Concert astronòmic al Palau de la Música de València

Concert astronòmic

Que passa quan es reuneixen dues manifestacions artístiques i una disciplina científica? El primer que ens ve al cap és el caos, però el resultat és ben diferent, tal com tindrem l’oportunitat de contemplar el pròxim dijous 2 de juliol, a les 20:15 h, al Palau de la Música de València.

Música, fotografia i astronomia s’abracen per donar a llum un espectacle únic de sons, imatges i ciència. L’esdeveniment, presentat per l’Observatori Astronòmic de la Universitat de València i el Palau de la Música, combina la projecció d’una col·lecció de vídeos d’imatges astronòmiques en alta definició, i la música dels Quadres d’una Exposició de Modest Mussorgsky, una meravella d’harmoniosa sincronització entre els dos, que condueix a un enriquiment mutu, dels efectes visuals gràcies a la música i de la música a través dels efectes visuals.

Com en l’obra original assistim també a una exposició, però ara d’imatges astronòmiques. Quan la càmera es mou cap a una obra d’art, l’audiència entra dins de l’obra i es troba viatjant per l’espai, passant junt a planetes, estrelles, forats negres, nebuloses i galàxies.

Aquesta suite astronòmica és obra de l’astrònom i divulgador científic José Francisco Salgado que treballa al Planetari Adler de Chicago. Amb la seua empresa Vectors and Pixels Unlimited  crea art visual amb imatges científiques.

Aquest concert, al qual assistiré, és semblant al que es realitzà a l’Auditori de Cuenca el passat 19 de febrer en la inauguració de l’Any Internacional de l’Astronomia.

Nota: Gran part de l’apunt l’he tret del comunicat de premsa del concert.

Astronomia a la fresca a Ràdio Nou

Ràdio Nou, la ràdio pública valenciana, va a dedicar un apartat d’uns 20 minuts a la setmana a l’Astronomia, dins d’un magazine de 4 hores, els dissabtes per la vesprada-nit durant aquest estiu.

El programa magazine s’anomena Del Sol a la Lluna, i és conduït per Carles Sanchis, i en ell, cap a les 20:30, hi haurà una secció astronòmica (Astronomia a la fresca) on jo faré una xerrada informal amb Carles, sobre temes astronòmics d’uns 20 minuts de durada on a partir d’un tema inicial (AIA2009, El Sol, els planetes, 40 anys de l’arribada a la Lluna, Eclipsi de Sol a Xina, la contaminació lumínica…) es parlarà de constel·lacions, de relats mitològics, d’història de l’astronomia, d’activitats astronòmiques per a tot el públic, d’astronomia a la xarxa i del cel a ull nu.

La secció astronòmica rep el nom d’Astronomia a la fresca.

Els programes començaran a emetre’s avui 27 de juny i duraran fins el 22 d’agost. Seran, per tant 9 programes i un temps total dedicat a l’astronomia de 180 minuts.

Si voleu escoltar-nos ja sabeu. Només heu de buscar al dial l’emissora Ràdio Nou a l’hora indicada.

 

València, la ciutat de la llum

Els estudiants de periodisme de la Universitat de Artevelde de Gant a Flandes (Bègica) han fet el seu viatge d’estudis a València. Aquest projecte ‘Over de Grenzen‘ (Més enllà de les fronteres) obliga als grups d’estudiants a fer entrevistes en un lloc desconegut per a ells. Han d’elegir tema i llençar-se a l’aventura.

Els estudiants de periodisme Delphine De Gryse i Stephan De meersman vingueren a parlar amb mi sobre la contaminació lumínica. Aquest tema em preocupa bastant ja que no ens deixa fer la faena als astrònoms i només a canvi de malbaratar els recursos energètics i econòmics.També parlaren amb Giuseppe Grezzi, membre dels Verds del País Valencià que parlà dels problemes mediambientals de l’excés d’il·luminació.

