Pols d'estels

El bloc d'Enric Marco

El romanç de la Cileta i altres coses a Ca les Senyoretes

1

Cileta

Nova nit d’infart a Otos. La casa rural de la Vall d’Albaida ens oferí el passat dissabte un espectacle ben variat i intens i, a més a més, per partida doble.

Començà amb la xerrada d’Eugeni Reig, autor de Valencià en perill d’extinció i coordinador de la revista digital Infomigjorn i de Jem Cabanes, corrector i traductor de Vilaweb, que en la sala de plens del Palau d’Otos refermaren la idea que la culpa de la poca presència de la llengua popular en la llengua culta és sobretot dels mitjans de comunicació.

Però després de gaudir de les delícies de l’Assumpció, vingué la segona part de la vetllada. Ca les Senyoretes s’havia convertit en un gran estudi de cinema preparat per gravar el videoclip de l’adaptació del Romanç de la Cileta, per a promocionar el nou disc de Miquel Gil. I en el muntatge audiovisual també col·laboraven l’actor Antonio Hortelano i la cantant Bikimel.

Però hi havia un colp amagat. El director de cine Toni Canet, amic de la casa, convidà al públic que assistíem a participar en la part final del video, a la qual cosa ens apuntarem de manera inconscient un bon grapat. Tot per col·laborar amb aquests monstres artístics. Però no sabíem que actuar fora tan cansat…

Eugeni Reig ha treballat tota la vida a una gran empresa però sempre ha mantingut un amor a la llengua que l’ha fet anar apuntant, poc a poc, les paraules que van essent bandejades de la llengua popular. Aquest va ser l’origen de la seua obra més coneguda Valencià en perill d’extinció. Aquestes paraules, en el millor dels casos, han estat canviades per d’altres equivalents de l’estàndar i moltes directament de la variant barcelonina. Però de vegades directament del castellà. Com va dir un assistent del públic “de xicotet anava a menjar-me l’entrepà al rastell i ara la gent va a menjar-se el bocadillo al bordillo“. El vocabulari riquíssim que conservem als nostres pobles es va perdent per la influència dels textos escolars o per la influència nefasta de Canal 9 que com deia Reig, poden dir coses com que “Els galls
[pronunciat gais] posen ous?” com si es parlara d’alguna activitat estranya dels homosexuals. Perquè els pollastres no posen ous sinó que són les gallines qui ponen i prou. I ponen només ous.

Jem Cabanes és el corrector de Vilaweb i autor del seu llibre d’estil. Ens parlà dels diversos models de llengua. Si es va cap a una gran unificació menyspreant la llengua popular no es tenen recursos lingüístics per modernitzar la llengua i s’ha de buscar-los en llengües foranes. Això és el que li ha passat al francés que actualment està ple d’anglicismes plenament acceptats com com exemple weekend. El model anglès sembla més obert i permet modernitzar-se més fàcilment però té l’inconvenient de tindre comunitats lingüístiques molt diverses i extenses que són difícils de comprendre per a un parlant normal. Els casos de l’anglès d’Austràlia o Nova Zelanda són els més paradigmàtics.

En havent sopar ens faltava l’espectacle de cine i música. Durant tot el sopar havíem vist l’actor Antonio Hortelano, la cantant Bikimel i tot els equips de Miquel Gil i Toni Canet dansant d’ací allà preparant la gravació del videoclip del Romanç de la Cileta, que servirà per promocionar el nou disc de Miquel Gil. Tota la part interior de la casa havia estat adaptada per a la gravació aprofitant una escala interior on passaria la part més sucosa de la trama.

Toni Canet, director, Miquel Gil, cantant i Jordi Albinyana, artísta  multibanda, ens invitaren a tots a participar en la part final del vídeo. Per això abans ja ens havien recomanat quines robes
podíem portar i quines no.

La gravació es faria en un únic pla seqüència, és a dir que el romanç d’uns 4 minuts de durada es gravaria tot d’una tirada. Qualsevol petit error no es podia eliminar en el muntatge final i s’havia de repetir tot novament. Per tant, tot havia de tractar de fer-se bé directament.

