Pols d'estels

El bloc d'Enric Marco

El cometa ISON renaix de les cendres

0
Sembla que no tot està perdut respecte a la desintegració del cometa ISON. Alguna cosa, encara no clara, ha sobreviscut a l’encontre amb el calor suprem del Sol.Com vaig contar en l’apunt anterior el cometa C/2012 S1 ISON es va endinsar en l’atmosfera solar a mitja vesprada del passat dijous 28 de novembre. En aquell moment només els coronògrafs de les missions SOHO eren capaços de veure’l. També s’esperava veure’l amb els instruments del SDO de NASA.

Aleshores va passar una de les dues coses que s’havien previst. No va eixir cap lluminositat, cap cua per l’altre costat del Sol.

O això semblava. L’arribada de noves imatges dels coronògrafs LASCO del SOHO ha obert l’esperança d’un ISON ressucitat. Sembla que el cometa ha tornat de la mort i que ens afanyarem massa per soterrar-lo.

Els vídeos adjunts mostren clarament que el cometa ha estat afectat pel pas pròxim al Sol. Si comparem la brillantor en entrar i en eixir de l’entorn solar es veu clarament que l’eixida és molt menys brillant, la qual cosa ens aboca a un escenari en que s’ha produït una pèrdua total del nucli de gels o bé només en queden restes del nucli original. El que es veu ben bé són les dues cues, la  de pols i l’iònica.

Karl Battams de la Campanya d’Observació del cometa Ison de la NASA diu: “Matthew Knight i jo no ens sabem avenir a hores d’ara. Sabem que moltes persones, els mitjans de comunicació i els equips científics volen saber el que ha passat. També ens encantaria saber-ho en aquest moment! Aquí està la nostra hipòtesi de treball:

Mentre el cometa Ison s’enfonsava cap al Sol, va començar a perdre una gran quantitat de trossos del nucli d’una mida raonable. Hi ha evidència de gran quantitat de pols en la llarga i prima cua que vam veure en les imatges del coronògraf del SOHO. Aleshores, a mesura que Ison es submergia en la corona solar, va seguir vaporitzant els seus gels, va perdre completament la coma (atmosfera cometària) i la cua de la mateixa manera que li passà al cometa rasant Lovejoy el 2011. El que ha sorgir del pas prop del Sol és un petit, però potser d’alguna manera compacte,  nucli que ha reprès l’emissió de la pols i el gas almenys de moment“.

[vimeo 80568171 w=500 h=281]

Comet ISON Dives Toward the Sun from Babak Tafreshi on Vimeo.

Haurem d’esperar uns dies, la matinada del 2 i 3 de desembre, per tractar de veure el cometa a ull nu un poc abans de l’eixida del Sol. Els experts diuen que la cua serà ben visible. Ara, no serà el cometa del segle com ens havien promés, aquell gran cometa que recordaríem tota la vida.

Imatges i vídeos: de SOHO, ESA/NASA i de l’astrofotògraf Babak Tafreshi.

 

Foc contra gel. Qui guanyarà?

0

Avui serà la fi del cometa ISON? L’immens calor del Sol acabarà amb aquest tros de gel brut? O els gels cometaris aguantaran les flamarades solars i C/2012 S1 ISON sobreviurà al pas pel seu punt més pròxim al Sol? La solució en unes poques hores.Ja fa dies que no podem veure el cometa des de la Terra. Ni amb el telescopi més potent seria ja possible. De fet des de diumenge passat, dia 24, les fotos del cometa ja han desaparegut. Jo ho vaig intentar de bon matí des de la platja de Tavernes però no s’hi veia res de res al costat de Mercuri i Saturn com vaig proposar en el meu últim post. Només se n’han pogut aconseguir des de molt pocs llocs de la Terra, llocs coneguts per la puresa dels seus cels. Així l’astrofotògraf Juan Carlos Casado ho aconseguí des del cim d’Izaña, a l’Observatori del Teide. A la seua foto ja es veu com de prop està el cometa de l’alba solar sobre l’illa de Gran Canària.

Des d’aleshores només els telescopis solars, amb la protecció adient per mirar la nostra estrella sense cremar-se, han estat seguint-lo.

Fa uns dies des de l’observatori IRAM d’ones de ràdio mil·limètriques de Sierra Nevada, els astrònoms Israel Hermelo (IRAM Granada) i Michal Drahus (Caltech/NRAO) informaren de la devallada de l’emissió d’àcid cianihídic HCN en un factor 20. Això podria, segons ells, indicar que el nucli cometari és ja poc actiu o que s’ha trencat i ja no existeix. Aquest gas verinós per als humans ja va ser detectat en el cometa Halley en el seu pas de 1910 i va causar la histèria de la població.