L’entrevista que em feren a mi està en la xarxa en neerlandés. La podeu llegir, els que domineu la llengua de Gant, en aquest enllaç, on també podreu veure les fotos.

Jo us pose la traducció aconseguida amb el Google traductor. Els errors que dona l’eina informàtica els he corregit del que recorde de l’entrevista.

Segueix…

Els valencians associen la poca il·luminació amb la lletjor i el perill

Ell (referint-se a Guiseppe Grezzi) no és l’únic (en protestar). Enric Marco comparteix la mateixa frustació, si més no per altres raons. Marco és professor d’astronomia a la Universitat de València, “Des de l’observatori no puc veure cap estel. Només la Lluna i alguns planetes. I en tem que fins i tot aquests no puga veure’ls en el futur. Que puc fer-hi? Per una banda tinc una autopista i per l’altra, l’edifici de la televisió. És un problema seriós per als nostres professors i estudiants. Fa dotze anys podíem veure els estels en tot el seu esplendor. Ara veiem aquesta generació de xiquets que creixen sense conéixer el que tenen damunt, un univers sense fi. Ahir vaig tindre de visita un grup d’escolars que se sorprengueren quan els vaig mostrar imatges de galàxies i de la Via Làctia. Mai ho havien vist abans.

Tot al llarg de la història humana el ser humà ha mirat el cel. Si Copèrnic i Galileu Galilei hagueren alçat el cap amb un cel com aquest, nosaltres mai haguérem conegut que la Terra gira al voltant del Sol i no al revés. Són particularment desafortunats les fileres de llums als carrers que brillen cap amunt, cap al costat equivocat i tot contaminant. “Així com hi ha contaminació de l’aire o de l’aigua, una abundància d’emissió de llum té les seues conseqüències. La gent creu que la llum simplement desapareix però aquesta es queda a l’atmosfera ja que els núvols la reflecteixen. I si no hi ha núvols la pols està suspesa a l’aire i la reflecteix també. Aquest problema té molt a veure amb l’administració local conservadora. És molt difícil de canviar. Fa uns anys, durant una campanya contra el consum excessiu d’energia, l’alcaldessa apagà els llums de l’ajuntament. Al mateix temps, inaugurava una nova avinguda amb més de 200 làmpades. Preguntat l’astrònom per les reaccions de la població diu que la ciutadania està totalment passiva, quieta.

Us pose la versió original a continuació.

Valencianen associëren weinig licht met lelijk en gevaarlijk

Hij is niet de enige. Enric Marco deelt dezelfde frustratie, al is het dan om iets andere redenen. Marco is professor astronomie aan de Universidad de Valencia: “Vanuit het observatorium kan ik geen enkele ster zien. Enkel de maan en enkele planeten. En ik vrees dat je zelfs die in de toekomst niet meer zal kunnen zien. Wat wil je? Naast het gebouw loopt de autosnelweg en langs de andere kant staat een televisiegebouw. Het vormt een ernstig probleem voor onze lectoren en studenten. Twaalf jaar geleden kon je de sterrenhemel nog in alle glorie bewonderen, deze generatie kinderen groeit op zonder het besef dat er zich boven hen een eindeloos universum uitstrekt. Gisteren had ik een groepje schoolkinderen op bezoek die verbaasd opkeken toen ik hen beelden toonde van sterrenstelsels. Du jamais vu voor hen.

