Pols d'estels

El bloc d'Enric Marco

Bon Nadal

1

Nadal 2010

Sembla talment un ornament de Nadal.

Però és ben real.Una delicada esfera de gas, fotografiada pel Telescopi Espacial Hubble de la NASA, flota serenament en les profunditats de l’espai.  La bambolla és el resultat del gas que s’està comprimint per l’ona expansiva d’una supernova. Anomenada SNR 0509-67.5 la bombolla és el romanent visible d’una poderosa explosió estel·lar al Gran Núvol de Magallanes, una petita galàxia situada a uns 160 000 anys llum de la Terra.Les ones en la superfície de la closca poden ser causades per les subtils variacions en la densitat del gas interestel·lar o possiblement impulsades des de l’interior per peces del material ejectat. La coberta en forma de bombolla de gas té 23 anys llum de diàmetre i s’expandeix a més d’11 milions de quilòmetres per hora (5 000 quilòmetres per segon).

Els astrònoms han conclòs que l’explosió va ser d’una classe especialment enèrgica i brillant de supernoves. Conegudes com de tipus Ia, aquestes supernoves són causades per una estrella nana blanca en un sistema binari que roba gas al seu estel company, adquireix molta més massa del que és capaç de suportar, i finalment explota.

Amb una edat de 400 anys, la supernova podria haver estat visible per als observadors de l’hemisferi sud cap a l’any 1600.  No obstant això, no es coneixen registres d’una “nova estrella” en la direcció del Gran Núvol de Magallanes en aquella època.  Una supernova més recent, SN 1987A, va ser observada en la mateixa galàxia l’any 1987 i segueix sent estudiada amb telescopis terrestres i espacials, incloent el Hubble.

De la nota de premsa de la NASA.

Crèdits:NASA, ESA, i  el Hubble Heritage Team (STScI/AURA)
Agraïments: J. Hughes (Rutgers University).

Publicat dins de La Galàxia i etiquetada amb , | Deixa un comentari

Bon Nadal als astronautes de l’Espació Espacial

0

ISS Nadal

Ja sabem que el nostre planeta se’ns ha fet molt i molt menut. Però ara és l’espai qui comença a fer-se també molt pròxim.I és que ara ja podem piular amb els astronautes de la missió 26 de l’Estació Espacial Internacional per desitjar-los un bon Nadal i feliç Any Nou 2011. Els podem enviar un missatge amb el Twitter per fer-los més alegre la seua estada allà dalt, on fan una volta al món cada 90 minuts.

Ells no podran tornar a casa per Nadal així que si voleu, podeu enviar-los una postal des d’aquesta pàgina web. Heu de punxar sobre un dels quatre models que hi ha per escriure-los un missatge. Heu de posar el vostre nom i el de vostra ciutat i envieu-ho, via internet i twitter, als membres de la tripulació, que són nord-americans, russos i un italià que mantenen viva la nostra única ciutat en l’espai.

També podeu fer una conversa en Twitter en anglés directament amb els astronautes en aquest enllaç.

Bon Nadal.

Publicat dins de Exploració de l'espai i etiquetada amb , | Deixa un comentari

Comença l’hivern

1
Avui, dia 22 de desembre a les 00:38, hora local, ha començat l’hivern astronòmic. El Sol, en el seu recorregut en el cel terrestre assolirà el seu punt més baix a migdia. Fixeu-vos en les ombres que llargues són en aquests dies i com d’alta està la Lluna plena. L’altura de la Lluna sobta aquests dies de tan gran que és. L’amic astrofísic Jordi Miralda ho explica clarament al seu bloc Construïm la Catalunya independent.I per desitjar-vos un bon començament de l’hivern, us pose la cancó Winter Song de Sara Bareilles, que parla d’amor en temps hivernals. La lletra en anglés està en aquesta web i la traducció en català la podeu veure ací.

 

 

Publicat dins de Sistema solar i etiquetada amb , , | Deixa un comentari

Gabriel Ciscar, el matemàtic marí

0

Gabriel-Ciscar

Demà tanca al Museu d’Etnologia i al Arqueològic d’Oliva (La Safor) l’exposició commemorativa sobre el matemàtic, astrònom, marí i també polític liberal, Gabriel Ciscar i Ciscar. Els espais expositius han estat obert des d’octubre però no he pogut visitar-los fins la setmana passada.

Gabriel Ciscar va nàixer el 17 de març de 1760 a la ciutat d’Oliva, on dominava encara el Palau Comtal d’Oliva, en una gran casa senyorial. Nebot de Gregori Maians i Ciscar, el pensador il·lustrat, va ser enviat, sense ganes, a estudiar lleis a la Universitat de València, de la qual n’era rector llavors el seu oncle Joan Antoni Maians, germà de Gregori. Va estar-hi uns anys però  la va abandonar sobtadament en ser acusat, sembla que injustament, d’uns aldarulls que solien fer els estudiants cap a Nadal per no anar a classe.

