Pols d'estels

El bloc d'Enric Marco

Una nova lluna al voltant de Plutó

1

Lluna Plutó

Plutó, abans considerat l’últim dels planetes del sistema solar, i ara el prototip d’un grup de petits cossos transneptunians, ens ha anat descobrint els últims anys alguns dels seus secrets.

L’any 1978 James W. Christy, des del U.S. Naval Observatory, descobrí la gran lluna Caront al voltant del planeta nan. Aquesta lluna de 1200 km de diàmetre és una mica més menuda que Plutó i molts consideren que Plutó-Caront és un planeta doble. Amb el telescopi espacial Hubble l’any 2005 es descobriren dues petites llunes més, Nix i Hidra, al voltant del planeta i de les quals ja en vaig parlar l’any 2006.

Els astrònoms consideren que aquest zoo de satèl·lits al voltant d’un cos tan petit com Plutó és conseqüència del xoc d’un cos celeste contra el planeta nan que ha fet expulsar material cap a l’espai que finalment s’ha condensat en llunes. El mecanisme és similar al procés de formació de la Lluna que es creu és el resultat de l’impacte d’un gran cos contra la Terra fa uns 4,4 mil milions d’anys.

Així que, un grup d’astrònoms liderats per Mark Showalter, de l’Institut SETI, que ha dirigit aquest programa d’observació amb el Hubble, va pensar que potser també hi havia un anell al voltant de Plutó causat per material expulsat pel bombardeig meteorític.

El programa d’observació de Plutó amb el telescopi espacial Hubble es va realitzar entre juny i juliol d’enguany. I la sorpresa ha estat no descobrir cap anell i en el seu lloc observar una nova lluna, anomenada temporalment P4 (de Plutó 4, quarta lluna de Plutó).

P4 és la més petita de totes. Només té un diàmetre d’uns 13 a 34 km i la seua òrbita està entre les òrbites de Nix i Hidra.

Trobe impressionant que les càmeres del Hubble ens hagen permés veure un objecte tan petit tan clarament, des d’una distància de 5 mil milions de quilòmetres“, ha afirmat Mark Showalter, de l’Institut SETI.

Aquest descobriment és molt important per a la missió New Horizons de la NASA, que arribarà al planeta nan Plutó el 2015. La missió ha estat dissenyada per conéixer millor els móns que es troben als límits del sistema solar. La troballa del nou satèl·lit serà fonamental per a la planificació de l’encontre pròxim amb la nau enviada des de la Terra.

Es tracta d’un descobriment fantàstic“, ha afirmat Alan Stern, investigador principal de la missió New Horizons. “Ara que sabem que existeix una altra
lluna en el sistema de Plutó podrem programar observacions pròximes
durant el nostre pas
“.

P4 va ser primerament vist en una fotografia presa per la càmera 3 de gran camp del Hubble (Wide Field Camera 3) el 28 de juny. La troballa es va confirmar en altres fotografies dels dies 3 i 18 de juliol. Un punt brillant es movia de la mateixa manera com es movien els punts corresponents a Nix i Hidra. L’existència d’un nou satèl·lit era ben clara. 

Foto: crèdit: NASA, ESA, i M. Showalter (SETI Institute)

Publicat dins de Transneptunians i etiquetada amb , | Deixa un comentari

Nit astronòmica: Mites i estrelles

1

Mites-estrelles

El cel està ple d’animals, alguns exòtics, d’altres més normals. Hi ha amors impossibles i molta violència. Qui ha posat totes aquestes històries al firmament? D’això en  parlaré a la xerrada que faré demà a Ca les Senyoretes, invitat per Joan Olivares. També observarem el cel amb telescopis si l’oratge ho permet. Si veniu per allí, allà ens trobarem.

Us deixe la propaganda que ha fet la casa.