Va caldre fer uns quants assajos sense gravar per veure que tot marxava bé i finalment, ja passada la 1 de la matinada començaren a fer les diverses gravacions de veritat. I en una de les inevitables pauses i descansos vàrem tindre la sort d’escoltar a la guitarra la cantant Bikimel.

El romanç de la Cileta conta les martingales de dos enamorats per estar junts amb consentiment de la mare, fins i tot. L’actor Antonio Hortelano feia de l’Estudiant, la cantant Bikimel feia de Cileta, el ballet Teleraco d’Aielo de Malferit feia el cor –a la manera de les tragèdies gregues amb túniques i ben descalces– que representava la mare de Cileta, el pintor i músic Jordi Albinyana amb dos figurants feien de grup musical d’acompanyament i, evidentment, Miquel Gil cantava i es movia d’ací i per enllà. Cap a la fi el grup d’esforçats extres que ens havíem apuntat al vídeo havíem d’entrar a ritme de rumba per a tancar l’enregistrament. Tot un comboi que ens tingué, després d’un fum de repeticions a les ordres de Toni Canet, fins vora les 5h de la matinada. Tot molt interessant però molt i molt cansat…

Nota: Podeu veure més fotos de l’espectacle a l’arxiu que acompanya aquests apunt.

Francesc Mompó també fa una crònica de la nit al seu bloc Uendos, Greixets i Maremortes:

CA LES SENYORETES I EL ROMANÇ DE CILETA DE MIQUEL GIL

Fotos: Totes les fotos són d’Enric Marco.

Això pareix l’any deu

0

Any deu

Joan Olivares narra en el bloc de Ca les Senyoretes la vetllada que ferem dissabte passat parlant del centenari de la primera fi del món anunciada.

Us deixe amb Joan que ho ha escrit amb molta gràcia…


Dissabte passat, Enric Marco delità els comensals de Ca les Senyoretes amb les seues explicacions sobre els efectes del Cometa Halley allà pel 1910. A la Vall d’Albaida gastem l’expressió “això pareix l’any deu” com a sinònim de catàstrofe. Sempre l’havíem atribuïda a l’arribada de la fil·loxera, que arrasà les vinyes valencianes per aquells temps. Tanmateix, també podria tenir el seu origen en les previsions catastròfiques per l’arribada del Cometa. Segons que ens explicà Enric, l’aproximació del Halley al sol faria que la Terra haguera de travessar la seua cua verinosa, i això acabaria amb tota la vida sobre el nostre planeta. Això provocà tota mena de reaccions. Els diaris valencians deixaren constància, per exemple, del suïcidi d’un ferroviari de l’estació Xurra de la capital. També s’ha conservat un romanç sobre el cometa “Llei”, que ens va llegir amb molt d’ofici Rosa Magraner, que té molts assos amagats en la mànega.

Segueix al bloc de Ca les Senyoretes…

Mare de Déu, el cometa ja està ací

0

Cometa Halley 1910

Mare de Déu, el cometa ja està ací. Això deia una dona de Torrent l’any 1910 en veure el cel ben roig. Encara que era un incendi que cremava al centre de la ciutat, les classes populars estaven ben preocupades per la vinguda del cometa.

D’aquestes coses, de com es va viure a la premsa de l’època el retorn del cometa Halley l’any 1910 i de la possibilitat de l’extermini de la vida a la Terra vaig parlar dissabte passat a Ca les Senyoretes. Això ja ho vaig anunciar a un apunt anterior. Un grup de selecte públic escoltava entre encuriosit i divertit les imatges i notícies recollides dels diaris de l’època que jo anava presentant. En aquell temps a les classes populars, ja ben cremades per les lleves per anar a la guerra d’Àfrica, o per la malaltia de la fil·loxera i després del míldiu, només els faltava escoltar que s’acabava el món. Potser de tot això ve l’expressió popular “Això és l’any deu”. Tanmateix les classes benestants i intel·lectuals, el màxim exponent dels quals era Stephan Zweig, estaven ben satisfetes i il·lusionades amb el canvi de segle. Podeu llegir com va anar la cosa a un apunt anterior.

