Pols d'estels

El bloc d'Enric Marco

El cràter Ausiàs March als mitjans

0

El final del mes d’octubre i el principi del de novembre han estat prolífics en notícies aparegudes als mitjans de comunicació sobre el cràter de Mercuri que, ara ja sabem, l’astrofísic David Morrison i el seu grup de treball en nomenclatura planetària van anomenar Ausiàs March i que es troba situat en la vora del major accident geogràfic del planeta, la Plana Caloris.

A finals d’octubre vaig assistir al Curs de Comunicació Social de la Ciència per a Investigadors celebrat a la Universitat Politècnica de València. En una de les xerrades, la periodista científica Maria Josep Picó, de la Càtedra de Divulgació de la Ciència de la Universitat de València, va presentar diversos exemples de notícies científiques que el seu centre havia contribuït a divulgar. I, entre altres, presentà l’article de Xavier Aliaga al Quadern del País. Maria Josep va ser qui em va fer veure que la “troballa” del cràter dedicat al poeta de Gandia seria periodísticament interessant.

Posteriorment, el 23 d’octubre, també es va parlat del cràter a la revista dominical Presència, del diari El Punt Avui. Ausiàs March, a Mercuri, és la posada en paper de l’article de Martí Crespo que aparegué a Vilaweb el 13 d’octubre.

A la revista en anglès Catalonia Today, l’article anterior va aparèixer traduït a la llengua de Shakespeare el dia 28 d’octubre.

I finalment, el dia 6 de novembre, al Diari de Girona, que segurament pertany al mateix grup editorial del diari valencià Levante, Rafel Montaner, periodista de Levante, i Alfons Petit, van publicar un nou article però destacant que també hi ha un cràter a Mercuri dedicat a Salvador Dalí, el geni de Figueres. La segona part de la notícia és un resum de l’article aparegut al diari valencià.

Poc a poc la difusió de l’existència del cràter del poeta saforenc va eixamplant-se. I d’ací a unes setmanes ho podrem llegir a altres llocs. Ja en parlarem.

Foto. Maria Josep Picó en la seua conferència. Enric Marco.

A Pedralba parlem de contaminació lumínica

0

Divendres 18 serà quan farem la primera d’una sèrie d’activitats per conscienciar als habitants dels pobles del Parc Natural del Túria que la llum artificial nocturna no és innòcua i que, a banda de furtar-nos les estrelles, afecta greument els ecosistemes. La fauna i els animals nocturns queden afectats en la seua vida natural. La primera activitat es farà a Pedralba (els Serrans) divendres 18 de novembre. Us deixe la convocatòria oficial.


Us convidem a contemplar el Parc Natural del Túria des d’una perspectiva una mica diferent durant la celebració de la jornada “Observació Astronòmica en el Parc Natural del Túria. Contaminació Lumínica“. La jornada tindrà lloc divendres que ve 18 de novembre a les 19.30 h. en la Casa de la Cultura de Pedralba, C/ Rocheta nº 2.

Programació:

1.- Comunicacions a càrrec de:

– Dr. Enric Marco Soler, Técnic Superior d’Astronomia, Departament d’Astronomia i Astrofísica, Universitat de València.

– Dr. Ángel Morales Ros, professor del Departament de Química Analítica de la Universitat de València, membre de la Junta Rectora del Parc Natural del Túria i President de la Coordinadora en Defensa dels Boscos del Túria.

2.- Observació astronòmica en La Torreta de Pedralba (Inici a les 21:00 h) de Pedralba.

Aconsellem:

  • Roba d’abric.
  • Entrepà i alguna cosa per picar.
  • Llanterna.
  • Prismàtics (opcional).

Per aparcar el vehicle particular us recomanem utilitzar el pàrquing del col·legi públic Juan Bernia.

Des de la Coordinadora en Defensa dels Boscos del Túria s’ha iniciat una campanya de conscienciació sobre la contaminació lumínica.

Entre els dies 7 a 9 de novembre lliuràrem per registre d’entrada a DEU municipis, nou d’ells amb territori en el Parc Natural, una proposta de moció sobre la “regulació de l’enllumenat exterior, l’eficiència energètica i la prevenció de la contaminació lumínica en l’entorn del Parc Natural del Túria” perquè els grups amb representació en els Ajuntaments la debaten i aproven en els plens respectius.

L’activitat que es presenta complementa la campanya de divulgació d’un problema del que no som conscients: La contaminació lumínica. Aquest tipus de contaminació no solament no deixa observar el firmament sinó que té conseqüències molt importants a nivell del comportament de la fauna nocturna.