Tanmateix, tinguen raó o no, el cometa segueix la seua marxa cap a l’encontre pròxim al Sol d’ací a unes poques hores. Com es veu a l’animació del satèl·lit SOHO, el cometa sembla que va directe cap al Sol.

D’ací a poc més de 2 hores, exactament a les 19:37:45 hora local,  el cometa passarà pel periheli de la seua òrbita. Aleshores es trobarà a només 1,1 milions de quilòmetres de la superfície solar. Caldrà esperar una mica o mirar les imatges on line de la xarxa per veure si ha sobreviscut al pas i podrem contestar qui haurà guanyat: foc o gel.

Es pot seguir en directe per la xarxa el compte enrere de l’encontre, amb el temps que falta per al seu punt de màxima aproximació, la distància al Sol i la velocitat del cometa. Ara mateix va a uns 300 km per segons (un milió de km per hora)! i anirà augmentat d’acord amb la segona llei de Kepler o llei de les àrees.

Estem a l’espera.

Actualització 21:00 h.: Ha guanyat el foc. El cometa no ha sobreviscut el pas pròxim al Sol. S’ha desintegrat. Mireu la pel·lícula del fets (new movie). S’ha acabat el cometa del segle.

COMET ISON, R.I.P.: Evidence is mounting that comet ISON did not survive its brush with the sun earlier today. At 01:45 EST on Nov. 28th, Thanksgiving Day in the USA, the comet was supposed to pass a little more than a million miles above the surface of the sun. As a new movie from SOHO shows, the comet had already disintegrated. Click to set the scene in motion, and pay careful attention to the head of the comet.

Imatge: El cometa ISON en una sèrie de fotos animades obtingudes amb la càmera d’un dels coronògrafs de l’Observatori SOHO de ESA/NASA. El cercle fosc del centre es posa damunt del Sol perquè la seua llum no sature la imatge.

El cometa ISON a la vista

0
Definitivament el cometa ISON ja ha arribat.  Ja podem veure’l cap a l’horitzó est en el cel de la matinada una hora abans de l’eixida del Sol. Després de mesos pensant com seria, si tan brillant com la Lluna o només un de tant cometes, sembla que les expectatives eren massa optimistes.Aquesta setmana ja ha estat visible per als astrònoms matinadors provistos de telescopis i càmeres. Però només des de fa dos o tres dies el podem veure a ull nu prop de l’horitzó est. La seua proximitat al Sol fa que només isca una hora abans que el Sol. Així que no cal que el busqueu si no teniu un horitzó lliure d’obstacles en direcció a l’E i al SE. No el veureu mai alt al cel ja que mentre va aixecant-se també ho fa el Sol i finalment el cometa desapareix en la brillantor del nou dia.

Però cada vegada serà més difícil veure’l. S’acosta al Sol a gran velocitat i el dijous 28 passarà pel periheli (punt més pròxim al Sol) a només un milió de quilòmetres de la superfície solar. Si sobreviu a l’escalfor de la radiació solar sobre els gels cometaris en continuarem parlant.

Però per què és interessant aquest cometa i que el fa diferent d’altres? Per les caracterísitiques de la seua òrbita se sap que prové del gran repositori de cossos gelats que envolta l’interior del Sistema Solar més enllà de Plutó i que rep el nom de núvol d’Oort. Aquests són els residus que quedaren de la formació del Sistema Solar i per això, un cometa de llarg període com aquest, ens pot donar informació molt interessant per conéixer el nostre origen.

A més a més se sap que és aquest és el seu primer viatge a l’interior del Sistema Solar. Els gels del cometa mai s’han desfet ni han estat afectats per la llum solar. Podriem, per tant, dir que en aquest aspecte és un cometa amb gel verge, sense manipular. Com que les modernes teories de formació de la vida inclouen els cometes com a aportador de molècules orgàniques externes és interessant veure quines molècules s’hi poden detectar en la cua i el coma cometari. Per exemple un equip de l’Instituto de Astrofísica de Andalucia, estudia amb el radiotelescopi del Pico Veleta, la possible existència d’un compost molt volàtil de fosfor en el cometa ISON.

