Pols d'estels

El bloc d'Enric Marco

Un clàssic?

4

Un clàssic

Us assegure que no conec de res els autors del llibre de 3r d’ESO de Llengua i Literatura de l’editorial Santillana, en l’edició per al País Valencià. Però alguns amics amb fills en edat escolar adolescent m’han avisat que aquest bloc que ara llegiu ha estat destacat a la pàgina 181 del llibre a l’apartat dels nous mitjans de comunicació.Aixi diu:


Punt 2. El blocs. Utilitat dels blocs.Amb tot, la diferència essencial entre un diari i un bloc és que aquest és publica en Internet, i per això qualsevol persona el pot llegir i, fins i tot, fer comentaris dels articles publicats. D’aquesta manera, amb les aportacions de tots els lectors, ajuden a la reflexió col·lectiva dels temes plantejats en el bloc…..

  • Especialistes en alguna branca professional, científica o de coneixement que fan públics els seus projectes, treballs, investigacions o simplement comentaris diversos. N’és un exemple el bloc de l’astrofísic valencià Enric Marco

Al text també s’anomena a la Banda Musical de l’Olleria que també s’allotja a aquesta casa de Vilaweb.

Bé, l’estar a un llibre de text per a estudiants d’ESO no sé com prendre-m’ho. Per una banda agrada pel reconeixement de la feina de formiga feta per la divulgació de l’astronomia. Però per altra banda, vol dir que sóc un clàssic dels nous mitjans de comunicació?

Fotografia de portada: Detall de la pàgina 181 on apareix aquest bloc al llibre. Punxeu en la foto per ampliar-la.

 

Publicat dins de Personal i etiquetada amb , | Deixa un comentari

Brian Marsden, caçador d’asteroides i cometes

0

Marsden

Amb 73 anys, ens deixava fa uns dies l’astrònom britànic Brian Marsden.  Nascut a Cambridge, Anglaterra, l’any 1937, ha dedicat la seua vida a l’estudi dels cossos menors del sistema solar: els asteroides i els cometes.

Abans de l’invent d’internet els astrònoms que descobrien un fenòmen sobtat al cel, com per exemple, una supernova, un nou cometa o un asteroide havien de comunicar-se per telèfon o telegrama a altres observatoris per avisar i confirmar l’event. La transmissió de la informació era lenta i parcial. Per centralitzar les dades  d’aquests fenòmens transitoris es creà l’Oficina Central de Telegrames Astronòmics que s’encarregà de disseminar els descobriments de manera ràpida i eficient, primerament amb telegrames i actualment amb correu electrònic.

Brian Marsden va dirigir aquesta oficina de la Unió Astronòmica Internacional (IAU) a la Universitat de Harvard des del 1986 al 2000 però la faceta més important del seu treball era l’estudi de la trajectòria de cometes i asteroides. Molts d’aquests són observats només algunes poques vegades de manera que la seua òrbita està molt mal determinada. Per això milers d’astrònoms observen els passos pròxims d’aquests cossos per millorar-ne l’òrbita, algun fins i tot des dels telescopis de l’Aula d’Astronomia a Burjassot. Amb  observacions d’asteroides suposadament nous, Marsden va predir el redescobriment de l’asteroide Adonis l’any 1977 perdut per falta de dades des de l’any 1936.

I és que Brian Marsdem va dirigir entre 1978 i 2006 el Centre per a Planetes Menors, també a la Universitat de Harvard, d’on centralitzava tota la informació sobre noves dades d’asteroides i cometes. I quan els números correlatius assignats als asteroides arribaren al 10000, va proposar assignar-li  aquest número a Plutó per fer palés que aquest cos era només un cos menor però no un planeta. Ningú li va fer cas. El destronar un planeta és molt difícil.