Organitza:Parc Natural del Túria i Universitat de València.

Contacta: Parque_turia@gva.es

Foto: Cartell de l’activitat. L’aeroport de València des de la muntanyeta dels Carasols. Les línies són dels llums d’un avió aterrant. Ángel Morales.

Avui Marie Curie fa 144 anys

1
Marie Curie
Llig al bloc de la divulgadora científica Mercè Piqueras, La lectora corrent, que avui 7 de novembre fa 144 anys del naixement de Maria Skolodowska, més coneguda amb el cognom del seu marit, el francès Pierre Curie, químic com ella.Marie Curie va aconseguir dos premis Nobels. L’any 1903 li van otorgar al seu marit el de Física per l’estudi dels fenòmens de radiació descoberta per Henri Becquerel. Aquest, però, el va rebutjar si no era compartit amb la seua dona, ja que els experiments els havien fet junts.L’any 1911 va rebre el segon Nobel, el de Química, en reconeixement als seus serveis en l’avanç de la química pel descobriment dels elements radi i poloni, l’aïllament del radi i l’estudi de la naturalesa i compostos d’aquest element. Ara fa 100 anys d’aquest reconeixement, i per això mateix, enguany se celebra l’Any Internacional de la Química.Google ha volgut celebrar l’aniversari de Marie Curie amb un doddle que podeu veure com a imatge. 

 

Publicat dins de Ciència i etiquetada amb | Deixa un comentari

El telescopi espacial Hubble observa directament el disc d’acreció al voltant d’un forat negre

1

Un equip de científics, dirigits per José A. Muñoz del Departament d’Astronomia i Astrofísica de la Universitat de València, ha utilitzat el Telescopi Hubble de la NASA/ESA per observar el disc d’acreció d’un quàsar – un disc brillant de matèria que està sent lentament xuclat pel forat negre central de la seua galàxia. L’estudi fa ús d’una nova tècnica que utilitza lents gravitatòries per donar un impuls enorme a la potència del telescopi. La increïble precisió del mètode ha permès als astrònoms mesurar directament el disc i conéixer la temperatura en diferents parts d’aquest.

Un equip internacional d’astrònoms ha utilitzat una nova tècnica per estudiar el disc brillant de matèria que envolta un forat negre llunyà. Usant el telescopi Hubble de la NASA/ESA, combinades amb l’efecte de lent gravitatòria de les estrelles en una galàxia llunyana [veure 1, al final], l’equip va mesurar la grandària del disc i estudiar els colors (i per tant la temperatura) de les diferents parts d’aquest. Aquestes observacions mostren un nivell de precisió equivalent a la detecció dels grans individuals de sorra en la superfície de la Lluna.

Mentre que els forats negres són per se objectes invisibles, les forces que provoquen causen alguns dels fenòmens més brillants de l’Univers. Els quàsars – abreujament d’objectes quasi-estel·lars – són discos brillants de matèria que orbiten al voltant de forats negres supermassius, escalfant-se i emetent radiació extremadament brillant.

El disc d’acreció d’un quàsar té una mida típica d’uns pocs dies-llum, o d’uns 100 mil milions quilòmetres de diàmetre, però es troben a milers de milions d’anys llum de distància. Això significa que la seua mida aparent, vist des de la Terra és tan petita que probablement mai tindrem un telescopi prou potent com per veure la seua estructura directament“, explica José Muñoz, el científic principal en aquest estudi.

Fins ara, la petita mida aparent dels quàsars havia fet que la major part del nostre coneixement de la seua estructura interna s’havia basat en l’extrapolació teòrica, en lloc de l’observació directa.

L’equip, per tant, utilitza un mètode innovador per estudiar el quàsar: les estrelles d’una galàxia intermèdia fan de microscopi d’escombrat per observar trets en el disc del quàsar que d’una altra manera seria massa petits per veure. A mesura que aquestes estrelles es mouen a través de la llum del quàsar, els efectes gravitatoris amplifiquen la llum de diferents parts del quàsar, donant informació detallada del color d’una línia que creua a través del disc d’acreció (veieu el vídeo).

L’equip va observar un grup de quàsars distants, la llum dels quals va ser desviada per l’alineació casual d’altres galàxies situades en primer pla, produint diverses imatges del quàsar.