Divendres 22 de juliol
NIT ASTRONÒMICA
Ca les Senyoretes
Otos (La Vall d’Albaida)
amb el doctor
ENRIC MARCO

21:30 OBSERVACIÓ TELESCÒPICA DE SATURN

22:30 SOPAR

24:00 XARRADA: MITES I ESTRELES

OBSERVACIÓ A ULL NU: IDENTIFICACIÓ DE LES CONSTEL·LACIONS

Reserves
962358032
620588724

 

Figura: Taure per J. Hevelius (1690).

En el 189è aniversari de Mendel

0

Mendel

Segons m’avisa Google, avui és el 189è aniversari de Gregor Johann Mendel (20 juliol, 1822 – 6 gener, 1884). Durant la seua vida va ser un religiós agustí i naturalista i professor de l’escola elemental de Brno, en aquells anys a l’imperi austrohongarés i ara repúbica txeca. Se’l considera, amb raó, el pare de la genètica pels seus experiments amb la hidridació dels pèsols de les quals va treure les lleis de la genètica o lleis de Mendel.Ací podeu llegir (en anglés) la seua obra cabdal Versuche über Plflanzenhybriden (“Experiments d’hibridació en plantes”) i l’obra els Principis de l’herència de W. Bateson, publicat el 1909.Altres blocaires en poden parlar molt més i millor del tema d’avui. A nivell personal, només m’agradaria recordar que l’experiment dels pèsols sempre ha estat un dels que més he admirat. Recorde quan el professor de ciències del batxillerat contà a classe els treballs de Mendel amb els pèsols. Em va sorprendre com de les coses més usuals i trivials se’n pot treure coneixement fonamental per a l’avanç de la ciència.

Mendel morí als 61 anys sense que els seus treballs transcendiren massa. Sembla que fins i tot Charles Darwin no va conèixer els seus experiments. A més a més a la seua mort l’abat del monestir cremà tots els seus papers.

No va ser fins l’any 1900 quan es redescobrí els seus treballs i se’l va començar a conéixer.

I, per commemorar l’efemèride, el cercador de Google, com fa habitualment per a altres esdeveniments rellevants, ha modificat la seua pàgina per celebrar el natalici del científic. Durant tot el dia podrem admirar aquest doddle quan busquem alguna pàgina que ens interesse.

 

Publicat dins de Ciència i etiquetada amb , , | Deixa un comentari

En poques hores l’asteroide Vesta tindrà un satèl·lit artificial

2

Dawn-Vesta

Avui està previst que la nau automàtica Dawn de la Nasa arribe a Vesta, el tercer asteroide més gran i el quart en ser descobert. Vesta té 468 km de diàmetre i la seua brillantor fa que de vegades siga visible a ull nu en llocs sense contaminació lumínica. Aquests dies, per exemple, es troba en la constel·lació del Capricorni i en les proximitats de la Lluna.

La maniobra d’aproximació de Dawn a l’asteroide la situarà en una òrbita a 16 000 km de la superfície de Vesta. Serà la primera vegada que s’aconsegueix situar un objecte humà al voltant d’un asteroide.Dawn va ser llençada a l’espai el setembre de 2007, després de molts retards i cancel·lacions. En una d’aquestes anul·lacions, fins i tot l’empresa constructora Orbital Sciences Corporation es va oferir a fer-la a preu de cost només per guanyar experiència en aquest camp. Ara Dawn ha arribat a Vesta, després d’haver sobrevolat Mart l’any 2009. Quan acabe d’estudiar detingudament Vesta posarà altra vegada els seus motors en marxa i marxarà d’ací a un any a buscar un altre objectiu, el planeta nan Ceres, que abans del 2006 era considerat el primer dels asteroides.

Foto: La nau Dawn de la NASA va obtenir aquesta imatge de Vesta el passat 9 de juliol des d’una distància de 41 000 km. Cada píxel de la imatge correspon a 3,8 km.  Crèdits de la imatge: NASA/JPL-Caltech/UCLA/MPS/DLR/IDA.

