Pols d'estels

El bloc d'Enric Marco

L’exploració espacial a casa

0
He sentit moltes vegades criticar els programes espacials, tant el de la NASA o el nostre de l’ESA, perquè explorar l’espai és balafiar els diners dels contribuents. Millor fóra usar-los en necessitats més terrenals. Jo sempre els he dit a les persones que pensen això que els diferents aparells fets per a us a l’espai tenen una aplicació a la vida diària. No els he acabat de convèncer.

La veritat és que la llista de ginys que usem a casa o la ciutat que provenen de l’espai és immensa. Des de pasta dental que es pot ingerir (ideal per nens), guitarres elèctriques, purificadors naturals d’aire, micros i altaveus inal·làmbrics, visualització 3D, bombetes de llum de baix consum, esportives, cascos de ciclista, sensors d’incendis, materials autoil·luminats, pneumàtics, ….

Així que si alguna vegada s’ha preguntat quin és l’impacte de l’exploració espacial en la seua vida diària pot visitar la pàgina web interactiva que la NASA acaba de posar en marxa. Aquesta web ens permet conéixer les aplicacions de la tecnologia espacial en la nostra casa i en les nostres ciutats.

Dos detalls: S’ha de tindre instal·lat el Adobe Flash Player i l’altra és que la pàgina està en anglés. Però us assegure que la visita s’ho val. Aneu navegant per la casa o la ciutat descobrint les aplicacions espacials.

La web a visitar és NASA at Home, NASA in Your City. Una vegada dins punxeu altra vegada l’enllaç Nasa at home… i us trobareu dues possibilitats: visitar la casa o la ciutat. Una vegada elegida una o l’altra podreu navegar per ella i veure els diferents utensilis provinents de l’exploració de l’espai. Sempre podreu tornar cap enrere per tafanejar els altres indrets… La visita és molt interactiva.

Que s’ho passeu bé….

Foto: Imatge de la web de la NASA.

Anem a comptar estels

3

Constel·lació Orió

Observar els camins del cel, les seues constel·lacions, planetes i nebuloses brillants pot deixar de ser ben aviat un assumpte a l’abast de tothom. Caldrà anar-se’n al desert del Sàhara o a la Cara Oculta de la Lluna per veure alguna cosa. La il·luminació exagerada, de nous rics, està apagant a poc a poc el cel nocturn a les noves generacions. A València, l’alcaldesa Rita Barberà s’entesta a posar més i més fanals i les constel·lacions dèbils ja han desaparegut. Com explicarem les històries del cel, Zeus transmutat en Cigne perseguint mortals, si ja no som capaços de veure les figures?

Dins de les activitats de l’Any Internacional de l’Astronomia que contava ahir, i com a prova del que farem l’any que ve, hi ha una experiència que podem fer a casa per a mesurar com de malament tenim el cel a sobre nostre. El cel hauria de ser negre com la sutja per la nit però malauradament ja no ho és enlloc. El nostre experiment tracta de comptar estels de la constel·lació d’Orió. Quan més en veiem més fosc tindrem el nostre firmament. Però és també un projecte col·laboratiu. Les dades recollides les podem enviar a una web on les compararan amb les d’altres parts del món. D’aquesta manera tindrem una mesura global del problema de la contaminació lumínica.

Segueix …

La iniciativa s’anomena Globe at night i sembla que ja uns anys que la fan. L’objectiu immediat és mesurar la contaminació lumínica només comptant els estels visibles de la Constel·lació d’Orió que poden veure’s a ull nu. Per això es facilita una sèrie de mapes centrats en aquesta constel·lació fàcilment visible. Cada mapa reprodueix els estels visibles fins a una certa magnitud aparent. Cal elegir el que més s’assemble a la visió que teniu al vostre lloc d’observació. El projecte serà vigent entre el 25 de febrer i el 8 de març de 2008.

Els passos a seguir per a una observació cooperativa a nivell global serien (podeu descarregar-vos el fullet en castellà, en pdf, en aquest enllaç):
1. Troba la latitud i longitud del lloc des d’on observes. Per això pots anar al Google Earth i situar-te al punt des d’on has observat, o utilitzar Maporama que donada la teua adreça et dóna el mapa, la latitud i la longitud del lloc.

