Parlant de literatura eròtica a Prada

Mars-Comet-NASA

Feia molts anys que no pujava a la Universitat Catalana d’Estiu a Prada. Enguany se m’ha presentat l’oportunitat de reviure experiències remotes, de relacionar-nos amb tots els accents del català, de viure durant unes hores el microcosmos de la UCE.Pujarem Joan Olivares i Pep Albinyana i les respectives famílies per assistir a la Taula Redona sobre Literatura Eròtica el dimecres 17 d’agost. Cinc guanyadors del Premi de Literatura Eròtica de la Vall d’Albaida, únic premi d’aquestes caracterísitiques a la península ibèrica, s’aplegaren a la capital del Conflent per parlar de literatura.

Minuts abans de l’encontre, però, vaig saludar Mireia Mollà, diputada de Compromís a les Corts Valencianes, que, al gimnàs, anava a parlar de la crisi democràtica al País Valencià. Un parlament curt, brillant i contundent dirigit sobretot a catalans, ja que els valencians ja ens coneixem el tema. Comentà que el Parlament valencià porta el rècord de condemnes per bloquejar la labor de l’oposició, cinc vegades pel tribunal Constitucional i una pel Tribunal Superior de Justícia.

I destacà la labor del grup Compromís i l’efectivitat de les xarxes socials per arribar a la gent.
<img style="float: left;margin: 5px" alt="" src="http://blocs.mesvilaweb.cat/blocs.mesvilaweb.cat/marco/wp-content/uploads/sites/1648/2011/09/RXJvdGljYTA

Homenatge blocaire a Estellés

Estellés

Vicent Andrés Estellés va nàixer a Burjassot un 4 de setembre de 1924 i avui hauria fet 87 anys. Ell se sentia un entre tants, un valencià més, però per a nosaltres és un dels nostres millors poetes. Un exemple de bon valencià. Un home senzill i alhora molt culte, amb un món interior immens i una gran expressivitat. Un poeta del poble, el fill del forner que feia versos. I quins versos! Quanta generositat ens brinden els seus poemes! I que fàcil ens resulta identificar-nos amb l’estellés més quotidià, amb el més reivindicatiu o amb el més tendre.

En el seu homenatge i a l’espera de la primera Festa Estellés que farem a Tavernes el 9 de setembre, en la qual participarem, us deixem un dels nostres poemes preferits:

Un poema del Llibre de meravelles, 1971, potser un dels que més significativament es parla de l’ofici familiar de forner i de com va conformar-li la manera de ser:

L’OFICI
“Lo jorn sencer tostemps sospir”. Joan Timoneda

VENIES d’una llarga família de forners
i a tu t’agradaria ser forner, com els teus,
i entrar feixos de llenya, de pinassa, en el forn,
i fer el rent, en caure el dia, com el feien,
i a mitjanit anar al forn per a pastar,
creuar amb una ràpida ganiveta la pasta,
i escombrar lentament, prendre-li foc al forn,
ficar el cap al forn, aquell infern de flames
que olia intensament als matins del Garbí,
pujar a l’alcavor, aquell calor humit.
I deixar caure el pa, aquell pa cruixidor,
i alegre, a les paneres, i tripular el forn,
fer-li créixer el foc, o fer-li-lo minvar.
Tu series forner, com ho foren els teus.
I al costat del teu pare aprengueres l’ofici,
nit a nit, dia a dia, i ara en tens l’enyorança.
Una amarga enyorança per a tota la vida
et creua el pit de banda a banda amb aquell ràpid
senyal de ganiveta que no pots oblidar.
Allò que més t’agrada, d’on et vénen els versos,
els arraps en la carn, aquells dies salvatges
quan entraves els feixos de pinassa en el forn.

Rosa Magraner i Enric Marco.

L´energia ni es crea ni es destrueix, només es paga

CL-ParcTuria

He estat uns dies al Parc Natural de Monfragüe i he tornat meravellat. A més de veure els voltors volant ben a prop, he gaudit d’un dels cels més foscos d’Espanya. Per això eren ben visibles les constel·lacions i moltes nebuloses. La Via Làctia era un camí il·luminat que travessava el firmament i, de tant en tant, alguna estrella fugaç el creuava deixant una estela al seu pas. Monfragüe és Reserva de la Biosfera i ara s´està tramitant també la seua declaració com a reserva StarLight, dins d’una campanya internacional per la qualitat dels cels nocturns.La reivindicació d´un cel fosc no és una petició només de quatre astrònoms perjudicats per la pèrdua de les estrelles sinó que comença a ser una demanda de biòlegs i conservacionistes per la repercussió de la contaminació lumínica sobre la fauna i la flora. En el medi nocturn multitud d’organismes han evolucionat per adaptar-se a l’absència de llum. Així, hi ha plantes que obrin les flors a la nit per ser pol·linitzades per papallones i insectes nocturns. I és que només el 20% d’insectes són diürns, la resta fa el seu cicle vital a la foscor. Però l’increment de la il·luminació nocturna altera la seua activitat reproductiva, fa que es concentren al voltant dels punts de llum i allí són caçats fàcilment pels seus depredadors que, en creure que hi ha molt d’aliment, proliferen més del compte.

Si atenem tots aquests efectes sobre l´ecosistema, ens sorprendrem en saber que la ciutat de València, segons un estudi de la Universidad Complutense de Madrid, és considerada la més contaminada de l´estat, tot i que es troba al costat de dos parcs naturals: l´Albufera i el Parc del Túria. Es creu que amb més llum es viu millor, que tindre´n poca és perillós i a més fa de pobres, que tindre’n molta és atractiu i ven més. Però realment aquestes idees estan totalment passades de moda. L’excés de llum blanca té un
efecte sobre el son nocturn ja que suprimeix la producció de melatonina, l’hormona necessària per a dormir bé. Els sensors de moviment poden substituir amb major eficiència els llums posats per seguretat i molts llocs d´Europa, fins i tot les zones residencials poc transitades s’il·luminen automàticament en passar algun veí. I, finalment, l’afirmació que la llum ven és falsa ja que Nova York, ciutat ben cosmopolita, no està tan il·luminada com València. A la nit, als seus carrers no es pot llegir un periòdic, cosa que a la nostra ciutat és perfectament factible.

L´excés d´il·luminació dels equipaments públics es paga dels nostres impostos i ja seria hora que començàrem a exigir als nostres ajuntaments mesures d’estalvi energètic, no només per la preservació de l´hàbitat nocturn, sinó també de les nostres butxaques, sobretot en època de crisi. Com diu Joan Manel Bullón, astrònom que gaudeix del cel fosc d´Aras de los Olmos, l´energia ni es crea ni es destrueix, només es paga.

Article publicat al Levante EMV. L´energia ni es crea ni es destrueix, només es paga, 1 de setembre 2011.

Foto: La ciutat de València des del Cim dels Carasols. En front, l’aeroport de València. Ángel Morales.