passa això? Com que la llum que prové del Sol ha de travessar una capa d’aire atmosfèric molt més gruixuda en vindre de manera tangencial en lloc de pràcticament vertical (1600 km front a uns 100 km a migdia), quan la llum arriba als nostres ulls, el color blau ja s’ha dispersat completament. Així que el cel ens apareix d’una tonalitat rogenca.

Però que passa quan l’atmosfera està plena de pols que prové d’un incendi, de l’erupció d’un volcà o d’una gran pol·lució atmosfèrica? Aquestes partícules tenen grandàries de l’orde de 0.5 a 1 micròmetres (1 micròmetre és igual a una mil·lèsima part d’un mil·límetre) i, per tant, són de l’ordre de la longitud d’ona de la llum del Sol. Aquesta atmosfera plena de pols no serà bona espargidora Rayleigh i, si les partícules són de grandària similar, el cel es tornarà vermellós

PIA19401_fig1_thumbAl planeta Mart la pols a l’atmosfera és una constant, una propietat intrínseca. Les tempestes de sorra, els tornados, etc. són usuals a la superfície i han estat observats repetidament tant des dels robots a terra com des de satèl·lits en òrbita marciana.

Fa unes setmanes el robot Curiosity utilitzà la seua càmera esquerra de la Mastcam per registrar la posta del Sol marciana en el capvespre del 15 d’abril de 2015. El color es va calibrar i es va fer un balanç de blancs. Les dues càmeres del Mastcam han estat dissenyades per a que mostren els colors d’una manera similar a com els ulls humans ho veurien si estigueren a Mart.

L’observació es va fer després d’una tempesta d’arena però encara quedava pols en suspensió en l’alta atmosfera.

Els colors que es veuen són conseqüència del fet que la pols molt fina és de la mida adequada perquè la llum blava penetre en l’atmosfera de manera més eficient” , va dir Mark Lemmon de Texas A & M University , College Station, el membre de l’equip científic de Curiositat que va planejar les observacions. “Quan la llum blava es dispersa per la pols, es queda molt més prop de la direcció del Sol que els altres colors. La resta del cel és així de color groc a taronja, ja que el groc i el vermell es dispersen per tot el cel” .

Curiosity arribà a Mart en agost del 2012. Des de llavors, movent-se a l’interior del cràter Gale, Curiosity ha estat estudiant els ambients humits antics i secs moderns del planeta roig.

Les observacions de les postes de Sol marcianes no tenen només un interés estètic sinó també permeten estudiar la distribució de pols a l’atmosfera.

Imatge 1: Curiosity va registrar la posta de Sol en el dia marcià 956 o Sol 956 el 15 d’abril de 2015 des del cràter Gale. NASA/JPL-Caltech/MSSS.

Imatge 2: Espargiment Rayleigh. De https://www.datuopinion.com/dispersion-de-rayleigh

Imatge 3: Animació de la posta de Sol marciana. Les quatre imatges de la seqüència va ser obtingudes en un interval de 6 minuts i 51 segons. NASA/JPL-Caltech/MSSS.

La nau russa a punt de la reentrada

progress54

Actualització: Bé, ja ha acabat. La nau Progress ha passat de llarg i ha caigut finalment al Pacific central aquesta matinada.

Nota oficial de l’Agència Espacial Europea: Progress 59 Update

———-

La reentrada de la nau de càrrega russa Progress M-27M és inminent, segons diverses fonts consultades.

Des de l’oficina d’escombraries espacials de l’Agència Espacial Europea (ESA) s’estan proporcionant estimacions del moment de la reentrada sobre la base de l’anàlisi de les dades de seguiment de radar proporcionades pels nord-americans, millorades amb dades del rastreig de radar TIRA d’Alemanya (operat per Fraunhofer FCF).

ESA ha calculat un reingrés no controlat del Progress M-27M en qualsevol moment entre la vesprada-nit d’avui fins demà al migdia 8 de maig.

Els dubtes sobre el moment exacte de la reentrada són causats per la imprevisibilitat de les forces de fricció atmosfèriques que ara mateix està experimentant la nau.

La nau Progrés està girant a una velocitat de rotació molt ràpida al voltant d’una revolució cada 1,8 segons.

