Pols d'estels

El bloc d'Enric Marco

Què en quedarà?

3
Publicat el 31 de maig de 2007

Passege pel poble i em trobe les restes del Passeig del País Valencià, ja sense arbres, on han posat un aparcament subterrani. Mire per la finestra i veig les torres de l’alta tensió davant del barranc del Bolomor on s’han trobat restes humanes i de focs de fa 300000 anys. I el que queda de l’horta volen convertir-la en tres camps de golf i milers de vivendes per a gent que vindrà de nord enllà.
Tot aquest desastre viscut és només un exemple de com queda el meu país. Bufonades de nou rics, copes de l’Amèrica i Formula 1.

I una campanya electoral molt dura com un plebiscit de PAIs si, PAIs no. El secretari d’Universitats, Emilio Barberà declara en el míting del PP a Tavernes que els joves volen tindre una casa al PAI de Bancaixa, jugar al golf i passejar amb la barqueta. I aplaudiments…

I la gent ho ha sancionat amb el vot. El PP torna a tindre majoria absoluta a Tavernes. I a Castelló, presumptes corruptes que se senten perdonats per l’electorat.

Sort que el valencianisme polític, és a dir el Bloc, ha resistit. Ens hem quedat més o menys com abans. I sort del Compromís encara que es va fer tard. Al parlament valencià sentirem altres veus diferents als que pactaren l’estatutet que tenim els valencians.

He passat uns dies deprimit, pensant si calia continuar lluitant. Però si no ho fem nosaltres, qui ho farà? Així que au i avant i a fer-los front i salvar el que reste del País que ja serà ben poc.

Foto: Cova del Bolomor al fons. Davant les torres de l’Alta Tensió. Enric Marco

Publicat dins de Societat | Deixa un comentari

Bernardo Atxaga visita Gandia

0
Publicat el 26 de maig de 2007

Bernardo Atxaga ha participat en una ruta literària per la Safor convidat pel departament de Cultura de l’ajuntament de Gandia. Durant uns dies ha visitat escoles i instituts d’Oliva i Gandia on ha parlat de literatura amb els alumnes de Primària, Secundària i Batxillerat.

Bernardo Atxaga és el màxim exponent de la narrativa en euskera, i els seus contes són lectura obligada per als xiquets del País Basc. Va començar a escriure als 17 anys i des d’aleshores ha publicat més de trenta llibres de poemes, contes i novel·les. Ha rebut els premis més importants d’Euskadi i d’Espanya, com el Premi Euskadi i el Nacional de Narrativa.

El seu llibre més conegut és Obabakoak, llibre publicat el 1988 que consta de vint-i-sis relats que transcorren o es relacionen amb Euskal Herria a través del poble imaginari d’Obaba. La seua obra, escrita íntegrament en euskera, ha estat traduïda a nombroses llengües, entre elles el valencià i el castellà, però també a les principals llengües europees, així com també a l’àrab, l’hindi, el turc o l’hebreu.

La seua estada a Gandia va acabar amb la visita a la Biblioteca Central on assistí al Club de Lectura, coordinat per la poetessa Adriana Serlik. Precisament el Club de Lectura compleix ara un any, com va destacar la coordinadora de la Biblioteca Amparo Sellens en la presentació de l’acte. Allí Bernardo Atxaga va compartir amb els seus lectors la lectura de fragments de la seua obra i va respondre a les preguntes del nombrós públic que omplia el Saló d’Actes de la Biblioteca. Atxaga va parlar de la funció de la literatura  com a eina per entretenir, però sobretot per traure tots els misteris de l’interior de l’ésser humà i donar-los nom.

Atxaga entén perfectament el valencià i admira i llig Joan Fuster, encara que d’aquest escriptor de Sueca li interessen sobretot els seus assajos literaris. Afirmà que publicar obres literàries resulta difícil, sobretot en castellà, i desaconsella clarament la presentació als premis literaris que tendeixen a premiar els textos més dolços i fàcils. Finalment va encoratjar els escriptors a treballar en la llengua pròpia, com fa ell, tot i que siga minoritària, perquè precisament per açò les possibilitats de publicació són majors.