Publicat dins de Sistema solar i etiquetada amb , | Deixa un comentari

Josep Costas, astrònom i constructor d’espills

2

Costas

L’astrònom Josep Costas morí dissabte passat al seu domicili de Barcelona als 93 anys. Per als que no heu començat la passió per l’astronomia des de baix, construint-vos el vostre telescopi, potser el nom us diga ben poc però el treball de Costas va permetre que tota una generació d’astrònoms aficionats poguérem tindre el nostre primer telescopi.

Costas, des de la rebotiga del seu colmado La Fontana de Oro al carrer Aragó, cantonada Balmes a Barcelona, era un expert en el polit d’espills per a reflectors. Més de 3500 en va fer, amb uns preus molt competitius.

Però Josep Costas no era només un constructor d’espills sinó també un expert observador del cel i sobretot del Sol.

Josep Costas va néixer a Sant Celoni el 18 de gener de 1918, a uns 40 km de Barcelona. Un cel net i clar en el que la contaminació lumínica no era encara un problema. Fins els 15 anys no mostrà un especial interès per l’astronomia fins que, l’any 1933, un seminarista de nom Arturo li mostra el cel una nit de passeig. Josep queda meravellat i decidí crear l’any 1936 una agrupació astronòmica, la PDA (Pro divulgació astronòmica) en que amb un grup d’amics es dedicà a observar el cel i a construir els seus primers telescopis amb lents d’ulleres i lupes.

Va ser per aquella època, amb uns 18 anys que visitaren l’astrònom Josep Comas i Solà que vivia a la seua Villa Urània al barri de Sant Gervasi, tocant a Gràcia. Comàs i Solà, gran divulgador astronòmic, amb 1200 articles a la Vanguardia, i descobridor de 14 asteroides, s’alegrà de l’espenta dels joves astrònoms i els animà a seguir. La segona visita li portaren un sac de creïlles ja que veieren que la situació familiar de l’astrònom era de penúria. Va ser per aquella època que la mare d’un dels membres va veure en una casa d’un poble pròxim un telescopi que feia nosa als propietaris. El van comprar per pocs diners i pogueren per fi observar el cel en condicions amb un refractor de 75 mm. Josep Comàs i Solà els continua ajudant amb el seu nou telescopi però morí el desembre de 1937 per una bronconeumonia per estar massa temps observant a la fresca.

La guerra acabà i Josep tingué la sort que no el cridaren al front. La república fou aniquilada per les tropes franquistes. Aquestes, però, si que el cridaren a files durant més de dos anys. Josep, però, continuà observant des de la caserna amb telescopis improvisats.

En tornar a casa continuà amb l’astronomia, cosa que la seua família no veia de bon grat cal havia de dedicar-se a alguna cosa de profit. Va organitzar alguna exposició astronòmica al poble amb gran èxit però al cap de pocs anys el seu germà major, l’hereu, es quedà la fàbrica de pastes familiar i a ell li oferiren un colmado a Barcelona. Va ser quan es comprà el seu primer telescopi de veritat, un refractor de la marca francesa Mailhat de 110 mm d’obertura. Costà 25000 pessetes de l’any 1950.

L’any següent obria la tenda de queviures la Fontana d’Or, carrer Aragó, cantonada Balmes i es casà amb la Teresa Gual. El negoci anava molt bé, però ell s’escapava a migdia per observar el Sol encara que la cua de la clientela fora llarga. Sort de la dona que tenia…

L’any 1959 un amic el convenç per a que es fera ell mateix els espills. Al principi no se’n fiava dels telescopis refractors ja que ell tenia un Mailhat preciós, però aprengué a fer-los ràpidament i molt bé. En la rebotiga els anava fent quan no tenia clients a la tenda o fins i tot quan en tenia. Aquests clients no entenien el que feia. Durant la seua vida va fer més de 3500 espills que va vendre, a preu de cost, a milers d’astrònoms principiants de tot l’estat. Ací podeu veure el mapa amb l’ubicació d’alguns d’aquests telescopis que usaven un espill made in Costas. Jo també en tinc un, guardat en una andana, que forma part d’un telescopi que vaig fer en acabar Física. Quan puga, li faré una foto al meu primer telescopi i us el presentaré.