El rector el castiga tres dies confinat en el calabós  de la Universitat i el jove Gabriel, ferit en l’orgull abandona la seu acadèmica i s’enrola, amb 18 anys, en l’acabada de crear Acadèmia de Guardamarines de Cartagena.Un viatge de pràctiques el porta a Itàlia i a l’Adriàtic on calcula la posició exacta de diverses illes i les situa en els mapes. En tornar és atacat per dues naus pirates argelines, combat del qual se’n surt prou bé.

Fa un viatge a Amèrica per cartografiar zones del Golf de Mèxic però el comandament de l’armada decideix posar setge a Pensacola a la Florida ocupant finalment la ciutat.

En tornar d’Amèrica retorna als estudis a l’Acadèmia de Guardiamarines de Cartagena, on prompte esdevé professor de navegació, primer mestre en Matemàtiques, tinent de navili i Director de l’Acadèmia l’any 1788.

Segueix…

El 1887 es casa amb Ana Agustina Berenguer de Marquina i Ansoátegui, filla del virrei de Nueva España, don Félix Berenguer de Marquina, amb la qual té 6 o 7 fills dels quals només sobrevisqueren 2 filles. Ana Agustina morí jove el 1816.Però on el mèrit científic de Gabriel Ciscar es mostra ben rellevant és quan és elegit per representar la Corona Espanyola en la Congrés Internacional de Pesos i Mesures de Paris. A requeriment de les autoritats franceses al rei d’Espanya, una Reial Ordre de  Carles IV l’any 1798, comissiona Gabriel Ciscar per presidir la comissió espanyola a la convenció internacional que va definir el metre i el sistema mètric decimal. Allí va estar durant un any a Paris relacionant-se amb els científics francesos i europeus i establint nombrosos contactes que li van ser molt útils en el futur.

Torna a la vida acadèmica i, interessat en l’ensenyament i perfeccionament dels marins, escriu excel·lents llibres docents entre els quals destaca un Curso de Estudios Elementales de Marina, amb apartats d’aritmètica, geometria, trigonometria i pilotatge. Va ser curiós veure en l’exposició el pla d’estudis dels marins d’aquells temps. A part de les matèries de matemàtiques, astronomia, pilotatge, també s’estudiava francés i anglés, esgrima i ball.

Com a astrònom va desenvolupar nous mètodes gràfics, va corregir les distàncies lunars i va calcular la longitud de diverses ciutats respecte al meridià de Paris.

La Guerra del Francés va a capgirar la tranquil·la vida acadèmica del nostre matemàtic. És llavors quan es revela el seu esperit liberal i modernitzador de la societat. I això va a ser també la causa dels seus majors problemes en el futur.

El 1808 es secretari de la Junta Central de l’Exercit. El 1809 es nomenat Governador Civil i Militar de Cartagena i l’any següent Ministre de Marina. President de les Cort de Cadis, on es va redactar la primera Constitució espanyola, es nomenat el 1811 membre de la Primera Regència.

Acabada la guerra i havent tornat Ferran VII, la Constitució és abolida i Gabriel Ciscar es destituït, empresonat i finalment desterrat a Múrcia, Cartagena i finalment Oliva on va restar fins el 1820. Va ser quan va morir la seua dona. L’any 1817, però, es torna a casar amb Teresa Ciscar de la ciutat d’Oliva. Amb ella tindrà uns quants fills més.

Quan tornen a vèncer els liberals el 1820 i es restitueix la Constitució, Ciscar es alliberat, rehabilitat. Aleshores es promogut a Tinent General i forma part del Consell d’Estat.

Ferran VII, però, mai no va pair sometre’s a una constitució. Així que quan rebé l’ajut del Duc d’Angulema amb els Cent Mil Fills de Sant Lluís (que no eren tants) va tractar de fer tabula rasa amb els liberals. Gabriel Ciscar és destituït de tot i l’Audiència de Sevilla el condemna a mort. Sort d’uns amics nobles francesos que el porten d’amagat a Gibraltar.

Allí passarà els últims anys de la seua vida, amb una pensió pagada pel Duc de Wellington, vencedor de Napoleó a Waterloo. Allí escriurà el seu famós Poema Físico-Astronómico on parla de d’astronomia amb bells versos.

L’any 1829 mor a Gibraltar. No és fins el 1860 que les seues netes traslladen les seues despulles al Panteó de Marins Il·lustres de San Fernando, en Cadis, on ara mateix es poden visitar.

