El cel de juliol 2007

La constel·lació del Serpentari o Ophiuchus llueix al cel de juliol dalt de la constel·lació de l?Escorpí.

A la posta de Sol i mirant cap a l?oest podrem veure una espècie de ball còsmic entre Venus, Saturn, l?estrella Regulus i la Lluna.

Júpiter és veurà per l?horitzó sud durant tot el mes a partir de la posta de Sol. Es trobarà prop de l?estel gegant roig Antares,

La constel·lació del Serpentari o Ophiuchus llueix al cel de juliol dalt de la constel·lació de l?Escorpí. Representa un home portant una serp al seu voltant. La serp es troba representada per dues constel·lacions, el cap rep el nom de Serpens Caput, mentre que la cua és la constel·lació de Serpens Cauda. El déu Apol·lo s?enamorà de la mortal Corònide en veure-la banyar-se nua a un llac. De l?enllaç la deixà embarassada. El pare de la xica, Flegies, la casà, però, amb Isquis. Apol·lo ho considerà una traïció i va convéncer la seua germana Artemisa, deessa de la cacera, per a què matés Corònide. Ja morta, Apol·lo li arrancà el fetus i confià el seu fill Asclepi al centaure Quiró, que l?educà i li ensenyà medicina. Asclepi arribà a ser un gran metge i, fins i tot, ressuscità els morts. Això va posar nerviós el déu de l?infern Hades, el qual es va preocupar perquè no li arribaven difunts. Així que demanà al seu germà Zeus que matés Asclepi amb un raig i quan ho va fer declarà que tots els mortals han de morir algun dia. Tanmateix el posà al firmament com a serpentari en reconeixement als seus mèrits mèdics. Asclepi és conegut pels romans com a Esculapi.

El zodíac és la zona del cel per on passen, al llarg de l?any, el Sol i els planetes. El Serpentari és travessat pel Sol des del 30 de novembre fins el 17 de desembre. Hi ha 12 constel·lacions del zodíac però el Serpentari no està entre elles. L?explicació a l?aparent paradoxa és que fa 2000 o 3000 anys, quan es definí aquesta zona i s?usà amb finalitats astrològiques, el Sol no passava sobre el Serpentari. Tanmateix, la precessió, que fa girar l?eix de rotació de la Terra al voltant de l?eix de rotació de l?òrbita terrestre amb una durada d?uns 26000 anys, va canviant, a poc a poc, els camins del Sol i dels planetes i al llarg del segles els ha fet passar sobre aquesta zona del cel. Ja resulta curiós que l?astrologia, eixa pseudociència que creu que els moviments dels astres poden influir sobre els comportaments de les persones, encara no l?haja tingut en compte i continue usant horòscops amb només 12 signes.

Entre els objectes a destacar en aquesta constel·lació podríem buscar les restes de la supernova que observà Johannes Kepler l?any 1604 i que Galileo Galilei usà per rebatre la idea preponderant des de la Grècia Clàssica que el firmament no canviava mai.

A la posta de Sol i mirant cap a l?oest podrem veure una espècie de ball còsmic entre Venus, Saturn, l?estrella Regulus i la Lluna. Per començar, l?1 de juliol Saturn i Venus es trobaran molt junts, a menys d?un grau de separació. Els següents dies s?aniran separant i faran un triangle celeste entre Venus, el més brillant, Saturn a la dreta i Regulus a dalt. El dia 16 entra en joc la Lluna, que estarà en una fase creixent molt fina i se situarà molt prop de Saturn. El dia 17 els quatre cossos es trobaran ben junts. Els últims dies del mes de juliol Venus i Saturn s?ocultaran poc després de la posta del Sol i deixaran de ser observables.

Júpiter és veurà per l?horitzó sud durant tot el mes a partir de la posta de Sol. Es trobarà prop de l?estel gegant roig Antares, el més brillant de la constel·lació de l?Escorpí. El dia de Sant Jaume, 25 de juliol, la Lluna se situarà prop d?aquest estel i formaran un trio celeste amb Júpiter.