2015-024A_127

L’empresa Aerospace, dedicada a l’assegurança i assessorament de missions espacials, fa una predicció molt més precisa, però bàsicament molt semblant a la de l’Agència Espacial Europea.

Hora de reentrada: divendres 8 de maig 2015 05:40 UTC ± 5 hores.  (per obtindre l’hora local cal sumar 2 hores).

Així que la previsió segons aquesta empresa és que la nau de càrrega russa Progress M-27M cauria en la finestra temporal entre les 2:40 i les 12:40 de demà, en la nostra hora local.

Com es pot veure en el mapa adjunt, sembla que caurà en l’Atlàntic sud. Esperem que siga així ja que l’òrbita que segueix la nau passa per damunt dels nostres caps.

Informació a partir de la nota de premsa de l’ESA. Update on Progress M-27M reentry i de l’empresa Aerospace: Reentry Prediction.

Imatge 1: Progress 54 en 2014. NASA
Imatge 2: Diverses òrbites del Progress M-27M i nou probable punt de reentrada segons Aeropace.org.

La nau russa Progress cau a la Terra

2015-05-01-165740-350x238

La nau no tripulada Progress M-27M / 59P despegà del cosmòdrom de Baikonur al Kazakhstan en un coet Soyuz el passat 28 d’abril a les 07:09 GMT per a una missió rutinària d’abastiment d’aliments, aigua i combustible a l’Estació Espacial Internacional (ISS, de les seus sigles en anglés).

Però quan ja s’enfilava cap a l’estació, la nau de càrrega començà a patir alguns problemes tècnics que els experimentals membres de l’equip de control rus no han pogut solucionar fins ara.

Sembla que poc abans de la separació entre la etapa final del coet portador Soyuz i la nau Progress es va perdre la comunicació. Poc després la telemetria confirmà que la separació s’havia realitzat amb èxit així com el desplegament dels panells solars. La nau enfilava correctament cap a l’ISS, tanmateix el desplegament de les antenes no es va realitzar.  Pareix que es va produir una explosió a bord, a conseqüència de la qual la defensa aèria nord-americana ha detectat 44 fragments de residus. Actualment el que queda de la nau Progress gira sense control al voltant de la Terra.

No s’hi pot fer res per salvar la nau. Donat que es troba en una òrbita baixa on l’atmosfera terrestre té certa presència, el fregament de la nau Progress amb els gasos de l’atmosfera li farà perdre energia i d’ací uns dies farà un reingrés incontrol·lat en direcció a la Terra.

En un reingrés no controlat, la nau pot caure en qualsevol punt sobre la terra o el mar entre les latituds 51º nord i 51º sud, que correspon a la inclinació de la seua òrbita. Això cobreix pràcticament tota la Terra, llevat de les zones àrtiques i antàrtiques. Aquesta inclinació orbital és la mateixa que manté l’òrbita de l’Estació Espacial Internacional.

fw67opLa tripulació de l’ISS ha aconseguit fer una sèrie de fotografies quan la nau perduda els ha passat ben prop. Amb elles s’ha fet una pel·lícula on es veu que Progress M-27M continua girant com un boig, allà lluny en la distància.

No patiu pels astronautes que actualment habiten l’Estació Espacial. No passaran gana. Com comenta l’astronauta Samanta Cristoforetti al seu compte de Google+: The good news is that we’re not going to run out of food, water, oxygen or any other vital consumables any time soon – we have plenty on margin. On humanity’s outpost in space no astronaut is going to bed hungry!

La nau Progress portava a bord una còpia de la bandera soviètica que onejà en el Reichstag alemany el 2 de maig de 1945. Es volia commemorar des de l’espai el 70é aniversari del final de la Segona Guerra Mundial, la Gran Guerra Patriòtica per als soviètics.

Progress M-27M / 59P caurà a la terra pròximament. Amb una massa d’uns 7300 quilograms i una longitud de 7,94 m, s’espera que la major part de la nau es cremarà durant la reentrada per la fricció atmosfèrica. No obstant això, segurament algunes de les peces més grans i més dures, com el mecanisme d’acoblament o els tancs propulsors podrien sobreviure a la reentrada i arribar a la superfície.