Foto: Estàtua de Gabriel Ciscar i Ciscar a la plaça de l’ajuntament d’Oliva. Enric Marco.

El País Valencià és l’àrea més brillant de la península

0

CL País Valencià

Un informe del Departament d’Astrofísica i Ciències de l’Atmosfera de la Universitat Complutense de Madrid (UCM) situa a la Comunitat Valenciana com “la zona més brillant de la península ibèrica”. Es tracta de l’estudi “Contaminació lumínica a Espanya 2010“, dirigit per l’investigador Alejandro Sánchez i que es basa en imatges nocturnes terrestres via satèl·lit.

Segons l’anàlisi, que estudia l’evolució per províncies de l’augment de l’emissió de llum a l’espai (1992-2007), Madrid -amb més de sis milions d’habitants- és lògicament la qual major importància té a nivell estatal. No obstant això, després de la capital d’Espanya apareixen València i Alacant en segon i tercer lloc com emissors de contaminació lumínica.

Els nuclis més poblats són els més contaminants. No obstant això, les dues grans províncies valencianes estan per davant de territoris com Barcelona, l’àrea dels quals, per exemple, duplica en cens a València i pràcticament triplica a Alacant.

Aquesta realitat no passa sense notar-se vista des del cel. L’anàlisi, basat en fotografies que amiden la intensitat de la llum, mostra un cordó lumínic sense solució de continuïtat en tot l’arc mediterrani peninsular, amb especial incidència entre València i Alacant. Malgrat la major grandària de la “taca” lumínica de Madrid, la Comunitat Valenciana emet un reflex més brillant.

Sense estrelles i amb molta despesa

Entre els efectes d’aquesta situació apareix, lògicament, la nul·la visibilitat de les estrelles des dels nuclis urbans. Però també el malbaratament en la factura de la llum; i d’això s’ha debatut, i molt, en la capital valenciana durant anys. La ciutat té concretament 92.000 fanals, una per cada nou habitants. Durant anys des de l’ajuntament s’ha utilitzat com reclam el de ser “la ciutat millor il·luminada d’Europa”; i, en conseqüència, també la de major contaminació lumínica. Així s’ha retret constantment des de l’oposició en l’ajuntament de la capital.

La crisi, finalment, ha pesat més que el factor ambiental i després de 19 anys de gestió, el consistori de Rita Barberá va decidir aquest any prendre mesures, concretament la d’apagar fanals per a reduir la factura. Una mesura que, no obstant això, es va tirar enrere uns mesos després.

En total, sota el mandat de Rita Barberá -des de 1992- l’ajuntament s’ha gastat en la instal·lació, manteniment de fanals i factura elèctrica una xifra global de 230 milions d’euros. Actualment, el consistori deu dotze milions a una subministradora per la factura de la llum.

Del diari Levante EMV. La C. Valenciana es el área ´más brillante de la península´ por contaminación lumínica. 12 de desembre 2010.

Foto: Il·luminació de l’Avinguda del Cid de València, el passat estiu. Manuel Molines

Publicat dins de Cel fosc i etiquetada amb | Deixa un comentari

El cel de desembre de 2010

2

Lluna

Desembre, el mes de Nadal i del pont més llarg de l’any, ha començat fred. Per observar el cel cal abrigar-se bé per aguantar la fredor nocturna.Júpiter continua ben viu al firmament entre la constel·lació d’Aquari i Peixos. Molt a prop d’ell podreu veure el planeta Urà que s’anirà acostant tant que, amb un telescopi i amb pocs augments, apareixerà en les proximitats del planeta gegant.

El 21 de desembre es produirà un eclipsi total de Lluna però, malauradament, no serà visible en la seua totalitat des de les nostres terres. Poc abans de la posta de la Lluna plena, que ocorrerà a les 8:17 h per l’horitzó oest, el nostre satèl·lit entrarà en l’ombra de la Terra. Des de llocs alts o llocs amb l’horitzó sense obstacles és un bon moment per obtenir belles fotos del fenomen.

I finalment el dia 22 de desembre a les 00:38 h començarà oficialment l’hivern. Però d’això ja en parlarem.

Segueix…

Els planetes comencen a veure’s en la seua plenitud al cel. Així tenim que Mercuri, sempre tan fugisser, pot veure’s aquests primers dies de desembre poc després de la posta de Sol. En les primeres fosques de la nit, uns 30 minuts després de la posta del Sol i cap al sud-oest, podreu veure un puntet brillant prop de l’horitzó. És el planeta més pròxim al Sol i per això mateix, des de la perspectiva terrestre, sempre ben pegat a la nostra estrella.