En acabant la xerrada, Rosa Magraner va llegir un romanç valencià de l’època sobre el cometa. Aquest romanç sarcàstic conta el que els passà a una parella de nuvis que volien morir juntets. El recitat va ser molt aplaudit.

I després de tot acò va vindre el plat fort. Vaig construir el nucli d’un cometa. La finalitat era doble. Per una banda mostrar clarament de que està fet un cometa i l’altre, no gens negligible, divertir al personal, que passada la una de la matinada es mereixia alguna cosa espectacular.

Amb terra recollida d’un hort de la Valldigna que simulava la part mineral del cometa, un poc de mel, per simular la part orgànica, un raig d’amoníac, aigua i el component més fonamental: el gel carbònic o gel sec. Tot ben barrejat ens donà uns nuclis cometaris ben durs i foscos que presentaven dolls de gas blanc (CO2).

Els nuclis aconseguits s’assemblaven molt a les fotos obtingudes del nucli del cometa Halley l’any 1986 per la sonda Giotto o del Tempel 1 l’any 2005 per la sonda Deep Impact. Eren foscos, no homogenis, com agregats que s’anaven evaporant a la llum d’una làmpada. En passar el temps el diòxid de carboni es sublima i deixa una matriu de gel bruta plena de cràters.

Bé, crec que el públic va aprendre que els cometes estan fet de diversos tipus de gels, que van fent-se cada vegada més menuts en cada pas pel periheli i que es poden trencar en diversos trossos com s’ha observat sovint en els cometes reals.

La sessió es complementà amb l’observació dels planetes Venus i Saturn i la Lluna abans de sopar i l’observació de Júpiter i  l’explicació de les constel·lacions per acabar la sessió ja a les 3 passades.

 

 

La crònica feta per Joan Olivares. Molt més interessant, per suposat.

100 ANYS DESPRÉS DE LA FI DEL MÓN

 

Fotos d’Enric Marco.
1. Enric Marco fent el cometa. Es veuen dolls de diòxid de carboni.
2. Públic assistent
3. Nuclis cometaris.

El Halley a la fresca, a Ca les Senyoretes

3

Halley a la fresca

Dissabte 17 de juliol faré una xerrada-taller-observació a Ca les Senyoretes d’Otos commemorant el centenari del pas del Halley.Començaré a les 21 h. amb l’observació dels planetes. Després de sopar vindrà la  xerrada sobre com es va viure la vinguda del cometa, ara fa 100 anys, als mitjans de comunicació, després faré un poc de cuina i jo mateix construiré el nucli d’un cometa ben fresquet. Finalment observarem el cel amb els meus telescopis i el de l’amfitrió de la casa, Joan Olivares. I per suposat cal destacar que gaudirem també del menjar de l’ama de la casa, l’Assumpció. Us deixe la informació que ha enviat la casa. A veure si s’animeu…


Ara fa 100 anys molts pensaven que havia arribat la seua última hora. La Terra anava a submergir-se dins de la cua verinosa del cometa Halley i el món seria destruït. Però, un segle després encara estem ací. El pas del Halley l’any 1910 no va ser, per sort, el final de la humanitat.

El doctor Enric Marco, del departament d’Astronomia i Astrofísica de la Universitat de València, vindrà a Ca les Senyoretes per parlar-nos del que passà l’any deu, de la que es pot considerar la primera amenaça global del món contemporani, del que són els cometes i del que podem aprendre d’ells.A més a més ens construirà ell mateix un cometa amb els mateixos materials que constitueixen els cometes reals.

Cal afegir que, abans de sopar, observarem els planetes Venus, Mart i Saturn i la Lluna amb els telescopis.

Després de la xerrada explicarem les constel·lacions i observarem alguns cúmuls estel·lars i galàxies.