2. Troba la constel·lació d’Orió. Aquesta és més fàcil si heu llegit els meus apunts del cel del mes. Podeu veure, per exemple el mapa de febrer de 2008. És una constel·lació molt fàcil de trobar i ara, a la posta de Sol es troba cap al Sud.

3. Mapa d’Orió més semblant al que veieu al vostre lloc d’observació. Hi ha diversos mapes de la constel·lació d’Orió per a diversos nivells de contaminació lumínica. Elegiu el que s’assemble més al que veieu. Aquest enllaç en anglés, vos dóna els diversos mapes.

4. Enviar l’observació. Una vegada feta l’observació cal que siga útil. Cal compartir-la amb la resta d’observadors per a tenir una visió global del problema de la contaminació lumínica. Heu d’enviar les dades a la web de Globe at Night. Et demanaran la latitud i longitud del lloc i quin mapa d’Orió veus. Si algú no vol enviar-ho directament pot enviar-me les dades com a comentari (Dia, hora, Latitud, Longitud i quin mapa) i jo les posaré en la web.

5. Comparar les dades. És la part més interessant. Una vegada feta la teua observació i enviada podràs comparar les teues dades amb les enviades per centenars o milers d’observadors arreu del món.

Bé anim. A veure l’estat lamentable del planeta….

Aquest enllaç del Planetari de Pamplona, en castellà, ens ho explica d’allò més bé.

Publicat dins de Cel fosc, IYA2009 i etiquetada amb , | Deixa un comentari

L’Any Internacional de l’Astronomia

0
Fa ara 399 anys l’astrònom Galileo Galilei va mirar el cel per primera vegada amb el seu telescopi. Els descobriments que va fer amb aquest instrument van capgirar per sempre el nostre coneixement de l’Univers.
És per això que la Unió Astronòmica Internacional i la Unesco han declarat 2009, Any Internacional de l’Astronomia, just quan es complesquen 400 anys justos.
Els objectius d’aquest any és acostar aquesta ciència al públic en general i amb aquest propòsit s’estan dissenyant un muntó d’activitats per a fer a casa, en família o a l’escola.
En aquest bloc i sota la categoria IYA2009 posaré totes les activitats a realitzar. Algunes ja comencen a fer-se aquests dies.

Segueix…

La Unió Astronòmica Internacional va llençar la proposta de declarar 2009 com a Any Internacional de l’Astronomia (des d’ara, IYA2009). La UNESCO ha adoptat aquesta proposta. El lema, dificil de traduir:"The Universe, Yours to Discover” ha estat adaptat a diverses llengues, malgrat que encara no al català. Significa alguna cosa com L’univers per a que el descobresques. IYA2009 té el seu origen en la commemoració del 400é aniversari de la primera observació telescòpica de Galileo Galilei. Preten ser una celebració global de l’astronomia i de la seua contribució a la societat i la cultura. Es farà molt d’enfasi en l’educació i l’interés dels joves. Moltes de les activitats previstes es faran a nivell global/mundial per a que simultaniàment es realitzen a tot arreu. L’IY2009 s’estructura per estats.

A l’Instituto Astrofísico de Andalucia s’hi troba la seu del node de l’estat espanyol. A mitjan mes de gener s’hi va realitzar una reunió general per preparar les activitats a desenvolupar a l’estat. La web de AIA-IYA2009 dóna complida informació de tot el que es va a fer.

En pròxims apunts proposaré algunes activitats a realitzar. Seran fàcils de fer. Si voleu col·laborar en el coneixement d’aquesta ciència, que l’any que ve fa anys rodons, sereu benvinguts.

Publicat dins de IYA2009 | Deixa un comentari

Dijous de bon matí: eclipsi de Lluna

4
La nit del dimecres 20 al dijous 21, amb permís dels núvols, observarem un interessant eclipsi total de Lluna. El nostre satèl·lit s’anirà enfosquint a poc a poc i adquirint una tonalitat rogenca. Haureu però de matinar…. El màxim de foscor lunar ocorrerà a les 4:26 de la matinada del dijous!