Foto: Bernardo Atxaga dedicant un dels seus llibres a un lector. Enric Marco.
Article publicat a la revista Quinzedies núm. 96 per Enric Marco.

Publicat dins de Literatura i etiquetada amb , , | Deixa un comentari

La Imatge Astronòmica del Dia

1
Publicat el 14 de maig de 2007

Una manera senzilla, variada i amena d’aprendre astronomia és veure cada dia la Imatge Astronòmica del Dia. Des de l’any 1995, dos astrònoms nord-americans, Robert Nemiroff i Jerry Bonnell comenten les més belles imatges astronòmiques.

La versió catalana va complir 5 anys el passat 12 de maig. Traduïda per Joan Gironés Pau ha posat a l’abast dels internautes catalanoparlants una de les webs astronòmiques més interessants.

La Astronomy Picture of the Day (APOD) és alimentada, escrita, coordinada i editada des de 1995 per Robert Nemiroff i Jerry Bonnell. L’arxiu APOD conté el conjunt més gran d’imatges astronòmiques comentades d’Internet.

La versió catalana és conduïda des de l’any 2002 per Joan Gironés Pau. Des de la web Imatge Astronòmica del Dia ens informa de l’actualitat astronòmica més immediata amb espectaculars fotos obtingudes per telescopis terrestres o espacials però també es comenten fotografies de fenomens terrestres. La inclusió de fotografies a la web està oberta a tothom, si està relacionada amb objectes astronòmics i si tenen prou qualitat.

Com es diu a la pàgina d’explicació d’APOD:

Li agrada l’APOD? Té alguna imatge que podria ser una bona APOD? Si és així, ens agradaria saber-ho. Si us plau escrigui a Robert Nemiroff (nemiroff@mtu.edu) o a Jerry Bonnell (bonnell@grossc.gsfc.nasa.gov). Si té dificultats per a expressar-se en anglès, escrigui a Joan Gironès (jgirones@apodcatala.com) que farà arribar el seu missatge als editors, traduït del català o del castellà.

Gaudiu les imatges i poseu la pàgina en els vostres enllaços preferits. Ja fa anys que jo ho fet.

Foto artística: Albada des de la superfície de Gliese 581c
Crèdits il·lustració: Karen Wehrstein

Primavera astronòmica a la Biblioteca Central de Gandia

1
Publicat el 6 de maig de 2007

Navegants

L’astronomia ha estat el tema central d’una sèrie d’activitats al voltant de la Fira del Llibre que s’han realitzat a la Biblioteca Central de Gandia, situada al Convent de Sant Roc.

La primera d’aquestes activitats ha sigut l’exposició Univers i eclipsis, realitzada pels membres de l’Agrupació Astronòmica de la Safor (AAS), inaugurada el dia 13 d’abril al Claustre de la Biblioteca pel seu president, Ángel Ferrer i la coordinadora de la Biblioteca Central, Amparo Sellens. Una representació dels astrònoms aficionats saforencs i els membres del Club de Lectura recorregueren els diferents panells amb imatges de galàxies i de planetes que mostraven un univers bell i pertorbador alhora. La part més interessant però, estava dedicada als eclipsis. Aquesta Agrupació va destacat especialment en l’organització de l’observació dels eclipsis de Sol del 3 d’octubre de 2005, observat a Gandia, i el del 29 de març de 2006, observat a Turquia, on els membres de l’AAS s’hi desplaçaren. Precisament les imatges d’aquests eclipsis omplien els darrers panells.