Doorheen de menselijke geschiedenis vergaapte de mens er zich aan. Hadden Copernicus en Galileo Galilei hun hoofd niet naar boven gericht, wisten we misschien nooit dat de aarde rond de zon draait en niet omgekeerd. Bijzonder jammer dat we dit opgeven voor eindeloze rijen straatlantaarns die ook naar boven schijnen, de verkeerde kant dus, en zo alles vergallen.” Net zoals water –en luchtvervuiling heeft een overdaad aan lichtemissie blijvende gevolgen. “Mensen denken dat het licht simpelweg verdwijnt maar het blijft hangen in onze atmosfeer doordat het tegen de wolken weerkaatst. Als er geen wolken zijn, blijft het ook hangen als stof in de lucht. Veel heeft te maken met het plaatselijke rechtse bestuur. Zij houden het been hardnekkig stijf. Enkele jaren geleden, tijdens een internationale actie tegen het hoge energieverbruik, liet de burgemeester de lichten aan het stadhuis, zoals het hoort, uit. Tezelfdertijd werd er een nieuwe snelweg ingehuldigd waarvan de lantaarnpalen, 200 stuks, allemaal aanstonden. Het is dweilen met de kraan open. Gevraagd naar een reactie bleef het bij het stadsbestuur akelig stil.

Foto: Enric Marco, per Delphine De Gryse.

L’estiu…

El Sol ha assolit a les 7h 46 min (hora local) la seua altura màxima a l’esfera celeste. Avui haurà eixit pel seu punt situat més cap al nord-est i es pondrà pel punt situat més cap al nord-oest. El Sol estarà més temps dalt l’horitzó i així tindrem el dia més llarg de l’any. Comença l’estiu!

Us deixe un poema noucentista dedicat a l’estiu trobat a la revista ‘La Ilustració Catalana : periódich desenal, artistich, literari y científich’ en la seua edició del 20 de juny de 1881. L’he posat tal com està, en ortografia prefabriana:


El sol fa’l el plè; lluhint totes ses gales,
á sos petons, com nuvia, lo cor se sent bullir;
no s’ou més armonia que’l cant de les cigales,
y ‘ls aucellets de l’ombra no gosan á sortir.

Oh, hermosa, quín mitx dia! quin reposar la vida!
la siesta sota ‘ls arbres s’hi fa tan dolsament!
si ‘ns cansa pera ajèurens lo llit de l’herba humida,
nos en donará un altre la sorra del torrent.

Corrèmhi, que’m foguejan, com dos estius alhora,
lo sol sobre ma testa, tos ulls sobre mon cor.
No’m mires pas, qu’en flames esclata, y ja’m devora
la plenitut de vida, qu’es plenitud d’amor.
                                                  F. Matheu


Francesc Matheu fou un poeta de la renaixença i vinculat a l’organització dels Jocs Florals. S’enfrontà a les noves corrents de la cultura catalana acceptant a contacor les noves normes lingüístiques de l’Institut d’Estudis Catalans.


Bon estiu!

Imatge: La Ilustració Catalana : periódich desenal, artistich, literari y científich‘ – Any II Número 35 (20/06/1881)

Ens han furtat els estels!

Mars-Comet-NASA

Ens han furtat els estels. Ens han esborrat les constel·lacions i els mites dels antics.

I és tota la veritat. Els carrers estan excessivament il·luminats, amb punts de llum mal dissenyats. Milers de focus, molt artístics això si, es troben per tot València i per tota l’àrea metropolitana allumenant carrers, places i autovies. I les estrelles van apagant-se poc a poc…

Quin sentit té dissenyar punts de llum tipus bola que llencen cap amunt el 50% per cent de la seua energia. Que no val diners l’energia? Deixaríem que rajarà l’aigua el doble del temps necessari?

Cal posar un fanal de llum cada 100 metres en totes les autovies d’entrada a València si tots els cotxes porten els seus llums obligatoris?

Segueix…

No és només una pèrdua econòmica. Hi ha qui pensa que l’excés de llum és innocu, que només s’escapa cap a dalt i prou. Hi ha, però, un efecte afegit. Si hi ha núvols la llum llençada cap amunt es reflexa en ells, retorna a la terra i fa brillar el cel. I aquest efecte és visible a molt quilòmetres de distància. Si no hi ha núvols sempre tindrem pols en suspensió que brillarà per la llum excessiva. El resultat de tot plegat és que no podrem veure ja els estels amb una brillantor menor que la brillantor del cel. És en aquest aspecte que dic que ens han furtat els estels.