Programa:

21:00-22:00 Observació de Venus, Saturn, Mart i la Lluna

22:00-00:00 Sopar

00:00-01:00 Xerrada del doctor Enric Marco i construcció del cometa

1:00-…. Observació de constel·lacions, cúmuls i galàxies

preus, menus i reserves al telèfon 962358032 (Ca les Senyoretes)


Imatge: No sigues tan tímid. No et faré mal. 1910.

I Galileu observà Saturn

0

Galileo Saturn

Aquest dies fa 400 anys que Galileo Galilei observà Saturn per primera vegada amb el seu telescopi. Us deixe un text sobre aquesta observació que el va astorar profundament.

 


A principis de juliol de 1610, Galileo examinà a Pàdua, per primera vegada i amb l’ajut de la seua ullera de llarga vista, el planeta Saturn. L’instrument que utilitzà en aquesta i en altres observacions importants, que han fet el seu nom perdurable, era molt imperfecte. En l’actualitat es troba conservat amb religiós respecte a Florència. El seu poder amplificador és de només 32 diàmetres, i si hem de creure al que conta Brewster, que l’examinà fa pocs anys, l’objectiu es troba reduït a la tercera part de la seua superfície per un diafragma de cartó que deixa lliure un camp de visió limitadíssim, quasi un forat. Avui dia es pot obtindre una ullera de llarga vista molt més manejable i poderosa en casa de qualsevol òptic per unes quantes pessetes.

En juliol de 1610 s’aproximava Saturn a la seua oposició, trobant-se en circumstàncies molt favorables per a ser observat, Però els primers resultats que obtingué l’il·lustre astrònom florentí el posaren en gran confusió, ja que el planeta se li presentava triforme. En una carta dirigida a Juliano de Médicis, embaixador en Austria, el 13 de novembre de 1610, explica clarament la significació d’aquest terme: “quan observe Saturn, diu, amb una ullera de llarga vista que amplifica més de 30 vegades, l’estrella central sembla major, i les altres dues, situades a orient i occident en una línea que no coincideix amb la direcció del zodíac, semblen tocar a la principal. Són com dos servidors que ajuden el vell Saturn en el seu camí, romanent sempre al seu costat. Amb una ullera de llarga vista de menor amplificació apareix l’estrella allargada i de la forma d’una oliva.”

En el mateix mes de novembre de 1610 donà part del seu descobriment al món científic en una carta dirigida a Kepler, en la que es contenia el següent anagrama.

smaisrmilmepoetalevmibvnenvgttaviras

les lletres del qual posades en ordre convenient diuen:

altissimum planetam tergeminum observavi

(he observat que el planeta més distant és triforme)

Al cap d’un any i mig tornà a observar i Galileu observà amb extraordinari astorament que havíen desaparegut les estrelles laterals i que en el camp de la seua ullera de llarga vista només es distingia el disc del planeta, tan rodó i circular com els de Mart i Júpiter. Sembla que aquesta circumstància el desanimà en extrem, i que quan, després de netejar escrupolosament els cristalls de la seua ullera de llarga vista, l’enfocà amb la major cura, sense arribar a distingir les estrelles acompanyants o l’aspecte triforme del planeta, exclamà en un moment de debilitat, donant crèdit a les acusacions dels seus enemics: “és possible que algun dimoni vullga burlar-se de mi, castigant-me per la meua curiositat indiscreta“. siga com siga, puc assegurar que des d’aquesta època Galileu no tornà a ocupar-se de Saturn.

Del llibre Astronomia popular, Augusto T. Arcimis, Montaner y Simón, Barcelona, 1901.

Nota: Al cap d’uns anys Galileo veié els anells com dues anses al voltant del planeta. Mai no va ser capaç d’entendre que eren els cossos que envoltaven el planeta. El seu telescopi no tenia suficient abertura per permetre donar una explicació al que observava. No fou fins el 25 de març de 1655 que l’astrònom holandés Christian Huygens els veié amb suficient resolució per explicar-los com un anell de matèria al voltant del planeta.

Imatge: Dibuixos de Galileo.