No saben si C/2012 S1 ISON sobreviurà a l’encontre pròxim al Sol. Es calcula que l’enorme calor del Sol li convertirà en vapor uns centenars de metres de gruix de gels de diversa composició. No debades el calor pot arribar a uns 5000 graus. Com que es calcula que el nucli del cometa té uns quatre quilòmetres de diàmetre, com ara el massís del Montgó a la Marina, se suposa que podrà passar la prova del foc.

Però per als més matinadors que tracten de veure el cometa aquests dies també poden provar de veure un altre cometa al cel, el cometa C/2013 R1 Loveloy. De fet es poden veure fins a quatre cometes al cel de la matinada. Tot es hora d’aixecar-se ben d’hora i no tindre-li por al fred. Bona sort.

Més informació sobre el C/2012 S1 ISON en Cometografia ISON
Més informació sobre el C/2013 R1 Loveloy en Cometografia Loveloy

Foto: Joanma Bullón, Aras de los Olmos, els Serrans i Alejandro Vera, de la Asociació Valenciana d’Astronomia. Aras de los Olmos, els Serrans. 22 de novembre 2013.

Imatge: Simulació del cometa diumenge 24 de novembre 2013 de matí. Pròxim a l’horitzó. Sky Safari.

 

Blade Runner i la mort de la ciència

0
Intervenció de Joan Baldoví al congrés dels diputats sobre l’estat de la ciència. Ho diu molt claret i no cal afegir més. És hora de morir.

Diu Baldoví:En el monòleg final de la pel.lícula “Blade Runner“, el replicant Roy Batty deia: “He vist coses que vosaltres no creuríeu: naus d’atac en falmes més enllà d’Orió. He vist raigs C brillar en l’obscuritat a prop de la porta de Tanhäuser. Tots eixos moments es perdran… en el temps… com llàgrimes en la pluja. És l’hora de morir…

Aquestes paraules me n’han suggerit unes altres amb les quals he acabat el discurs de hui en un decret que donava de manera urgent 70 milions al CSIC perquè no tancara la persiana i amb ell, tants i tants projectes. Projectes que poden salvar vides o fer més competitives les nostres empreses.

Hui li he dit al ministre que estem veient coses que mai no hauríem cregut: hem vist a científics fent rifes per a seguir investigant la diabetis. A doctors del CSIC concunsant en “Atrapa un millón” per a seguir finançant un projecte. A una científica valenciana despatxada en un ERO del “Príncep Felipe” que ha participat en la clonació de cèl.lules mare a la Universitat d’Oregon.

Eixe és l’estat en què estan deixant la ciència: tirada en la cuneta. Eixe és l’estat en què estan deixant els nostres investigadors i científics, obligant-los a fer les maletes. Eixe és el model que ens volen imposar: ser els cambrers de l’Eurovegas.

He acabat dient-li al ministre que tenen dos camins: seguir invocant l’herència rebuda deixan en la penúria la ciència i els investigadors, o actuar de manera decidida per impedir que “tots eixos científics es perden per a sempre… en el temps… com ll’agrimes en la pluja…” Perquè si, definitivament es perden, per a molts i molts projectes, com va dir el replicant Roy Batty: “Serà l’hora de morir…

Joan Baldoví, diputat per Compromís-Equo per València.

Publicat dins de Ciència | Deixa un comentari

Quan vinga la gran tempesta solar, s’acabarà tot?

3

Fa uns mesos sembla que la NASA va anunciar que, a finals d’any, el Sol revifarà finalment del seu impasse i l’activitat magnètica tornarà a ser la que correspondria al màxim del cicle solar. A més, va dir, això vindria associat amb un increment de tempestes solars. I alguna d’elles podria afectar la Terra.

Després del fracàs del darrer final del món que venia de la mà dels maies, calia un altre final apoteòsic per a la humanitat.

Tot això ve al cas d’una consulta telefònica que em feren l’altre dia, d’un home major que estava preocupat pels aparells electrònics de casa. Una gran tempesta solar que impactara sobre la Terra faria malbé tota l’electrònica que fem servir a la Terra i, per tant, hauríem de dir adéu als nostres ordinadors, aparells de música, telèfons mòbils, tauletes i playstations.

Les tempestes solars passen quan dues zones actives solars de polaritat magnètica oposada (unes línies magnètiques entren en el Sol mentre que d’altres en surten) s’acosten molt. En aquest cas la forma general de les línies es reestructura per a assolir una configuració més estable. Part de les línies magnètiques es trenquen i, juntament amb el material calent que hi estava confinat, són expulsades a l’espai. Un exemple mecànic que ens ho pot clarificar seria pensar en unes immenses tires de goma elàstica que després d’haver-se estirat molt, al final es trenquen i un tros ix expulsat a gran velocitat. En el cas del Sol, el camp magnètic expulsat s’endú part del gas calent.