Un estudi recent del Departament d’Astrofísica de la Universidad Complutense de Madrid, les conclusions del qual podem llegir a un article de El Pais, ha mostrat amb tota la seua cruesa, el que ja sospitàvem: València és la ciutat que més contamina lumínicament d’España. València superà els 13 milions i mig d’euros el 2007 en la seua factura de llum. Aquesta factura tan grossa, que paguen, no ho oblidem, els seus habitants, és veu en el seu context quan la comparem amb la que paguen ciutats com Madrid i Barcelona, per exemple, que tenen el doble de població. A València es consumeixen més de  127
kilowats-hora per habitant, front als 61,5 de Madrid o als 57,4 de Barcelona. El Pla d’Eficiència Energètica del Ministeri de Foment 2004-2012 proposa un consum mitjà de 75 kilowats-hora per habitant.

La pèrdua del cel estrellat s’ha fet sense preguntar, sense qüestionar els efectes. El cel és de tots. No només dels pobres astrònoms que hauran de viatjar més lluny en busca de cels nets, sinò també de tots els habitants de la Terra. I a més a més els ecosistemes nocturns se’n ressenteixen. El cicle de vida dels animals nocturns queden totalment afectats.

València hauria de ser ben respectuosa amb el medi natural. Molt a prop de la ciutat tenim el llac de l’Albufera. Des d’ell el núvol de llum taronja que embolcalla la ciutat allumena la superfície de l’aigua i les plantes aquàtiques. On s’amagaran els insectes nocturns?

L’altre dia un xiquet de visita amb la seua escola, en veure el cel estrellat que ens mostrava el meravellós programa lliure Stellarium, no va saber respondre en preguntar-li que era l’immens núvol de pols que creuava tota la volta celeste. No havia mai vist la Via Làctia, la visió des de la Terra de la nostra pròpia galàxia.

L’organització Cel Fosc lluita en contra de la contaminació lumínica amb campanyes de concenciació popular i administrativa. Si la ciutadania no es convenç del problema pensant en els diners tirats al fem per la política de Grans Events i de la València de la Llum pensem en els ecosistemes afectats i en els xiquets que no sabran mai més que és l’Òssa Major o la Via Làctia.

Fa 400 anys Galileu Galilei va aixecar el seu telescopi al cel i va fer una sèrie de descobriments que canviaren la nostra visió de l’Univers. Si visquera ara li seria difícil tornar-los a fer.

Foto: Contaminació lumínica a València.
Una vista nocturna de l’avinguda del Cid de València, il·luminada per centenars de faroles. Carles Francesc, El Pais. 10-05-2009.

Dues llunes al cel?

Un amic m’envia això que segueix.  Sembla ser una visió espectacular en el cel d’agost. Li conteste amablement.
Però aquesta mateixa setmana m’arriben dos o tres comunicats semblants. Tornen a preguntar-me. És veritat? Tractaré de contestar-ho de la única manera que sé. Usant les eines modernes i antigues de l’astronomia: Un programa de planetari on podem reproduir el cel de cada nit i l’ús de les equacions de la gravitació..

Dos Lunas en el Cielo


El 27 de Agosto, a medianoche y 30 minutos. Mirar al cielo. El planeta Marte será la estrella mas brillante en el cielo. Será tan grande como la luna llena. Marte estará a 55,75 millones de kilómetros de la Tierra.

No os lo perdais. Será como si la Tierra tuviera dos lunas. La próxima vez que este acontecimiento se producirá, está previsto para el año 2287. Compartir esta información. Nadie que esté vivo podrá volverlo a ver.

Segueix…

Clarament tot és fals. Mart mai es veurà tan gran com la Lluna vista des de la Terra. Si no és que passa un veritable cataclisme!!