Els membres de l’equip van veure les subtils diferències de color entre les imatges i els canvis de color que es van dur a terme durant el temps de les observacions. Part d’aquestes diferències de color es deuen a les propietats de la pols en les galàxies que intervenen: la llum procedent de cadascuna de les imatges del quàsar ha seguit un camí diferent a través de la galàxia, de manera que els diferents colors contenen informació sobre el material dins de la galàxia. El mesurament de la manera i l’extensió de com la pols dins de la galàxia bloqueja la llum (coneguda pels astrònoms com la llei d’extinció) a aquestes distàncies és en si mateix un resultat important de l’estudi.

Per a un dels quàsars que van estudiar, però, hi ha indicis clars que les estrelles en la galàxia intermèdia passaven pel camí de la llum del quàsar [2]. Igual que l’efecte gravitacional degut a la galàxia sencera doblega i amplifica la llum del quàsar, de la mateixa manera ho poden fer les estrelles dins de la galàxia intermèdia que subtilment corben i amplifiquen la llum procedent de diferents parts del disc d’acreció al seu pas pel camí de la la llum del quàsar.

Mitjançant el registre de la variació en el color, l’equip va ser capaç de reconstruir el perfil de color a través del disc d’acreció. Això és important perquè la temperatura d’un disc d’acreció augmenta com més a prop està del forat negre i els colors emesos per la matèria calenta és més blava com més calenta siga. Això va permetre a l’equip mesurar el diàmetre del disc de matèria calenta, i representar com de calenta està a diferents distàncies del centre.

L’equip va trobar que el disc és d’entre quatre i onze dies-llum de diàmetre (aproximadament de 100 a 300 mil milions de km). Encara que aquesta mesura mostra una gran incertesa, segueix sent una mesura molt exacta d’un objecte petit a una distància tan gran, i el mètode té un gran potencial per a una precisió major en el futur.

Aquest resultat és molt rellevant perquè implica que ara són capaços d’obtenir les dades d’observació de l’estructura d’aquests sistemes, en lloc de basar-se només en la teoria“, diu Muñoz. “Les propietats físiques dels quàsars encara no estan ben enteses. Aquesta nova possibilitat d’obtenir mesures observacionals està, per tant, obrint una nova finestra per ajudar a comprendre la naturalesa d’aquests objectes.

Notes

El Telescopi Espacial Hubble és un projecte de cooperació internacional entre la ESA i la NASA.

L’estudi, titulat “A study of gravitational lens chromaticity with the Hubble Space Telescope“, apareixerà en la revista Astrophysical Journal de  l’1 de desembre . L’equip internacional d’astrònoms es compon de: José Antonio Muñoz (Universitat de València), E. Mediavilla (Instituto de Astrofísica de Canarias), CS Kochanek (Ohio State University, EUA), EE Falco (Centre Harvard-Smithsonian Center for Astrofísica , EUA) i Ana Maria Mosquera (Universitat de València i Ohio State University, EUA).

[1] La gravetat corba l’estructura de l’espai-temps, i per tant desvia els raigs de llum. Quan l’alineació és correcta, amb un objecte directament darrere d’un altre, la gravetat de l’objecte en primer pla “doblega” la llum com ho fa una lent òptica, un procés conegut com lent gravitatòria. Les lents gravitatòries es caracteritzen per produir múltiples imatges distorsionades dels objectes distants.

Els efectes més cridaner de la lent gravitatòria és l’amplificació i distorsió de la llum de galàxies distants, ja que la llum passa a través de cúmuls massius de galàxies.

Aquest efecte també es produeix a menor escala, amb les galàxies a una distància intermèdia que doblega i distorsiona la llum de quàsars distants, produint imatges múltiples que són visibles a través de la galàxia lent.

Les estrelles individuals també poden fer de lent, encara que aquest efecte, anomenat microlent gravitatòria, és molt més subtil i només pot ser detectat mesurant com l’efecte de lent augmenta la brillantor de la font.

Aquest estudi fa ús de l’efecte de microlent gravitatòria d’estrelles d’una galàxia en primer pla per estudiar el disc d’acreció d’un quàsar situat darrere d’ella. També s’utilitza la interacció de la llum quàsar i l’efecte de lent gravitatòria per explorar el contingut de gas i pols de les galàxies intermèdies.

[2] La galàxia lent en què es va observar aquest fenomen se l’anomena [WKK93] G, el quàsar es diu HE 1104-1805.

Imatge: Aquesta imatge mostra un quàsar, la llum del qual ha estat doblegat i distorsionat per una galàxia en el primer pla, que pot veure’s com una forma dèbil al voltant de les dues imatges del quàsar.