No va ser fins el 2006 quan Plutó va deixar de ser planeta passant a la nova categoria de Planeta Nan. La influència de Brian Marsden en la reunió de Praga de la IAU per aconseguir-ho va ser decisiva.
El Centre per a Planetes Menors li dedica aquesta pàgina: MPEC 2010-W10 : BRIAN MARSDEN (1937 Aug. 5-2010 Nov. 18)

Les llums de la nit

1

Llums-nit

El saló principal del museu municipal d’Alzira (MUMA) acull aquest dies les XII Jornades d’Innovació Educativa. Docents, pedagogs, psicòlegs i les persones interessades s’hi han aplegat per conèixer les experiències educatives de professors d’escoles de primària i secundària de tot el País Valencià.

Dimarts, després de la inauguració oficial, i presentats per Silvia Sifre, tècnica d’educació de l’Ajuntament d’Alzira, Sergi Requena i jo mateix fèiem la conferència-exposició Educar mirant al cel, en la que presentàvem les nostres experiències educatives al voltant de l’astronomia. Com vàrem dir a la ponència, l’astronomia és una eina fantàstica per introduir conceptes complexos de les ciències.  El seu ús a l’aula desperta les emocions suficients per descobrir un món d’experiències, exactitud i bellesa.

Però el més important va ocórrer a l’última part de la vesprada. És quan es va fer la Comunicació de l’experiència guanyadora del XI Premi d’Experiències d’Innovació Educativa Ciutat d’Alzira 2009 en la Categoria d’Educació Infantil i Primària.

Carmen Vargas, mestra d’infantil del C.R.A. La Ribera Alta de Sant Joanet, ens contà tot el que passà al voltant de la seua experiència Les llums de la nit. Aquest projecte articulà totes les activitats del curs 2008-2009 al voltant de l’astronomia que celebrava el seu Any Internacional.

Segueix…

Dimarts 23, després de la inauguració oficial de les Jornades, i presentats per Silvia Sifre, tècnica d’educació de l’Ajuntament d’Alzira, Sergi Requena i jo mateix fèiem la conferència-exposició Educar mirant al cel, en la que presentàvem les nostres experiències educatives al voltant de l’astronomia.

Les visites escolars d’alumnes de primària i secundària a l’Aula d’Astronomia de la Universitat de València es produeixen de manera regular. Són estades molt curtes, d’un màxim de 2 hores en les que cal motivar l’atenció presentant activitats ràpides, fàcils i sobretot didàctiques. Cal que quan marxen sàpien una mica més sobre l’Univers que quan vingueren.

Vaig presentar algunes pràctiques que funcionen sempre molt bé a l’Aula d’Astronomia per a xiquets d’infantil i primària com fer volar coets, explicar  contel·lacions usant la mitologia o simular les fases de la Lluna en tres dimensions i d’altres que no funcionen tan bé, sobretot per a estudiants de secundària. I és que en aquest cas el problema és la incapacitat per llegir textos de més d’unes quantes línies com ara el guió de l’activitat que han de fer. Això tècnicament se l’anomena manca de comprensió lectora. Que fer en aquests casos? Doncs deixar-los manipular i fer ells experiències.

Finalment vaig presentar algunes pràctiques molt fàcils de fer a l’aula per explicar fenòmens tan complicats en aparença com les bases físiques de les ones, l’espectre electromagnètic i l’espectroscòpia. Per això em va caldre uns quants CDs usats, unes làmpares de gasos i un microones.

Sergi Requena, professor de matemàtiques de l’IES Sucro d’Albalat de la Ribera  també és un apassionat de l’astronomia. Va presentar les seues experiències didàctiques amb alumnes de secundària. Té muntat tot un astut i complex sistema de fitxes per fer treballar els xiquets en grup. Utilitza l’astronomia com a eina pedagògica per fer-los entendre els conceptes d’angle, coordenades relatives i absolutes, distància i sobretot fer-los fer un treball col·laboratiu. Amb eixides nocturnes els diferents grups han de treballar uns objectius concrets i autoavaluar-se.

Però nosaltres erem només els teloners de l’actuació principal de la nit.

L’última part de la vesprada va ser omplida per la Comunicació de l’experiència guanyadora del XI Premi d’Experiències d’Innovació Educativa Ciutat d’Alzira 2009 en la Categoria d’Educació Infantil i Primària.

