Celebrem el XX Congrés Estatal d’Astronomia a Gandia

Aquest pont tindrem el goig de celebrar a la seu de Gandia de la Universitat Politècnica el XX Congrés Estatal d’Astronomia.

En aquest congrés les diverses agrupacions astronòmiques d’aficionats de l’estat s’aplegaran a la capital de la Safor amb l’objectiu de posar en comú les experiències en divulgació i investigació que realitzen els amateurs a aquesta ciència però també els professionals en treball conjunt amb ells.

L’origen d’aquest congrés es remunta a l’any 1976. Des de llavors se celebra amb periodicitat bienal en diferents llocs de l’estat elegits per les associacions assistents. En un primer moment va rebre el nom de Jornades Nacionals d’Astronomia, denominació que duraria fins a 1992. A partir d’aquest moment seria conegut com Jornades Estatals d’Astronomia fins a 2004, i des de llavors s’ha emprat el títol actual de Congrés Estatal d’Astronomia.

La informació completa del congrés es pot veure a la seua pàgina web: www.congresoastronomia.es on podem anar a l’agenda de cada dia.

Enguany l’organització ha anat a càrrec de l’Agrupació Astronòmica de la Safor i desitge des d’aquesta pàgina tots els èxits en l’organització que sé que serà perfecta. Si esteu per Gandia podríeu acostar-vos a veure les exposicions o les diverses activitats programades.

Aniré contant coses i posant fotos dels actes.

El cel de desembre de 2012

La fredor s’ha instal·lat i amb ella ha tornat el cel ras que permet una visió clara del firmament. Les pluges passades han netejat l’atmosfera i el nostre país torna a ser lliure de núvols.

La tardor s’acaba a final de mes i al desembre les més belles constel·lacions celestes es faran presents a les hores còmodes del capvespre. Orió, els dos Cans, Auriga, Taure, amb les seues nebuloses i cúmuls estel·lars ens poden donar hores d’observació amb el telescopi o amb uns prismàtics amb trípode per evitar el moviment. No us perdeu l’espectacle d’admirar la Nebulosa d’Orió o els cúmuls d’Auriga.

Fins a cinc planetes seran visibles a ull nu durant aquest mes. Tanmateix la majoria ho seran a la matinada i caldrà veure’ls ben d’hora.

Mart es podrà observar només uns 6 graus per damunt de l’horitzó sud-oest un poc temps després de la posta del Sol. Com ja passa des de fa setmanes, Mart anirà movent-se sobre el cel cap a l’est fent l’efecte que no es mou pel firmament. El seu període de visibilitat serà d’unes dues hores després d’amagar-se el Sol. Ara bé, no cal que feu molt d’esforç per veure’l ja que realment no paga la pena. Actualment es troba prop del punt de la seua òrbita més llunyà a la Terra amb la qual cosa amb qualsevol telescopi d’aficionat només serem capaços de veure un puntet brillant sense taques de relleu ni casquet polars. Caldrà esperar que torne a veure’s bé d’ací un any almenys.

La visibilitat de Mercuri, per contra, serà màxima aquest mes. El planeta fugiser, difícil de veure al cel, es deixarà veure molt bé a la matinada cap a l’est-sud-est, unes dues hores abans de l’eixida del Sol. Aquesta serà la millor vista del planeta d’enguany. Això si, cal alçar-se de bon matí, per admirar-lo en la constel·lació de la Balança.

El 4 de desembre Mercuri es trobarà en el punt de màxima elongació oriental, és a dir, la separació entre Mercuri i el Sol serà màxima, arribant a allunyar-se del Sol fins a 25 graus.

L’observació de Mercuri a l’alba serà possible fins el 21 de desembre en que el planeta comence el camí cap a la direcció solar i desaparega dins de la fulgor solar.

Per cert, fa pocs dies s’ha detectat gel d’aigua en l’interior d’alguns cràters situats en les zones polars de Mercuri mitjançant observacions fent servir la sonda Messenger, actualment en òrbita al voltant del primer planeta.

El resplendent Venus també brilla en el cel de l’horitzó est. A principi del mes, dues hores i mitja abans que isca el Sol, el podrem veure. Situat a la dreta de Mercuri i més baix que Saturn, també es troba a la constel·lació de Balança. A destacar: una fina Lluna decreixent es situarà junt al planeta la matinada del dia 11 de desembre, oferint un espectacle molt bell i digne de foto.

Saturn serà el rei de la segona part de la nit. De matinada el podreu veure en la constel·lació de la Verge, on s’hi ha estat des de fa ja tres anys. Aquesta situació va a canviar aquest mes i el planeta començarà a moure’s pel cel a partir del dia 7 de desembre. I en uns pocs dies Saturn entrarà en la constel·lació de la Balança. Per si no el trobeu al cel, la nit del dia 10 de desembre la Lluna s’hi situarà ben a prop.