L’observació d’una de les imatges mostra variacions de color al llarg del temps. Això és causat per estrelles de la galàxia lent que creuen el camí de la llum del quàsar, amplificant la llum de diferent parts del disc d’acreció del quàsar a mesura que es mouen. Això ha permés a un equip de científics reconstruir el color i el perfil de temperatura del disc d’acreció amb una precisió sense precedents. El nivell de detall aconseguit és equivalent a estudiar grans individuals d’arena en la superfície de la Lluna observant des de la Terra.

Crèdit de la foto:

NASA, ESA i J.A. Muñoz (Universitat de València)

i del vídeo:

NASA, ESA, L. Calçada

Text a partir de la nota de premsa del Hubble Space Telescope.

 

El cel de novembre de 2011

1
De ple en la tardor hem gaudit d’uns dies esplèndids per observar el cel. Alguns ho han aprofitat per fotografiar el planeta Júpiter que continua essent el rei del cel de la nit.

Ja, poc després de la posta de Sol, el podem veure sortir per l’est. Ara mateix, Júpiter és l’astre més brillant, llevat de la Lluna. Observeu-li les seues bandes nuvoloses i el moviment constant dels seus satèl·lits. Aquests passen per davant del disc jovià i li projecten les seues ombres que són ben visibles com uns punts negres circulars.

Cap al sud-oest podeu veure la parella de planetes Venus i Mercuri. Molt poc després de la posta de Sol, a partir de les 6 de la vesprada, els podeu observar junts ben a ran de l’horitzó i durant una mitja hora o 45 minuts. Mentre van passant els dies es veuran cada vegada més alts fins el dia 15 en que Mercuri tornarà a aproximar-se al Sol mentre que Venus se’n allunyarà i serà cada vegada més fàcil veure’l. Durant tot el mes Venus no pujarà molt més de 10º i, per tant, serà necessari observar-lo des de llocs lliures de muntanyes cap al sud-oest.

El dia 26 un creixent molt fi de la Lluna es situarà entre els dos planetes. Bona ocasió per fer una fotografia al triplet amb els colors rogens del crepuscle. El dia següent tindrem la Lluna més alta i formarà una linea amb Venus i Mercuri.

Mart serà visible a la matinada cap al sud en la constel·lació de Leo. El seu ràpid moviment l’ha portat des del Pessebre en Cancer, on estava a principis d’octubre, fins a Regulus, als peus del Lleó. Des del 10 al 14 d’octubre es trobarà molt prop d’aquesta estrella formant un duet còsmic al cel. Bon moment per a una altra foto… El dia 19 de novembre la Lluna formarà amb els anteriors un bonic triangle.

Saturn s’alça unes dues hores abans del Sol en direcció sud-est. Actualment es troba situada prop de l’estrella α Virgo, Spica, i als quals s’unirà el dia 22 de novembre la Lluna minvant molt fina.

Novembre és també el mes de les Leònides que tan bon record em porten. L’any 1999 vaig observar una autèntica tempesta amb més de 500 meteors a l’hora. Malauradament la nit del 17 al 18 la Lluna estarà situada en Cancer, just al costat de Leo, i per tant, dificultarà l’observació dels meteors.

Cal destacar que es preveu que l’asteroide 2005 YU55, amb uns 400 metres de diàmetre, passarà a només 340000 km de la Terra. Aquesta distància és menor que la separació Terra-Lluna. La nit del 8 al 9 de novembre, a les 00:28 d’hora local, el veurem com un objecte molt dèbil, de només magnitud 12, no visible a ull nu però accessible a telescopis modestos. Tanmateix en passar tan prop, recorrerà el cel a una velocitat de 15º per hora, que és més o menys la grandària d’un pam amb el braç estés. Els astrònoms asseguren que la seua òrbita no intersectarà amb la de la Terra en les pròximes centúries i, per tant, no hi ha risc de xoc amb el nostre planeta.

La Lluna presenta avui dia 2 de novembre, fase de quart creixent. El 10
serà plena, mentre que el 18 se’ns mostrarà com a quart minvant i el 25
serà finalment lluna nova.

Si voleu obtenir un senzill mapa del cel observable del mes de setembre de 2011, podeu punxar aquest enllaç. Pertany al Planetari de Quebec i el podeu llegir en francés i en anglés.

Imatge: Aquesta imatge de radar de l’asteroide 2005 YU55 va ser generada amb dades del radiotelescopi d’Arecibo en abril del 2010. NASA/Cornell/Arecibo (Cortesia NASA/JPL-Caltech).