El conjunt camp magnètic-material calent expulsat del Sol rep el nom de tempesta magnètica. El material calent està format per partícules carregades elèctricament (electrons i protons fonamentalment) que viatgen a velocitats de 200 a 500 km/s.

En una esfera com el Sol, la tempesta pot eixir en qualsevol direcció. Només de vegades vindrà en direcció a la Terra. En general aquests fenòmens venen en direcció oposada a la Terra i no la toquen.

L’home que em preguntava, en previsió de la possible catástrofe, ja s’havia procurat un gran armari metàl·lic per guardar-ho tot (DVDs, aparell de música, etc..). Aquesta és una bona pensada ja que a causa de l’efecte Gàbia de Faraday a l’armari no entrarà cap camp elèctric.

Però quan arribe una tempesta a la Terra, el nostre planeta té un dispositiu de protecció contra les partícules solars.

El camp magnètic de la Terra, que ens sembla que només serveix per moure la brúixola cap al nord, és, en realitat, un magnífic escut contra les tempestes solars.  Les partícules energètiques del Sol són desviades cap a les zones polars terrestres. I, un cop arriben a l’atmosfera sobre els pols, interaccionen amb els gasos atmosfèrics amb la formació de les aurores polars.

Però només si les tempestes són molt energètiques les aurores arriben a veure’s a latituds com les nostres.

No hem de patir per les tempestes en la superfície de la Terra. El que si que pot tindre algun dany és l’electrònica de les naus espacials en òrbita terrestre. Ara depenem molt dels satèl·lits: GPS, metereològics, anàlisi de la Terra, comunicacions, navegació aèrea i marítima, etc…

És per això que li vaig fer veure a l’home al telèfon, que tot i ser molt importants els seus aparells, si això passés, el realment important seria la pèrdua de tots els satèl·lits artificials, també els de la televisió, i amb aquesta catàsfrofe l’arribada d’un caos econòmic mundial a causa de la caiguda de totes les borses mundials. Vist com està el món potser seria una bona jugada.

Però això no passarà. Si ve una gran tempesta solar el camp magnètic terrestre ens salvarà de la catástrofe. Això si, veurem unes precioses aurores boreals a la ciutat de València. Només, és clar, si ens apaguen les llums d’una de les ciutats més contaminades lumínicament del món.

Post realitzat com a exercici al curs: Divulgar ciència en la Web: les xarxes socials i els blogs. Impartit per José Miguel Mulet.

Imatge: Com un ventall. Les línies de camp magnètic que surten d’un regió activa important semblen estendre’s gairebé com un vental dèbil però ample durant 2,5 dies (de 3 al 5 novembre 2013). Vist a la llum ultraviolada extrema les línies de camp magnètic són visibles a causa a les partícules carregades que es mouen en espiral. La regió acull el tipus de camp magnètic trenat que té la capacitat d’alliberar grans flamarades i ejeccions de massa coronal. De fet, va esclatar en una flamarada X3 (classe més gran) el 5 novembre. Crèdit: SDO, Observatori de Dinàmica Solar/NASA.

Publicat dins de El Sol i etiquetada amb , , , , | Deixa un comentari

Enllumenar bé per viure millor

0

Vivim en un món d’excessos. La contaminació lumínica és un claríssim exemple del malbaratament energètic però també del menyspreu als ciutadans. Si l’excés de llum nocturna afecta les comunitats animals i vegetals, ara està molt clar que afecta també la salut humana.Fa uns mesos l’ajuntament de Quart de Poblet s’interessà pel nostre treball d’estudi de la contaminació lumínica en zones naturals per convidar-nos a fer una xerrada-reflexió sobre el problema. Divendres passat, divendres 15 novembre, ens presentàrem a la Casa de Cultura de Quart, per conversar sobre el problema de la contaminació lumínica, dels seus efectes sobre l’entorn i sobre la salut de les persones.

Començarem la sessió amb el vídeo Llums en la nit, realitzat per l’IDA (International Dark – Sky Association) que resumeix perfectament “el costat fosc de la llum” . Aquest vídeo es va presentar oficialment en el XIII Congrés Europeu sobre Contaminació Lumínica el passat mes de setembre a Pamplona i al qual vàrem acudir.