Les observacions diàries del Sol i el polit d’espills les va fer tota la vida conjuntament amb la venda de queviures fins que Josep Costas es jubilà el 1984. Aleshores es pogué dedicar a la passió de la seua vida.  Ja s’endinsà plenament en l’astronomia.

Tota la vida va escriure el butlletí o els diaris de la PDA, amb les seues observacions i també dels seus col·laboradors, amb anotacions precioses i dibuixos detallistes com aquesta observació de l’aproximació de Mart de l’any 1954.

Jordi Lopesino, de la revista Astronomía, l’entrevistava fa uns anys i va comprovar que calia fer-li un gran homenatge a aquest homenot que va permetre que molts ens dedicarem més fàcilment a l’astronomia observacional. Li va obrir una pàgina web, amb la seua biografia, la ubicació dels seus telescopis i la digitalització dels seus quaderns. L’any passat a la reunió del RETA 2010, a Aras de los Olmos, ens feu un repàs de la seua vida. Ja ens digué que la salut de Josep Costas era fràgil i dissabte va arribar a la seua fi.

Només em resta dir: Gràcies, Josep.

Nota: La informació sobre Josep Costas l’he obtinguda de la  web creada per Jordi Lopesino. Allí podeu trobar molta més informació detallada.

Fotos: Cosmofísica, Ángela del Castillo.

Entre palmeres i fanals

0

Fanals i palmeres

Un món del revés. Hi havia una vegada un regne on les palmeres van proliferar arreu del territori. A jardins privats, parcs públics, espais ornamenals, infraestructures viàries, edificis emblemàtics… les palmeres, de diverses espècies, van guanyar terreny. I no sols això, sinó que van esdevindre un autèntic símbol, fins i tot, eren de les poques mostres de flora incorporades al seu himne, juntament amb la murta o les roses fines («pengen les arracades baix les arcades de les palmeres»). Tanmateix, aquesta planta no era autòctona, com popularment es pensava, sinó que provenia del continent africà.

Un dia, des del sud-est asiàtic i la Polinèsia, va arribar al regne un xicotet escarabat, el morrut (Rhynchophorus ferrugineus), el qual, a un ritme voraç, va començar a devorar les palmeres amb una tàctica esfereïdora: menjant-se el seu cor. Aquest insecte preferia, especialment, la palmera canària (Phoenix canariensis) front a la datilera (Phoenix dactylifera). A més a més, prompte també hi va acudir un altre tipus de morrut (Scyphophorus acupunctatus) que afectava la pita, coneguda com atzavara (Agave americana), procedent de Mèxic i molt utilitzada en jardineria. Les palmeres afectades pel morrut perdien ràpidament el seu verd esplendor i harmònica figura, per mostrar una imatge seca i les seues palmes, completament aplanades. No es van trobar mesures de control del morrut, però en aquest regne del revés, lluny de deixar de plantar nous exemplars de palmera i optar per plantes autòctones adaptades al clima, per a cada nova obra pública contractada (rotondes, jardins, escoles) els polítics tornaven a comprar palmeres, tot sabent que moririen ràpidament. O es que les autoritats no llegien els diaris ni observaven el paisatge?

En aquest regne, les nits també es van confondre amb els dies… Per tal d´afavorir millors nivells de benestar i seguretat ciutadana —i oblidant les necessitats de la biodiversitat—, els dirigents van omplir tot el regne de fanals ben potents, la factura de les quals era pagada pels ciutadans. Les llums no només es dirigien a terra, sinó a qualsevol indret, inclòs el cel, i van aconseguir esborrar de la bòveda celeste les estrelles i constel·lacions durant les nits. Un món del revés entre palmeres i fanals.