El Club de Lectura, coordinat per la poetessa Adriana Serlik, està format per persones interessades a compartir la mateixa lectura per fer després conjuntament els comentaris sobre ella. Les primeres setmanes d’abril els membres del Club havien escollit un llibre de divulgació astronòmica: Mariners que solquen el cel, de Vicent J. Martínez, que guanyà el Premi Europeu de Divulgació Científica Estudi General l’any 2005. I a partir d’aquesta activitat, Enric Marco, astrònom de la Universitat de València i col·laborador habitual de Quinzedies, va comentar el dia 19 d’abril al Saló d’Actes de la Biblioteca el citat llibre amb els membres del Club de Lectura. En un animat col·loqui sorgiren nombroses preguntes per part del públic assistent que foren contestades per l’especialista: com s’expandeix l’Univers, d’on prové la radiació fòssil de microones, quina és la influència de la Lluna sobre les plantes, quins són els diversos components de l’Univers, què és la matèria fosca…

La tercera de les cites astronòmiques d’aquest abril es féu el dia 27 pel matí al programa Club de Diàleg de Gandia Televisió, on la presentadora, Gemma Fullana, entrevistà Enric Marco i Amparo Sellens per divulgar les activitats de l’AAS, les del Club de Lectura, i explicar aspectes de l’astronomia en general, i del recent descobriment del primer planeta capaç d’albergar vida.

I finalment, per la vesprada del mateix dia 27 va ser la part més important de les sessions del Club de Lectura. Adriana Serlik i Enric Marco presentaren l’autor de  Mariners que solquen el cel,  Vicent J. Martínez que va vindre per trobar-se amb els seus lectors al Saló d’Actes de la Biblioteca. Vicent J. Martínez és el director de l’Observatori Astronòmic de la Universitat de València. El seu llibre detalla les diverses teories que al llarg de la història han tractat d’explicar l’estructura i l’origen de l’Univers. Però, al contrari que altres textos que han tractat el mateix tema, l’autor s’ha centrat en els astrònoms que ho van fer possible.  Personatges com Kepler, Galileu o Hubble han fet avançar amb els seus descobriments el coneixement precís del cel. Però també astrònoms pocs coneguts com  Henrietta Leavitt, que va descobrir un mètode per mesurar les distàncies a les galàxies. Els lectors i el públic en general que van assistir van estar molt actius i van debatre amb l’autor sobre els més diversos temes com: la contaminació lluminosa, el nou planeta descobert, la planitud de l’Univers, així com sobre la seua expansió. I tot això malgrat els trons, els llamps i la pluja intensa que queia a fora, incapaços de pertorbar un ambient caracteritzat per l’interés de comprendre una mica almenys en nostre Univers.

 Article aparegut en l’últim número de la revista comarcal Quinzedies.

Taure com el seu rebesavi Alfons XIII

0
Publicat el 5 de maig de 2007

Ha nascut Sofia, la segona filla dels Prínceps d’Astúries, i els diaris, seguint cegament l’agència EFE, han tornat a mirar-li el seu horòscop. Increïble però cert. El bloc de Javier Armentia ho comenta llargament i proposa un joc. Amb el Google busqueu Tauro Sofía i veureu quants diaris li fan l’horòscop a la xiqueta.

I això passa perquè encara hi ha molta gent que ho considera seriós. I no deixa de ser una mostra d’incultura i ignorància. Quantes vegades m’han presentat com a astròleg! I sempre em cal fer la mateixa explicació.

L’astrologia no té cap sentit. I seguint al mestre (de la divulgació científica):

Com pot l’ascendència de Mart en el moment del meu naixement influir sobre mi, ni llavors ni ara. Jo vaig néixer en una habitació tancada, la llum de Mart no podia entrar. L’única influència de Mart que podia afectar-me era la seva gravitació, tanmateix la influència gravitatòria del tocòleg era molt més gran que la influència gravitatòria de Mart. Mart té major massa, però el tocòleg era molt més a prop.