Seguidament vam començar la nostra exposició centrant-nos en dades locals de la ciutat de València i de la comarca de l’Horta i tractant els temes rellevants: imatges per satèl·lit, localització dels punts de llum contaminants sobre el terreny, lectures instrumentals de la contaminació lumínica, dades bibliogràfiques sobre els efectes de la llum en la salut humana i augment de la contaminació atmosfèrica. La contaminació lumínica s’ha de pensar no com un problema local sinó global ja que els seus efectes també s’observen a centenars de quilòmetres. Així, per exemple, des de les muntanyes dels Serrans i la Serra de Javalambre a l’Aragó es visualitzen perfectament les bombolles lumíniques de València, Madrid i Barcelona, situades a centenars de quilòmetres de distància.

En el debat posterior es va posar de manifest que l’excés de llum que ens envolta en horari nocturn és un tema desconegut i ignorat per la majoria de la població i menystingut per la majoria dels polítics.

Finalment, ens vam traslladar a una zona “fosca” de Quart de Poblet, relativament fosca tenint en compte la bombolla d’il·luminació de la ciutat de València que ens envolta. Es van apagar els llums del carrer i vam començar l’observació de la Lluna, la nebulosa d’Orió, la galàxia d’Andròmeda, Júpiter i els seus satèl·lits. Cap a les 12 de la nit la gent començà a marxar. El fred acabat d’arribar no donava massa ganes de continuar observant. A les comarques centrals valencianes nevava.

Crònica feta a partir de la notícia de la Coordinadora en Defensa de los bosques del Túria.

Fotos: Un moment de la nostra xerrada i l’observació en l’explanada del cementeri de Quart. AMR.

Publicat dins de Cel fosc | Deixa un comentari

Ecos del Cosmos: Ones gravitacionals

2
Tercer programa de la segona temporada d’Ecos del Cosmos a Ràdio Universitat. Les ones gravitacionals són la darrera de les prediccions de la teoria de la Relativitat d’Einstein que encara queda per confirmar. Arran d’una consulta d’un oient sobre el que són aquestes misterioses ones, hem aprofundit amb una llarga entrevista amb un expert en el tema.

Podcast: Ecos del Cosmos, 15 de novembre 2013

Sumari: Per parlar de les ones gravitacionals entrevistem l’investigador José A. Font, expert en el tema. Fem un repàs a l’actualitat astronòmica, centrant-nos en el rebrot de l’activitat solar, el passeig espacial de la torxa olímpica i la nova cara de la Lluna. Actualitzem la informació sobre el cometa ISON que ja comença a ser visible. Finalment llencem a les ones hertzianes una astropregunta amb regust estel·lar. Un regal per a qui la conteste bé.

Imatge: Animació en dues dimensions de les ones gravitacionals generades per dues estrelles de neutrons que orbiten entre si. Viquipèdia, Wikimedia Commons.

#RTVVnoestanca. Amb Son Goku vàrem aprendre a lluitar

1

Acaba la setmana amb un sentiment estrany. Anit tornàvem cansats però contents després de l’èxit de la manifestació a València (imatges) per la defensa de RTVV. La culminació d’uns dies convulsos per l’anunci del president Fabra per tancar les nostres ràdio i televisió.Uns mitjans que han marginat sistemàticament la part de la societat més dinàmica, l’escola en valencià, la música, la política, la universitat. Uns mitjans que el poder, primer socialista, més endavant popular, s’ha apropiat com a eina de propaganda i manipulació.

Recorde els primers anys de la ràdio i televisió valencianes. Amb una gran il·lusió ens posàvem davant del televisor per veure una televisió feta des del País Valencià. La primera pe·lícula, Casablanca, amb dicció valenciana i veu en off inicial d’Ovidi Montllor. I la ràdio amb programes en que participava Ferran Torrent, amb una visió àcida de la societat.

Amb els xiquets menuts veiem el Tomàtic, la Nets i el Petri a TV3 però també Xoni, Poti (Carme Juan), Tiriti a A la Babalà a Canal 9. Tot dos programes els agradava i a més a més, escoltaven diferents accents de la seua llengua. I amb l’aparició espectacular d’un aleshores desconegut Xavi Castillo amb unes històries medievals.

La cosa va anar canviant, poc a poc, cap al final de l’era socialista. Els debats com Carta Blanca, a l’estil de La Vida en un xip de TV3, van ser cada vegada més sensacionalistes, com bé explica Vicent Partal al seu bloc, programa en que hi va treballar una temporada.