A la matinada, cap a l?horitzó est podrem veure Mart durant tot el mes. Mercuri s?hi afegirà a partir del dia 12 poc abans de l?eixida del Sol. Tanmateix a final de mes tornarà a situar-se en la direcció solar i deixarà de ser visible.

La Lluna serà plena el 30 de juny, mentre que el 7 de juliol estarà en fase de quart minvant. El dia 14 tindrem una Lluna en fase de nova. El 22 de juliol la Lluna presentarà l?aspecte de quart creixent. Finalment tornarem a tindre lluna plena el 30 de juliol.

L?equip d?astrònoms de la Universitat de Califòrnia, liderat per Michel Brown, va descobrir l?any 2005 el cos Eris, més enllà de Plutó. L?any passat es va veure que era més gran que Plutó. Aquest fet va comportar que Plutó deixara de ser considerat un planeta del sistema solar i que es creara la nova categoria de planeta nan on encabir Plutó, Eris, Ceres i d?altres cossos menuts. Ara, usant imatges del telescopi Hubble i del telescopi Keck de Hawaii s?ha pogut determinar que Eris és un 27% més massiu que Plutó. El fet que Eris tinga el satèl·lit Disnòmia ha permés calcular la massa del planeta nan i també la seua densitat, que és d?uns 2,3 grams per centímetre cúbic. Aquesta alta densitat suggereix que Eris no està format només per gel, com es pensava abans, sinó que per força ha de tindre una part rocosa.

La imatge adjunta representa un mapa del cel nocturn del dia 1 de juliol del 2007, a les 23:30 hores (hora oficial), que pot ser utilitzat per a l?observació. Només cal sostindre?l dalt del cap amb la part inferior en direcció al Sud (S). Així tindreu el Nord (N) a la vostra esquena en la carta, l?Est (E) es trobarà a l?esquerra i l?Oest (O) a la dreta. Aleshores veureu com les estrelles del mapa es corresponen amb les del cel. Aquest planisferi també pot servir-vos durant tot el mes. Només caldrà restar 4 minuts per dia de l?hora d?observació indicada. Així aquesta carta serà correcta igualment per al dia 15 a les 22:30 hores i per al dia 30 a les 21:30 hores.

Figura adjunta: Mapa celeste per al mes de juliol 2007. Vàlid per al dia 1 de juliol a les 23:30 hores. Per a utilitzar-lo altres dies caldrà restar 4 minuts per dia de l?hora d?observació indicada. Gràfic del programa Cartes du Ciel.

Foto menuda: Asclepi/Esculapi. En aquest apunt es parla del retorn de l’escultura d’Esculapi d’Empúries al seu lloc original.

Avui comença l’estiu

Ja ha arribat. A les 20 hores 6 minuts el Sol assolirà la seua màxima declinació sobre l’equador celeste. Això es traduirà en que el dia d’avui serà el més llarg de l’any.

Comença l’estiu a l’hemisferi nord. Hi ha alguns aspectes interessants que caldria contar….

En estar inclinat l’eix de rotació de la Terra respecte a l’eix de l’òrbita terrestre es produeixen les estacions. Vist des de la superfície de la Terra el Sol va pujant i baixant respecte a l’equador celeste al llarg de l’any. Això fa que els rajos solars vinguen més inclinats en hivern mentre que en estiu el Sol es troba altíssim.

A València el Sol es troba a migdia el 21 de desembre, dia del solstici d’hivern, a només 27 graus d’altura. I avui, 21 de juny,  dia del solstici d’estiu, el Sol, a migdia ha arribat a estar a 74 graus.

Hi ha persones que creuen que avui és el dia en que la Terra es troba més prop del Sol. Això és totalment fals. De fet, enguany, el pròxim 7 de juliol ens trobarem en el punt més allunyat de la nostra estrella. El que és realment important és la inclinació de la Terra que fa que els rajos solars vinguen molt pocs inclinats.

Hi ha fets curiosos que han passat avui.