L’Agència Espacial Europea preveu la reentrada al voltant del dissabte 9 de maig amb una incertesa de més o menys 2 dies. Però aquest previsió és de fa uns dies. Avui l’empresa Aerospace, dedicada a l’assegurança i assessorament de missions espacials, fa una predicció molt més precisa, el divendres 8 de maig 2015 a les 21:43 UTC ± 22 hores i preveu que caurà al centre de l’Oceà Índic.

2015-024A

Però encertar el punt de reentrada és difícil. Quan ens aproximem al divendres ja serem capaços de predir el moment i lloc de la reentrada. Una diferència de pocs minuts implica milers de quilometres d’incertesa.

Des de la web N2YO.com es pot veure en directe les vistes des de l’Estació Espacial Internacional, si estem en la zona de la Terra en que és de dia. També podem veure la trajectòria de l’ISS i al seu darrere la de la nau russa.

Ja veurem en uns dies on caurà finalment la nau perduda. La nau Progress, com fa l’Estació Espacial, passarà per damunt del nostre país unes quantes vegades en els pròxims dies. Esperem que no caiga per ací. En sis dècades de vols espacials, cap persona a tot el món ha estat ferida per cap deixalla espacial. Molt més perillós és agafar el cotxe cada dia o volar en avió.
Caldrà esperar per veure-ho.

Més informació: Stricken Progress M-27M spotted by ISS – Entry path under evaluation

Imatge 1: Una nau Progress
Imatge 2: Vídeo fet a partir d’una sèrie d’imatges obtingudes des de l’ISS. Es veu com la Progress M-27M gira sense control.
Imatge 3: Diverses òrbites del Progress M-27M i probable punt de reentrada segons Aeropace.org.

Imatges: Roscosmos i NASA.

A l’IES el Quint parlem de cometes i de contaminació lumínica

IESelQuint03sFa temps que ho teníem aparaulat però fa uns mesos no va poder ser. Ara, a la primavera, ens hem aplegat a l’IES el Quint de Riba-roja per parlar de cometes, del que ens ha aportat la missió Rosetta i dels efectes de la contaminació lumínica sobre el medi ambient.

Davant d’un auditori d’unes cent persones, format per alumnes d’ESO i batxillerat, per pares i mares d’estudiants del centre i per professors, començarem explicant com els cometes després de ser considerats precursors de desgràcies van ser considerats membres de ple dret de la família del sistema solar. La història fantàstica de la missió europea al cometa 67P/Churyumov–Gerasimenko, l’orbitador Rosetta i el seu aterrador Philae, va centrar la segona part de la xerrada. La determinació de la proporció isotòpica de deuteri/hidrogen del cometa ha desinflat la teoria actual per la qual els mars terrestres provenen en gran part dels xocs d’antics cometes. La xerrada acabà amb l’explicació dels components orgànics trobats al cometa i l’olor pudent que fa per a un nas tan sensible d’un humà.

IESelQuint01sEn la segona xarrada, més reivindicativa, tornarem a parlar del problema de la contaminació lumínica centrant-nos en les conseqüències que té per a la fauna i la flora, així com per a les persones l’excés de llum de les nostres ciutats. Els insectes amb un milió d’espècies és el grup animal més perjudicat. La majoria viuen a la nit i un sol llum encés en una zona natural actua com a trampa mortal.

Cap a les 21:00 férem una petita pausa per recuperar forces i a les 21:45 començà el taller de fabricació de cometes, com el que ha visitat la nau Rosetta. Utilitzant els seus components bàsics: aigua, terra i gel sec (diòxid de carboni congelat), i descartant utilitzar els components tòxics com l’àcid cianhídric (CNH) o el sulfur d’hidrogen (H2S), molt verinós amb una típica olor d’ous podrits, construirem petits nuclis cometaris. L’escalfor d’una làmpada sublimava el gel sec dels nuclis i el gas CO2 s’escapava a través de petites escletxes del material i formava uns dolls d’allò més vistosos, tal com passa en els cometes de veritat.