La rematada final, però, va vindre amb l’arribada al poder del PP, amb Eduardo Zaplana al cap. Recorde encara aquell programa infantil que ens agradava tant que de cop i volta passà a presentar l’actriu Maria Abradelo, que no sabia que era això de les vocals obertes. I com el programa, ara fet per una productora externa, costava 500 milions de pts (3 milions d’euros) quan abans en costava només 50. (300.000 euros).

Poc a poc ens allunyarem de la cadena, amb pesar, però obligats per conservar la nostra salut mental.

Ens refugiàrem en la cadena del nord, TV3, que almenys no ens maltractava i, de tant en tant, oferia notícies de la realitat valenciana.

Potser va ser injust oblidar la faena dels grans professionals de la casa valenciana. Durant aquests anys he anat coneixent, per raons de la divulgació de l’astronomia, grans persones que han dedicat esforços a fer la seua faena de manera digna. Periodistes com Reis Juan, Amàlia Garrigós o Carles Sanchis.

Amb Carles Sanchis vaig passar l’estiu del 2009 amb una col·laboració setmanal en el seu programa magazine Del Sol a la Lluna.

Per això em pregunte si no vam cometre el mateix error que férem amb la festa de les falles durant els anys 80. Pensar que no hi ha res a fer per fer-les de tots i oblidar-les completament. No ha estat fins fa poc anys que l’esquerra s’ha adonat de la importància del món faller i ha començat a assumir les Falles com a festa pròpia dels valencians, junt a altres festes menys “contaminades” com el Misteri d’Elx o les festes de Moros i Cristians.

Respecte a RTVV, segurament haguérem d’haver sigut més ferms en la defensa de les nostres ràdio i televisions públiques. Haver reivindicat la valencianitat de la cadena. Tanmateix, cal recordar que ho teníem tot en contra. Un llindar del 5% per accedir a les Corts Valencianes fet aposta per impedir l’accés dels nacionalistes, uns membres de l’oposició del consell d’Administració de RTTVV acomodats i que no feien la seua feina i una TV3, en la nostra llengua, si, però no valenciana, que va adormir la protesta de la part de la societat que exigia més televisió en valencià.

Periodistes amb la ploma més àgil que jo ja han escrit les causes i les conseqüències de la desfeta de RTVV i no cal que ho repetisca ací. Xavier Aliaga o Francesc Viadel en parlen a bastament a La Veu del País Valencià. I com aquesta proposada desballestació de la ràdio i televisió públiques és la primera part de la desballestació controlada de la Generalitat Valenciana com bé comenta Josep Albinyana a Vilaweb Ontinyent.

Ahir, uns 100.000 valencians eixirem al carrer a tot el país per lluitar per uns mitjans audiovisuals públics lliures, en valencià i de qualitat. I els volem al nostre únic servei, al servei de tots els valencians.

I com deia una pancarta a la plaça de la Mare de Déu que la gran Amàlia Garrigós ens va fer notar des de la l’entaulat on els músics valencians, fins ara, censurats, cantaven per la nostra ràdio i televisió. “Amb Songoku vàrem aprendre a lluitar.”

Lluitem, doncs.

Imatges: Diversos moments de la manifestació i de l’acte amb músics en valencià.
Més imatges al l’àlbum de facebook: #RTVVnoestanca.

Foto 1: Capçalera de RTVV.
Foto 2: Amàlia Garrigós
Foto 3: La veu de Son Goku en RTVV.
Foto 4: Final de l’acte musical.
Foto 5: Reis Juan, Amàlia Garrigós, Toni Sales i Enric Marco.

Ecos del Cosmos: Estafes al cel

1
Segon programa de la segona temporada d’Ecos del Cosmos a Ràdio Universitat. S’han posat de moda, sobre tot a partir de l’enganyifa de Mars One, però ja existeixen des de fa temps. En el tema principal d’avui parlem dels negocis, la majoria fraudulents, que s’estant fent al voltant de l’exploració espacial, aprofitant suposats buits legals i la poca qualificació científica de la majoria dels ciutadans.

Podcast: Ecos del Cosmos, 31 d’octubre 2013

Sumari: Parlem del frau de la venda de parcel·les a la Lluna, a altres planetes i al Sol. També comentem l’estafa de la comercialització del noms d’estels. Fem un repàs a l’actualitat astronòmica, centrant-nos en el desé aniversari de l’astronàutica tripulada xinesa. Contem com es descobriren els púlsars i la injustícia que es va fer amb la seua descobridora. Recordem l’eclipsi de Sol del diumenge dia 3 de novembre i la vinguda del cometa Ison. Finalment, definim el concepte Magnitud.