Carmen Vargas, mestra d’infantil del C.R.A. La Ribera Alta de Sant Joanet, ens contà tot el que passà al voltant de la seua experiència Les llums de la nit.
Aquest projecte articulà totes les activitats del curs 2008-2009 al voltant de l’astronomia que celebrava el seu Any Internacional. Jo, modestament, vaig col·laborar en algunes de les activitats i vaig rebre l’escola a principis del mes de juny del 2009 a l’Aula d’Astronomia.

Van estudiar els planetes, el Sol amb diversos instruments, simulant la forma de les galàxies, el moviment del Sol al cel amb un gnòmon, van construir un forn solar, etc… Un muntó d’experiències que va tindre el suport de tot l’equip docent del centre.
És impressionant el treball que ha fet Carmen amb els xiquets de la seua escola.  Ha aconseguit que es facen preguntes i que el C.R.A. La Ribera Alta siga amiga de la ciència.

I com ella va contar a la conferència tot començà quan després de cantar la cançó de “Sol solet”, com fan tots els matins, un xiquet preguntà el perquè de parlar sempre del Sol i no de la Lluna…

Que els nostres nens es facen preguntes. Aquest és el nostre repte com a divulgadors científics.

Fotos:
1.Carmen Vargas presentant el seu premi Les llums de la nit a Alzira. Enric Marco.
2. Conferenciants de la nit. D’esquerra a dreta, Enric, Carmen i Sergi darrere de la caixa amb totes les experiències.

En la foto Premiats de l’arxiu, Carmen Vargas es troba al mig. La foto ve del diari digital d’Alzira Elseisdoble.com

Publicat dins de IYA2009 i etiquetada amb , , , | Deixa un comentari

Sopar de bolets a Ca les Senyoretes

0

Sopar bolets

Un any més, i enguany ja era la tercera vegada, Ca les Senyoretes oferí  als seus amics el passat dissabte un magnífic sopar en el que els ingredients principals eren bolets trobats per les serres de la Vall d’Albaida.La nit començà amb una explicació de Joan Olivares i el cuiner Casimir sobre tots els tipus d’aquests fongs. Ens mostraren pebrassos, esclata-sangs (Lactarius sanguifluus i deliciousus ), fongos, fredolics, morenes, orelletes, peus de rata, rovellons i molts més, el nom dels quals ja no recorde. No sabia que la varietat fungística fora tan gran. Ens contàrem la manera de collir-los correctament. Sembla que ara els experts recomanen arrancar-los de terra ja que si es tallen amb un ganivet els bacteris tenen una via d’entrada per produir infeccions.

També n’hi havia de tòxics com ara alguns exemplars d’amanita falloides, o farinera borda. L’ingesta d’uns 30 grams d’aquest bolet és completament mortal ja que el seu tòxic destrueix el fetge. Ara bé, es pot tocar sense problema.

Després passàrem a tastar les delícioses menges d’Assumpció fetes amb bolets. El menú complet el podeu veure en aquest enllaç.

Després de fer la xerrada amb els amos de la casa fins ben avançada la nit, marxarem cap a casa amb un bon gust de boca. Que bons que estaven els bolets!

Foto: Joan Olivares i Casimir ensenyant a distingir els bolets.

 

Publicat dins de Societat i etiquetada amb , | Deixa un comentari

Tempestes de neu al voltant del Hartley 2

0

Hartley 2

Els primers resultats del sobrevol del cometa Hartley 2 per la sonda Epoxi comencen a conèixer-se. Aquesta setmana l’equip del professor Mike A’Hearn, investigador principal de la missió, ens ha lliurat una fotografia espectacular. En ella podem veure els dolls que forma el diòxid de carboni, que allumenat per la llum solar, se sublima i s’escapa a través de les esquerdes de la fràgil escorça cometària.Però l’anàlisi espectroscòpica amb llum infraroja revela que hi ha molt més per veure. I és que els dolls de CO2 arrosseguen amb ells part del gel d’aigua pura de l’escorça. Aquest gel del cometa surt en forma de grans d’una grandària de micròmetre però formant aglomerats de centímetres o desenes de centímetres. El resultat de tot plegat és que el nucli del cometa es troba, d’aquesta manera, envoltat d’una autèntica tempesta de neu permanent que no cau de dalt com a la Terra sinó de baix ja que és produïda pel cometa mateix.El Hartley 2 és molt petit ja que només mesura uns 2 km de punta a punta però el núvol de gel descobert ocupa unes desenes de quilòmetres de grandària.