Júpiter continua, un altre mes, sent el planeta més visible. El podeu veure entre la constel·lació d’Aquari i la de Peixos ben a prop del gran quadrat de Pegàs. Prop d’ell es troba Urà però necessiteu un telescopi per veure el seu petit disc. Els últims dies de l’any i els primers del 2011 els dos planetes estaran tan junts que es podran veure en el mateix camp d’un ocular de pocs augments. És a dir, si mirem amb un telescopi Júpiter amb els seus satèl·lits, podrem també veure, quasi perpendicularment a la línea que formen Ió, Europa, Ganímedes i Cal·listo, el petit disc blavenc d’Urà.

Saturn, en la constel·lació de la Verge, es veu a la matinada. Amb Venus, més prop de l’horitzó, i amb l’estel Spica, l’estel més brillant de la Verge, al mig dels dos planetes, forma un bell trio d’objectes celestes. El dia 31 de desembre un petit minvant de Lluna es trobarà amb el planeta de la deesa de la bellesa, Venus.

El dia 21 de desembre es produirà un eclipsi total de Lluna però aquest no serà visible des de les nostres terres. A les 7:35 h d’aquest dia, poc abans de la posta de la Lluna  que ocorrerà a les 8:17 h per l’horitzó oest, el nostre satèl·lit entrarà en l’ombra de la Terra. Situats a llocs alts o llocs amb l’horitzó sense obstacles podeu tractar d’obtenir belles fotos del fenomen.

La Lluna estarà en fase de nova el dia 5 de desembre, serà quart creixent el 13, plena el 21 i quart minvant el dia 28 de desembre.

Si voleu obtenir un senzill mapa del cel observable del mes de desembre de 2010, podeu punxar aquest enllaç. Pertany al Planetari de Quebec i el podeu llegir en francés i en anglés.

Foto: Eclipse de Lluna. Foto obtinguda per estudiants d’astronomia al AGS (Alssundgymnasiet i Sønderborg) de Dinamarca, el 3.-4- Març 2007. Càmera: Canon EOS10 amb ASA 800.

Publicat dins de El cel del mes i etiquetada amb , | Deixa un comentari

Brian Marsden, in memoriam

0

Marsden

Álvaro López, membre del departament d’Astronomia i Astrofísica i de l’Observatori Astronòmic de la Universitat de València, treballa de fa anys en la detecció i en la determinació d’òrbites d’asteroides. Des de l’amistat ens parla de les seues relacions amb Brian Marsden així com de les seues qualitats humanes.


Brian Marsden (1937-2010) ha estat una figura fonamental, internacionalment reconegut pel seu treball en astrometria i mecànica celeste. Com a director del Minor Planet Center i del Central Bureau of Astronomical Telegrams va gestionar el processat i càlcul dels elements orbitals de centenars de milers d’objectes.

El seu treball va obrir també la col·laboració amb els astrònoms aficionats, que contribueixen significativament en la millora de les dades orbitals que disposem d’asteroides i cometes. La seua bona relació amb els mitjans de comunicació internacionals li va permetre ajudar a conscienciar al públic general sobre la presència d’asteroides propers a la Terra potencialment perillosos.

Vaig conèixer al Dr. Marsden el 1989, durant un congrés sobre asteroides, cometes i meteors celebrat a Upsala. En aquells dies ja tenia contactes amb ell a través de l’enviament d’observacions d’asteroides realitzades a València, però el seu coneixement personal va ser una sorpresa molt agradable per a mi, donat el seu interès pel nostre treball i la calidesa del seu tracte personal.

Vaig tornar a veure’l el 1990, en una breu visita al Minor Planet Center (MPC) del Smithsonian Astrophysical Observatory. El seu despatx, un racó en un extrem d’un barracot de fusta, atapeit de llibres i sense quasi espai per a rebre visites, demostrava la seua senzillesa i qualitat com a persona, lluny de cap pretensió personal i dedicat completament al seu treball.

En anys successius vaig tindre nous contactes de treball i trobades ocasionals amb ell, en els quals va mantenir una actitud amable i receptiva, interessant-se sempre per les nostres activitats.

Fa ara dues setmanes em vaig interessar per ell a Boston, durant la reunió del ADASS XX. Els seus col·legues participants en el congrés em van dir que estava retirat, però que seguia en actiu, treballant des de la seua casa. Només puc afegir que ho he sentit molt i que la seua figura serà recordada i enyorada pels membres de l’àmplia i dispersa família dels cercadors i seguidors de cometes i asteroides.

Per a completar aquest record i homenatge a un personatge de la seua categoria humana i científica, els remet a que llisquen la seua biografia en les pàgines del Center for Astrophysics d’Harvard.