I la Lluna féu un mos al Sol

0

Tal com estava previst, aquest diumenge la Lluna ha tapat lleugerament el Sol. En el moment exacte, a l’hora de la picadeta i una miqueta abans del dinar, el disc del Sol ha abandonat la seua circumferència quotidiana amb l’ajuda de la Lluna, primerament amb una pessigada i després amb una mossegada sencera. Un esdeveniment molt poètic, potser, però que evidència la poderosa arma de la mecànica celeste que ha tornat a preveure, de manera exact, l’alineament de la Terra, la Lluna i el Sol. L’Univers pot ser infinit però és comprensible.

Ha estat un dia magnífic per observar el trànsit de la Lluna per davant del Sol, sense núvols i amb el cel ben blau. Tanmateix un calor prop dels 30 graus més propi de l’estiu ens ha fet suar la gota gorda tenint cura dels telescopis i de les càmeres.

La terrassa de Ca les Senyoretes a Otos ha estat el lloc ideal d’observació amb la mole familar del Benicadell com a fons del decorat. Els diversos telescopis presents, amb els filtres solars adequats, han permés als clients de la casa gaudir de l’eclipsi minúscul. Els xiquets, sobretot, s’han sorprés molt i, com sempre sol passar, han fet les preguntes més interessants.

I si el lloc ha estat magnífic per observar, el dinar ha estat espectacular. Com que estem en temporada de bolets l’ama de la casa, Assumpció, ens ha oferit un dinar a base de bolets, del qual, unes hores després encara roman la flaire en les narius.

Mentrestant a l’Àfrica Central els diversos grups d’observadors preparaven les seues càmeres per captar l’eclipsi i retransmetre’l al món. A hores d’ara no he vist cap foto decent de la fase de totalitat. L’oratge no els era molt favorable. No obstant això, vos pose una imatge obtinguda a Uganda.

Vídeo: Time Lapse de l’eclipse de Sol del 3 de novembre 2013. Canon 1000D amb Zoom 300 mm i filtre mylar. Conjunt de 23 fotografies. Temps: des de 13:14 a 14:27. Enric Marco.

Imatge: Totalitat a Àfrica. Janne Pyykkö des de Gulu, Uganda.

El cel de novembre de 2013

1
El mes presenta dos esdeveniments astronòmics importants: l’eclipsi de Sol del diumenge 3 i l’arribada a l’interior del Sistema Solar del cometa ISON a final de mes.

El planeta Saturn ens abandona temporalment en les lluïssors del capvespre. En aquesta zona del cel, però, continua ben visible el planeta Venus. Llum constant i blanca que romandrà ben bé dues hores visible després de la posta del Sol en direcció al sud oest. Si teniu la sort d’observar-lo amb un telescopi podreu admirar les seues fases semblants a les de la Lluna. Aquestes són causades per l’enllumenat lateral per la llum solar. Aquest fet només es pot explicar si Venus gira al voltant del Sol. Galileo Galilei ho descobrí l’any 1610 i això el convencé que el Sistema Solar està format pel Sol al mig d’una cort de planetes que giren al seu voltant.

Júpiter agafa el relleu com a rei de la nit a partir d’aquest mes. Si a primers de mes surt per l’est a les 23 hores,  cap al final ho farà ja ben aviat, a les 21 hores. No tenim excusa per veure el ball dels satèl·lits jovians i traure’n boniques fotos. Desempolseu els oblidats telescopis i encareu-vos al rei de l’Olimp. No vos decebran els seus núvols canviants ni l’eterna Gran Taca Roja.

Aquest mes Júpiter es troba en la constel·lació dels Bessons, ben a prop de l’estel Pòl·lux. I si amb això encara no el trobeu al cel, la Lluna s’hi posarà al costat el dia 21 de novembre. No us el perdeu.

Mart, que es troba ara mateix als peus del Lleó i que es mou ràpidament de dia en dia, no es podrà veure eixir per l’est fins a les 3 de la matinada a principis de mes i a partir de les 2:30 a finals.