L’òrbita de la Lluna al voltant de la Terra està inclinada uns 5 graus respecte a l’òrbita terrestre al voltant del Sol. Així normalment la Lluna passa per dalt o per baix del Sol i per dalt o per baix de l’ombra que projecta la Terra i, per tant, no es produeixen eclipsis. Però en els punts on es produeix el creuament dels dos plans de les òrbites (els nodes), el Sol, la Terra i la Lluna estan alineats.

Quan la Lluna s’interposa entre la Terra i el Sol es produeix un eclipsi de Sol. Aquest va ser el cas de l’eclipsi de Sol del 3 d’octubre 2005. Però la matinda del dijous el que veurem serà un eclipsi de Lluna. Aquest fenomen ocorre quan el Sol, la Terra i la Lluna estan alineats. Aleshores el nostre satèl·lit entra dins de l’ombra que projecta la Terra en l’espai a causa de la llum solar. La Lluna, que estarà en fase de plena, va enfosquint-se adquirint a poc a poc una tonalitat rogenca.

Podem veure un esquema detallat de l’eclipsi. Els moments destacats de l’eclipsi del 21 de febrer de 2008 són els següents:

Moments destacats Hores, minuts i segons
Començament de l’eclipsi parcial 02:43 
Començament de l’eclipsi total 04:01
Màxim de l’eclipsi 04:26
Final de l’eclipsi total 04:51
Final de l’eclipsi parcial 06:09

Així que l’eclipsi es produirà en unes hores totalment intempestives en plena setmana laboral. No espere moltes fotos de valents insomnes…

Podem esperar a altres eclipsis lunars. La perspectiva no és, però, molt engrescadora. El 16 d’agost de 2008 podrem veure en millors condicions un eclipsi  parcial de Lluna. Tindrem un eclipsi lleugerament parcial el 31 de desembre de 2009,… Després res d’interessant fins el 28 de setembre del 2015 en que després de molts anys tindrem un eclipsi de Lluna complet.
 Així que ja sabeu. Si no voleu esperar 7 anys caldrà agafar la manta al coll i l’abric, eixir a fora i admirar un dels fenomens més curiosos de l’astronomia.

L’Agrupació Astronòmica de la Safor en dóna detalls al seu butlletí quinzenal.

Que el Sol i la Lluna, amb les seues diferents grandàries, es troben a les distàncies justes de la Terra per a que, des de la seua superfície, els dos objectes celestes semblen iguals de grans, i que aquest fet posibilite el fenomen dels eclipsis, és una de les grans casualitats de la natura i de la qual no deixe de meravellar-me.

Foto: Eclipsi de Lluna del 3 de març 2007. Enric Marco

Send my love to the aliens!

4

Send my love to the aliens! Això és que ha dit Sir Paul McCartney en saber que la NASA ha transmés aquesta matinada, hora central europea, la cançó "Across The Universe" dels Beatles cap a l’estel polar.

La NASA fa enguany 50 anys. També en fa 50 de l’enlairament del primer satèl·lit nord-americà Explorer 1 i 45 de la posada en marxa de la Xarxa de l’Espai Profund de la NASA, conjunt de grans antenes repartides per tot el món. Amb elles es poden controlar les sondes enviades als planetes llunyans, com Júpiter o Saturn. Un conjunt d’aquestes antenes es troben a Robledo de Chavela, prop de Madrid.

Per commemorar tot això, la NASA ha enviat aquesta matinada, amb les seues antenes, un flux de ràdio amb la codificació digital de la cançó cap a l’estrella polar. Aquesta es troba allunyada 431 anys llum de nosaltres i per tant els possibles habitants dels planetes que orbiten al seu voltant ho rebran d’ací a 431 anys. 

Sir Paul McCartney i la vídua de John Lennon, Yoko Ono, s’han mostrat entusiasmats per la idea de la agència espacial. Yoko Ono ha dit, fins i tot, que: "Veig que aquest és el principi d’una nova era en la qual ens comunicàrem amb milers de milions de planetes per tot l’univers".