Sobre el tròpic de Càncer, paral·lel terrestre situat a 23.5 graus al nord de l’equador terrestre que passa per Mèxic, Cuba, el Sahara, la India, etc…, el  Sol s’ha situat exactament dalt del cap a migdia. És a dir, han desaparegut les ombres durant uns instants. Jo ho vaig veure un any a Tenerife, que encara que està situada una mica més al nord i l’ombra no desapareix totalment, l’efecte és espactacular.

També els qui avui es troben al cercle polar àrtic, situat a la latitud 66.5 graus, tindran l’oportunitat de veure el fenomen del Sol de mitjanit. El Sol sembla que va a pondre’s però torna a pujar i un nou dia comença.

Bé, ja tenim ací l’estiu. A gaudir-lo i a esperar les vacances….

Foto: Sol de mitjanit. Fotos successives del Sol a Anchorage, Alaska.

La ESA demana candidats per a missions simulades a Mart

Les dures condicions d’aïllament físic que hauran d’afrontar els futurs astronautes a Mart, amb un viatge que durarà uns dos anys, fa necessari que prèviament a la Terra es facen unes missions simulades on es reproduesquen totes les fases del viatge.

Per tot això, l’Agència Espacial Europea (ESA) està actualment cercant 12 voluntaris per a participar en aquestes missions simulades a Mart per als dos pròxims anys.

També necessita metges que vulguen passar un temps a l’Antàrtica en l’estació Concòrdia de la ESA.

Si esteu interessats podeu seguir llegint….

Viatjar a Mart no va a ser un empresa fàcil. Si l’anada i tornada a la Lluna es feia utilitzant les naus Apollo dels anys 70 en uns 3 dies, es calcula que anar a Mart, explorar-lo i tornar a la Terra pot costar uns 520 dies, quasi dos anys.

Les innovacions tecnològiques que caldrà fer, encara que importants, no són res en comparació en els possibles problemes psicològics del grup d’astronautes que aniran dins de la nau rumb a Mart. Durant 520 dies ells hauran de ser autosuficients. Una vegada la nau estiga en direcció a Mart no podrà tornar a casa sense passar abans per Mart. Una petita malaltia, una apendicitis o un mal de queixal han de ser resolts a bord. Encara que milers de persones estiguen pendents d’ells a la Terra, tot ho hauran de fer ells sols. A més les comunicacions trigaran uns 20 minuts des de Mart a la Terra i altres 20 minuts en la direcció contraria. És a dir, qualsevol consulta trigarà 40 minuts en ser constestada.

Cap persona ha estat aïllada tant de temps sense cap contacte directe amb altres humans. Només els nàufrags o supervivents en illes desertes poden acomparar-se. Per tot això la ESA ha organitzat unes missions simulades juntament amb l’Institut Rus de Problemes Biomèdics (IBMP) i enviaran una tripulació conjunta de sis persones en la missió simulada a Mart de 520 dies de durada.

La simulació semblarà un autèntic viatge a Mart, incloent fins i tot la fase d’exploració de la superfície marciana. Els aliments que prendran seran els mateixos que es donen als astronautes de l’Estació Espacial Internacional.

Les simulacions es faran a la Terra, en unes instal·lacions a Moscou. Primerament es farà un estudi preliminar de 105 dies l’any que ve i un altre també de 105 dies més endavant. La missió completa de 520 dies es realitzarà a finals de 2008 o principis de 2009.

La ESA busca 12 voluntaris que estiguen disposats a participar en les simulacions i, per tant, ajuden a dur endavant els preparatius de lacció real: una misió a Mart.

Si voleu obtenir més informació mireu aquesta pàgina de la ESA.

Els telèfons de contacte i correus electrònics per si voleu participar es troben en aquesta altra pàgina. Teniu tot lestiu per pensar-vos-ho.¨El termini acaba el 30 de setembre 2007.

Si sou metge o amb coneixements mèdics podeu participar en els projectes cientifics i tècnics que es realitzen a lestaciò de recerca antàrtica Concòrdia. Els telèfons de contacte i correus electrònics per a aquesta missió es troben en aquesta altra pàgina. Teniu tot juliol per pensar-vos-ho. El termini acaba el 31 de juliol 2007.