Maria Josep Picó, Levante EMV, 9 juliol 2011.

Foto: Phoenix dactylifera. La palmera imperial, nomenada en honor de la Emperatriu Isabel d’Àustria Sissi, en el Huerto del Cura d’Elx.

Publicat dins de Cel fosc i etiquetada amb , , | Deixa un comentari

Tavernes inicia un pla d’estalvi energètic amb la disminució de fanals encesos en el casc urbà

0

Tavernes-faroles

Els governs d’alguns pobles, com Tavernes de la Valldigna, comencen a ser responsables davant la degradació ambiental causada per l’excés d’il·luminació. Ja ha començat a apagar faroles…


Des de La Veu de la Valldigna:

La regidoria de Manteniment d’Infraestructures Urbanes, que dirigeix el regidor Josep Llácer, ha iniciat un pla d’actuacions amb l’objectiu de reduir la contaminació lumínica a Tavernes i, alhora la despesa municipal en fluid elèctric.Una de les primeres mesures del nou equip de govern que presideix Jordi Juan va ser encarregar als tècnics municipals un estudi de la situació d’aquest servei en la ciutat i la platja. Com a resultat del qual, s’ha decidit apagar selectivament alguns fanals i llums de les zones lumínicament més saturades de Tavernes, com són l’Avinguda de la República de Malta i la zona urbana d’Els Sequers.

Josep Llacer, regidor de Manteniment d’Infraestructures Urbanes, ha assenyalat que “amb aquesta mesura, a banda de disminuir la contaminació lumínica de les zones més saturades de Tavernes, es produirà un estalvi en la factura elèctrica de 90 euros per fanal a l’any”. El regidor ha indicat que “aquesta és la primera fase de l’actuació i actualment s’està estudiant el realitzar accions semblants en altres zones del poble i de la platja”.

Per la seua banda, l’alcalde Jordi Juan ha assenyalat que aquesta mesura és una de les moltes que haurà de prendre el nou govern municipal dins de l’objectiu de reduir costos i també de millora del medi ambient.

El diari Levante, en la seua edició de la Safor, també se’n feia ressó. Ho podeu llegir en aquest enllaç.

Foto: Llums a la plaça de l’església de Sant Pere. Fixeu-vos com la llum incideix en les façanes a l’altura d’un primer pis. És el problema de la intrusió lumínica. La veu de la Valldigna.

Publicat dins de Cel fosc i etiquetada amb | Deixa un comentari

La contaminació lumínica del Parc del Túria als mitjans

4

CL-Parc-Turia

La nota de premsa sobre l’informe sobre els greus efectes de la contaminació lumínica al Parc del Túria que vàrem presentar la setmana passada al IV Simposi Internacional de Parcs amb cel fosc, va aparèixer ahir a la pàgina web de la Universitat de València i d’ací s’ha rebotat a multitud de mitjans de comunicació. La seua versió en castellà s’ha publicat a l’agència Europa Press i d’ací a multitud de mitjans electrònics.

Avui la nota ampliada, ja que els periodistes parlaren amb nosaltres, ha aparegut com un article d’una pàgina sencera al diari Levante-EMV. Però en aquest diari m’han assignat a mi tots els càrrecs del meu company Ángel Morales. Jo, evidentment no sóc el representant de la Universitat en el Consell Rector del Parc ni el president de la Coordinadora en Defensa del Boscos del Túria. El diari El Pais també presenta una petita columna on es fa ressó de la degradació ambiental del Parc Natural per causa de la contaminació lumínica.

Anem fent camí. Amb poc esforç i diners, molts dels problemes citats podrien resoldre’s. Només cal concienciar-se del greu problema mediambiental.

I els pròxims dies us contaré l’experiència de l’estada d’uns dies en una zona on realment es pot gaudir d’un cel ben fosc, el Montsec. Xerrades, contactes, treball però també visites culturals…

Us deixe la llista, que va augmentant, de les referències del nostre informe en la premsa en paper i electrònica valenciana.