Tot això és un missatge que corre per la xarxa des de l’any 2003. Cada dos anys, aproximadament, el planeta Mart i la Terra es troben en oposició, la seua posició més pròxima. El 27 d’agost del 2003 Mart va estar a “només” 55 milions de quilòmetres de la Terra. A simple vista es veia ben brillant però no molt més brillant que una estrella de les que tenen nom.
Jo, per a aquelles dates, vaig fer aquesta foto de Mart.

Sembla que l’agost del 2003 algú va escriure que aleshores Mart es veia tan gran com la Lluna, vist per un telescopi. Algú altre va copiar i pegar l’anterior missatge i el va propagar per la xarxa, però eliminant la part que feia referència al telescopi, potser per fer-lo més espectacular, potser perquè no ho entenia. I el resultat de tot plegat és que l’observació de Mart del 27 d’agost és un spam que ens arriba tots els estius des del 2003.

Per tant no cal fer-hi cas.

Anant a un programa de planetari com Stellarium pots veure que tot és fals…

27 agost 2009

Distància: 1,6 ua, uns 240 milions de km

Grandària: 5.8″ (segons d’arc)

Magnitud: 1.11

Res de l’altre món. Ah, ix per l’est passades les 2 de la nit, la qual cosa indica que està en una direcció quasi pròxima a la direcció solar. Per tant, ben lluny de la Terra.

Si Mart es veiera tan gran com la Lluna, voldria dir que estaria molt
més prop que ara. A només uns quants centenars de milers de kms. No només seria
bonic sinó catastròfic. Les marees
marcianes serien prou importants.

Per a veure Mart tan gran com la Lluna, donat que Mart té un radi quasi el doble que el de la Lluna s’hauria de trobar al doble de distància, és a dir, exactament a 752 959 km del centre de la Terra. Al cel de la Terra tindríem la Lluna i Mart tan gran com el nostre satèl·lit. Els pols gelats marcians i Valles Marineris serien perfectament visibles a ull nu.

Però que hi ha respecte a les marees? Bé, les equacions ens mostren que les marees produïdes per Mart no serien molt més grans que les lunars. Sembla que només serien un 16% més intenses. Algunes zones costeres de la Terra patirien força.

Ara bé, caldria considerar que gaudiríem de marees lunars i marcianes simultànies. En el cas en que la Lluna i Mart es trobaren alineats, les marees es reforçarien moltíssim i tindríem marees més de dues vegades les actuals la qual cosa posaria a moltes zones del planeta sota uns quants metres d’aigua.

Per tant siguem més crítics i raonem el que llegim. L’espectacle de veure al cel de la Terra la Lluna i Mart de la mateixa grandària seria bonic però seria la fi de gran part de la civilització humana.

I podeu veure, si teniu temps i humor, que opina Javier Armentia, director del Planetari de Pamplona de l’assumpte de Mart i la Lluna.

Foto: Ron Dantowitz, Imatge Astronòmica del Dia, 24 juliol 2003

Sunrise ja està volant

El projecte Sunrise ja vola pels cels àrtics. El telescopi i els seus instruments adjunts ja apunten al Sol en una missió que viatja en un globus de la Nasa a 40 km d’alçada. Ahir la càrrega útil va ser soltada lligada a un globus ple d’heli des d’una base sueca.

Els fenòmens magnètics solars són causats per estructures amb una grandària per sota del nivell de resolució dels telescopis solars terrestres actuals ni tampoc dels espacials com ara el Soho. La finalitat de Sunrise és obtenir imatges i espectres de la nostra estrella amb un nivell de detall no mai aconseguit per poder captar aquests petites estructures.

La participació espanyola, que ha estat molt important, ha consistit en el disseny i construcció del magnetòmetre Imax, per estudiar el comportament del camp magnètic solar en alta resolució. Un equip de la Universitat de València, liderat per Vicent  Domingo, s’ha encarregat de la construcció de part de l’instrument.