Publicat dins de IYA2009 i etiquetada amb , | Deixa un comentari

Ombra felina

2

Ombra felina

L’escriptor Francesc Mompó, al seu bloc Uendos, Greixets i Maremortes, fa una crida estiuenca perquè la gent escriga un haikú a partir d’una foto que hi té penjada.Vol que els facen blocaires, que els penjen al seu bloc i que li envien a ell un enllaç. Jo d’aquestes coses de fer filigranes amb la llengua en sé ben poc. Rosa, la poetessa de casa, s’hi ha dedicat i ha fet aquest haikú. Ací el teniu…

L’ombra felina,
projectada al vell banc,
augura vida

L’estructura del haikú és 4-6-4 síl·labes.

Publicat dins de Literatura i etiquetada amb , , | Deixa un comentari

Adéu Paco Avària

2

Paco Avaria 1

Ahir, dia 5 de juliol, ens va deixar Francesc Avària, amic i professor de Biologia i Geologia de l’IES Jaume II el Just de Tavernes de la Valldigna i gran amant de l’astronomia, matèria optativa que va impartir durant molts anys i que va ajudar a divulgar entre la joventut vallera. Hui, al seu funeral civil al cementeri de Potries, el seu poble, del qual fou regidor, se li ha retut un sentit homenatge per part de l’alcalde, d’un regidor de l’Ajuntament i dels companys de l’institut on ha treballat durant 18 anys.

Paco, extraordinari professor i millor persona, company i amic, et dediquem l’adaptació d’un poema del Llibre d’absències de Miquel Martí i Pol:

Ens costa imaginar-te absent per sempre.

I tants records de tu se’ns acumulen

que ni deixen espai a la tristesa,

i et vivim intensament sense tenir-te.

No volem parlar de tu amb veu melangiosa;

ens dol saber que no podrem partir-nos

mai més el pa, ni fer-nos companyia,

però d’aquest dolor en traiem la força

per llegir-te aquests mots i recordar-te.

Més tenaçment que mai, ens esforcem a créixer

sabent que creixes tu també amb nosaltres:

projectes, il·lusions, desitjos, prenen volada

per tu i amb tu, per molt distants que et siguen,

i amb tu i per tu somiem en acomplir-los.

Paco Avaria 2

Te’ns fas present en les petites coses

i és en elles que et pensem i t’evoquem,

segurs com mai que l’esperança de sobreviure

és estimar amb prou força

per convertir tot el que fem en vida

i acréixer l’esperança i la bellesa.

Tu ja no hi ets i floriran les roses,

maduraran els blats i el vent, tal volta,

desvetllarà secretes melodies;

tu ja no hi ets, i el temps ara ens transcorre

entre el record de tu, que ens acompanyes,

i aquell esforç, que prou que coneixies,

de persistir quan res no ens és propici.

Des d’aquests mots tendrament et pensem

mentre la tarda suaument declina.

Tots els colors proclamen vida nova

i la vivim, i en tu se’ns representa

sorprenentment vibrant i harmoniosa.

Tu ja no hi ets, però perdures

en les coses i en nosaltres de tal manera

que ens costa imaginar-te absent per sempre.

No hi ha res que puga substituir l’absència d’una persona estimada, ni tan sols hem d’intentar-ho; hem de suportar senzillament la separació i resistir. En principi això pareix molt dur, però, al mateix temps, és un gran consol. Perquè ens queda un buit, un buit tan gran sense omplir que ens uneix encara més al ser estimat. Davant d’eixe immens buit, que no podem omplir, i encara que siga amb dolor, ens hem de sobreposar amb els records més bells i rics.

Guardem en la memòria, com un regal valuós, la imatge i la bondat del nostre estimat Paco. Deixem que la gratitud per totes les coses bones que ell va fer, la gratitud per totes les vivències que amb ell vam compartir transforme el suplici del record en una callada alegria i ens done forces per suportar la separació i mirar cada nou dia amb esperança. Crec que una persona tan entranyable i tan vitalista com ell així ho voldria.