IESelQuint02sEls estudiants es meravellaven amb l’observació de la formació d’aquest dolls i feren moltes preguntes per entendre el fenomen. Això desconcertava els xiquets que obrien els ulls com a plats veient com eixia fum d’un cos ultracongelat. En el seu món quotidià el fum està associat a un cos calent que crema.

Per acabar les activitats estava prevista una observació astronòmica al pati de l’institut per observar la Lluna i Júpiter però, com últimament sol passar, l’aparició d’uns núvols ben gruixuts ens ho impediren.

Més informació: Construïm un cometa. L’anterior visita a l’IES el Quint. 13 desembre 2013.

Imatges: Nucli d’un cometa al laboratori. Enric Marco parla de cometes. Ángel Morales ens explica els efectes de la contaminació lumínica.  24 d’abril 2015. Enric Marco.

El cel de maig de 2015

Last_Image_Messenger

La primavera avança inexorable i les nits es van tornant més càlides. Ja no fa nosa passar-se unes hores admirant la grandària de l’Univers i descobrir que som tan petits i insignificants.

El duo planetari dels últims mesos format per Venus i Júpiter vindrà reforçat aquest mes per dos planetes més: el fugisser Mercuri que es deixarà veure la primera setmana del mes després de la posta de Sol i l’anellat Saturn, que situat al costat de les urpes de l’Escorpí, sembla una defensa més de l’aràcnid celeste.

Venus és la reina del cel durant tot el mes. Ja des de la posta de Sol se la veurà brillar ben alta, entremig de les banyes esteses de la constel·lació de Taure mentre va movent-se en direcció als Bessons. El dia 21 de maig una Lluna ben fina s’hi situarà a l’esquerra assenyalant la deessa de la bellesa. Al telescopi Venus presenta fase de creixent com la Lluna donat que, en aquesta època de la seua òrbita, la llum del Sol li arriba per la dreta.

Júpiter, el gegant, es troba ara mateix en Cancer, constel·lació que abandonarà a principis del mes de juny per entrar en Leo. Amb telescopi, el planeta és insuperable. Encara que el vostre instrument siga petit podreu veure fàcilment el seu disc planetari amb les dues bandes de núvols principals, així com quatre punts brillants en línia, les seues llunes. Les nits del 23 i 24 de maig la Lluna us assenyalarà la posició del planeta.

Saturn, el planeta de l’anell, es troba a les urpes de la constel·lació estiuenca de l’Escorpí. Si bé a principi de mes ix per l’est cap a les 23 h, a finals de mes ja serà visible tota la nit. I és que el dia 22 de maig el planeta es trobarà en oposició al Sol, és a dir a 180º del Sol, estant la Terra al mig. Serà quan millor se’l podrà veure ja que és quan es trobarà més pròxim a la Terra, aproximadament. El 5 de maig la Lluna s’hi posarà al costat.

Finalment el fugisser Mercuri es deixarà veure molt bé la primera setmana del mes cap a l’oest.  El dia 1 es col·locarà al costat del cúmul estel·lar de les Plèiades però anirà augmentant la seua separació del Sol del dia en dia. Però això no durarà molt. La segona setmana de maig tornarà enrere per endinsar-se en la lluïssor solar.

La missió Messenger que orbitava Mercuri des del 18 de març de 2011 es va estavellar ahir sobre el planeta. Mancat de combustible per maniobrar, la sonda va acabar les operacions amb l’enviament de les últimes dades científiques a través de l’antena de 70 m del Deep Space Network de la NASA situada a Robledo de Chavela, prop de Madrid. Amb Messenger van poder veure de prop el cràter Ausias March, del qual tant parlàrem fa un temps.

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Fase Mes Dia Hora
Lluna plena Maig 4 05 42
Quart minvant Maig 11 12 36
Lluna nova Maig 18 06 13
Quart creixent Maig 25 19 19

Si voleu obtenir més informació i un senzill mapa del cel observable del mes de maig de 2015, podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure un mapa del firmament. I tot això gràcies al Planetari de Quebec.

Imatge: Última foto de la superfície de Mercuri enviada per la sonda abans d’estavellar-se. La resolució és de 2,1 metres/pixel i l’escala és de 1 km x 1 km. NASA/Johns Hopkins University Applied Physics Laboratory/Carnegie Institution of Washington.