Finalment Mercuri no es podrà veure bé fins el dia 7 de novembre a les 7 del matí, poc abans de l’eixida del Sol. Es mourà ràpidament al cel. Els primers dies anirà augmentant la seua altura però després aquesta minvarà fins a reunir-se amb el planeta Saturn en una trobada molt pròxima aparent els dies 25 i 26 de novembre. Serà digne de veure.

Diumenge 3 de novembre es produirà un estrany eclipsi de Sol hídrid o mixt. La Lluna, en el seu camí pel cel taparà el cel. Però no cobrirà totalment el disc del Sol al principi del fenomen i l’eclipsi serà anular, amb un anell de llum solar al voltant de la Lluna. Tanmateix mentre la Lluna es mou en la seua òrbita i la Terra gira, la distància Terra-Lluna s’escurçarà una mica i l’eclipsi es convertirà en total.

La llàstima és que la banda de totalitat de l’eclipsi començarà prop de la costa est dels Estats Units, continuarà per l’Atlàntic, entrarà en Àfrica pel golf de Guinea i acabarà a Somàlia. No passarà prop de nosaltres, per tant. Només el podrem veure com a parcial i serà ben poca cosa. A la nostra latitud la Lluna cobrirà menys d’un 5% del disc solar. Serà ben poc però interessant de veure. D’aquest eclipsi n’he parlat extensament al meu anterior apunt, Un eclipsi de Sol minúscul.

Recordeu que cal observar l’eclipsi de manera segura. En un eclipsi de Sol la llum solar disminueix però pot encegar-nos si el mirem directament. Per això no s’ha de mirar mai directament el Sol. No hem d’utilitzar tampoc telescopis ni prismàtics sense protecció. Aquests aparells són lupes sofisticades que recullen molta llum i la concentren en un punt. Si mireu amb ells el Sol la retina del vostre ull es cremarà en menys d’un segon. I la lesió és irreversible.

Però l’esdeviment del mes que estem esperant tot l’any serà l’arribada a l’interior del Sistema Solar del cometa C/2012 S1 ISON.

El cometa va ser descobert el 21 setembre de 2012 per Vitali Nevski, Bielorússia i Artyom Novichonok, Rússia, amb un telescopi de 40 cm d’abertura de la xarxa científica òptica internacional rusa (International Scientific Optical Network) ISON.

El seu pas pel periheli està previst per al 28 de novembre de 2013 passant a només a 0.012 ua (1.800.000 km) del centre solar, és a dir a 1.100.000 km de la superfície del Sol. Per aquest fet, C/2012 S1 Ison se’l considera un cometa rasant. Passarà tan a prop de la nostra estrella que s’espera que l’intens calor solar sublime gran part dels seus elements volàtils. Serà llavors quan es faça més brillant i la brillantor siga tan gran com la de la Lluna plena. Però malauradament serà també el pitjor moment per a veure’l ja que en estar tan prop del Sol la lluïssor d’aquest no ens el deixarà veure.

Després del seu pas pròxim pel Sol, si ISON sobreviu a les forces de marea solar i al calor intens sense disgregar-se ni trencar-se, serà llavors quan podrem gaudir de debò de la vista de la cabellera i la cua o cues del cometa.

Si bé a principis del mes de novembre el cometa es troba en les proximitats del planeta Mart, en passar els dies s’anirà acostant ràpidament a l’horitzó est. El dia 18 passarà molt a prop de l’estel Spica de la constel·lació de la Verge. Una foto a les 6 de la matinada dels dos objectes pot ser molt interessant.

El dia 22 de novembre es posarà molt prop de Mercuri. Poc abans de les 7 del matí, si la cua del cometa és ja apreciable, la fotografia junt al petit planeta pot ser també espectacular.

A partir d’aquesta data serà difícil observar el cometa ja que s’endinsarà en les lluïssors del Sol. Com ja he dit abans, el dia 28 passarà per darrere de la nostra estrella i caldrà esperar unes hores per veure si sobreviurà a l’encontre. Si ho fa, si que el podrem considerar el cometa del segle.

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Fase Mes Dia Hora
Lluna nova Novembre  3 13 50
Quart creixent Novembre 10 06 57
Lluna plena Novembre 17 16 15
Quart minvant Novembre 25 20 28

Si voleu obtenir més informació i un senzill mapa del cel observable del mes de novembre de 2013, podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure un mapa del firmament. I tot això gràcies al Planetari de Quebec.

Foto: Cometa C/2012 S1 Ison, Observatori d’Aras de los Olmos, per Vicent Peris i Óscar Brevià, 16 d’octubre a les cinc de la matinada.