L’equip d’investigadors de la Universitat de Maryland estan començant a analitzar les gigues d’informació que ha enviat la sonda Epoxi. Així que demanen estar atents per al que possiblement vindrà en molt poc temps.

Els nuclis de cometa que vaig construir a Ca les Senyoretes l’estiu passat s’assemblen molt a l’original. També si veien dolls de diòxid de carboni mentre que el gel d’aigua s’anava fonent a poc a poc al calor d’un nit de juliol.Fotos: Science@NASA

Publicat dins de Sistema solar i etiquetada amb , | Deixa un comentari

Gegantines bambolles de raigs gamma a la nostra Galàxia

1

Raigs gamma

Els raigs gamma són les partícules de la llum més energètiques. Es produeixen en els fenòmens més violents de l’Univers, com l’explosió de supernoves o en el nucli  de les estrelles.En el nostre sistema solar el Sol en produeix en el seu interior com a subproducte en la conversió de nuclis d’hidrogen en nuclis d’heli, en la que és la reacció termonuclear que dóna energia a la nostra estrella.A la Terra els raigs gamma només es produeixen en l’interior de les centrals nuclears i en ser radiacions altament ionitzants i per tant molt perilloses per a la biosfera han de ser detingudes per gruixudes capes de plom o de formigó.

El satèl·lit Fermi de la NASA està fent, des de fa dos anys, el catàleg de les fonts de raigs gamma de l’Univers. En principi, la seua missió és descobrir el misteri dels esclats de raigs gamma, descobrir com els forats negres creen dolls de material accelerat fins quasi la velocitat de la llum o veure de que està formada la matèria fosca.

Però el que els científics que treballen amb les dades recollides per Fermi no esperaven descobrir era una immensa estructura de raigs gamma tan gran com mitja galàxia.

Segueix…

Doug Finkbeiner, astrònom al Harvard-Smithsonian Center for Astrophysics (CfA) i els seus estudiants Meng Su i Tracy Slatyer estaven estudiant les dades públiques de l’instrument Large Area Telescope (LAT) de Fermi i el seu processament va desvellar les bambolles de raig gamma.

Aquesta nova estructura galàctica s’estén fins a 25 000 anys llum al nord i 25 000 anys llum al sud del pla de la nostra galàxia i s’eixampla uns 50 graus a cada costat. Els mapes creats a partir de les dades mostren una estructura tan gran com la meitat de la nostra galàxia. En la imatge que s’adjunta en aquest apunt, la nostra galàxia es veu de perfil i creua en sentit horitzontal el centre de la il·lustració, mentre que la nova estructura va cap amunt i avall amb color blanc i vermell.

En principi cal pensar que és estrany que una estructura tan destacada no s’hagués descobert abans. Però el fenomen de l’emissió difusa, una mena de boira de raigs gamma causada per diversos efectes d’interacció de la llum amb les partícules del medi interestel·lar amaguen parcialment, com boira, el fons del cel. La troballa s’ha pogut fer quan ha estat possible construir models realistes de l’emissió difusa de llum gamma i aquesta s’ha pogut substraure de les dades de Fermi.

Però què és això que surt per dalt i baix de la Galàxia? Els científics no ho saben del cert. El que està clar, diuen els autors de l’article, és que sembla que les bambolles van ser creades per una emissió relativament ràpida d’energia. I quina podria ser aquesta emissió?

En els centres d’altres galàxies s’observen dolls de material sortint a gran velocitat causades per la caiguda de material a un forat negre supermassiu.  A la nostra galàxia no s’han observat dolls d’aquesta mena però podrien haver existit en el passat i aquestes bambolles en serien les evidències.