Carl Sagan en Cosmos: Un viatge personal

L’astrologia és una pseudociència com ho és també el biomagnetisme, el creacionisme o disseny intel·ligent, la homeopatia, la numerologia, la parapsicologia, la ufologia entre moltes altres més.

Almenys per ara, el diari més venut al País Valencià Levante El Mercantil Valenciano no ha caigut en la no-notícia. O almenys jo no ho he vist.

Publicat dins de Societat | Deixa un comentari

Joc d’atzar: Els planetes, de Dava Sobel

2
Publicat el 3 de maig de 2007

L’amiga Victòria del bloc El pèndol de petites oscil·lacions em convida a obrir un llibre de capçalera que estiga a prop de les meues mans aquest dies, cercar-hi la pàgina 139 i copiar el segon paràgraf, un joc d’atzar amb rerefons literari.

El meu llibre ha estat aquest: Els planetes, de Dava Sobel.

El segon paragraf de la pàgina 139 parla dels primers astrònoms que veieren l’anell de Saturn. Sembla que Galileu va ser el primer però mai ho va entendre.

Diu així:

Huygens sempre parlava de l’anell de Saturn com una sola entitat sòlida, que és com es concebia fins a l’any 1675, quan Jean-Dominique Cassini, director de l’Observatori de Paris, va detectar una línia divisòria fosca que partia l’anell en dues pistes concèntriques, la A (la més externa) i la B (la més interna i brillant). Amb el pas de dos segles més, va arribar la troballa d’un tercer segment, el tènue anell interior C, descobert l’any 1850. Amb tot, encara ningú no podia assegurar de què estaven fets els anells. Opinions enfrontades sobre l’estructura dels anells parlaven de bandes sòlides, eixams de petits satèl·lits, rius de líquid en òrbita i exhalacions de vapors planetaris.

Els planetes, Dava Sobel, Edicions 62.

L’autora ens condueix pels camins que han portat  a la comprensió del Sistema Solar amb un assaig on es parla d’astronomia però també de mitologia i de ciència ficció i també dels personatges. De l’autora de la fantàstica biografia de Galileu a través de les cartes de la seua filla: La filla de Galileu.

Juli Peretó parla d’aquesta autora en aquest apunt.

Passe la penyora a El bloc d’Enric Gil, josepblesa i El buit del temps.

Publicat dins de Ciència, Literatura i etiquetada amb , | Deixa un comentari

El mes de maig de 2007

1
Publicat el 1 de maig de 2007

Quatre planetes podran veure’s a la nit. Venus i Mercuri a la posta de Sol, mentre que Saturn i Jupiter quan ja siga fosc.

Mentre els astronautes ja comencen a fer proves per anar al planeta Mart. Una missió americana de la NASA formada per sis científics estarà tancada a un espai a l’àrtic canadenc mentre altre grup de científics europeus ho farà l’any que ve a Rússia.  

La constel·lació de Cabellera de Berenice està lligada a un mite sobre personatges històrics. La reina Berenice d’Egipte (ací en català, però més curt) es va tallar els cabells per agrair als déus que el seu marit, el rei Ptolomeu, havia tornat sa i estalvi de la guerra contra el rei Seleuc II de Síria. La cabellera dipositada al temple d’Afrodita va desaparéixer, cosa que va enfadar el rei i la reina. Per calmar-los i també per salvar els caps dels sacerdots, l’astrònom Conó de Samos, que era amic d’Arquímedes de Siracusa, va dir que els cabells se’ls havia emportat la deessa al cel. Encara que la Cabellera de Berenice era considerada en l’antiga Grècia una simple agrupació d’estrelles que pertanyia a la cua del Lleó (Leo), no fou sinó a partir del segle XVI que se li donà l’estatus d’una contel·lació, a partir del cartògraf holandés Gerardus Mercator, com també de Tycho Brahe i Johann Bayer. Aquesta constel·lació està situada lluny del pla de la nostra galàxia, de manera que no hi ha massa pols interestel·lar i per tant s’hi poden observar molts objectes difusos i llunyans. S’hi veuen vuit objectes del catàleg que féu Messier i molts cúmuls globulars.
 