Fotos: Paco i les seues companyes a l’institut. Eclipsi anular de Sol del 3 d’octubre de 2005.

Publicat dins de Astrònoms d'ara i d'abans i etiquetada amb | Deixa un comentari

El cel de juliol de 2010

1

Moais

De ple dins l’estiu finalment les temperatures han assolit els seus màxims habituals. Calor, humitat i xafogor que no deixen viure. Però per la nit pot refrescar i és quan podem aprofitar per eixir de casa i alçar el cap per veure els estels de l’estiu. D’ells he parlat ja altres juliols d’anys passats: el triangle estival, l’Escorpí i l’Òssa Major…Aquest mes el cel ens continuarà presentant els planetes Mart, Venus i Saturn però Júpiter ja se’ns presentarà per l’est cap a la matinada.

A destacar l’eclipsi total de Sol visible al Pacífic. Des de casa nostra no veurem res. Serà de nit. El seu interés està en que la banda de totalitat passarà per l’illa de Pasqua. Els moais seran sota l’ombra de la Lluna el dia 11 de juliol. Si us toca la loteria encara podeu gastar-vos els diners en el viatge. N’hi ha d’organitzats per agències de viatge o agrupacions astronòmiques. Avise, però. Prepareu la cartera que els viatges no són gens barat.

I al voltant del dia 14 de juliol tindrem una bonica agrupació de planetes i la Lluna al cel. Segur que algun il·luminat ens nomena la fi del món…

Segueix…

Els planetes seran els protagonistes de les nits de juliol. Venus, Mart, Saturn seran fàcilment visibles al cel disposats en línea. Just a la posta del sol, ja podreu veure el planeta Venus ben brillant per l’oest. A mesura que va fent-se fosc els altres planetes s’aniran encenent a la seua esquerra. Tots es trobaran a les constel·lacions del Lleó mentre que Saturn es trobarà a la Verge.

El dia 10 Venus es trobarà junt a l’estrella Regulus (α Leo) formant un duet celeste. La Lluna s’afegirà els dies 14, 15 i 16 a l’alineació planetària posant 4 objectes importants en un lloc ben reduït del cel.

Els planetes Venus i Mart s’aniran movent molt ràpidament pel firmament i això causarà que els últimes dies del mes formen amb Saturn un bell i petit triangle. Però això només serà un tast de l’agregació planetària del dia 6 d’agost. Però d’això ja en parlarem en l’apunt del mes que ve.

El planeta Júpiter es veurà eixir per l’est a partir de la 1:30 de la matinada a principis de mes però a finals el veurem ja des de les 23:30.

La Lluna serà quart minvant el 4 de juliol, nova l’11, quart creixent el 18 i plena el 26.

L’esdeveniment més important del mes serà, sense dubte, l’eclipse de sol que es veurà al llarg de tot el Pacífic el pròxim 11 de juliol. La banda de totalitat no tocarà terra en pràcticament cap lloc. Només alguns illots en seran afortunats. L’única illa important que es trobarà sota l’ombra de la Lluna serà l’illa de Pasqüa, famosa pels moais, gegantesques escultures que miren, cap a l’est, la mar. El dia 11 de juliol l’únic hotel que hi ha té totes les seues habitacions plenes des de fa mesos. A més està completament prohibit acampar a l’illa. Així que si no s’ha reservat res, l’única manera d’anar-hi és viatjar des de Xile en avió, observar l’eclipse i tornar el mateix dia a Xile.

La Vanguardia ha estat fet un especial sobre l’eclipsi durant els últims mesos. Podeu veure-ho ací. I si encara podeu i voleu anar, no espereu més i mireu aquesta pàgina, per exemple.

Ja en parlarem més quan s’aproxime la data.

Si voleu obtenir un senzill mapa del cel observable del mes de juliol 2010, podeu punxar aquest enllaç. Pertany al Planetari de Quebec i el podeu llegir en francés i en anglés.

Foto: Moais a l’illa de Pasqua.

Publicat dins de El cel del mes i etiquetada amb , , | Deixa un comentari