No és, però, el primer missatge enviat a l’espai. Ja s’ha transmés un missatge a M13, per exemple. Cal també recordar que ja fa més de 100 anys que Marconi va fer les primeres comunicacions per ràdio a través de l’Atlàntic i que per tant al voltant de la Terra ja existeix una esfera de 100 anys de radi on els possibles extraterrestres ja coneixen la nostra presència.

Els fans dels Beatles ja han declarat aquest 4 de febrer (5 de febrer ja ací) com el dia d’Across The Universe. La NASA ens invita a que escoltem la cançó al mateix temps que ells l’envien a creuar l’univers…. 

El cel de febrer de 2008

3
El cel d’hivern presenta les més belles constel·lacions del cel. Algunes grans i amb estrelles brillants com Orió, Taure o Auriga; d’altres poc destacables com l’Unicorn (Monoceros). Aquest cavall mític amb una banya al cap en forma d’espiral se’l considera molt sovint símbol de la castedat i la puresa. El conjunt d’estrelles dèbils entre Can Minor i Major a l’esquerra d’Orió van ser agrupades sota la figura d’aquest animal mitològic, l’any 1613, per l’astrònom holandés Pieter Platevoit (en forma llatinitzada Petrus Plancius).

Segueix…

Aquesta constel·lació de Monoceros es troba sobre la Via Làctia, aspecte que presenta la nostra galàxia vista des de la Terra. En Unicorn es poden trobar multitud d’objectes d’interés com estels múltiples, cúmuls estel·lars o nebuloses. La nebulosa de la Roseta és la més coneguda. Es troba a uns 5200 anys llum de la Terra i té uns 130 anys llum de diàmetre. Al seu si s’han format i es continuen creant estrelles a partir del col·lapse del gas. De fet la nebulosa brilla per la llum que emeten les estrelles formades en el seu interior. Al centre observem el cúmul estel·lar NGC 2244 ja descobert el 1690 per John Flamsteed, primer astrònom reial britànic i fundador del Reial Observatori de Greenwich.

Si després de la posta del Sol mirem cap al sud i alçant prou el cap, veurem el planeta roig, Mart. El planeta que ara brilla més que la majoria d’estrelles està situat a la constel·lació de Taure, entre les banyes del gran toro celeste i al nord d’Orió. Serà visible durant tot el mes. Els dies 15 i 16 de febrer la Lluna s’hi trobarà ben a prop.


El planeta Saturn serà observable pràcticament tota la nit en la constel·lació de Leo. Al principi de febrer eixirà per l’est cap a les 21 h i cap a les 19 h a finals de mes. Utilitzeu els vostres telescopis i tracteu de veure els seus fascinants anells.


Júpiter i Venus es veuran tot el mes, tots dos cap al sud-est, però poc abans de l’eixida del Sol. El dia 1 de febrer els dos planetes es trobaran ben junts, amb un encontre espectacular.


El dia 7 de febrer tindrem una Lluna en fase de nova. El 14 de febrer la Lluna presentarà l’aspecte de quart creixent. Finalment tindrem lluna plena el 21 de febrer, i quart minvant el 29.


La imatge adjunta representa un mapa del cel nocturn del dia 1 de febrer de 2008, a les 23:30 hores (hora oficial), que pot ser utilitzat per a l’observació. Només cal sostindre’l dalt del cap amb la part inferior en direcció al Sud (S). Així tindreu el Nord (N) a la vostra esquena en la carta, l’Est (E) es trobarà a l’esquerra i l’Oest (O) a la dreta. Aleshores veureu com les estrelles del mapa es corresponen amb les del cel. Aquest planisferi també pot servir-vos durant tot el mes. Només caldrà restar 4 minuts per dia de l’hora d’observació indicada. Així aquesta carta serà correcta igualment per al dia 15 a les 22:30 hores i per al dia 29 a les 21:30 hores.