Bé, animeu-vos i ja em direu…..

El planeta nan Eris és més massiu que Plutó

En un anterior apunt vaig parlar de com la descoberta d’Eris va fer capgirar l’estatus planetari de Plutó l’estiu passat. Ara s’ha vist que és un 27% més massiu que Plutó. Els estudis sobre aquest cos no s’aturen…

Ara l’observatori Keck a Hawai, juntament amb el telescopi espacial Hubble, han obtingut imatges del planeta nan Eris i de la seua petita lluna Disnòmia. L’observació continuada de l’òrbita de Disnòmia al voltant d’Eris ha permés obtenir de manera precisa la massa d’Eris.

Eris, que és de moment el planeta nan de major diàmetre, pertany al Cinturó de Kuiper, objectes gelats situats més enllà del planeta Neptú. En aquest cinturó ja s’han descobert uns 800 cossos.

L’any passat, les observacions des del radiotelescopi de Pico Veleta a Sierra Nevada i del telescopi espacial Hubble, van desmostrar que Eris és una mica major que Plutó.

Però per a calcular la seua massa cal estudiar l’efecte gravitatori que produeix sobre altres cossos. Per sort Eris posseix un satèl·lit, Disnòmia. La tercera llei de Kepler (1609) permet calcular la massa d’un cos central mesurant la distància i el període de revolució d’un altre cos menut que orbita al seu voltant.

L’astrònom Mike Brown i els seus col·laboradors ja van descobrir Eris l’any 2005. Ara han publicat en la revista Science (article, accés restringit) que Disnòmia es troba en una òrbita quasi circular de 16 dies. Coneixent la distància Eris-Disnòmia i el període de 16 dies han obtingut per al planeta nan una massa 1,27 vegades més gran que la de Plutó.

Segons diuen, l’òrbita circular de Disnòmia du a pensar que aquesta lluna va nàixer en un procés de col·lisió entre Eris i altre cos del Cinturó de Kuiper. Un objecte capturat gravitacionalment s’esperaria que tinguera una òrbita més el·liptica.

Amb la massa i el diàmetre coneguts, Brown ha obtingut una densitat mitjana per a Eris de 2,3 grams per centímetre cúbic. Aquesta densitat és molt semblant a la de Plutó, al gran objecte ovalat 2003 EL61 i a la lluna de Neptu, Tritó, que es segurament un objecte del Cinturó de Kuiper capturat. Aquestes densitats relativament altes, indiquen clarament que no són cossos formats per gel pur sinò que per força han de tenir un part rocosa.

Foto: Imatge artística de Thierry Lombry. És un dibuix de com veuriem el sistema Eris-Disnòmia si estiguerem ben a prop. Al fons el Sol i, encara que no es veu, al seu voltant la Terra. En la imatge el Sol hauria d’haver sigut molt més menut. A la distància on es troba Eris del Sol, aquest és una mica més brillant que els altres estels.

Mossén Josep Escrivà, fill adoptiu de Tavernes de la Valldigna

L’ajuntament de Tavernes va nomenar fill adoptiu el sacerdot titular de la parròquia de Sant Pere, mossén Josep Escrivà Gregori, en un ple extraordinari i amb la unanimitat de tots els grups polítics.

Josep Escrivà, natural de Bellreguard, és un referent en el panorama cultural de la Valldigna des de fa anys.  És una persona compromesa amb la realitat cultural, social i lingüística de Tavernes i de la societat valenciana en general. Ha aconseguit normalitzar l’ús del valencià en els oficis litúrgics i en la catequesi. Aquest fet, en els primers anys d’estar al poble, li reportà moltes crítiques dels sectors vallers defensors de la litúrgia únicament en castellà i fins i tot de les altes instàncies de l’arquebisbat.