Segueix…

Fa uns set anys un grup de físics solars europeus es van plantejar fer un pas de gegant en el coneixement del magnetisme de la superfície solar. Per aconseguir-ho era indispensable augmentar la resolució de les imatges solars. Fins ara els millors telescopis solars no aconsegueixen obtindre detalls menors d’uns centenars de quilòmetres, a causa principalment de la influència de les turbulències de l’atmosfera terrestre que distorsiona les observacions.

La raó d’aquest interés, i que s’ha anat comprovant els ultims anys, és que els principals fenomens de l’activitat solar tenen el seu origen en estructures d’una grandària d’entre 35 i 100 quilòmetres. Els tubs de flux magnètic, per exemple, l’acumulació dels quals formen les taques solars, es creu que tenen menys de 100 km de diàmetre.

La solució per observar aquestes estructures és òbvia. Cal posar un telescopi d’un metre a l’espai. De fet aquest és un projecte en fase de disseny de la Esa, anomenat Solar Orbiter que s’enviarà a orbitar el Sol a només 48 radis solars d’ací a uns 6 anys…

Però no podem esperar tant i a més cal provar la tecnologia més eficient per al futur Solar Orbiter. És per això que diverses institucions d’Europa i Estats Units van decidir associar-se per dissenyar i construir el projecte Sunrise. Aquest consisteix en una gòndola que porta una càrrega útil i enlairar-la amb un globus.  Aquest és situat a una alçada de 40 km on gran part de l’atmosfera terrestre ja queda per sota dels instruments. Un gran avantatge de l’us dels globus per a la investigació científica és que el projecte s’abarateix molt i a més a més una vegada el globus es fa caure per recollir les dades es pot tornar a enlairar altre cop per obtenir més dades.

Els principals científics europeus involucrats en Sunrise han estat alemanys, que han construït el telescopi i un sistema de captació d’imatge i diversos grups de diversos centres de l’estat liderats pel valencià Valentin Martínez Pillet, de l’IAC que han construït l’Imax.

El grup de l’IAC i l’Instituto de Astrofísica de Andalucía (IAA), l’Instituto Nacional de
Técnica Aeroespacial (INTA) i el Grup d’Astronomia i Ciències de l’Espai (GACE) de la Universitat de València han treballat en el disseny i construcció del magnetòmetre  Imax, aparell que consta d’un espectroscopi i d’altres dispositius per a mesurar de manera molt precisa la direcció i intensitat del camp magnètic solar.

El treball ha estat dur aquests anys. Ho sé perquè hi vaig estar involucrat en els seus inicis i he anat seguint els seus avanços des de ben prop….

Ahir, finalment la gòndola americana que porta els instruments europeus s’enlairava des de la base sueca Esrange Space Center. De bon matí les bombes anaren omplint el globus, construït per la Nasa, d’heli, un gas ben lleuger i no inflamable, i quan aquest ja estava ben ple soltaren els cables i Sunrise pujà ràpidament a la seua altura de treball de 40 km d’alçada. D’ací a uns dies els vents àrtics el portaran a terres americanes on serà recuperat per la Nasa en un indret entre Canadà i Alaska.

Enhorabona als companys solars de l’IAC, IAA i als de la Universitat de València.

Podeu veure els vídeos del llançament ací baix.

Vídeos del lançament de Sunrise en youtube:

https://www.youtube.com/watch?v=PFRGqR2kJMQ

https://www.youtube.com/watch?v=pX95h5r8Xwg

Nota de premsa de l’IAC.

Sunrise abandona la Tierra para ver mejor el Sol

Sunrise durant l’ascens. El seu viatge serà a 40 km d’alçada.
Crèdits imatge: Daniel Duch/La Vanguardia

Astronomia i llengua

Astronomia i ciència

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha presentat avui, a la seua seu del Monestir de Sant Miquel dels Reis de València, el Lèxic de l’Astronomia.

Aquest lèxic és un dels 12 lèxics presentats que van des del vocabulari de la llar, del forn i pastisseria, carnisseria, dels esports, la religió catòlica, música i també l’astronomia. La seua finalitat és recollir el lèxic bàsic d’aquestes disciplines i està dirigit a escolars, professionals i emigrants.