A la posta de Sol continuarem veient el planeta Venus cap a l’oest. En la mateixa direcció però més baix, a partir del dia 12 i cada vegada millor en passar els dies, podrem tornar a veure el planeta Mercuri. El dia 18 tindrem una fina lluna creixent situada entre els dos planetes mentre que els dies 19 i 20 la Lluna es situarà ja prop de Venus. El dia 22 de maig a les 21:41:23 (h:m:s) es podrà observar un fenomen ben curiós. La Lluna passarà exactament per damunt del planeta Saturn i el farà desaparéixer. Podríem dir que serà un eclipsi de Saturn. Fer-li una foto en el moment de l’ocultació serà molt interessant. Tornarà a aparèixer a les 22:32:00.

Júpiter eixirà a la matinada pel sud-est, cap a la mitjanit, a principi de mes i cap a la 22:00 h. a finals de mes. Mart es veurà poc abans de l’eixida del Sol.

Saturn estarà visible a partir de les primeres hores de la nit en direcció sud.  Continuarà sent el rei de les nits del mes de maig.
 
La Lluna serà plena el 2 de maig, mentre que el 10 estarà en fase de quart minvant. El dia 16 tindrem una Lluna en fase de nova. Finalment, el 23 de maig, la Lluna presentarà l’aspecte de quart creixent.

L’Agència Espacial Europea (ESA) està preparant els seus astronautes per a un pròxim viatge a Mart. El viatge pot durar dos anys i cap ésser humà ha passat una experiència com aquesta. Per això s’ha ideat una missió simulada a Mart, amb una durada de 500 dies, en una instal·lació especial aïllada a Rússia. Durant la missió Mars500, sis persones que formaran la tripulació hauran de passar per totes les situacions com si es trobaren realment viatjant cap al Planeta Roig. S’inclourà un llançament, el viatge d’anada, l’aterratge a Mart i una llarga exploració de la superfície marciana. A més després caldrà assajar la tornada a casa. Els astronautes hauran de fer front a emergències simulades. Fins i tot podrien tindre emergències reals o malalties. A més, les comunicacions es faran amb un retard de 20 minuts en cada sentit per tenir en compte la llunyania del planeta. Aquest fet no facilitarà gens la vida dels científics, els quals restaran tancats en uns tancs metàl·lics, amb un total de 200 metres quadrats, on hi haurà diverses àrees: mèdica, d’investigació, de tripulació i de cuina. Els possibles problemes mèdics, tecnològics i sobretot psicològics que puguen aparéixer s’estudiaran per preparar la vertadera visita a Mart, que es preveu cap a l’any 2030.

Donat que ja és possible adjuntar imatges de qualitat he optat per no repetir els mapes celestes en dues resolucions diferents. Així podré posar altres imatges més atractives al post.

La imatge adjuntada representa un mapa del cel nocturn del dia 1 de maig del 2007, a les 23:30 hores (hora oficial), que pot ser utilitzat per a l’observació. Només cal sostindre’l dalt del cap amb la part inferior en direcció al Sud (S). Així tindreu el Nord (N) a la vostra esquena en la carta, l’Est (E) es trobarà a l’esquerra i l’Oest (O) a la dreta. Aleshores veureu com les estrelles del mapa es corresponen amb les del cel. Aquest planisferi també pot servir-vos durant tot el mes. Només caldrà restar 4 minuts per dia de l’hora d’observació indicada. Així aquesta carta serà correcta igualment per al dia 15 a les 22:30 hores i per al dia 30 a les 21:30 hores.

Foto: Bust de la reina ptolemàica Benerice II, que regnà entre el 246-421 aC, Sala 10, Glyptothek, Munich, Alemanya. Autor: Bibi Saint-Pol, 8-2-2007.