El tres planetes Mercuri, Venus i Saturn, des de l’horitzó est cap a amunt, formaran una línea recta de planetes en les últimes hores de la nit, cap allà les 7 del matí, abans de l’eixida del Sol, en la primera quinzena del mes.

Actualment Júpiter és el rei de la primera part de la nit. Ara mateix es troba prop de l’ull roig del Taure, Aldebaran i del cúmul estel·lar de les Hiades i és una meravilla  visual del mes. La nit del 25 de desembre, dia de Nadal, la Lluna s’hi afegirà a la festa situat-se just al costat dret del planeta. Aquest tipus de conjunció és molt usuals i el passat mes de novembre ja en vàren veure dues.

Al telescopi, com sempre, el planeta gegant és un goig de veure, amb la seua cort dels quatre satèl·lits galileans, i el dia de Nadal podeu veure-ho en família…..

Recordeu, també, que l’hivern començarà el pròxim 21 de desembre a les 12:12 h. hora local. A partir d’aquell dia començarà finalment a créixer la durada del dia.

Com a notícia rellevant caldria destacar que entre els pròxims dies 6 al 9 de desembre l’Agrupació Astronòmica de la Safor acollirà el XX Congrés Estatal d’Astronomia a les instal·lacions de la seu de la Universitat Politècnica de València a Gandia. Els astrònoms aficionats de tot l’estat, molts d’ells de Catalunya, s’acostaran a la capital de la Safor per compartir experiències en nombroses activitats. Si esteu per ací, podríeu acostar-vos.

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Fase Mes Dia Hora
Quart minvant Des 6 16 31
Lluna nova Des 13 9 41
Quart creixent Des 20 6 19
Lluna plena Des 28 11 21

Si voleu obtenir més informació i un senzill mapa del cel observable del mes de desembre de 2012, podeu punxar aquest enllaç. Pertany al Planetari de Quebec i el mapa el podeu tindre en francés i en anglés.

Foto: Cràter Chao Meng-Fu. Les zones fosques podien tindre gel d’aigua.

Pols d’estels: 600 apunts

Va ser l’abril del 2005 quan vaig engegar l’escriptura d’aquest bloc dedicat a la ciència en general i a l’astronomia en particular.

L’escrit anterior dedicat a la conferència de Jordi Juan i Vicent Fluixà de divendres passat sobre les matemàtiques en el món de hui ha sigut l’apunt número 600 de Pols d’estels.

Com saben els meus lectors, durant aquests anys he tractat d’explicar els fenomens celestes de manera senzilla sense descurar, però, la ciència del carrer i els atacs al coneixement científic de la societat. Com se sol dir, una societat culta sempre serà menys manipulable.

Com sabeu, el tema de les retallades està arribant també a la ciència. I si en l’àmbit laboral les retallades són injustes, en la ciència i tecnologia ho són encara més ja que, a més a més, s’està destruint el futur.

I la ideologia impregna les reformes del govern central amb la pretensió d’eliminar Ciències per al món contemporani. Aquest ha estat l’últim colp. Una matèria d’introducció a la ciència comuna per a estudiants de lletres i de ciències de 1r de Batxillerat, el primer tema del qual és justament una visió moderna de l’univers. Una decisió totalment ideològica de la qual vol traure resquit algun col·lectiu marginat en el passat, com podeu llegir a l’apunt Saber ciència és perillós de l’amic Juli Peretó.

Foto: Emblema d’un cotxe Seat 600d de la web www.cartype.com

Les matemàtiques es creen o descobreixen?

Aquesta pregunta me l’he feta moltes vegades i de moment encara no he trobat a ningú que me la puga contestar…Ahir divendres vàrem assistir a la tercera conferència del cicle “La ciència i la tecnologia des de la Safor: una finestra oberta“, organitzada per Joaquin Grau del CEIC Alfons el Vell de Gandia.

La sala del segon pis de la Casa de la Cultura “Marqués de González Quirós” es va quedar menuda per acollir la conferència que sota el títol “Matemàtiques en la societat de hui: Entre el centre i la frontera” impartien el catedràtic de matemàtiques de l’IES Jaume II el Just de Tavernes, Vicent Fluixà, i el professor de matemàtiques a la Universitat de València i alcalde de Tavernes, Jordi Joan.

El públic entre el qual hi havia també alumnes, professorat, i companys dels conferenciants, omplia de gom a gom la sala, que va haver d’obrir les portes perquè la gent del passadís pogués escoltar la dissertació, molt divulgativa i adaptada a gent no especialista, sobre el món de les matemàtiques i on es va demostrar que qualsevol activitat, fins i tot les menys impensables, tenen i necessiten d’aquesta ciència.