Altra possibilitat seria un esclat de formació estel·lar. Milers d’estels formant-se simultàniament en el centre de la Galàxia, en forma de cúmuls estel·lars massius podrien haver emés suficient llum gamma per explicar la nova estructura galàctica.

Estic segur que aquest nou camp d’investigació obert donarà encara molt de si. Ja en continuaré informant.

Foto: Una estructura gegant de raigs gamma va ser descoberta pel processament de les dades de tot el cel obtingudes per Fermi entre les energies d’1 fins a 10 mil milions
d’electrons volts. La característica amb forma de doble bambolla en blanc i vermell (centre) surt del centre galàctic i s’estén 50 graus al nord i al sud del pla de la Via Làctia, que s’estén al cel des de la constel·lació de la Verge a la constel·lació de la Grua.
Crèdits: NASA / DOGC / Fermi LAT / D. Finkbeiner et al.

Publicat dins de La Galàxia i etiquetada amb , | Deixa un comentari

Contaminació lumínica al Parc Natural del Túria

0

CL Túria

L’excés de llum que emana de les ciutats de l’àrea metropolitana i que l’atmosfera projecta sobre el Parc Natural del Túria ha arribat a una situació “preocupant” per als experts en la matèria de la Universitat de València. Els  efectes nocius per a la fauna, els recursos energètics que es balafien i la pèrdua del paisatge del cel nocturn s’han posat de manifest en dos informes elaborats per diferents departaments de la Universitat, segons ha donat a conèixer la Coordinadora en Defensa dels Boscos del Turia. El president d’aquest grup ecologista, Ángel Morales, va presentar ambdós documents en l’última sessió del Consell Rector del parc i va reclamar l’adopció de mesures per part de les administracions.

El primer dels informes ha estat elaborat pel departament d’Astronomia i Astrofísica de la Universitat, que manifesta la seua “preocupació per la degradació ambiental” del parc natural “pràcticament en tot el seu recorregut” per la contaminació lumínica, és a dir, l’emissió de llum directa o indirecta a l’atmosfera d’origen artificial. Aquesta llum interactua amb les partícules en suspensió en l’aire o es reflecteix en els núvols, amb el que es forma un fons lluminós que impedeix la necessària foscor nocturna.

Aquest excés de lluminositat incideix sobre els animals “que poden ser depredats més fàcilment” i sobre les plantes, que sofreixen menor presència d’insectes pol·linitzadores. La conseqüència és “un desequilibri natural“.

Els astrònoms també alerten sobre la pèrdua del cel estrellat en l’àrea metropolitana, on només es poden veure alguns planetes i la Lluna, encara que fa temps s’apreciaven les constel·lacions i la Via Làctia mateix. La situació es considera una “pèrdua intel·lectual” perquè allunya a l’individu del contacte amb l’univers, el que és especialment negatiu en un parc natural.

El segon informe ha estat elaborat per la Facultat de Biologia. El document defineix el parc natural com un espai d’alt valor florístic i faunístic que necessita “ser preservats de qualsevol tipus d’ingerència o contaminació“. Molts dels animals vertebrats o invertebrats són “habitants de nit” i necessiten foscor mentre que la resta necessita el descans nocturn. Aquests animals poden veure “alterats i amenaçats” els seus ritmes per l’excés de llum. “La potència, la capacitat d’emissió lumínica de moltes instal·lacions és molt superior al que la naturalesa pot suportar“, diu l’informe, el que pot dur al “trencament de la cadena tròfica, canvis en el comportament territorial i de nidificació de les aus, desorientació d’aus migratòries” i altres.

Ambdós informes alerten del “balafiament energètic” que suposa la contaminació lumínica i apunten un paquet de mesures com l’ús racional de la il·luminació pública i privada, la substitució de l’enllumenat convencional per llums de sodi de baixa pressió, la supressió dels fanals de bola en l’entorn del parc, així com l’apagat d’edificis públics o rètols, l’ús de llum vermella en lloc de blanca o la creació de pantalles vegetals. També demanen que es preste especial atenció a urbanitzacions com Masia de Traver o Lliri Groc.