Titular de la parròquia de Sant Pere des de fa més de deu anys, Josep Escrivà s’ha preocupat també de la restauració de la seua parròquia que es trobava molt deteriorada. Amb l’ajut de subvencions públiques i donacions dels fidels ha fet obres de restauració importants a l’edifici de l’església. Va remodelar completament la façana del temple. Va acabar la torre del campanar que estava inconclusa des del segle XVIII. En aquesta torre es va restaurar un gran rellotge solar de 1738 a la cara sud. Així mateix, se’n va recuperar un altre de semblant, que s’havia perdut completament, a la paret situada a ponent. Les teules de la cúpula del temple van ser renovades per evitar filtracions d’aigua. Tot açò ha permés, en els últims mesos, la restauració de les pintures murals de la cúpula central del temple. Josep Escrivà també ha posat en funcionament el Museu Parroquial, on es troben per exemple diversos elements litúrgics del Monestir de Sant Maria de Valldigna. Aquest és actualment l’únic museu dedicat a la  història de la ciutat i de la vall.

Escrivà ha escrit sobre els valors de la Valldigna i de Tavernes en nombrosos articles de divulgació històrica en revistes comarcals, com L’Avenc i en col·laboracions en diaris.

L’ajuntament de Tavernes va iniciar l’expedient de nomenament de fill adoptiu el mes d’abril i ara s’acaba d’aprovar. Quinzedies s’alegra de la decisió del consistori de la Valldigna i felicita Josep Gregori que ja s’ha convertit en un valldignenc més.

Publicat a la revista comarcal Quinzedies. Maig 2007.

Nota: En la restauració dels dos rellotges de Sol del campanar de l’església de Sant Pere, vaig participar fent els estudis tècnics. També van participar Rafael López Machí i Joan Olivares.

Foto: Mossén Josep Escrivà en la restauració de la cúpula. Miquel Joan.

El mes de juny 2007

El centaure Quiró, mig cavall i mig home, va ser un savi que va fer de tutor de Jasó, el qui viatjà amb els Argonautes, d?Aquiles, l?heroi de Troia, i d?Hèrcules, el semidéu.

A la posta de Sol i mirant cap a l?oest tindrem la sort de veure tres planetes alhora, Mercuri, Venus i Saturn.

I el 18 de juny la Lluna taparà el planeta Venus en ple dia.

La constel·lació del Centaure es troba molt baixa a la nostra latitud. És a l?hemisferi sud de la Terra on adquireix realment la seua bellesa. Cronos, fill d?Urà i pare de Zeus, tractà de seduir la seua neboda, la nimfa Filira. Aquesta per escapar de l?assetjament es transformà en egua. El déu, però, la seguí i agafà l?aparença d?un cavall. D?aquesta forma s?aparellà amb la nimfa. De la unió va nàixer el centaure Quiró, mig cavall i mig home, que va ser un savi que va fer de tutor de Jasó, el qui viatjà amb els Argonautes, d?Aquiles, l?heroi de Troia, i d?Hèrcules, el semidéu. Durant una lluita, Hèrcules ferí accidentalment Quiró amb una fletxa enverinada. Encara que no el matà, ja que era immortal, tampoc és curà i Quiró es dedicà a partir d?aleshores a cuidar malalts. A l?antiga Grècia és considerat l?inventor de la medicina.

Entre els objectes celestes a destacar a la constel·lació hi trobem Alfa Centauri, un sistema triple d?estrelles. Una d?elles, l?anomenada Pròxima Centauri, és a només 4,2 anys llum, sent per tant l?estrella més pròxima al Sol.
També podem observar el cúmul globular Omega Centauri. Aquesta agrupació estel·lar, que pot veure?s a simple vista com una taca difusa, conté uns quants milions d?estrelles. El cúmul, descobert per Edmond Halley el 1677, gira al voltant de la nostra galàxia. Els seus estels estan tant junts que al seu centre la distància entre ells es només de mesos llum.
 