Entrevista a Ángel Morales i Enric Marco amb Reyes Juan, Infonou 20h, Ràdio 9, 11 de juliol 2011.

Al Parc del Túria tampoc es fa de nit, L’Informatiu, 9 de juliol 2011
El nostre conciutadà Enric Marco estudia la contaminació lumínica valenciana, La Cotorra de la Vall, 9 de juliol 2011

Contaminación lumínica alta en el Parc del Túria, El País, 8 de juliol 2011
El exceso de contaminación lumínica devalúa el Parque Natural del Túria, Levante, EMV, 8 de juliol 2011

Un estudi alerta de l’elevada contaminació lumínica del Parc Natural del Túria, Web UV, 7 juliol 2011
Un estudio de la UV alerta de la elevada contaminación lumínica del Parque Natural del Turia, Europa Press, CV, 7 juliol 2011
Alertan de la contaminación lumínica del Parque Natural del Turia, Europa Press, Medi Ambient, 7 juliol 2011
Un informe advierte de la elevada contaminación lumínica en el Parque Natural del Túria, Sinc, Servicio de Información y Notícias Científicas, 7 juliol 2011
Un estudi de la UV alerta de l’elevada contaminació lumínica del Parc Natural del Túria, Vilaweb, 7 juliol 2011
Alerta de la contaminación lumínica del Parque Natural del Turia, Informativos Telecinco, 7 juliol 2011
Alertan de la elevada contaminación lumínica del Parque Natural del Turia, Las Provincias Digital, 7 juliol 2011
La UV alerta de la elevada contaminación lumínica del Parc Natural del Túria, InfoRuvid, juliol 2011, 7 juliol 2011

Foto: Fong lluminós en el cel de l’entorn del Parc Natural. Ángel Morales.

Un estudi alerta de l’elevada contaminació lumínica del Parc Natural del Túria

0

Parc-Natural-Turia

La Universitat de València adverteix de l’elevada contaminació lumínica al Parc Natural del Túria, alhora que al seu entorn, i proposa mesures de control. Els investigadors Enric Marco i Ángel Morales han realitzat un complet estudi sobre aquest espai protegit i la seua rodalia i han conclós que la pol·lució per excés de llum és molt més alta del nivell aconsellable, és a dir, dels llindars per a la protecció de la biodiversitat i l’observació del cel nocturn.

Els resultats de l’estudi es van presentar la setmana pasada al IV Simposi Internacional de Parcs amb Cel Fosc celebrat al Parc Astronòmic del Montsec, a Catalunya, el qual va tractar aquest problema tant d’Europa com d’Amèrica del Nord.

Enric Marco, del departament d’Astronomia i Astrofísica, i Ángel Morales, del de Química Analítica, a més de representant de les universitats públiques de València en la Junta Rectora del Parc Natural del Túria, i president de la Coordinadora en defensa dels Boscos del Túria, destaquen que els punts de màxima contaminació lumínica són els poliesportius públics (Paterna, Manises, Riba-roja) i privats (urbanització Lliri Groc); els centres educatius (C.P. Camp del Túria de Riba-roja, institut pròxim al riu a Manises); monuments (pont de Vilamarxant, pont de Riba-roja i, sobretot, l’església de Riba-roja); infraestructures com ara l’aeroport de Manises, la planta potabilitzadora d’aigües, les centrals elèctriques de l’Eliana i Vilamarxant i les zones industrials i serveis de l’autovia A3 i de la pista d’Ademús; i les rotondes com és el cas de la d’entrada a Riba-roja des de Loriguilla.

La zona més pròxima d’aquest espai protegit a la ciutat de València pateix especialment una il·luminació excessiva, mentre que hi ha altres llocs crítics dins del parc, com són l’Assut de la Séquia de Montcada, la depuradora d’aigües residuals Camp de Túria 2, els ponts que travessen el riu a Riba-roja i Manises/Paterna i la part d’un camí agrícola en Masia de Traver. “Tots aquests punts brillants es poden veure, fins i tot, en una fotografia obtinguda des de l’Estació Espacial Internacional el febrer passat per l’astronauta italià Nespoli”, explica Marco.