Els ecologistes demanen als ajuntaments i al Consell que adopten mesures correctores.

El líder ecologista Ángel Morales va remarcar en la Junta Rectora que la contaminació lumínica sobre el Parc Natural del Túria és “un atemptat contra el paisatge nocturn i la biodiversitat“. Ángel Morales forma acudeix a aquest organisme com representant de les Universitats valencianes. En la sessió va cridar l’atenció tant a la Conselleria de Medi ambient com els ajuntaments, perquè “s’esforcen a eliminar o minimitzar aquest tipus de contaminació” i va reclamar que s’adopten les recomanacions que recullen els informes. Per la seua banda, els representants de la Coordinadora es van queixar que en tres anys no s’ha avançat en molts aspectes en el parc ja que no està ni senyalitzat. A més, existeixen queixes de furts en els camps, especialment des de la major afluència de visitants al parc fluvial, pel que es van demanar que se senyalitzen com propietat privada.

La Universitat alerta de la contaminación lumínica en el Parc Natural del Túria. Article a Levante EMV Diumenge 7 de novembre 2010.

Foto:
Enlluernament causat per una lluminària situada en la proximitat del Parc. Coordinadora en Defensa dels Boscs del Túria.

El cometa Hartley al descobert

0

hartley

Ahir dijous 4 de novembre, com estava previst, la missió EPOXI de la NASA s’ha aproximat a només 700 km del nucli del cometa 103P/Hartley.

Des de 18 hores abans, la sonda ha estat enviant imatges del cometa quan només era un punt brillant en el cel envoltat per la cabellera de pols. El moment més intens ha estat el de l’encontre al voltant de les 15:00, hora europea, quan ha sobrevolat ràpidament el nucli.

Les imatges són de mitjana resolució. Les d’alta resolució encara s’han de descarregar de la nau durant les pròximes setmanes.

La visió del nucli ens suggereix un món poc cohesionat amb dos parts esfèriques amb cràters units per un cilindre central no gens crateritzat.

Destaquen els dolls de gas, segurament de diòxid de carboni, que ixen principalment de la zona esfèrica de la dreta mentre que a l’esquerra només hi ha dolls a la part de sota.

Encara no sabem els resultats obtinguts a partir de les mesures dels instruments a bord. Hauran mesurat, entre altre, els volàtils del cometa. Ja ens anirem enterant.

Foto: de la missió EPOXI

Publicat dins de Sistema solar i etiquetada amb , , | Deixa un comentari

El cel de novembre de 2010

3
Com qui no vol la cosa, ja ens trobem en la meitat de la tardor, de camí directe a l’hivern. Les constel·lacions hivernals com Orió, Ca Minor i Major i Taure acompanyat de les Plèiades ja apareixen per l’orient cap a la mitjanit aquests primers dies de novembre.Júpiter, rei de la nit, és el planeta més visible. Allà el teniu a la constel·lació de Peixos ben a prop del gran quadrat de Pegàs. Prop d’ell es troba Urà però necessitareu un telescopi per veure el seu petit disc.

Saturn en la constel·lació de la Verge es veu a la matinada poc abans de l’eixida del Sol mentre que Venus només serà visible en les primeres lluentors solars a primeria de novembre.

Però l’objecte que és i serà l’atenció mediàtica dels pròxims dies serà el cometa Hartley que en bones condicions d’observació pot ja veure’s a ull nu o ajudats per uns prismàtics.

A més a més demà, 4 de novembre, la sonda EPOXI s’hi aproximarà de valent fins que es situe a 700 km del nucli cometari. Les imatges poden ser molt interessants ja que tindrem una nova visió de prop d’un altre cometa.

Novembre és també el mes de les Leònides, pluja d’estels associades al cometa Tempel-Tuttle cap al dia 17. Aquest any, però, no seran tan espectaculars, com altres voltes, em sembla.