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha editat el lèxic d’astronomia, donat que enguany és l’Any Internacional de l’Astronomia i per a aquesta finalitat ha comptat amb la col·laboració dels astrònoms J. Rodes de la Universitat d’Alacant, de José Cantó de la Politècnica de València a la seua seu d’Alcoi i jo mateix, de la Universitat de València. Com que tots tres som de la SEA (Societat Espanyola d’Astronomia), i en aquest tema la representem, han posat el seu logo, juntament amb el de l’Any Internacional.

A la presentació i roda de premsa hem estat convidats juntament amb els representants d’altres sectors, com els del gremi de forners i pastissers. Hi estaven presents unes periodistes de Levante i del seu diari esportiu Superdeporte que han fet una bona crònica que reproduesc ací baix.

Segueix…

Com que la crònica de les periodistes del diari Levante és prou fidedigna de la roda de premsa que el director de l’àrea d’Assessorament ha dit us pose directament l’article del Levante:

La AVL edita un vocabulari valencià per a escolars i immigrants

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) va presentar avui els 12 primers capítols d’una col·lecció de vocabulari “bàsic” en diverses àrees que recuperen les fórmules “tradicionals, comunes i populars” del valencià. Dirigit al públic en general, així com a sectors concrets que van des d’escolars fins a professionals, immigrants o persones que aprenen la llengua, aquest primer repertori ofereix termes relatius la casa, l’astronomia, el restaurant, música, instruments musicals, futbol, esports, activitats recreatives i a l’aire lliure, religió catòlica, forn i pastisseria, carnisseria i xarcuteria, en fascicles d’entre 100 i 200 paraules cada un.

En format de tríptics temàtics, serà distribuït als sectors professionals (hoteleria, mercats, escoles de música…), mentre que a l’àmbit docent arribarà en forma de fitxes a mida foli dins de carpetes que ja estan sent enviades als centres de Primaria i Secundària, d’adults i de professors, dos a cada col·legi, segons va informar avui en roda de premsa el president de la secció d’Assessorament Lingüístic de la mateixa, Josep Lluis Doménech, acompanyat de la secretària de l’AVL, Verònica Cantó.

Aquesta col·lecció, que preveu assolir fins 50 capítols temàtics amb el seu corresponent vocabulari “mínim”, inclou termes sempre normatius però que es decanten per les “fórmules tradicionals i populars”, això sí, sense caure en els castellanismes, va puntualitzar Doménech, qui va avançar que ja s’està treballant en l’edició dels següents fascicles i que per al 2010 abordarà conceptes bàsics necessaris en l’àmbit de la salut, viatges, cuina, oficis o roba i complements.

De moment, s’han imprès 25.000 tríptics de cada tema, una tirada que “s’ampliarà si fa falta”, en funció de la demanda i les necessitats de cada sector, va indicar el responsable d’Assessorament Llingüístic. A més, ha començat a distribuir 5.000 carpetes de fitxes per als col·legis de Primària i Secundària, de manera que cada centre tinga dues carpetes.

Per a aquesta iniciativa, l’Acadèmia compta amb la col·laboració de sectors específics, com és el cas de la Societat Espanyola d’Astronomia que, coincidint amb l’any de l’Astronomia, s’ha compromès a distribuir el fullet dedicat a aquesta activitat en cada un dels esdeveniments que realitze al llarg de tot 2009.

Així mateix, té el suport d’altres institucions com l’Associació de Forners i   Pastissers de la Comunitat Valenciana, la Federació d’Hoteleria, àmbits en els que l’ús constant de la llengua i per als quals pot ser molt útil disposar d’aquests fullets sobretot ara de de cara al turisme a la campanya d’estiu, va subratllar. També la Federació de Bandes de Música de la Comunitat, ha mostrat el seu interès, donada la “gran tradició musical dels nostres pobles”, va apuntar Domenech.