Foto: La nebulosa Roseta, a la constel·lació de l’Unicorn. Autor John Lanoue, a bedfordnights.com

Figura adjunta: Mapa celeste per al mes de febrer 2008. Vàlid per al dia 1 de febrer a les 23:30 hores. Per a utilitzar-lo altres dies caldrà restar 4 minuts per dia de l’hora d’observació indicada. Gràfic del programa Cartes du Ciel.

Rei Jaume I, 800 anys i encara estem ací

0
Avui commemoren la data del naixement del nostre bon rei Jaume I. De naixement miraculós i infantesa difícil, sense pare i sota el mestratge dels templers, va conquerir les terres de l’Àndalus que ell convertiria en Regne de València, reploblat per catalans. D’aquests primers pobladors hem heretat la llengua que compartim, la llengua catalana.

Ja que aquest és un bloc dedicat principalment a l’astronomia vull posar un passatge del Llibre dels Feits de caire astronòmic. És poc conegut que Jaume I també va ser astrònom ocasional. Estant a Montpeller…

305
"E, en aquell temps que nós estavem a Montpestller venc-nos aquí lo comte de Tolosa, e el comte de Proença, e haguem grans corts d´hòmens honrarts d`aquells terres que ens venien veer. E açò fo un any aprés la presó de València. E entram en Montpestller el dijous: e el divenres, entre mig jorn e hora nona, fo eclipsis major que anc hom vis de memòria d`aquells hòmens que ara són, car tot lo sol cobri la lluna, e podia hom veer bé set esteles en lo cel."

Si en voleu saber més i com el bon rei li va fallar la memòria quan escrivia/dictava el llibre ja major llegiu l’apunt que vaig fer el passat 9 d’octubre.

Feliç aniversari, senyor rei.

Publicat dins de Societat | Deixa un comentari

1707

1
Joan Baptista Basset i Ramos, general de les tropes austracistes té el seu petit monument a Otos, la Vall d’Albaida.

L’any passat es commemorà els 300 anys de la batalla d’Almansa que tingué lloc a les afores d’aquesta ciutat el 25 d’abril de 1707. Aquesta fou el principi del final del Regne de València i del que anys més tard li arribaria a Catalunya. Encara sona la dita popular: "Quan el mal ve d’Almansa a tots alcança". Xàtiva caigué en mans dels borbònics el 12 de juny en rendir-se les tropes angleses i holandeses i abandonar la ciutat a la seua sort. Xàtiva fou cremada i la gent exiliada a la Manxa.

Joan Olivares, escriptor i gnomonista d’Otos, va retre un homenatge l’any passat a tots els maulets construint un original rellotge o millor dit calendari de Sol que consta d’una base de pedra amb l’inclinació adient per a que funcione l’aparell, un escut del regne i un arc d’acer que produeix l’ombra solar. La gràcia del calendari és que només el dia 25 d’abril de cada any l’ombra de l’arc tapa completament l’escut del nostre antic regne, una metàfora del que s’esdevingué aquell dia i que avui encara dura. Ha anomenat aquest curiós rellotge-calendari pedra de Basset. Sobre la pedra ha fet gravar en la cara que mira al nord la massa i el piló de picar espart i en la cara que mira al sud una llegenda que diu: 25 d’abril 1707-2007 300 anys de renadiu.

La història de la pedra de Basset i de la llegenda es troben molt millor explicades al bloc del seu autor i per això us deixe amb ell, si us abelleix. Ara, us assegure que s’ho val llegir-ho.

L’altre dia sentia aquestes i altres coses a Otos, junt amb Joan Olivares i Joan Ramon Barat, autor de l’obra 1707, el somni perdut. Mentre feia la foto pensava com fa 300 anys justament darrera de les muntanyes que ara tapen aquests artistes el fum de Xàtiva pujava cel amunt enduguent-se els somnis dels valencians.

I quina és la consideració que tenen els valencians de Basset. Saben quina és?
Vos deixe amb el comentari que li va fer l’artista Carles Blàzquez, també present l’altre dia a Otos, al bloc de Joan per a que us en féu una idea.

Foto: Joan Olivares i Joan Ramon Barat darrere la pedra de Basset. Enric Marco


Publicat dins de Societat | Deixa un comentari