Segueix…

 

Júpiter, rei de la nit, és el planeta més visible. Allà el teniu entre la constel·lació d’Aquari i la de Peixos ben a prop del gran quadrat de Pegàs. No podeu dir que no el trobeu ja que a hores d’ara és l’objecte més brillant del cel. A més a més els dies  16 i 17 una lluna creixent s’hi situarà ben a prop com coronant-lo. Prop d’ell es troba Urà però necessitareu un telescopi per veure el seu petit
disc.

Saturn, en la constel·lació de la Verge, es veu a la matinada poc abans de l’eixida del Sol mentre que Venus només serà visible en les primeres lluentors solars els primers dies del mes però anirà acostant-se al planeta dels anells al llarg del mes. El dia 21 de novembre i els seguents Venus estarà ben aprop de Spica, l’estel més brillant de la Verge i aquest dos formaran junt amb Saturn un bell trio celeste. A més a més, del 30 de novembre al 3 de desembre, la Lluna s’afegirà a la festa posant en un tros petit del cel 4 lluminàries celestes.

Aquest mes de novembre és també el mes de les Leònides, pluja d’estels associades al
cometa 55P/Tempel-Tuttle que té el seu màxim la nit del 17 al 18. Després del darrer pas del cometa per les proximitats del Sol l’any 1998 la pluja d’estels associada va revifar uns anys però ara ha quedat estabilitzada al voltant d’uns 20 a 25 meteors per hora, observable en llocs foscs. Així que sembla que no serà tan espectacular, com altres voltes, em sembla. L’any passat jo només en vaig veure 2 dalt de muntanya! Proveu, de totes maneres a veure-les. Hi poden haver sorpreses i cauren més de les esperades. Només us cal estar en un cel fosc i ben abrigats. No cal cap telescopi.

El cometa 103P/Hartley s’està comportant com s’esperava d’ell. Ja és visible en bones condicions d’observació però és molt millor si ens ajudem d’uns prismàtics. Actualment està entre les constel·lacions de l’Unicorn i Ca Menor, prop de l’estel Proció. Aquestes es troben a la dreta d’Orió i a principi de mes es veuen bé a partir de la 1 de la matinada per l’est.

A més a més, demà, 4 de novembre, la sonda EPOXI (abans Deep Impact) s’hi aproximarà de valent al cometa fins que es situe a 700 km del nucli cometari. Les imatges que ja n’ha obtingut són espectaculars però demà ho seran encara molt més. Tindrem una nova visió de prop d’un altre cometa com la que vàrem tindre el 4 de juliol del 2005 quan la Deep Impact s’acostà al cometa Tempel 1 i li llançà un projectil de 360 kg per fer emergir els materials del seu interior i estudiar-los des de lluny.

La Lluna estarà en fase de nova el dia 6 de novembre, serà quart creixent el 13, plena el 21 i quart minvant el dia 28 de novembre.

Si voleu obtenir un senzill mapa del cel observable del mes de novembre de 2010, podeu punxar aquest enllaç. Pertany al Planetari de Quebec i el podeu llegir en francés i en anglés.

Foto: Cometa 103P/Hartley el 14 d’octubre 2010 des de New Mexico per Rolando Ligustri.

Publicat dins de El cel del mes i etiquetada amb , , | Deixa un comentari

Tità ens donarà sorpreses

0

Huygens

El satèl·lit més gran de Saturn és l’objecte més interessant del sistema solar exterior. Tità posseix una densa atmosfera de nitrogen. És rocós, més gran que el planeta Mercuri i a més a més s’hi han observat també rius i llacs. Però aquesta similitud amb la Terra actual només és superficial. La llunyania al Sol li confereix una temperatura d’uns 180 C sota zero i la pluja que cau i els rius i llacs són de metà líquid.

L’any 2004 la missió conjunta de NASA i ESA Cassini-Huygens soltà el mòdul Huygens en l’atmosfera titaniana i després d’una caiguda en paracaigua aterrà en la superfície. Això ens permeté coneixer els gasos que la composen i una mica de la seua orografia. Des de llavors la nau Cassini ha estat explorant el sistema d’anells de Saturn i tots els seus satèl·lits.