Per la seua banda, el fons del cel al bosc de la Vallesa és 22 vegades més lluminós que la muntanya del Montsec on es va dur a terme el congrés, una de les zones més fosques de Catalunya. De la mateixa manera, l’espai més fosc del Parc Natural del Túria, el bosc de la Pea, a Vilamarxant, és 3,8 vegades més brillant que el Montsec.

La contaminació lumínica és un fenomen causat per l’enllumenat que envia llum cap al cel. La pols atmosfèrica i els núvols retornen part d’aquesta llum excessiva cap a terra i, en conseqüència, el cel es fa brillant i les estrelles queden invisibles. Des de fa més d’un any, la Universitat de València està estudiant el Parc Natural del Túria, declarat en 2007 per la Generalitat Valenciana, i el seu entorn per a identificar les fonts de contaminació lumínica però, a més, des de fa uns mesos s’han desenvolupat diverses campanyes de mesura de la brillantor del cel. Per a aquest propòsit s’utilitza un instrument portàtil estàndar de mesura de contaminació lumínica (SQM-L) que permet obtenir dades ràpides i homologables. “Per a la realització de les mesures nocturnes de la lluminositat dins del Parc hem comptat amb l’ajut i col·laboració de l’Oficina Tècnica del Parc Natural del Túria, de la Conselleria d’Infraestructures, Territori i Medi Ambient, alhora que hem d’agrair el permís de l’Ajuntament de Paterna per a la utilització de la torre de vigilància del bosc de la Vallesa”, comenta Morales.

CONTROL DE L’ENLLUMENAT PÚBLIC

Els experts de la Universitat de València recomanen a les autoritats la incorporació d’enllumenats que no llancen llum amb un angle major de 0º, és a dir, per damunt de la línia de l’horitzó, com també el control de la llum excessiva, i també el consum energètic, de vies urbanes i interurbanes, monuments, centres esportius i escolars, infraestructures, etc. De fet, “els científics reunits al Montsec van instar als governs a apagar els llums monumentals entre la mitjanit i l’eixida del Sol. En alguns països les tanquen a les deu de la nit.”, apunta Morales.

D’altra banda, els especialistes consideren que, en cap cas, s’ha d’utilitzar llum blanca o blava. Segons Ángel Morales: “És un gran atraient d’insectes i modifica el comportament de tota la cadena tròfica. A més, aquests llums suprimeixen la producció de melatonina, hormona que es troba en tots els organismes vius, la concentració de la qual varia amb el cicle dia/nit. La seua síntesi a la glàndula pineal és molt sensible a canvis en la il·luminació ambiental nocturna i el seu dèficit pot produir efectes psíquics com ara insomni i depressió”.

Quant al tipus de llum, els científics aposten per aquella més càlida (groga o taronja) front a la blanca i blava, més freda. Per aquest motiu, van mostrar la seua preocupació davant la proliferació d’il·luminació per LEDs, la qual és habitualment blanca i blava. El departament d’Astronomia i Astrofísica ja va alertar sobre la degradació del Parc del Túria, amb 4.692 hectàrees repartides entre les comarques de l’Horta, el Camp de Túria i els Serrans, la passada tardor en un informe presentat a la Junta Rectora de l’espai protegit sobre les causes i els efectes de la contaminació lumínica del cel nocturn del parc natural. Ara, l’estudi es troba reforçat per la identificació de tots els punts de llum principals de contaminació, amb un gran nombre de mesures i avança les possibles solucions al gran problema ambiental. La Facultat de Ciències Biològiques de la Universitat de València va presentar també un altre informe on especificava els efectes d’una il·luminació excesiva sobre la fauna i flora del parc natural.