El titol de la xerrada reflectia clarament l’ambit del debat: la matemàtica està al centre de totes les ciències bàsiques, per suposat, però també en la majoria de les ciències socials, com ara economia, empresarials, magisteri. Però també està a la frontera del coneixement i cada dia s’enfronta a nous reptes.

Jordi Joan comença definint el perfil d’un matemàtic, una persona que sap anar a l’arrel del problema, que no es distrau anant per les branques. El matemàtic és una persona amb el cap ben moblat i estructurat, afegiria jo.

És una professió sense pràcticament atur, i lluny del tòpic que fer matemàtiques només serveix per donar classe. Els matemàtics estan molt valorats a tot arreu. Als EEUU es calcula que la demanda d’aquests professionals pujarà un 10%.

Jordi Joan, que ha fet alguna estada d’investigació a Alemanya, llegí un fragment d’una entrevista a un director d’un centre de recerca alemany en que elogiava la contractació de matemàtics espanyols i portuguesos.

I és que, com comentà Jordi Joan, l’estat està gastant-se milers de milions d’euros en formació a les universitats per a que els professionals ben formats se’n vagen fora i augmente els ingressos de les empreses d’allà. Una irresponsabilitat del govern espanyol que ha deixat la recerca a l’estat de la mà de Déu, dic jo.

Tots seriem capaços de dir noms de cantants o esportistes però pocs sabriem dir noms de matemàtics famosos. Ens posà el cas de Grigori Perelman, guanyador de la medalla Fields, l’equivalent del Nobel per a matemàtics, i un dels premis del milió de dòlars per resoldre la conjetura de Poincaré. De personalitat difícil ha rebutjat els dos, tot dient que no volia ser la mona del circ.

Altre matemàtic destacat per Jordi va ser Francisco Álvarez Molina, antic director de la borsa de Paris i que fart del rumb que porta l’economia mundial ara propunga l’economia del be comú. Participava en el programa No és un dia cualquiera de RNE, fins que els nous dirigents de l’ent RTVE van decidir defenestrar-lo. Us recomane el seu bloc No le digas a mi madre que trabajo en bolsa i els seus àudios La bolsa y la vida.

Vicent Fluixà ens parlà de l’ensenyament de les matemàtiques en ESO i Batxillerat i com les hores dedicades a la matèria s’han mantingut malgrat la multitud de plans educatius que s’han succeïts al llarg dels últims 30 anys, des del pla general d’educació del 1973 a la LOGSE, passant per la LOCE, LOE, etc… i les reformes que pretén el ministre actual…

Respecte a la Universitat, Jordi Joan parlà de la reducció de les matèries de matemàtiques en les ciències bàsiques que han passat a ser pràcticament receptaris com s’esdevé a les carreres tècniques com Enginyeria, Camins, etc, per exemple.

Vicent Fluixà i Jordi Joan comentàren com l’ensenyament de les matemàtiques s’ha anat adaptant a les noves TIC i ens detallà, amb interessants exemples, diversos utilitats informàtiques gratuïtes i de pagament per a treballar en classe. Parlà de Jomlaa, de moodle, de derive, mathematica i Mablab. Vicent ens mostrà l’ús de Geogebra, potent programari lliure per ensenyar matemàtiques. Impressionant. Ja m’hagués agradat aprendre el significat de les successions i els límits amb una eina tan potent.

La darrera part de la conferència es dedicà a parlar del Nombre d’or que dóna la proporció perfecta.
Ens contà com construir-lo geomètricament, i com el podem trobar als monuments grecs com el Partenó a Atenes, en les proporcions de les targetes de crèdit, en el DNI i en el SIP sanitari. I com a partir d’ell es pot generar una espiral d’or i l’angle d’or de 137.5º.

Aquest Angle d’or resulta que és l’angle que formen les branques d’un arbre en creixer per optimitzar les llum del sol. L’evolució sempre en marxa….

La xarrada, que ja durava dues hores, acabà amb un vídeo espectacular en que es veia com es generava, a partir del nombre d’or, tota la disposició de les llavors d’un girasol….

La secció de preguntes començà. I jo vaig fer la pregunta del principi:

Jordi, tu que creus que les matemàtiques es creen o es descobreixen?

Jordi pensa que realment les matemàtiques estan en la natura i que cal un matemàtic per descobrir-les.

Emili Morant, matemàtic i blocaire, també intervingué remarcant la visió platònica de les matemàtiques dels conferenciants.

Finalment el moderador, dirigint-se a l’alcalde de Tavernes, constatà l’escasesa de polítics matemàtics. I aquest respongué: un matemàtic té la particularitat que sap que una acció porta una conseqüència i això molts polítics de hui en dia no ho saben.

Fotos: Moments de la xerrada. Enric Marco.