Fa poc Cassini detectà en un sobrevol del satèl·lit molècules pesades a les capes altes de l’atmosfera però no va poder-ne determinar-ne la naturalesa.

L’atmosfera de Tità, que va ser descoberta pel nostre astrònom Josep Comàs i Solà l’any 1908, és un tema de gran interés tant des del punt de vista físic com biològic ja que presenta gran similitud amb la primitiva atmosfera terrestre.Fa uns dies Sarah M. Horst, estudiant de doctorat de la Universitat d’Arizona, va presentar el treball que ha realitzat simulant l’atmosfera de Tità al laboratori. Va recrear els possibles processos químics que podrien estar ocorreguent en la lluna de Saturn. En la mescla creada va trobar aminoàcids i bases nucleòtides. És el primer equip que ha obtingut aquestes molècules sense presència d’aigua líquida i ha mostrat que és possible crear molècules complexes en les parts més altes d’una atmosfera. Això podria tindre implicacions per a l’estudi de la formació de la vida a la Terra. Les molècules prebiòtiques en lloc de crear-se les en una sopa primordial com sempre s’ha especulat podrien crear-se en l’alta atmosfera i caure en forma de pluja sobre la superfície.

Foto: Una còpia a mida real de la sonda Huygens al Cosmo Caixa de Barcelona. Enric Marco.

Publicat dins de Sistema solar i etiquetada amb , , , | Deixa un comentari

Nit d’ànimes a Ca les Senyoretes

0

Nit d'ànimes

Dues festes en una. Era el darrer diumenge d’octubre i després de la tradicional visita al Puig calia celebrar l’altra festa ja que també era el darrer dia del mes. La nit d’ànimes, en altres llocs Halloween (vespra de Tots Sants), se celebrava a Ca les Senyoretes amb un convidat especial: Dani Miquel, el contacançons. Després d’un bon sopar preparat per l’ama de la casa, l’Assumpció, passàrem a la terrassa on Dani Miquel i el seu grup de música tradicional, format per Rafa Solves i Josep Alcover, ens anaven a donar les postres en forma de romanços de cec.

Dani ens contà que els cecs de València n’havien de saber almenys 50 de diferents per poder cantar-los per la ciutat apart de ser cecs, és clar. Va començar amb La presó de Tibi, lloc on curiosament no hi hagut mai cap presó però si una presa construïda per presoners. La filla de l’alcaid n’estava enamorada d’un d’ells amb conseqüències funestes. És curiós que aquest romanç, convenient modificat, es pot trobar com el romanç de la presó de Nàpols o de la presó de Lleida manifestant  l’existència d’un flux de cançons de cec per tot el territori de l’antiga Corona d’Aragó.

Escoltàrem el so estrany i sau de la viola de roda que Dani descobrí quan amb Rodamóns Teatre va fer un viatge per fires medievals on va quedar-ne encisat.

Però Dani ens va mostrar també el seu treball a les escoles amb nanos menuts fent cançonetes de rima fàcil com aquesta de “Com m’agrada la Lluna i el Sol” que va encantar el públic assistent.

També tinguerem el goig d’escoltar altre instrument antic, el sacabutx, espècie de trompeta baixa usada des del renaixement.

I en la fosca, amb l’única llum d’unes animetes als faristols, les històries de por i amb el so dels instruments tradicionals el grup de Dani Miquel ens feu entrar amablement des de la vespra a la festa de Tots Sants.

Foto 1. Dani Miquel amb la viola de roda.
Foto 2. Dani Miquel amb Rafa Solves i Josep Alcover amb el sacabutx.

Nota: Us assegure que l’actuació es va fer a la llum de les petites espelmes (animetes). El flaix de la càmera, però, va posar llum on no hi havia i, per tant, les fotos  no són , en aquest cas, un reflex de la realitat. Les fotos són d’Enric Marco.

Publicat dins de Música i etiquetada amb , | Deixa un comentari