Més informació:

www.darkskyparks.org/index.php/symposium-2011.html

www.uv.es/cdciencia

Foto: Església de Riba-roja. La llum monumental que il·lumina la cúpula s’escapa per totes bandes i incideix en el cel del Parc, situat just al costat. Enric Marco.

 

El cel de juliol de 2011

1

Juliol-2011

En records dels 43 morts del metro de València. Ja fa 5 anys i sense responsables…

 

 

 

Ja som plenament a l’estiu. El Sol ja comença a declinar però la calor es queda. El termòmetres marquen valors pròxims a 40 graus i no saps si posar-te sota l’aigua o fugir cap al nord.

Sort que les nits son més suaus i permeten admirar el paisatge nocturn en llocs foscos en els quals encara no ens han furtat totes les estrelles.

Al juliol la constel·lació de l’Escorpí domina l’horitzó sud mentre el triangle d’estiu ja guaita clarament per l’est a la posta de sol. Veure, en la foscor, les tres constel·lacions de Lira, Cigne i l’Àguila al cel impressiona de veritat. I veure la geometria del triangle format per les seues estels principals (Vega, Deneb i Altair) em recorda la matemàtica amagada a la volta celeste.

I sobre la constel·lació veïna de la Verge continua el planeta Saturn, ara ja allunyant-se cap a l’est cada dia més de l’estrella Porrima. El dia 7 de juliol la Lluna creixent se situarà sota el planeta i permetrà, per tant, la seua identificació. I sota Spica, l’estel principal d’aquesta constel·lació, se situarà el dia 8 de juliol la Lluna creixent fent amb Saturn un bell espectacle. El dia 9 la Lluna s’alinearà amb Spica dibuixant amb l’estel i el planeta una llarga línia d’objectes lluminosos.

Caldrà, però, veure els altres planetes a la matinada, allà entre les 4:30 de matí i l’eixida del Sol. Mirant cap a l’est, Júpiter, resplendent, ja es veurà des d’abans d’aquesta hora en la constel·lació d’Àries. Però cap a aquesta hora serà quan Mart, molt a prop d’Aldebaran, a Taure, eixirà per l’horitzó est. Però el planeta roig no s’estarà quiet en el cel i, si s’hi fixeu, anira movent-se cada dia un poc cap a l’est en la direcció dels Bessons.

La Lluna minvant se situarà sota Júpiter els dies 23 i 24 de juliol, mentre que el 27 i 28 el nostre satèl·lit es posarà al costat del planeta Mart.

Aquesta meravella del cel amb tots els seues moviments ocorre a causa de la rotació de la Terra sobre el seu eix i per la translació del nostre planeta al voltant del Sol. Aquest últim gir de la Terra d’un any de durada no es fa seguint una circumferència sinó seguint una el·lipse amb la qual cosa hi ha un dia en que el Sol està més prop de la Terra (periheli) i un altre en que està més lluny (afeli). I justament serà demà dilluns 4 de juliol en el que el Sol es trobarà en l’afeli a una distància de 152102140 km.

Això poc sorprendre a alguns. En ple estiu el Sol està més lluny? La màxima insolació i el calor venen donats per la inclinació dels rajos de la nostra estrella que és màxima aquests mesos. La variació de la distància només té uns efectes menors….

El transbordador espacial Atlantis està ja preparat a la base de Cap Canaveral per a la seua última missió. El dia 8 de juliol partirà cap a l’Estació Espacial Internacional per a una missió de 12 dies. L’Atlantis portarà una tripulació de quatre persones: el comandant Chris Ferguson, el pilot Doug Hurley i els especialistes de missió Sandy Magnus and Rex Walheim.

Si voleu obtenir un senzill mapa del cel observable del mes de juliol de 2011, podeu punxar aquest enllaç. Pertany al Planetari de Quebec i el podeu llegir en francés i en anglés.

Crèdit de la foto: NASA/Kim Shiflett

Publicat dins de El cel del mes i etiquetada amb , | Deixa un comentari