Per a la realització d’aquesta col·lecció, s’ha dividit “la vida en sectors o centres d’interès per a les persones, de coses immediates” fins a rondar els 50 temes, però que poden ser ampliables “segons la demanda i les necessitats” que expresse la societat. “En funció dels resultats que es vegen a cada sector farem més”, va agregar Doménech.

El cel de juny de 2009

El mes de juny ha començat i amb ell l’estabilització de l’oratge. Dóna gust treure el telescopi i passejar pel cels buscant nebuloses i planetes. Tot i això si les autoritats pertinents ens deixen gaudir d’un cel sa, sense contaminar lumínicament.

Saturn, amb els seus anells quasi desapareguts, continua a la constel·lació zodiacal de Leo mentre Júpiter cada vegada ix més prompte per a poder-lo gaudir millor en els propers mesos de l’estiu que ja s’acosta.

I. és que l’estiu comença el 21 de juny, moment en que les hores d’insolació seràn màximes i la nit serà la més curta de l’any.

Segueix…

Aquest mes les nits són cada vegada més curtes i els dies més llargs. I és que l’estiu ja el tenim a la cantonada. El proper 21 de juny a les 6h 46 min. el Sol assolirà el seu punt més alt en l’hemisferi nord. Aquestes primers de juny són, a efectes d’il·luminació solar, iguals que els que trobarem a mitjan juliol. Si ara dia a dia el Sol està cada vegada més alt, a partir del dia del solstici tornarà a davallar i a meitat del mes que ve tornarà a estar a la mateixa altura.

És veritat que fa més calor en juliol que en juny. És clar, però això té més a veure amb l’escalfament de l’aigua marina i de l’aire que amb questions astronòmiques. De fet, el 4 de juliol la Terra assoleix la seua màxima distància al Sol.

Els planetes comencen a ser visibles. Saturn continua sent el rei de la nit. Des de la posta de sol es pot veure a la constel·lació zodiacal de Leo. L’observació amb un telescopi ens el mostrarà sense anell ja que aquest es troba quasi perpendicular a la nostra visió i es fa difícil veure’l. No us perdeu tampoc el ball dels seus satèl·lits, des del més gran Tità fins el més menut.

Els altres planetes s’han de veure de matinada. El més matiner és Júpiter que apareixerà per l’horitzó est cap a les 2 hores a principis de mes mentre que al final el podrem veure a partir de la mitjanit.

Més tard, a principis de mes, cap a les 5 de la matinada Venus apareixerà junt al planeta Mart.  Del 19 al 25 de juny els dos planetes faran una mena de ball còsmic ja que es trobaran ben a prop un de l’altre. Bon moment per tractar de fer una bona fotografia.

La Lluna estarà en el seu ple el 7 de juny, en quart minvant el 15 mentre que el 22 serà nova i el 29 quart creixent.

El rover (vehicle robot) Mars Science Laboratory de NASA, el llançament del qual està previst per al 2011, ja té un nom gràcies a una estudiant de sisé curs de Kansas. La xiqueta de dotze anys Clara Ma de l’escola primària Sunflower de Lenexa, envià el nom guanyador, “Curiosity“. Com a premi, Ma guanya un viatge al Jet Propulsion Laboratory (JPL) de la NASA en Pasadena (Califòrnia), on serà invitada a firmar amb el seu nom directament sobre el rover mentre siga muntat.

Mentre tant el rover Spirit que ara mateix ja està a Mart s’ha enfonsat en un terreny massa tou i els enginyers tracten de treure’l d’allí.

Imatge: Venus i Mars de Botticelli, 1483. National Gallery, Londres. Venus i Mart, Déu de la  Guerra, jauen un front a l’altre en el Jardí Sagrat  de la Deessa de l’Amor.  El tema és que el poder de l’amor pot sobrepassar la força física del guerrer.