A la posta de Sol i mirant cap a l?oest tindrem la sort de veure tres planetes alhora. Prop de l?horitzó Mercuri es veurà durant menys d?una hora després de pondre?s el Sol. Més amunt Venus continuarà brillant moltíssim. Es pot arribar a confondre amb els llums d?un avió. I si mirem encara una mica més amunt el planeta Saturn completarà el trio planetari. Cap al final de mes la posició de Mercuri ja estarà massa prop del Sol per ser visible. L?1 de juliol Saturn i Venus es trobaran molt junts, a menys d?un grau.

El dia 18 de juny a les 16:48 h. (per a la Safor) la Lluna taparà el planeta Venus completament. Això serà a ple dia i seria interessant tractar de trobar Venus. Mireu la part de baix de la Lluna i veureu un punt brillant. És Venus. Els prismàtics són un bon instrument per trobar-lo. Quan més al nord ens situem l’ocultació de Venus es produirà abans. Així a Barcelona ocorrerà cap a les 16:30 h. La durada serà també diferent. Mentre que a Barcelona durarà pràcticament una hora, a la Safor durarà uns 15 minuts ja que Venus passarà molt rasant al disc lunar.

Júpiter és veurà per l?horitzó est perfectament durant tot el mes poc després de la posta de Sol. Es trobarà prop d?una estrella gegant roja que es confon molt sovint amb Mart i per això rep el nom d?Antares (Anti-ares, on Ares és el nom grec de Mart). Antares és l?estel més brillant de la constel·lació de l?Escorpí. Dalt d?aquests objectes, si teniu bona vista i des d?un lloc ben fosc, veureu l?asteroide Vesta. És el tercer objecte més gran del cinturó d?asteroides amb uns 500 km de diàmetre. Fou descobert per Heinrich Olbers l?any 1807.
 
La Lluna serà plena l?1 de juny, mentre que el 8 estarà en fase de quart minvant. El dia 15 tindrem una Lluna en fase de nova. El 22 de juny la Lluna presentarà l?aspecte de quart creixent. Finalment, i per segona vegada aquest mes, tornarem a tindre lluna plena el 30 de juny.

La nau Cassini que actualment orbita el planeta Saturn ha passat prop de la seua principal lluna, Tità. Aquest satèl·lit que posseeix atmosfera, és de fet més gran que Mercuri i un lloc molt interessant d?estudiar ja que es creu que les condicions allí són similars a les de la Terra primitiva. Mitjançant un radar a bord, Cassini ha descobert una línea de costa, nombroses illes i un gran mar. La baixa temperatura de Tità fa pensar que aquest mar és una barreja de metà i età líquid. La foscor de la imatge suggereix als investigadors que la profunditat d?aquest mar serà superior a desenes de metres.  Fa dos anys i mig la missió americana i europea Cassini-Huygens arribà al sistema de Saturn. Després de baixar amb paracaigudes durant unes dues hores, Huygens aterrà a la superfície gelada de Tità mentre que Cassini continua ara mateix estudiant Saturn, el seu anell i el nombrós grup de satèl·lits.

La imatge representa un mapa del cel nocturn del dia 1 de juny del 2007, a les 23:30 hores (hora oficial), que pot ser utilitzat per a l?observació. Només cal sostindre?l dalt del cap amb la part inferior en direcció al Sud (S). Així tindreu el Nord (N) a la vostra esquena en la carta, l?Est (E) es trobarà a l?esquerra i l?Oest (O) a la dreta. Aleshores veureu com les estrelles del mapa es corresponen amb les del cel. Aquest planisferi també pot servir-vos durant tot el mes. Només caldrà restar 4 minuts per dia de l?hora d?observació indicada. Així aquesta carta serà correcta igualment per al dia 15 a les 22:30 hores i per al dia 30 a les 21:30 hores.

Foto: Quiró, el centaure inventor de la medicina i Aquiles. Museu del Louvre, Paris.

Figura de l’arxiu: Mapa celeste per al mes de juny 2007. Vàlid per al dia 1 de juny a les 23:30 hores. Per a utilitzar-lo altres dies caldrà restar 4 minuts per dia de l?hora d?observació indicada. Gràfic del programa Cartes du Ciel.